RÀDIO TIANA (III)

En aquesta història de la ràdio ara arribem als anys 2007-2011. Quan el Sr. Muñoz (El Breu) va arribar a alcalde de Tiana (no per guanyar les eleccions sinó gràcies als vots gratuïts de CiU).

En aquell moment era director de Ràdio Tiana en Cristian Peralta, després de passar per unes oposicions i de la renúncia de qui va quedar en primer lloc. La ràdio estava temporalment tancada degut a les obres de la Casa de la Vila i el Sr. Muñoz es va dedicar en cos i ànima a perllongar el tancament més enllà del necessari i amargar la vida al director (que manifestament no tenia el seu vist i plau). Finalment en Cristian va renunciar i a partir d’aquí va començar el declivi de Ràdio Tiana, amb  directora anomenada sense cap mena de procés de selecció.

Donada la llibertat que gaudia la ràdio durant els anys que jo vaig fer d’alcalde de Tiana, el Sr. Muñoz la va convertir (i estava en el seu dret) en un instrument important de la seva política d’assetjament del govern.  A totes hores sortia, criticant-ho tot i dient-hi la seva. En canvi, això va canviar radicalment a partir del moment que va tenir les rendes del poder. L’oposició vàrem deixar de sortir als informatius (sobren els dits de les mans per contar les vegades que la ràdio em va trucar al llarg de quatre anys per demanar-me l’opinió sobre el temes polítics del poble), el govern no acudia als programes de debat polític, la ràdio va deixar de ser una referència de la vida del poble.... Molts col·laboradors i  programes van desaparèixer i va entrar en un període somort, fins al punt que al arribar a les eleccions del juny de 2011 va ser necessària la participació d’antics directors de l’emissora per a garantir un mínims de programació.

El Sr. Muñoz, durant els seus llarga anys d’oposició va reclamar tota mena de consells de participació i control apolític de la ràdio; en canvi, durant els seus curts anys d’alcalde, res d’això va renovar o posar en marxa.

Els més esperpèntic de tot aquest procés d’ocupació dels mitjans públics de comunicació  es pot llegir als actes dels Plens. El dia 6 de maig de 2008 s’aprova per unanimitat de tots els grups polítics el document anomenat “Principis i organització dels mitjans de comunicació municipals”.  Però alguna cosa se li va creuar pel cap al sr. Muñoz (segurament assabentar-se amb retard que feien falta majories qualificades per determinades accions, majoria que no disposaven IC-GENT + CiU) i, sorprenentment, el dia 9 de setembre de 2009 presenten una modificació (amb l’excusa d’haver detectat determinades deficiències al document anterior) que far saltar pels aires el consens de quatre mesos abans i que només és votada pel govern. Ningú entén encara hores d’ara aquest comportament del sr. Muñoz.

Des d’aquesta data fins el final del seu curt mandat (juny 2011) la ràdio va ser una joguina  a les mans del alcalde Muñoz, sense cap mecanisme regulador. Evidentment durant aquests anys es va gestar la crisi amb la que es va trobar el govern d’Ester Pujol quan va arribar a l’alcaldia. Però aquesta és una història que deixem per un altre dia...

Proper Post: Dimarts 23 d’abril de 2013

Tema: EL VALOR DELS PETITS GESTOS

EL TEOREMA DE PASCUAL

TEOREMA DE PASCAL (França, 1639)

El teorema de Pascal (també anomenat Hexagrammum Mysticum Theorema) és un fonamental teorema de la geometria projectiva en ell s'estableix que si un hexagon arbitrari es troba inscrit en alguna secció cònica, i s'extenen els parells oposats de costats fins que es creuen, els tres punts en els que s'intersecten es trobaran ubicats sobre una líne recta, anomenada la línia de Pascal d'aquesta configuració.

Algú ha entès alguna cosa?

TEOREMA DE PASCUAL (Tiana, 2013)

¿I si el govern actual a Tiana, hagués trobat en moltes qüestions i malgrat l'irrupció de la crisi, un camí obert, de contenció, estalvi, control i bons projectes, una bona feina feta pel govern anterior per l'equitat i la transparència davant el desgavell dels anys anteriors amb despeses no justificades, no pressupostades, discrecionals i agosaradament altes ...? ¿I si el govern actual fos capaç de reconeixer públicament ni que fos en part una realitat com aquesta, que ha trobat molta feina feta i avaçada, no seria un pas important per a la suma real de les voluntats de tants i tants ciutadans que la desitgen?

Algú ha entès alguna cosa del post del Sr. Pascual, Regidor de IC-GENT i antic regidor de Cultura del govern del Sr. Muñoz, El Breu?

He aplicat coneixements de física, metafísica I matemàtica I he arribat a la conclusió de que el Teorema de Pascal és el següent: durant quatre anys, el govern de IC-GENT amb CiU ho van fer tot bé i si ha quedat algun problema pel camí, la culpa és dels dotze anys de govern del Vallespinós. I si encara persisteix, la culpa la té l’alcaldessa Pujol.

Quina poca vergonya!. Van fer una política econòmica desastrosa, com objectivament demostra l’informe de la Diputació, que va situar a l’ajuntament de Tiana a tocar de la suspensió de pagaments. I dono una primícia: quan IC-GENT+CiU van arribar al govern al junt de 2007, de les primeres coses que van fer va ser demanar una auditoria de la meva gestió econòmica durant dotze anys. Mai van informar d’això i mai van donar els resultats de l’auditoria. Potser el resultat va ser bo o no tenien per on atacar...

