El dia 27 d’octubre de 2009 va esclatar l’anomenat “Cas Pretòria”, cas en el que es van detenir i/o imputar un total de 20 persones per part de Garzón, incloent-hi càrrecs públics del PSC i diversos empresaris, per delictes de corrupció, tràfic d’influències, suborn i associació il·lícita d’entre altres. Mai oblidaré aquesta data no només perquè alguns dels acusats eren (i són) amics meus (Bartu Muñoz, Manuel Dobarco, Pascual Vela, Emili Mas, Juan Felipe Ruiz, etc) sinó pel la sacsejada que tot plegat va provocar en el meu partit. Recordo que al dia següent havia de sopar amb el Bartu, sopar que no es va poder celebrar en molt temps.
Tres coses em venen ara a la memòria d’aquells amargs dies:
1. La imatge dels detinguts, emmanillats, fent equilibris per intentar agafar una borsa d’escombraries amb les seves pertinences, imatge reproduïda a tots els informatius, en el moment d’anar a declarar a l’Audiència Nacional. Mai s’havia fet ni s’ha tornat a fer això amb cap detingut, ni tan sols en el cas del pitjor dels assassins d’ETA. Qui va donar l’ordre de fer-ho? I per què?
2. La roda de premsa del que llavors era Secretari d’Organització del PSC (Pepe Zaragoza) anunciant l’expulsió del partit de tots els militants imputats. Al meu entendre no va poder amagar un posat de satisfacció al veure eliminats o amb dificultats a un grup de persones que em consta fefaentment que no eren del seu gust.
3. I a nivell de Tiana, la pregunta feta al final d’un Ple celebrat aquells dies per part d’un ex-regidor de CiU que volia relacionar el cas Pretoria amb diverses obres fetes per governs que vaig presidir a Tiana. Ni ell ni ningú (em consta que el Sr. Muñoz, El Breu, va fer regirar tota la documentació) ha trobat el més mínim comportament il·lícit, simplement perquè no va existir. Vaig haver d’aguantar, des de l’oposició, lliçons de moral de qui no va dubtar, només acabat d’aconseguir el govern de Tiana al 2007, canviar la gestió de part de les assegurances de l’Ajuntament a una empresa del grup pel que ell llavors treballava. Queda dit, després de tant anys de no fer-ho!
Ara em vull centrar en el comportament dels dirigents del PSC, el meu partit. En primer lloc val a dir que l’expulsió de la militància d’aquests companys (i amics) imputats va ser contrària als estatuts del partit. I si més no, ben diferent ha estat el comportament amb imputats recents com Bustos i Fernández, que han deixat el seus càrrecs orgànics però que continuen conservant els seus càrrecs públics(en el cas de Bustos, diputat de la Diputació de Barcelona) i la seva militància. Per què aquestes diferències? A qui molestava l’actuació d’aquest grup de dirigents de la Federació del Barcelonès Nord?
Però després de quasi quatre anys, el mediàtic cas Pretoria del prepotent Garzón s’ha anat desinflant poc a poc, insultantment lent. Ara el jutge que porta el cas ha desimputat, entre d’altres, a Juan Felipe Ruiz, Emili Mas i Pascual Vera. Els autos diuen clarament que aquestes persones no són responsables de cap dels delictes que se’ls a acusar. Satisfacció per un reconeixement d’innocència en la que jo personalment sempre he cregut i que en canvi ara la majoria dels mitjans de comunicació (tots aquells que van informar àmpliament al esclatar el cas) no s’han dignat a reparar el mal causat i ni tant sols informant de que ja no són imputats.
Ja he dit que alguns d’ells són amics meus. Per tant, conec perfectament el que han sofert al llarg d’aquests anys, de les humiliacions i penúries econòmiques, de la pèrdua injusta dels seus llocs de treball, de les seves dificultats psicològiques (algú ha confessat públicament que havia pensat en el suïcidi), del assajament continu en el que han viscut (ells i lamentablement alguns dels seus familiars, persecució que em consta que es manté al menys en un cas). Patint tot això quan eren coneixedors de la seva innocència. Us adoneu de quin sofriment més brutal i injust?
Bé, es pot dir que això son els riscos de la Justícia i què hi farem: els ha tocat. Però i el partit? Com és que hora d’ara cap dirigent del PSC, assabentats com han d’estar de que no són culpables de res, s’ha posat en contacte amb ells? Per què no se’ls ha retornat immediatament la militància (en el supòsit que ells l’acceptin) que injustament se’ls hi va prendre? . Són companys de molts anys de lluita al partit. On són els valors socialistes que se suposa que defensem des del PSC? . O es que només ho fem de cares en fora?
Estic en desacord amb com han actuat els dirigents del partit en aquest cas. No val que tots mirem a un altre lloc, per por o per no veure perillar cap cadira. Crec que he de fer alguna cosa només amb la força personal, i us diré que faré. Escriuré, per aquest ordre, al Secretari d’Organització de la Federació, al Primer Secretari de la Federació, al Secretari d’Organització del Partit i al Primer Secretari del Partit. Els hi recordaré el cas i els hi demanaré una reparació, encara que sigui moral, per aquests companys. I ho faré en nom dels valors del socialisme.
En aquest bloc aniré publicant les meves cartes i les respostes rebudes...
Proper Post: Dijous 9 de maig de 2013
Tema: APUNTS D’UN TAFANER AL PLE DE MAIG
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada