RÀDIO TIANA (I)

Avui, dia Internacional de la Ràdio, sembla un bon moment per parlar de Ràdio Tiana. I donat que el tema dona per molt, el penso desenvolupar en varis articles. El primer el dedicarem a fer una mica d’història dels principis.

Quan un servidor de tots vostès va ser elegit alcalde de Tiana (juny de 1995) els mitjans públics de comunicació eren un erm: només existia un butlletí municipal (anomenat “Nou Pins”) reservat en exclusiva el govern i en el que l’oposició no hi tenia cabuda. L’obscurantisme va arribar al punt de fer sortir a un ciutadà de la Sala de Plens per portar una caixa de galetes amb foradets que l’alcalde de llavors (el Sr. Escudé) va interpretar que podia amagar una gravadora; la riallada va ser general quan escorcollat l’objecte subversiu, es va comprovar que només hi havia galetes!. Per aquells anys havia sortit El Punt, que amb la seva edició del Barcelonès Nord va trastocar la manera de fer política a Tiana. I també hi havia el Bé de Tiana, una iniciativa privada, que era l’únic mitjà de comunicació lliure.

Els governs de CiU mai van voler desenvolupar una emissora municipal, malgrat els projectes que van rebre per fer-ho. Un antecedent que recordo de ràdio feta a Tiana, tot just arribat al poble, van ser les emissions de Ràdio Tramvia, fetes des de la sala d’exposicions de La Punxa i en el que hi va participar activament Carles Cuní, entre d’altres que després van fundar Ràdio Ciutat de Badalona.

Bé, als pocs dies de ser alcalde va aparèixer en Isaac Salvatierra amb la proposta de fer Ràdio Tiana. La història ha de recordar la tasca imprescindible per aquest projecte del regidor Josan Ruiz, que va fer seu  i li va donar tot el suport per materialitzar-lo a nivell d’òrgans de govern. Aquells eren anys engrescadors  i aviat vàrem cremar etapes: demanar l’autorització, mig condicionar unes ruïnes municipals, adquirir els equips, buscar els col·laboradors....de manera que l’emissora es va inaugurar amb tot solemnitat el dia 11 de setembre de 1996, amb una forta moguda i amb la presència de Josep Cuní que em va entrevistar. El primer director de Ràdio Tiana (emissora municipal) va ser el mateix promotor Isaac Salvatierra i en Benet Ulecia va assumir les tasques de comissionat.

Vet aquí que en poc més d’un any es van capgirar els mitjans públics de comunicació: el butlletí municipal (ara anomenat Plaça de la Vila) va estar obert a la intervenció de tots els grups municipals, l’emissora de ràdio, la retransmissió dels plens, etc.

Quins són, al meu parer, els trets principals d’aquella primera fase de l’emissora?. El voluntarisme: cap dels molts col·laboradors cobrava res per la seva tasca i malgrat això es va reunir una número elevat i no pocs  d’ells després han reeixit en la seva professió. La implicació en el projecte: una part de les obres d’arranjament del local les van fer els mateixos col·laboradors de Ràdio Tiana. El localisme: res de connectar amb Catalunya Ràdio o la COM pels noticiaris; tots els programes eren fets a Tiana, amb notícies pròpies i amb els serveis informatius primer a càrrec d’en Isaac i la Cristina Villanueva, i a partir de 1998 a càrrec de Gemma Liñán. L’audàcia de cobrir 24 hores de programació amb producció pròpia. L’ambició de servei públic; per mi l’exemple més clar va ser el programa extraordinari per ajudar als damnificats del Huracà Mitch, on amb la col·laboració ciutadana es va recaptar una quantitat important de diners. I per damunt de tot, la llibertat d’expressió: mai es va condicionar des del govern de Tiana la feina de Ràdio Tiana, encara que algunes coses personalment poguessin agradar més o menys; i aquest compromís va quedar reflectit en una mena de reglament que si algú/una encara el guarda crec que en serà prova suficient del que dic.

Anècdotes d’aquells anys?. Moltes però m’allargaria massa. Només dir que una de les principals preocupacions dels primers moments va ser evitar que s’escapessin paraulotes per les ones; encara recordo un cartell una mica naïf penjat a l’estudi...

Seguirem!

Proper Post: Dilluns 18 de març de 2013

Tema: ALLÒ QUE EN NOLIS NO ENTÉN