SALVATIERRA NO VA TENIR UNA BONA TARDA

El Ple de Tiana del passat dimarts va permetre veure en directe  (a uns pocs) i escoltar (a molts més) a un Isaac neguitós, cridaner, aspre i vociferant quan pretenia negar a Ferran Almeida el dret d’intervenir a l’apartat de participació ciutadana (cal recordar que té lloc un cop acabat el Ple, fora de l’ordre del dia i de l’acta) per la seva condició de membre de l’executiva local del PSC. Com si dins de l’imaginari de l’Isaac, participar en la política a aquest poble és una tasca que inhabilita per altres funcions. Posats a buscar incongruències, per mi té més grandària la de ser cap de premsa d’un partit a nivell nacional al que li fas oposició a nivell del poble. I per acabar de arrodonir el que amb tota seguretat hagués estat una mala tarda per un “torero”  (i també pel Isaac), parlar de que el PSC està dividit i citar els noms del que segons ell són  pastors de cada ramat,  és una barreja de mala educació i d’ignorància. Clar que hi ha problemes al PSC, no més que en altres partits amb els que vostè buscar germanar-se, amb la diferència que nosaltres arribarem forts i units al 2019 on probablement li tornarem a donar el mateix disgust que va patir ara fa dos anys.

Tot això en relació a un punt del Ple sobre el pacte nacional pel referèndum, en el que el Grup Municipal Socialista es va abstenir des de la reflexió, la serenitat, la racionalitat, la congruència  i, per damunt de tot, des de la defensa dels interessos de Catalunya. Malgrat no se’ns reconegui, els PSC és partidari de celebrar un referèndum però en un marc de legalitat i, per tant, negociat i acordat amb l’Estat. Per cert, sembla que aquesta és el posicionament de la majoria de catalans ja que en una de les darreres enquestes publicades (el 17 d’abril), si be un 75% manifesta estar d’acord en convocar un referèndum  un 66% creu que s’hauria de fer de manera acordada amb el Govern central (només un 28,8 de manera unilateral) i únicament un 41,9% votaria si a la independència, tot i que, curiosament, quan es pregunta quina és la millor solució per a l’encaix entre Catalunya i Espanya, un 47,7% creu que és reformar la constitució per reconèixer les demandes dels catalans. De ser certes aquestes dades (res ni ningú les contradiu) el posicionament que manté el PSC és el majoritari entre els catalans.

Aquest és el debat formal. Però aquesta mena de mocions presentades al Ple de Tiana tenen una altre derivada que no se m’amaga. Donat que el govern de Tiana està format per PSC i ERC, alguns miren de furgar en el tema per veure si aconsegueixen algun rèdit a curt termini. Mirem el paisatge dels que voten a favor de les mocions a favor de la independència al Ple de Tiana: ERC, sempre s’ha manifestat independentista i és congruent; la CUP també està per la independència però des d’uns posicionaments revolucionaris que arribada l’hora faria tremolar les cames als bons burgesos instal·lats en altres formacions; CiU (o com es digui ara) ha tingut una sobtada conversió al independentisme quan durant anys van ser peça clau de l’Espanya de les autonomies i mes aviat sembla que amb aquest soroll volen tapar la corrupció que els envolta; i JUNTS que diuen que treballen per Tiana i només per Tiana, sospito que si volen anar realment, junts una part dels seus votants dubto que siguin independentistes; ja sé que em direu que la independència del nostre país és també un tema que interessa al Ple de Tiana. Si clar, molt, però difícilment serà en el seu si on resoldrà el tema. Per tant, aquesta mena de declaracions poc aporten, més enllà de la picabaralla.

Un cop més és una operació per situar al PSC fora dels “bons catalans”, repetint aquella burda operació organitzada per l’ANC a Tiana, pocs dies abans de les eleccions del 2015, quan va decidir unilateralment quin partits eren o no mereixedors dels vots dels tianencs. amb un èxit més aviat pobre veient els resultats de les darreres municipals. El nostre respecte per a tots aquells que es declaren independentistes encara que trobem a faltar el mateix respecte vers els que ens manifestem en sentit contrari, igualment legítim i que em de suportar desqualificacions, quan no directament insults cada dia. En tot cas, qui li digui botifler al Ferran Almeida, caldria que a la vegada aportés el seu currículum de quantes hòsties ha rebut un 11 de setembre amb el “caudillo” viu. Molts dels que ara es manifesten d’una determinada manera, no han patit una dictadura o perquè encara no havien nascut  o perquè estaven ben acomodats en ella.