EL PÁJARU TELEGRAFISTA NO ÉS UN PÁJARU INDEPENDENT

 

La darrera reunió del passat dimarts dels “pájarus” de Tiana va tenir novetats: una manifestació a la plaça (amb xiulets i insults a l’alcalde; els insults em semblen malament) i també la inauguració del procediment d’esmena a la totalitat, assajat tant pels pardals com pel “pájaru solitari” (aquest sense massa èxit, ja que els que es manen no es van dignar ni tan sols a comentar-li l’esmena o transaccionar alguna cosa, encara que fos un parell de comes).

Tot arran del sidral pel tema dels habitatges dotacionals al camí dels Frares. Aquest tafaner de la vida política a Tiana vol fer quatre observacions: és evident que ha mancat el diàleg del govern amb els veïns, contradient la lletra i l’esperit del reglament de Participació Ciutadana; en segon lloc, és evident també que el conveni té contradiccions i expressions confuses que mereixen aclariment; tercer, cap estudi objectiu demostra que el millor o únic lloc per fer habitatges dotacionals a Tiana sigui aquesta parcel·la i, finalment, tranquil·litzaria a tothom que es decretés un any de suspensió de llicències d’edificació (com es va fer a Can Matas i recentment, al nucli del poble) fins que s’aclareixen els punts anteriors.

Potser els més joves no sabeu que era un telegrafista. Us ho explico: era un senyor amb una maquineta (inventada inicialment per Morse) al que tu li donaves un text i ell es limitava a escriure el dictat perquè un receptor allunyat, rebés el missatge. Tot això, amb els correus electrònics i altres sistemes d’internet per a la comunicació, ha desaparegut. Tot el que queda antiquat, desapareix.

Doncs bé, hi ha un “pájaru” de la gàbia de Tiana que s’està transformant en telegrafista, evolució molt interessant des del punt de vista ornitològic. Ell mateix ho diu: “els veritables protagonistes del ple eren els veïns i veïnes de Can Gaietà per això, vaig decidir no fer cap intervenció més enllà de llegir la moció i de centrar el debat”. O sigui és un regidor que no té activitat pròpia: va mirant per on hi ha veïns enfadats amb el govern (molt o poc això passa sempre) i després, en lloc de fer una acció pròpia i aportar raonaments  o ajudar a trobar la solució, es limita a fer de corretja de transmissió dels veïns.

Clar que fins i tot aquesta representació és més que dubtosa: tots els veïns afectats han elegit al “pájaru” telegrafista perquè parli en nom seu? Han fet alguna mena d’encomanament? A mi em sona a quant els independentistes (o els contraris) diuen allò “perquè els catalans...”. Coi, seran alguns catalans perquè és evident que no tothom pensa igual. Per tant, fer-se representant de tothom és sempre perillós. És voler representar a molts quan, llei a la mà, no representes a ningú.

Creiem que el “pájaru” telegrafista tornarà  a actuar davant dels temes que s’albiren d’aquí que acabi l’any. Estaré amatent.

I un últim comentari, que és un aclariment: ni a Tiana ni a cap dels més de 9.000 municipis de l’estat Espanyol (ni dels quasi 1.000 de Catalunya) existeix cap Regidor independent. Que no us enganyin. El que existeixen són regidors no adscrits (RNA) que són aquells personatges que malgrat haver-se presentat a les llistes d’un partit determinat (gaudint del seu finançament i dels seus vots) després decideixen fer transfuguisme, per raons clarament personals, i tenen vida pròpia, normalment molt curta.

La llei sovint permet coses que l’ètica rebutja.

HISTÒRIA DEL “PÁJARU” QUE NO VA CONSTRUIR EL SEU BOSC URBÀ

 

Quan més investigo els costums i maneres de fer dels “pájarus” de la gàbia m’adono que és un món apassionant. Solen tenir comportaments canviants, alguns molt sorprenents. Per exemple, a la reunió que van fer el dia 30 de juliol i amb relació al tema de Can Frares, només el grup municipal del “pájaru solitari” va votar en contra. En canvi, ni el poc que queda de les “gavines” ni la “periquita” van dir que no, es van abstenir  que és una manera més aviat suau de no oposar-se a alguna cosa i a la vegada no donar la raó als pardals. És a dir, “ni carn ni peix”.

