TIANA I ELS AUTOBUSOS

Quan fa més de 35 anys la meva família va venir a viure a Tiana, hi havien dues línies d’autobús: la que feia la connexió amb l’estació de tren de Montgat (i que substituïa al tramvia inaugurat al 1916)  i el Kalet, que portava directament a Barcelona, amb parada al passeig de Sant Joan. La primera va desaparèixer aviat i la segona era entranyable, servida per un autobús que era una andròmina amb rodes. Tinc un record personal ja que la Mercè el feia servir a diari i va conèixer a personatges de la nostra vila, alguns desapareguts.

La història de la línia del Kalet és curiosa. Quan es va crear l’AMB i l’Entitat del Transport, va ser la única línia de tota l’àrea metropolitana que no es va integrar al sistema i, molt probablement aquí rauen,  al menys en part, les nostres mancances actuals. Essent un servidor de tots vostès alcalde de Tiana va desaparèixer definitivament ja que era una ruïna econòmica. Vaig tenir accés a les dades i malgrat que tothom reconeix la necessitat de la connexió directa a Barcelona, en aquells anys i en una situació pitjor del transport, la línia tot just la feien servir una quarantena de persones al dia.

En els meus anys de primera oposició (1991-1995), el grup municipal socialista va lluitar de valent per aconseguir transport públic a Tiana i la primera línia que es va aconseguir va ser la del B-29 després de no poques mocions al Ple. Recordo encara la resposta que ens va donar el govern de llavors de Convergència: “una línia d’autobusos, amb final al poble, farà incrementar la delinqüència”. Clar, es veu que els lladres van amb transport públic!. Com veieu, els arguments delirants per oposar-se a segons què en matèria de transport públic no són nous... Anys després, vàrem aconseguir les dues línies de connexió amb l’estació de Montgat, relligant cada una d’elles les dues àrees de desenvolupament urbanístic. I també el perllongament del B-29 fins la zona escolar i esportiva. I finalment el Nitbus, precari però garantint servei nocturn.

El transport públic és sempre deficitari i és també el resultat, un equilibri tens entre les demandes dels ciutadans i el que l’administració pot o vol concedir. No és possible satisfer al cent per cent les demandes que hi ha sobre la taula.

Per això no acabo d’entendre la postura del govern de Tiana votant en contra d’una proposta de l’oposició per demanar, a qui correspon, una línia directa de connexió d’autobús en Barcelona. Alguns dels suposats  arguments per votar en contra estaven damunt de la taula a l’hora de demanar el NIT BUS. Però cal tenir sempre el recurs dels escenaris comparatius: quants municipis de l’AMB no tenen connexió directa amb Barcelona?. Estic segur que Tiana és dels pocs. Llavors hi ha un argument d’igualtat territorial. En segon lloc, el transport metropolità es finança en bona part pel anomenat recàrrec del IBI i Tiana, percentualment, contribueix molt més que altres municipis donat el valor de la propietat al poble. Això no ens dóna un argument de pes?

I no és el cas de recordar què deia el programa electoral d’uns i d’altres; n’hi ha prou en repassar quantes mocions s’han votat a favor en el Ple de Tiana amb probabilitat nul·la de que l’administració superior concedeixi res. Diria, només diria, que és més eixelebrat  votar a favor de que Tiana som una república que demanar un bus a l’AMB. En tot cas sempre les mocions es poden matissar: caldrà fer un estudi de la demanda, caldrà estudiar el recorregut, caldrà analitzar freqüència de pas, caldrà fer un estudi de viabilitat econòmica, caldrà veure on va a petar aquesta nova línia, caldrà fer un concurs de concessió, caldrà, caldrà...Però negar-se en rodó a fer la demanda a l’AMB em sembla que no és una resposta correcta; com a mínim que la negació a un transport que pel que sembla s’identifica com a necessari la doni un altre i no el nostre Ajuntament.

Però, clar, segurament estic errat.