EN MARC, PER FI!

 

El mes de març de l’any passat, el que fins llavors havia estat el Cap del Grup Municipal del PSC a l’Ajuntament de Tiana, va presentar d’una manera màgica, inesperada i inexplicada  la seva renúncia; després ha entrat en un estrambòtic procés de transvestisme fins a arribar a ser un “pájaru” aliat, de l’espècie Pajarus egolatris. Almenys va retornar l’acta, cosa que no ha fet qui ha robat el segon regidor que van elegir els votants socialistes.

Davant aquesta greu situació, l’Executiva del PSC va decidir per unanimitat que fos en Marc Reniu el nou regidor.

Hi havia una dificultat: en Marc ocupava el lloc vuitè de la llista i per poder accedir a l’acta calia que els números 3,4,5, 6 i 7 fessin renúncia a ser regidor o regidora, tal com determina la Llei Electoral.

Tres elements van entorpir tant com van poder les negociacions, demanant unes contraprestacions absurdes i sense relació amb el tema de fer córrer la llista. Aquests tres “pájarus”  en el seu moment havien estat militants socialistes: el primer ho va deixar immediatament després de les eleccions de 2023, a l'encapçalar per segon cop el pitjor resultat dels socialistes a Tiana des de 1979; el segon va abandonar voluntàriament el partit en descobrir vocacions veïnals i el tercer acaba de ser expulsat.

Davant aquesta situació de manca de representació del PSC al Ple, la companya Mercè Serrano va ser nomenada regidora al desembre de 2025, amb l’acord de deixar la seva acta tan aviat es pogués arribar fins al Marc. Això ha succeït al llarg del mes de febrer gràcies a  l’Anna, la Marta, en José Luís i l’Eugènia, a qui agraïm la seva generositat a la vegada que demano personalment disculpes si en aquest llarg procés han estat víctimes de la mala maror provocada pels manipuladors.  I també agrair a la Mercè que ha aguantat el pal de la bandera (malgrat que alguns titllessin d’oportunisme allò que només era sacrifici, com s’ha demostrat) fins a poder-lo passar al Marc, cosa que succeirà al llarg del mes d’abril.

Els socialistes obrim definitivament una nova etapa; no oblidaré fàcilment tot el que ha passat, però dedicaré les energies a recuperar allò que sempre havia estat el PSC a Tiana en lloc de contradir covardes malediccions fetes  a l’esquena i per bars.

Moltes gràcies als qui heu fet possible que en Marc sigui regidor!

SENSE COMENTARIS

 

Dissabte vinent, la Placeta dels Peixos (renovada) serà la plaça del “pajaru” (migratori) que per aconseguir tornar a ser regidor haurà tocat la porta de tots els nius de Tiana. Incapaç i poruc de fer una agrupació d'electors, finalment ha trobat aixopluc a un lloc on cal ser independentista, racista i amic de assassí Netanyahu. 

No em negareu que tinc vista col·laborant a possar els dos primers de la llista del PSC a les eleccions de 2023!

GIR GIRONÍ DE LA POLÍTICA TIANENCA?

 

Segons el diccionari català, traïdor és tot aquell que fa traïció. I seguint el fil, traïció és la violació de la fidelitat que hom deu a algú o a alguna cosa, mancant a la lleialtat. Si ho traslladem a l’àmbit de la política, quan un/una s’ha presentat a unes eleccions a una determinada llista, ha fet servir els mitjans econòmics i de tota mena del partit i ha gaudit de la fidelitat dels simpatitzants i votants, i després deixar penjats als companys i companyes (tant si torna l’acta com si no), evidentment és un traïdor, en aplicació estricta del diccionari, ja que ha faltat a la lleialtat.

Però el problema és que les legislatures només duren quatre anys i si el traïdor té  l’ambició de ser regidor de nou (perquè es pensa que és bo, molt bo) s’aboca a un greu conflicte, perquè un traïdor necessita aixopluc. És a dir, que per presentar-se de nou a unes eleccions o necessites que un partit t’obri les llistes o has de fer una agrupació d’electors i això darrer dona feina, molta,  pot sortir malament. I en general els traïdors no solen ser massa treballadors.

Aquest tafaner de la vida pública tianenca ha escoltat darrerament tota mena de rumors i moviments de traïdors, als que en general no faig cas, però el nerviosisme fa en augment a mesura que el maig de 2027 s’albira cada cop més proper, nerviosisme que no atenua ni una calçotada.

Però tinc dues notícies objectives que voldria comentar al meu blog. La primera, que un se’n va anar a una mena de retir espiritual a Vilobí d’Onyar, buscant l’aixopluc de les restes d’un invent anomenat PDCAT i l’altre ha caigut a les mans del feixisme més ranci, nascut a on en Guifré el Pelós va fundar un monestir, és a dir a Ripoll.

Quan vaig fer la carrera havia estudiat el tema de les mutacions genètiques i com amb devanir dels anys, a cop de mutacions, un dinosaure i una gallina comparteixen molta filogènia. Però una mutació tan espectacular que passa d’anomenar-se socialista a participar de moviments de dreta i ultradreta, no en conec cap. I tot per poder tornar-se a presentar a unes eleccions municipals i sense valentia per fer una agrupació d’electors.

Ens queda molt per veure en aquest poc més d’un any en la cursa per buscar aixopluc, però vist que els traïdors tiren cap a Vilobí d’Onyar o a Ripoll, em pregunto si no estem davant d’una veritable deriva gironina de  la política municipal tianenca.

Seguiré investigant en aquest tiana-gate, derivat d’un taina-news!