Això no obstant, i ara que hi ha anunciada una nova reunió a la gàbia per aquest pròxim dimarts, amb la molt probable presència de veïns, estic segur que tant la “gavina” com la “periquita” canviaran el que van dir fa només dos mesos. Perdran tota fredor i faran abrandades defenses en contra d’allò a què no es van oposar al juliol, fins i tot si cal votaran mocions del “pájaru incendiari”. Del  “cardenal” no tinc cap dada perquè no va anar a la reunió de juliol.

També és molt interessant l’etologia del “pájaru incendiari”. Fixeu-vos, aquest “pájaru” era primer tinent d’alcalde (el que mana més després de l’alcalde) quan es va desenvolupar un projecte per la construcció d’un bosc urbà a la mateixa zona de Can Frares on ara es volen fer habitatges. La construcció del bosc urbà (això s.i, amb pistes de skate) es va adjudicar a Estudios y Contratas Silvícolas S.L. i a  Eco Concept Serveis S.L. el dia 3 de novembre de 2021.

El “pájaru incendiari” va passar de ser primer tinent d’alcalde amb la “gavina riallera” de nou primer tinent d’alcalde amb els “pardals” arran de la moció de censura feta el dia el 13 d’abril de 2022. És a dir, fos qui fos l’alcalde, ell era sempre primer tinent d’alcalde. I va ser tinent d’alcalde fins al mes de juny de 2023 (els darrers dies, en funcions).

La pregunta que es fa aquest pobre ornitòleg és: si el termini d’execució de les obres era de 6 mesos i el “pájaru incendiari” va ser tinent d’alcalde durant el menys 13 mesos un cop adjudicada l’obra, per què no la va realitzar? Per què no va executar les obres que ell mateix havia impulsat? Es va suspendre l’adjudicació per alguna causa? Quina? Per què no es va tornar a fer el concurs? No el van deixar? Hi ha alguna prova escrita o declaracions que demostri que no el van deixar fer el seu bosc urbà? I si no li van deixar fer, per què no va dimitir? Moltes preguntes que necessiten resposta.

És molt contradictori lamentar-se ara a cop de mocions que “no es conservi el paisatge” de la zona. Caram! Si ell hagués fet la seva feina, ara hi hauria a la parcel·la un magnífic bosc urbà i ens haguéssim estalviat tota la polèmica!

Fins i tot arriba a dir que “l’Ajuntament es comprometi a fer les inversions necessàries que ja estaven projectades”, Coi, per què no ho va fer ell? Poc treballador va estar; ara també vol retre homenatge a la llegenda del motociclisme Carles Cardús, i no va moure res al llarg dels seus molts anys de responsable d’esports de l’ajuntament. Un “pájaru” ben curiós...del que en parlaré ben poc.

(Us recordo les famílies de “pájarus”)

Pardals	JuntsxT
Ocell solitari	PSC
Periquita	JxCat
Gavina	ERC
Cardenal	PP
Ocell incendiari	RNA

 

SÍ A HABITATGES PÚBLICS, NO A UN CONVENI BUNYOL

 

El pardal que més mana ha fet unes lamentables declaracions entre les quals va dir  “que no s’esperava el posicionament dels grups quan l’habitatge és la principal preocupació de la població“ tot arran de la reunió extraordinària de “pájarus” del dia 30 de juliol que es va aprovar un conveni per a una nova promoció d’habitatges públic a Can Frares, només amb el vot dels vuit pardals que tenen una majoria aclaparadora.

Als Socialistes ningú ens ha de donar lliçons sobre habitatges protegits, no en va totes les promocions fetes a Tiana excepte dos (el que representa més del 70% de l’habitatge de protecció construït a Tiana des de la recuperació de la democràcia) l'han aconseguit fer governs d’alcaldes o alcaldessa del PSC.

