Divendres passat, en un entorn precari obligat per la
manca de local propi, els socialistes de Tiana vàrem celebrar una assemblea per
la renovació de l’executiva local, tal com és preceptiu després del congrés del
PSC i de la Federació. I ho vàrem fer en un ambient d’alegria, tal com se’ns va
dir.
El resum dels fets és senzill. Es va obrir amb una
intervenció de la Primera Secretària sortint (o marxant) que no va ser
pròpiament un informe de gestió. He de reconèixer que alguns ens vàrem sentir al·ludits
i innecessàriament comparats en aquesta intervenció, cosa que no calia sobretot
per no ser ni el lloc ni el moment. Penso que la llibertat d’opinió i expressió
hauria de ser un valor de l’esquerra, i quan un no té cap mena de càrrec ni
compromís, fins i tot pot dir el que pensa en un bloc i més si el tema forma
part del nostre programa. En canvi estic totalment d’acord que cal participar
en les assemblees, encara que més enllà de les ocupacions de cadascú, solen ser
més engrescadores si són per parlar del que es pensa fer que si són per rebre notícies del que ja s’ha
fet. En tot cas, l’absència de debat, una votació unànime a favor i uns càlids
aplaudiments d’agraïment per la tasca feta van tancar aquest primer punt.
La resta de punts atenyien a l’elecció del nou primer
secretari, de l’executiva i dels representants de l’agrupació al Consell de
Federació del Barcelonès Nord. Per si a
algun historiador li pot interessar el resultat de tot plegat, informo que els
tres punts es van votar per unanimitat excepte el de l’executiva, que va rebre
una abstenció un tant sorprenent.
Anem a la valoració política de tot plegat. El
socialisme tianenc ha viscut el que probablement és la seva pitjor situació des
de la recuperació de les llibertats polítiques, fa uns quaranta anys. Fets com
els resultats a les darreres eleccions catalanes i espanyoles, la pèrdua del
local, el desencís de molts militants, els missatges contradictoris que sovint
hem donat, la manca de debat, l’existència de corrents (com algú ha dit per la
ràdio encara que entenc que no és cert), companys que es deixen de saludar
sense donar a conèixer la raó, etc... són fets objectius dels que TOTS en
tenim la culpa, encara que no tots en el mateix grau. En canvi, a la vegada se’ns renova la
responsabilitat de govern del poble, el que significa que les coses es fan prou
bé. Per tant, és una situació força bipolar de la que cal sortir quan abans
millor.
Estic molt esperançat en que les coses canviïn
significativament amb Albert Sales com nou Primer Secretari. Té clar el que ens fa
falta i també com fer-ho; la seva intervenció va ser clara i concreta. És
valent per entomar aquesta situació i a més, ha format una executiva amb
persones totes elles de gran vàlua amb ganes de treballar i que suposa, ja d’entrada,
la recuperació d’alguns elements perduts. I aquesta executiva és el resultat de
parlar molt i amb moltes persones, reiniciant un diàleg que mai s’hauria d’haver
perdut. El socialisme defensa valors fonamentals malgrat la mala interpretació
que alguns personatges i partits han fet d’aquest mot al llarg de la història.
Personalment, des del meu retir actiu, estaré amatent
a tot plegat i fins i tot gosaré comentar-ho per aquí. Crec que a Tiana cal un
socialisme fort, unit, engrescador, respectuós, renovador i implicat amb els reptes
que tenim per davant, tant a nivell local com nacional. Penso que aquest és el
programa de l’Albert i la seva executiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada