LES GUERRES TIANENQUES

Les guerres tianenques no son de la volada de les púniques, però quasi  Durant uns anys a Tiana es celebrava la “guerra del pa mullat”. Consistia en guardar el pa sec, remullar-lo el dia abans i sortir al carrer amb un cubell o galleda i anar tirant boles de pa mullat als contraris. Els carrers quedaven ben emmerdats i la fermentació (en època de calor), fotia una pudor considerable.

Servidor de vosaltres, un cop va ser alcalde de Tiana, va aconseguir suprimir aquesta festa del calendari de les celebracions del poble. Més enllà de la brutícia que provocava, el missatge de què un element tan essencial com el pa es pogués  fer servir de projectil no semblava moralment massa edificant.

Una altra anècdota d’aquells anys és que algú volia instal·lar un pintball a Tiana, això que amb escopetes amb pintura dos equips es “maten” mútuament. Molt divertit. Vàrem posar totes les traves possibles des de l’Ajuntament i finalment van desistir. Ho volien fer a tocar de l’escola: poc edificant també. Potser fins i tot podrien simular afusellaments a peu d’alguna paret... Ai senyor!

Ara hi ha un altre tipus de guerra, sota el nom de “correaigua”, que consisteix en esbatussar-se a cop de globus plens d’aigua. D’entrada és divertit i ajuda a passar la calor. Però si s’analitza de prop, l’ús de globus de plàstic que en part acaben a a claveguera i potser al mar, tampoc sembla massa edificant. Es podria substituir per una guerra a base de pistoles d’aigua; es suprimiria el plàstic però quedaria el tema de malbaratar un recurs com l’aigua.

Quan son els infants els que més gaudeixen d’aquests tipus de festa, convindria que el missatge no fos equivocat en relació als valors que s’intenten inculcar sobre el medi ambient i a la sostenibilitat. No dic que sigui un impacte significatiu; dic simplement que el missatge no és políticament correcte. Seria com si un pare que vol educar al seu fill en els valors de la igualtat entre sexes es dediqués a tirar floretes a les dones que es troba per carrer quan va de la mà del seu fill.

Digueu-me primmirat, però crec que hauríem de revisar això de les guerres, siguin de pa, pintura o d’aigua. Més enllà dels recursos perduts, estem fomentant una guerra, no?. Això no pot ser bo per una educació responsable. En tot cas, si les guerres incruentes poder ser divertides, perquè no organitzem guerres de sumes ràpides o de composició de sonets? Avorrides, oi?

I pr suposat, que cadascú faci el que vulgui. Simplement he fet unes quantes reflexions guerreres