Llavors perquè el nostre “pàjaru solitari” va votar en contra? En primer lloc, no vàrem votar en contra d’habitatges públics. Vàrem votar en contra d’un CONVENI, que diu ja d'entrada el que es reprodueix a la fotografia,

És a dir que segons el conveni aprovat pels pardals de Junts x Tiana els habitatges són per a joves tutelats, per a gent gran i persones amb diversitat funcional. I el pardal que més mana va dient que són pels joves de Tiana; no és això el que diu el conveni aprovat. 

Quan aquest tafaner de la vida política de Tiana li va fer aquesta pregunta, va dir que era un error. Caram! No es llegeixen el que porten als plens? No passa per mans de la Secretaria? I si és un error, quan l’esmenarà? Perquè clar, aquest conveni l’ha aprovat el Ple de l’Àrea Metropolitana i si cal esmenar-ho, caldrà tornar a passar-ho. Tot sembla molt poc professional. 

No dic que finalment a les bases no aconsegueixi que siguin almenys en part pels joves del poble, però donat que no és això el que diu el conveni que van portar al Ple, per això el PSC va votar en contra. No en contra d’habitatges públics; en contra d’un conveni equivocat.

I encara tenim dues raons més per oposar-nos a aquesta manera de fer. Un projecte d’aquestes característiques, en primer lloc, s’ha de parlar i consensuar amb els veïns; ara diu que ho faran, però sempre tard i malament.

Finalment, no pensem que la parcel·la escollida sigui la millor per fer aquests habitatges. Ben segur que hi ha altres possibilitats que des del PSC pensem estudiar i proposar. Per exemple, els habitatges de protecció de Can Jordana van ser possibles gràcies a una requalificació.

En fi, esperem que quedi clara la postura del PSC: no a un conveni que el mateix pardal principal reconeix que està equivocat, no a fer aquesta mena d’actuacions sense el consens amb els veïns i no a un lloc inadequat per a raons fonamentalment paisatgístiques.

ELS SOROLLS DEL PARC MASCARÓ I EL “PÁJARU” PIRÒMAN

 Aquest estudiós de l’ornitologia tianenca segueix cada mes la reunió que els “pájarus” fan i aprofito per escriure una de les meves notes ornitològiques. Voldria començar amb una reflexió: l'única manera de resoldre problemes (govern i oposició) és pactant i treballant junts; els focs d’artifici per després poder penjar un vídeo a un blog (per familiars i amics) són més aviat poc útils. Per això, amb dues mocions sobre la taula, en rebutjar el “pájaru” incendiari la seva retirada (com proposava el pardal que mana) no se situa a la línia del que convindria.

Faré també una mica d’història. Al voltant del Parc Mascaró hi ha un problema puntual (en el sentit que és un punt del poble, no temporal com algú va confondre) de festes culturals que pel seu horari, freqüència i intensitat acústica molesta els veïns. Es disposa certament d’una ordenança de sorolls (aprovada l’any 2022) que els socialistes  entenem inaplicable donat que algú la va copiar d’un municipi gran; que és inaplicable ho demostra que al darrer dia la policia local no estava en condicions de fer mesures acústiques. Coneixedors del problema el nostre regidor (Miquel Santiago) ho va treballar i vàrem ser els primers d’entrar una moció (quatre dies abans que l’alternativa, que ve a recollir el mateix excepte en el tema de modificació de l’ordenança) en dues línies bàsiques: adaptar l’ordenança i aplicar-la amb contundència. Les intervencions dels dos representants de la Plataforma demostra que hi ha un problema i greu.

Cal recordar que el govern de JuntsxTiana té majoria absoluta. Per tant, per poder tirar endavant la nostra proposta la vàrem treballar conjuntament, mantenint els nostres objectius. És la moció que es va aprovar, també amb el vot del PP i ara poden estar ben segurs els veïns de la zona que exigirem la seva aplicació com a via per solucionar un problema que fa anys que està enquistat, amb la voluntat de trobar un nivell de convivència que faci compatible el benestar dels veïns amb l’activitat cultural.

Què hi ha de dolent en tot això? Haver pactat amb JuntsxTiana? Si volem que les propostes positives que fa el regidor Miquel Santiago tirin endavant, cal pactar necessàriament amb ells. El PSC ho  va fer després de treballar i parlar amb veïns afectats. O potser és millor fer-se la víctima, dient un representant públic que és un simple missatger? Convido a reflexionar sobre aquest punt.

