L'evolució és un procés biològic molt interessant. Descoberta i formulada per Darwin (que era ornitòleg com jo, però molt més savi), és la que fa que contínuament apareguin i desapareguin espècies del planeta. I es fonamenta en la mutació, en un canvi en els gens que produeix individus que poden estar més o menys adaptats al medi. Els individus que s'adapten, triomfen; els que no, es volatilitzen tard o d'hora. A més, hi ha mutacions positives que fan anar endavant, i d'altres de negatives que provoquen retrocés.
Els meus treballs d'ornitòleg de camp sobre
"pájarus" em va portar l'altre dia a prendre notes de la reunió que
solen fer els de Tiana tots els primers dimarts de mes. I estic molt content
perquè vaig descobrir una mutació, la primera que visc en directe. Mireu, al
darrer ple la mutació va fer que l'oreneta solitària que ha abandonat el niu
s'ha convertit en un flamenc! (Phoenicopterus roseus), encara que em va
enganyar i pensava que era un cucut. En mig del ple es va anar estirant el coll
i les potes, va perdre el plomatge negrós de les orenetes, el seu bec es va
desenvolupar d'una manera molt espectacular i a mesura que augmentava el to de
les seves intervencions, cada cop estava més vermellós. O sigui que els
"pájarus" de Tiana ja tenen un flamenc a la gàbia i jo estic
emocionat d'haver vist la transformació en directe.
Els flamencs, com les orenetes, són ocells
migratoris: tan aviat estan aquí com allà, tan aviat estan amb uns com amb
altres. L'evolució és sàvia i fa que malgrat la transformació, l'individu
conservi la seva etologia bàsica. A més, és un ocell molt territorial: quan
aconsegueix un tros de paper que en realitat no li pertany, sol dir:"és
personal i intransferible". El flamenc, a més de cridaner, té poca memòria.
Malgrat haver conviscut tant amb les gavines com amb els pardals, a moments
anteriors de la seva evolució, ara li ve tot de nou i no dubte en criticar tot
allò que en va formar part.
La perica, el cardenal i lgavina (ara també
solitària) van reaccionar de manera diversa a les intervencions del flamenc. Jo
diria que hi ha una gran unitat d'acció entre el flamenc i la gavina, potser
restes d'aquell futur tant esplendorós que s'imaginaven junts. Però per ara no
tinc més informació i hauré d'estar molt amatent a com avança tot.
Penso que amb un flamenc entre els
"pájarus" de Tiana ens esperen grans moments ornitològics.
"Estás que te sales", que deia el malgrat Rodríguez de la Fuente
quan, emocionat com jo, estudiava el comportament de l'àguila real.
