JOSAN

M’he assabentat de la mort d’en Josan lluny de Tiana i ho he sentit molt. Josan va formar part d’aquell grup municipal socialista (juntament amb l’Emili, en Xavi i jo mateix) que mitjançant un pacte de progrés amb ERC i IC vàrem arravatar a CiU el govern de Tiana, que encara no ha recuperat vint anys després.

En Josan sempre va ser un treballador incansable i discret. En dos governs successius (1995-2003) va desenvolupar les responsabilitats de governació, participació ciutadana i medi ambient. Ell va ser el responsable polític de modernitzar la policia local, va impulsar Ràdio Tiana (mai abans del govern del que formava part en Josan, Tiana va tenir emissora local, més enllà de la Ràdio Tramvia que va durar només uns dies), va proposar una ordenança de convivència ciutadana avançada al seu temps i a la vegada va implantar la recollida selectiva a Tiana, primer municipi de tot estat de realitzar el porta a porta, amb uns resultats de reciclatge que encara a dia d’avui ens situen capdavanter, també va iniciar les plantades anuals d’arbres per recuperar l’ecosistema destruït amb al incendi de 1994 i va aconseguir la integració de Tina als parcs naturals de Serralada de Marina i Serralada Litoral. Aquests son només alguns exemples de la feina feta durant vuit anys. Va desenvolupar també tasques de portaveu. I totes aquestes energies les va posar en un moment en que ja havia rebut la baixa laboral per raons de salut.

Abans de la seva feina a l’Ajuntament, en Josan havia estat un lluitador per l’escola pública a Tiana, en moments en que els governs de dreta havien primat descaradament l’escola privada, cedint-li un terreny situat al mig del poble mentre que la pública es va haver de construir a la zona esportiva i amb retard.

Sempre va ser una persona tranqui-la, dialogant, gens sectària, profundament d’esquerres i que va treballar amb eficàcia i convenciment pel nostre poble.

Et recordarem, amic i company

 

 

LLIURA’NS SENYOR DELS QUE ES CREUEN SALVATI...ANA!

Després de les eleccions del passat dia 24, el panorama polític de Tiana ha quedat exactament com estava i les despulles de GPT s’han repartit entre dos grups. Pel mig s’ha produït una campanya animada per un nou projecte personal, sota el nom de JPT. Dono la raó al Sr, Muñoz en relació al seu comentari al FB: “Personalismes, sectarismes i ingenuïtats  van malmetre una candidatura de coalició o be d'unitat, tipus Guanyem Badalona, tindria la majoria i l'Alcaldia còmodament”. Però alguns volien demostrar que eren més tianencs que ningú, més guai, més llestos, que no necessitaven formar part de cap partit polític, amb ocurrències a dojo, tuppers per les cases, amb la gosadia de demanar als “vells partits” que els deixessin passar, amb la seguretat que guanyarien les eleccions (declaracions del dia 10 de maig del Sr. Salvatierra a Ràdio Tiana), etc.

Tot estava pactat  i fins i tot signat pel que sembla. L’objectiu era que CiU i JPT sumessin majoria absoluta, matemàtica senzilla si CiU superava “l’efecte Nolis” i augmentava el número de regidors i JPT treien com a mínim els tres que eren el llindar del seu èxit o fracàs. Hagués estat una repetició  de l’any 2007 amb GPT i CiU. Si calia abraçar-se al sobiranisme, es fa i prou, sobretot si pot arraconar al PSC. Passa però que en un poble ens coneixem tots i els curricula d’alguns que formen part de les llistes de CiU i JPT demostren que com a molt  son nouvinguts al sobiranisme. Però el poble no és ximplet (com diu la Gemma) i els vots els van situar molt lluny del seu objectiu. Fent de la necessitat virtut, calia sumar a ERC al pacte cosa que tampoc han aconseguit per les raons que  va exposar clarament el Sr. Fabra al Ple d’Investidura.

És a dir, que els que anaven de Salvati...ana van errar en la seva estratègia d’estructurar una candidatura forta ja que per damunt de tot calia que el líder fos el líder, han estat incapaços de negociar una alternativa al actual govern i per acabar de tancar el cercle, el Sr. Salvatierra es va equivocar del tot en el discurs d’investidura. Discurs pedant (omplir un discurs de cites és molt senzill amb l’ajut del Sr. Google), amb manca de respecte a les decisions sobiranes d’altres partits (on queda el codi ètic?)  i pobre ja que demanar a l’Alcaldessa que el saludi pel carrer no sembla un objectiu polític prioritari. El Sr. Salvatierra està molest perquè Tiana no l’ha seguit en el seu somni de redemptor i ho va demostrar clarament mitjançant paraules i postures.

Queda per veure si el Sr. Salvatierra treballarà durant quatre anys sense el paper desitjat  de “rei del mambo” i, sobretot, amb quines energies arriba al 2019 i quins nous acudits té. Haurà de canviar el seu discurs perquè és evident que els tianencs no li hem assignat el paper del que es creia mereixedor. La democràcia té això i a vegades el “poble no els posa”. 

ESTER PUJOL, ALCALDESSA DE TIANA

Amb una Sala de Plens de gom a gom, amb molta calor i en una cerimònia perfectament pautada, Ester Pujol va ser investida de nou com Alcaldessa de Tiana, amb el suport dels vots del PSC i ERC. La resta de grups, excepte la CUP, van votar els seus caps de llista. Xavier Doñate, com regidor de més edat, va exercir com mestre de cerimònies. Després van venir els discursos, la majoria amb l’estil que cap esperar d’una acte d’investidura; altres no van poder dissimular la seva frustració amb un discurs farcit de ràbia i amb poca educació tal com es pot veure a la fotografia: asseguts, sense cap aplaudiment ni tan sols protocol·lari i amb una cara que no necessita més explicacions.

Demà parlaré d’alguns dels discursos, però els del nou equip de govern (PSC i ERC), van ser clars i amb compromisos ferms. La nova alcaldessa molt bé en les seves paraules, sense respondre provocacions i amb propostes per aquests propers quatre anys, que no s’albiren fàcils.

S'HAN ACABAT LES VACANCES

Ha estat un retorn molt intens a la vida política del poble, després de tres setmanes de desconnexió. Demà tornaran els meus posts; material no me’n falta.