La Plataforma va preferir la via d’un regidor no adscrit (RnA) per fer arribar les seves demandes al Ple. Ho respectem i sabem diferenciar perfectament els objectius dels veïns i els d’un RnA, que no representa a ningú més que a ell mateix (perquè aixì ho ha volgut). Això sí, amb l’ajut de dos homenots (en el sentit de Josep Pla) que encara tenen el carnet del partit i que fan tant mal com poden, bramant sobretot contra aquest humil ornitòleg... que a Tiana se sap tot!. No voldria ser setciències, però aquesta sí que es una qüestió kafkiana (donat l’interès que aparentment algú té per aquest autor, al que recomano llegir).

El temps posarà cadascú al seu lloc, n’estic segur. Però ara mateix, i gràcies a la feina del regidor Miquel Santiago, hi ha aprovada una moció per una aclaparadora majoria al Ple (la democràcia es això: votar i comptar) que es compromet a: modificar l’ordenança perquè sigui aplicable; un pacte de poble per garantir un oci festiu i cultural responsable i respectuós, de manera conjunta amb els veïns, les entitats i l’Ajuntament de Tiana; dotar  la policia local d’equips i personal necessaris per realitzar un seguiment eficaç del compliment de la norma de soroll; encarregar un estudi exhaustiu per mesurar els nivells de soroll en els dies d’activitats ¸col·locar senyals informatius sobre els horaris i normes d’ús del parc, i dur a terme campanyes de conscienciació dirigides als participants de les activitats sorolloses per fomentar el respecte cap als veïns.

Si tot això es compleix, és una via segura per a solucionar el problema. I els socialistes, com a autors de la proposta inicial, farem un seguiment proper que tot es compleixi. I el regidor Miquel Santiago queda a disposició dels veïns pel que calgui.

La resta és fum i foc d’encenalls. I com va dir el pardal que mana, hi ha qui busca tolls de benzina per tirar-hi un llumí. Això fa que algun “pájaru” sigui piròman. Hem descobert una subespècie nova a Tiana!

LES ELECCIONS D’AHIR A TIANA: MILLORA DEL PSC I RETROCÉS DE L’INDEPENDENTISME

 

Ahir a Catalunya vàrem votar per a constituir un nou Parlament i els resultats són clars: el PSC ha guanyat per primer cop en vots i escons, crea una gran distància amb el primer partir autoproclamat independentista i ERC pateix una davallada important. També per primer cop des de la recuperació de la democràcia, els nacionalistes/independentistes no sumen una majoria absoluta. Tot albira una situació complexa per elegir al nou president de la Generalitat, que sota una òptica democràtica objectiva hauria de ser Salvador Illa. Amb ell es pot obrir una nova etapa al nostre país, després d’una dècada perduda.

Penso que amb els resultats d’ahir es pot certificar el final del “procés”, encara que és evident que resten moltes incògnites obertes.

No és intenció d’aquest humil comentarista valorar els resultats en l'àmbit nacional; experts amb més coneixements i des de diferents òptiques ja faran aquesta feina. Jo em limitaré a  valorar els resultats a Tiana on, malgrat que a les eleccions d’ahir al Parlament de Catalunya ha guanyat un partit autoproclamat independentista (JuntsxCat+), l’independentisme continua retrocedint espectacularment: ha passat de representar un 62,7%  l’any  2021 a un 53,9% l’any 2024; quasi ha perdut 10 punts de suport en només tres anys. Estem molt a prop de ser un poble només mig independentista.

Els socialistes estem molt contents; hem de donar les gràcies a 1013 tianencs i tianenques que han votat al PSC, un 22,23% i 250 vots més que fa tres anys  i quasi 500 més que l’any 2017, amb una participació semblant. També suposa 4,5 punts més que fa un any amb les municipals. És evident que els resultats depenen de moltes coses, però també del candidat que hi ha davant d’una llista: i quan aquest candidat/a és bo/ona, els resultats milloren. Estem, per tant, satisfets, però convençuts que només la feina es pot portar a recuperar l’alcaldia a Tiana, que és el nostre pròxim objectiu.

