En aquesta història de la ràdio ara arribem als anys 2007-2011. Quan el Sr. Muñoz (El Breu) va arribar a alcalde de Tiana (no per guanyar les eleccions sinó gràcies als vots gratuïts de CiU).
En aquell moment era director de Ràdio Tiana en Cristian Peralta, després de passar per unes oposicions i de la renúncia de qui va quedar en primer lloc. La ràdio estava temporalment tancada degut a les obres de la Casa de la Vila i el Sr. Muñoz es va dedicar en cos i ànima a perllongar el tancament més enllà del necessari i amargar la vida al director (que manifestament no tenia el seu vist i plau). Finalment en Cristian va renunciar i a partir d’aquí va començar el declivi de Ràdio Tiana, amb directora anomenada sense cap mena de procés de selecció.
Donada la llibertat que gaudia la ràdio durant els anys que jo vaig fer d’alcalde de Tiana, el Sr. Muñoz la va convertir (i estava en el seu dret) en un instrument important de la seva política d’assetjament del govern. A totes hores sortia, criticant-ho tot i dient-hi la seva. En canvi, això va canviar radicalment a partir del moment que va tenir les rendes del poder. L’oposició vàrem deixar de sortir als informatius (sobren els dits de les mans per contar les vegades que la ràdio em va trucar al llarg de quatre anys per demanar-me l’opinió sobre el temes polítics del poble), el govern no acudia als programes de debat polític, la ràdio va deixar de ser una referència de la vida del poble.... Molts col·laboradors i programes van desaparèixer i va entrar en un període somort, fins al punt que al arribar a les eleccions del juny de 2011 va ser necessària la participació d’antics directors de l’emissora per a garantir un mínims de programació.
El Sr. Muñoz, durant els seus llarga anys d’oposició va reclamar tota mena de consells de participació i control apolític de la ràdio; en canvi, durant els seus curts anys d’alcalde, res d’això va renovar o posar en marxa.
Els més esperpèntic de tot aquest procés d’ocupació dels mitjans públics de comunicació es pot llegir als actes dels Plens. El dia 6 de maig de 2008 s’aprova per unanimitat de tots els grups polítics el document anomenat “Principis i organització dels mitjans de comunicació municipals”. Però alguna cosa se li va creuar pel cap al sr. Muñoz (segurament assabentar-se amb retard que feien falta majories qualificades per determinades accions, majoria que no disposaven IC-GENT + CiU) i, sorprenentment, el dia 9 de setembre de 2009 presenten una modificació (amb l’excusa d’haver detectat determinades deficiències al document anterior) que far saltar pels aires el consens de quatre mesos abans i que només és votada pel govern. Ningú entén encara hores d’ara aquest comportament del sr. Muñoz.
Des d’aquesta data fins el final del seu curt mandat (juny 2011) la ràdio va ser una joguina a les mans del alcalde Muñoz, sense cap mecanisme regulador. Evidentment durant aquests anys es va gestar la crisi amb la que es va trobar el govern d’Ester Pujol quan va arribar a l’alcaldia. Però aquesta és una història que deixem per un altre dia...
Proper Post: Dimarts 23 d’abril de 2013
Tema: EL VALOR DELS PETITS GESTOS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada