RESURRECCIÓ: LA MEVA VALORACIÓ PARTICULAR DELS RESULTATS DEL 26J A TIANA

Vàries coses m’han sorprès dels resultats de les re-eleccions del 26 J a Tiana. En primer lloc el fet que les eleccions fossin a la República de Tiana el mateix dia que al Reino de España però ja se sap que algunes repúbliques tenen limitacions, sobretot al començament. També assenyalar que en sis mesos la participació ha baixat 5,5 punts i s’ha produït canvi de guanyador: al desembre va ser EN COMÚ PODEM (ECP) i ara ha estat ERC. Es curiós que dos partits que no estan representats a l’Ajuntament (ECP i C’s) suposin pràcticament una tercera part del vot emès a Tiana i que a la vegada un 27% dels vots a les municipals del maig de 2015 van anar a parar a partits que no s’han presentat a aquestes eleccions (JPT i CUP). Per tant, el nivell d’infidelitat (electoral) a Tiana és elevat imposada per uns partits que ara hi son i ara no hi son; és a dir, com exemple, on han anat trobat aixopluc ara els 725 votants de JPT?. Encara que faltin quasi tres anys per les properes municipals, aquesta peculiar situació serà un factor a tenir en compte ja que és evident que una part important del electorat es seduïda per més d’un partit segons de quines eleccions siguin, si més no perquè no sempre estan d’oferta. D’altra banda, el PP a Tiana ha passat d’una sisena posició al desembre a una quarta ara; han sabut aprofitar la segon oportunitat que els hi ha donat PODEMOS i els seus satèl·lits.

Finalment, dedico una reflexió específica al PSC que finalment i després de tants anys hem aconseguit ser el darrer partit a unes eleccions generals a Tiana (bé, PACMA encara està al darrera nostre) quan no fa masses anys les havíem guanyat. Em conec els suposats culpables de tot plegat: Alfonso Guerra, Susana Díaz, el PSOE, el Iceta, les patums del PSC, Espanya, etc. Però  aquests factors negatius ho son per tot Catalunya i resulta ser que el PSC ha tret en el conjunt un 16,12% dels vots mentre que a Tiana només un 9,15%. Aquesta diferència de 7 punts, pel que jo sé d’estadística, indica l’existència de factors locals que ajuden a que el fracàs sigui més elevat.

Com diu un company (i suposo amic) en un escrit “Trobo a faltar el reconeixement que no anem be per on anem, que cal canviar moltes coses”. Malgrat que ell ho diu en general, seria bo aplicar també aquesta diagnosi a Tiana on haver guanyat les eleccions municipals des de fa 20 anys no pot ser un miratge que ens amagui la realitat en la que ens trobem els socialistes. Cal identificar les causes de desafecció dels nostres militants i treballar de valent per superar-les, més allà de declaracions majestàtiques. L’escenari de les eleccions de 2019 s’albira molt complicat i si volem continuar essent la força transformadora i de progrés pel nostre poble, cal arremangar-nos ja.