En canvi, la gran gestió 2007-2011 (comandada pel Sr. Nolis) del govern del que formava part l’inventor del Teorema de Pascual, va consistir en no actualitzar preus de serveis, amagar factures sota la catifa per valor de més un milió d’euros, de no reconèixer l’actualització de preus dels serveis, de més que duplicar l’endeutament, de fer pressupostos equilibrats amb ingressos que mai es realitzaven, d’incrementar desaforadament les despeses de personal, d’encarregar serveis sense disposar de pressupost, etc...

Per tant, la síntesis del Teorema de Pascual és: “Veure la palla  en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus”. I per pur sectarisme...

Proper Post: Dimarts 16 d’abril de 2013

Tema: RÀDIO TIANA (III)

L'AJUNTAMENT DE TIANA I LES PARTICIPACIONS PREFERENTS

A aquestes alçades de la pel·lícula tothom hem sentit parlar de les participacions preferents. Hem escoltat debats, ho hem llegit al diari, hem vist també imatges de persones protestant que ha perdut els seus estalvis i ens hem assabentat d’històries esfereïdores.  Estadísticament una gran part de les persones que pateixen el problema són petits estalviadors d’una certa edat i tot porta a pensar que les estratègies per la col·locació d’aquest producte financer, complexa i complicat, han passat per enredar  a sectors dèbils de la població. Les caixes i bancs, per obtenir capitals dels que tan mancats estaven (i estan) per culpa de les barrabassades fetes amb el totxo, no van dubtar a trair la confiança dels seus clients per tal d’encolomar aquest producte.

Per entendre la dimensió del problema un parell de  dades: només els bancs van col·locar més de  30.000 milions d’euros en preferents, es parla de més de 700.000 clients. Ara el govern de Madrid intenta resoldre parcialment el merder creat però donat que algunes de les caixes més actives en la comercialització d’aquest producte, han estat nacionalitzades succeeix que molt probablement els inversos només recuperaran una part dels diners i a vegades, una part petita. I s’ha obert un camí complex, amb dues disjuntives: la negociació o els jutjats. En tot cas temps, patiment, pèrdues econòmiques, etc...

En el cas del Maresme es dóna a més la circumstància que una caixa comarcal, ben considerada des de fa molts anys pel petit estalviador, ha estat especialment activa en la comercialització de preferents, sobretot després de caure a l’òrbita de Bankia,  I en conseqüència hi ha un número elevat d’afectats a tot el Maresme, el que ha fet que el Consell d’Alcaldes i el Consell Comarcal hagin aprovat una moció per donar suport als damnificats.

L’Ajuntament de Tiana ha estat molt actiu en aquesta qüestió. Al passat Ple del dia 2 d’abril es va aprovar per unanimitat una resolució de suport als afectats per les participacions preferents. Al final de la sessió, i a preguntes d’una ciutadana afectada, l’Alcaldessa va explicar totes les accions de recolçament que es desplegaran, més enllà de la declaració del Ple: coordinació d’accions, reunions d’informació, assessorament, suport legal, etc.

Penso que això demostra el compromís del govern local amb els ciutadans de Tiana que pateixen problemes econòmics sobrevinguts pels enganys d’alguns i la manca de control dels reguladors que tenien l’obligació de fer-ho. Crec que és una molt bona notícia enmig de la desgràcia ...

Proper Post: Dimecres 10 d’abril de 2013

Tema: EL TEOREMA DE PASCUAL

PLE D’ABRIL: PPIM, PPAM, PPUM I ACLARIMENT HISTÒRIC

Darrerament l’ordre del dia del plens de Tiana s’omplen de majestàtiques mocions en contra de polítiques del PP. És un recurs fàcil donat el que està fent el govern de Madrid. Al Ple del mes d’abril va ser l’hora de  les pensions i dels governs locals. La litúrgia és semblant: mentre l’amic Gonzalo intenta posar inútilment dades sobre la taula, alguns grups passen pel damunt com poden per raons òbvies i d’altres bramen furiosament en contra de Madrid. Clar que quan toca fer mocions en relació a les polítiques equivocades de la Generalitat (que Déu n’hi do també) es canvia la torna: llavors és el Sr. Nolis el que s’acull a l’objecció de consciència de la seva militància per no enutjar als que manen a CiU, que no sigui cas que a l’hora de fer llistes... Així, covardament, no va votar favorablement l’adhesió al manifestat en favor de l’educació que han votat molts alcaldes de Catalunya, fins i tot del seu propi partit. No sembla que la congruència sigui la millor virtut del Sr. Nolis...

També es va sentir a dir en el Ple que  la tarificació social s’ha aplicat per primer cop a Tiana en el cas de l’escola bressol. Per evitar que futurs historiadors, d’aquí mil o tres mil anys, treballin amb dades errònies quan llegeixin l’acta del passat dimarts, vull  recordar  que ja fa anys (em sembla que era al segle passat), un govern d’esquerres i de progrés  de Tiana va aplicar la tarificació social a les beques per les colònies d’estiu que llavors organitzava l’Ajuntament. Crec que no és l’únic cas però és el que ara em ve a la memòria... i ja es conegut que la memòria sovint és perd amb l’edat, sinó abans...

Proper Post: Dimarts 9 d’abril de 2013

Tema: EL TEOREMA DE PASCUAL