Altres valoracions dels resultats d’ahir: el PP ha millorat força i se situa als seus percentatges habituals abans de la irrupció de Ciutadans a l’arena política.  I una dada preocupant: els extremistes de dreta (independentistes o no, és a dir  Aliança Catalana i VOX) suposen a Tiana quasi un 8% del vot total, amb 360 partidaris.  Aquest és un fenomen nou a Tiana i que valdrà la pena parar-hi atenció. La CUP i COMUNS més o menys com sempre, al voltant del 5% dels votants.

Aquesta és una primera valoració d’urgència que caldrà aprofundir. Serà interessant, per exemple, analitzar on han anat a parar els més de 2000 vots que fa un any van anar al sac de Junts x Tiana i que han quedat orfes. Segurament aquesta valoració permetrà veure el llautó a qui es presenta a les municipals com aliè als partits polítics “tradicionals”.  Com s’han repartit les dues ànimes de Junts x Tiana a aquestes eleccions? O no han votat, o han anat a parar a la CUP (penso que en poca proporció) o han retornat d’allà on havien sortit, de la Convergència de sempre. Evidentment, el vot és secret i aquesta afirmació  (potser agosarada) és més per flaire que per objectivitat.

Si considerem que qui treu més vots és el guanyador d’unes eleccions, felicitem  Junts x Cat+ (ens agradaria que aquesta regla s’apliqui també al conjunt de Catalunya). Si també considerem guanyadors qui han incrementat significativament els seus vots, també ho som el PSC i en menor proporció, el PP. Per tant, tres guanyadors amb grau divers en un escenari de retrocés de l’independentisme a Tiana.

 

EN LA MEMÒRIA D’EN RAFA MADUEÑO, QUE ENS HA DEIXAT

 

Una mica d’història personal. Jo em vaig fer militant socialista gràcies a dos companys: en Marià Martí (que en va enredar a fer d’apoderat socialista a les primeres eleccions democràtiques l’any 1979 i en Rafa Madueño, que em va introduir a la sectorial de medi ambient del PSC. Aquest ha mort aquesta matinada, després de lluitar amb valentia contra una maleïda malaltia, i la notícia m’ha dolgut profundament. Per això crec que val la pena un record, tan íntim com pugui.

En Marià ha escrit avui parlant d’en Rafa: “gran lluitador sindicalista, militant socialista, polític honest com el que més, compromès amb la defensa del medi ambient, humanista i gran persona. Una gran pèrdua. El trobaré molt a faltar. Sempre el recordaré”. Té tota la raó; quan el vaig conèixer era Diputat molt actiu al Parlament de Catalunya (Tiana ha tingut tres diputats per ara: en Rafa, la Caterina Mieras i Pere Esteve) i vàrem a començar a treballar plegats (amb Vicenç Sureda, també desaparegut, i una munió de companys entre el que recordo a en Joan Parpal i Rafa Mantecón).

El seu primer pas va ser la creació de la Federació de Medi Ambient, dins del PSC. En Rafa i els que el seguíem, vàrem ser uns avançats a introduir el discurs mediambientalista a la política, demanant coses com la creació d'una Conselleria de Medi Ambient o rebutjant l'energia nuclear (sobretot arran de l'accident de Vandellòs l'octubre de 1989) o donant abast ambiental als programes de successives eleccions. Després altres han omplert un buit que vàrem deixar els socialistes a causa de tots els entrebancs que van posar a la creació de la Federació, en un moment especialment tempestuós pel partit (Congrés de Sitges, 1994). Recordo especialment l'acte celebrat a Montjuïc, amb moltes ONG's presents i que hagués estat l'oportunitat per liderar el socialisme la lluita a favor del medi ambient, a un moment que tant hi havia per fer a Catalunya (com encara ara).

Va ser llavors quan en Rafa va traslladar la seva capacitat immensa de treball a la societat civil, al marge de les estructures del partit. Va crear una exitosa Fundació Eco-Mediterrània (amb l'ajut entusiasta i imprescindible de la seva companya, Maria Antònia Grifols que sempre va estar al seu costat) que es va dedicar fonamentalment a la formació de tècnics ambientals, que avui en dia treballen a moltes administracions. També va realitzar les primeres auditories ambientals (conseqüència de la presència d'en Rafa a la transcendental Conferència de Rio de Janeiro el 1992) que es van fer al nostre país, amb molts contactes internacionals i amb una ingent activitat.

