ELS "PÁJARUS" DE TIANA JA NO SON EL QUE EREN

 

Aquest blog ha estat callat durant més de  13 mesos,  però ja és arribada l’hora de dir la meva, en la  condició de tafaner de la vida pública de Tiana. El silenci, autoimposat, era per evitar que si les coses no anaven prou bé a les eleccions municipals darreres, alguna persona tingués la mala intenció de fer-me responsable de qualsevol petit ensurt que patissin els del meu grup. Donat que no s’ha produït cap petit ensurt sinó un terrabastall de les dimensions d’un tsunami, quedo alliberat de qualsevol responsabilitat  i segueixo el que sempre havia fet.

Ara bé, donat que darrerament el blog tenia un caire zoològic vull comentar el resultat de les eleccions del diumenge passat en termes de “pájarus”. La gàbia ha quedat molt revoltada. D’entrada, els pardals l’han organitzat: resulta que ja no en són cinc sinó vuit!. És un  creixement històric i espectacular , com mai havia ocorregut a Tiana; a banda de felicitar-los, els hi demano seny. Ara ve el moment de la veritat i no n’hi ha prou de cantar i fer festes dins de la gàbia. Caldrà governar, a més en solitari, i això no és fàcil i l’actitud del cap dels pardals serà qui marqui el terreny. Hi ha “pájarus”  que estan molt per damunt de la mitja.

En un ecosistema, sempre que una espècie ocupa més espai vital, altres el veuen reduït. Els regidors, com els recursos, no són infinits, i tot el que un es menja l’altra es queda amb fam. El cas més dramàtic és l’antic grup de la gavina riallera, que han passat de quatre exemplars a només un i nouvingut. Mai s’havia vist al poble una manera tan espectacular i ràpida de dilapidar la confiança dels electors, ja que les gavines han passat de 1058 vots a 299. Caram, això sí és perdre força! Sens dubte la manera de fer de la gavina riallera a l’alcaldia de Tiana ha condicionat el resultat d’aquestes eleccions.

També em sap greu per la perica, que ara és una perica solitària. La política és dura, molt dura: és evident que no n’hi ha prou en treballar bé per tenir un nou resultat. A mi em cau simpàtica i per això no puc ser objectiu. A veure què fa a partir d’ara perquè tots els ocellots hauran de fer una bona oposició si volen esgarrapar alguna cosa als pardalets, dominants.

I  vet aquí que ha aparegut un nou “pajaru”, que hi havia estat fa temps a la gàbia. El seu grup és una mica màgic: ara hi soc, ara no hi soc. Passar de zero a 1 si és ressistir un tsunami!. <<<<<<<<<L’anomenaré com a cardenal: res a veure amb l’esglèsia, només que el cardenal és un ocell que menja raïm de la parra! Pesqueu?

I finalment els meus, les orenetes.  Els tsunamis, pel que es diu, afecten molt a l’avifauna. Han quedat com estaven, amb només dos “pájarus” a la gàbia eperò un dels exemplars ja no és el que hi havia i l’altra diria que porta plom sota l’ala. Veurem com evoluciona la seva etologia a partir d’ara. Això de primer amb ningú, després amb la gavina riallera i més tard amb els pardals potser ha estat una mica complex, si no s’explica bé pels ornitòlegs que són els que acaben votant. Val a dir que encara no tinc nom pel nou “pàjaru” d’aquest grup, però sí que us avanço que sap volar.

 Sóc com en MacArthur: vaig dir que ornaria i ho he fet. Els “pàjarus” de Tiana s’han revoltat de valent. Uns han guanyat molt i altres han perdut molt perquè perdre o guanyar és sempre en relació amb les expectatives que et marques, que hi ha qui les fa públiques. Aquest cronista ha fet només un escrit d’urgència i dies vinents  faré un informe més complet. Però el resum, en quant a variació de regidors en relació amb 2019, és:

·        Pardals: +3

·        Gavines: -3

·        Orenetes: 0

·        Perica: -1

·        Cardenal: +1

És evident que el cardenal és l’únic pajaru  que ha ressistit al tsunami del pardals.