Potser ara ja ningú ho recorda, però també va crear una associació ambientalista anomenada Aiguaviva, que va tenir una curta vida en un entorn que havia experimentat molts canvis i quan formalment els "verds" eren altres, no els socialistes. Tan evident perquè mai un socialista, fins ara, ha estat conseller de Medi Ambient.

Són petits apunts de la feina d'en Rafa al camp de l'activisme ecologista; no vull que es perdin. Després de tot això, em vaig dedicar a la vida municipal a la qual sempre va participar en Rafa, a les nostres assemblees, a ajudar a elaborar programes municipals, a aconsellar malgrat que no sempre li fèiem cas... Després la bogeria entorn dels fets 2014-2017 diria que ens van separar políticament, encara que mai ens ho vàrem dir, i vàrem continuar sent bons amics.  I molts amics d’aquest llarg viatge tots ens vàrem aplegar a la festa que va organitzar la Maria Antònia pels seus 70 anys.

L'últim record que tinc d'ell en vida és la seva assistència a l'acte de presentació del llibre "Federalisme Fàcil" que vàrem fer a Tiana el febrer passat, amb els companys Jaume Moreno i Siscu Bages. Va fer una gran intervenció, en veu fluixeta, on va deixar molt clar què entenia en Rafa per federalisme d'esquerres, amb un posicionament que personalment hi vaig està d'acord. Ens vàrem acomiadar fins a la següent... però malauradament no hi ha hagut propera.

Jo només conec part de la vida d'en Rafa, d'ençà que el vaig conèixer. Altres podran parlar de la seva lluita contra el franquisme. El meu relat està basat en records personals; potser no és totalment objectiu però sí sentit. Espero no molestar a ningú perquè ho he fet de cor. Per a mi ha estat un referent polític: diputat actiu i honest, activista mediambiental dels primers moments, creatiu, treballador infatigable, amb capacitat per arrossegar gent... Sovint penso quan diferent hagués estat el paper del socialisme a la transformació del nostre país en temes de sostenibilitat si tots haguéssim fet més cas a les idees d'en Rafa. Però això ja no té marxa enrere!

Rafa, on siguis, descansa en pau després d'una vida viscuda amb intensitat i honestedat!

 

"PÁJARUS" REMULLATS SENSE PASSAR PER AIGUA!

 

Aquest cap de setmana Tiana hem estat mofa i rialletes per part d’alguns mitjans de comunicació (per exemple a Rac1,  El Periódico, etc). Bé, en realitat les crítiques són dirigides a l’Ajuntament que havia organitzat una jornada sobre l'aigua (Planta't contra la sequera) que s'havia de fer diumenge, 28 d'abril, i hi havia activitats pedagògiques i de divulgació amb ponents locals i experts en la matèria. L’Ajuntament ha dit que la suspensió és a  causa de la previsió de pluja i que properament informaran de la nova dat

El Periódico diu concretament: un dels afectats per aquesta predicció és l'Ajuntament de Tiana, que ha protagonitzat una publicació en 'X' bastant irònica, ja que han hagut d'ajornar un esdeveniment anomenat "Planta't contra la sequera", pels possibles ruixats d'aquesta finalitat de setmana a la província de Barcelona.

És tot una mica estrany. La majoria d’actes es feien sota coberta i és de suposar que sense goteres. I l’horari era entre les 10,30 i les 13,30. Sabé quanta aigua va caure a Tiana el diumenge 28 d’abril pel matí?

En què es va fonamentar l’ajuntament per fer la suspensió de l’acte? En les previsions del seu meteoròleg de capçalera, que tenia que fer una xerrada sobre  l'evolució de la precipitació al municipi? Caram, potser el passat ho porta bé però la previsió de futur una mica escassa.

En tot cas, per què no ens diu el Govern de Tiana la veritable raó de la suspensió de l’acte? Perquè ploure, el que es diu ploure, no va ploure... només alguns litres a la tarda, més tard que quan hagués acabat l’acte