CONFESSO QUE ESTIC CONFÚS: ÉS O NO UN PARTIT POLÍTIC?

Aquest tafaner de la vida política de Tiana va seguint el què passa en relació a les properes eleccions. Fa un parell de dies em vaig fer ressò de l’aparició d’una agrupació d’electors que ha començat la campanya de recollida de firmes per poder presentar-se el dia 24 de maig. Em vaig adonar que el titular de La Vanguardia del dia 13 de març “Junts per Tiana, nuevo partido político” deuria ser un error d’apreciació de qui va escriure la noticia. Clar que també em va sorprendre que en el grup d’independents de la llista  hi figurés un actual regidor d’un partit polític que malgrat això no ha dimitit i per tant se suposa que segueix pertanyen a aquest partit.

Aquest tafaner té amables informadors per tot arreu i el que m’ha deixat de pasta de moniato (com col·loquialment es diu) és que un membre de la llista (situat entre el número 6 i 8) està convocant per whasapp a diverses entitats a una reunió, per la que diu ja té confirmacions que caldria veure, amb aquest text: “Suposo que ja saps que a Tiana hi ha un nou partit polític, "Junts per Tiana" i bé, jo formo part de la llista”

Ostres, torno a estar molt confús: que un periodista s’equivoqui cau en la normalitat però que un membre destacat de la llista digui que són un partit ja em comença a preocupar. Potser caldria un aclariment.... no per a mi, sinó perquè tothom ho tingui clar..

DEL Km. 0 A L'EXPERIÈNCIA 0

Per aquest tafaner de la vida política de Tiana, les properes eleccions municipals es presenten apassionants. Excepte en el cas dels Socialistes, tots els partits canvien el cap de llista, apareixen partits nous i pel que sembla també en desapareixen i l’escenari general en el que tindran lloc és també molt atípic.

De mica en mica tothom va descobrint les seves cartes i la darrera notícia ha estat la revelació al passat dissabte dels components de la llista de Junts per Tiana. En primer lloc, crec que cal felicitar-los pel pas endavant que han donat i per la seva voluntat de sotmetre’s a la comptabilitat de les urnes. Qui es pugui creure interpretador del sentiment majoritari dels tianencs podrà comprovar el dia 24 de maig i de manera objectiva, si certament ho és o no. Per tant crec que és una bona notícia.

Formen part de la llista persones que mai han tingut cap experiència en la gestió municipal, excepte en un cas. Pot sorprendre la  presència d’un regidor en actiu d’un partit polític en la llista de “independents” d’una agrupació d’electors. Es podria dir que fa un multiviatge amb destinació ben coneguda. En tot cas, la raó de tot plegat és ben senzilla d’endevinar, com ben aviat podrem comprovar. Jo diria que se li veu el llautó a tota l’operació. Ja en tindrem ocasió de parlar-ne.

Per tant, el ”Km. 0” s’ha transformat en “Experiència 0”. És bo això?. Està per veure però en altres escenaris de la vida la manca absoluta d’experiència més que una virtut és un defecte. És a dir que si algú s’ha d’operar a cor obert  segur que si està en les seves mans poder  escollir abans preferirà uns metges  amb experiència que persones amb altres condicions; fins i tot crec que no l’importaria si tinguessin lideratges unipersonals però fossin realment bons en la seva feina. 

Clar això és el que succeeix a la vida “normal”, però tots ja sabem que la política és diferent ...

GRÀCIES A GPT I CIU PARXET JA NO ÉS UNA EMPRESA DE TIANA

L’altre dia vaig decidir donar-me un premi i vaig comprar una botella de Cava Parxet, un gran cava i especialment volgut pels tianencs. Tot mirant l’etiqueta, em vaig emportar una sorpresa majúscula: ja no posa Tiana, posa Avinyonet del Penedès. O sigui que mai més, quan convidi a beure cava Parxet a un amic que era desconeixedor de la marca i digui allò tan esperat de “què bo!” podré dir amb orgull allò de “el fan al meu poble!”.

Parxet ha passejat el nom de Tiana per tot el mon. Per què aquest canvi?. Vaig recordar el que va passar l’any 2011, quan els socialistes vàrem portar al Ple aquest tema i vàrem ser titllats per alguns de tot menys de guapos. He buscat l’acta i n’he extret alguns fragments.

En aquell Ple jo vaig afirmar: “L’empresa, que per raons lògiques necessita concentrar la producció que ara té dispersa, ha decidit finalment la construcció d’una nova bodega elaboradora de caves al Penedès. Aquesta  és una notícia dolenta per a  Tiana que perd una inversió de 3.000.000 d’euros  i els corresponents llocs de treball. Ara, la producció de cava a Tiana serà una petita part del total de botelles que es posen al mercat i  amb el temps es corre el risc de perdre també la seu social i administrativa de l’empresa”

La raó de tot plegat és que al ple del dia 9 de gener de 2007, essent un servidor de tots vostès alcalde de Tiana, i per unanimitat,  es va aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General Metropolità a la parcel·la de Can Parxet, assumida per l’Ajuntament a proposta de Parxet S.A. Per la raons que siguin, el govern de IC-GPT i CiU (2007-2011), sota la presidència del Sr. Muñoz (El Breu) no es va comprometre per tirar endavant aquest projecte, creant dificultats afegides, no aconseguint finalitzar una tramitació urbanística durant quatre anys i no informant  absolutament de res. Finalment l’empresa es va decidir fer l’ampliació a un altre municipi.

El Sr. Muñoz, llavors alcalde, va declarar solemnement: “... lluir simplement un projecte que urbanísticament era inviable, que es van oferir tots els serveis a l’empresa per poder-ho canviar, que no li van interessar pels seus motius empresarials i que les opcions que ha pres són positives per a l’empresa i positives per a Tiana on quedarà consolidada per molt i molt temps, segurament per a tot la vida perquè és la seva identitat”.

Quedarà consolidada per tota la vida a Tiana?. Han passat tot just vuit anys i l’etiqueta ja posa Avinyonet del Penedès!. Una mentida més per afegir a la col·lecció del Sr. Muñoz. Es veu que els mentiders tenen una vida curta...el curt espai de temps en que tarden a ser descoberts!

ETS MÉS GUAPO SI NO PERTANYS A UN PARTIT POLÍTIC?

Pel que sembla i per alguns, fer una candidatura per les municipals  formada únicament per persones independents, sense el paraigua de cap grup polític, concedeix un plus de credibilitat.

Es lògic que pensin així persones nascudes al final dels setanta, un cop recuperada la democràcia (imperfecta, però molt millor que una dictadura sagnant). A aquestes persones se’ls hauria de recordar que durant els llargs anys del franquisme, molts van patir i fins i tot morir per pertànyer a un partit polític. Recordo encara la satisfacció personal de poder formar part i fer d’interventor d’un partit polític a les primeres eleccions democràtiques. Arreu del món no es concep una democràcia sense partits polítics. És de dictadors eliminar els partits i crear “movimientos”, “tercios familiares” i “procuradores en Cortes”.

Ja sé el que alguns diran ara: que els partits s’han convertit en una cova de lladres, que només manen els aparells, que s’han prostituït...Francament, ho veig un argument pobre. És una mica com dir que ja no crec en els metges perquè Mengel (el sàdic metge nazi) ho era o perquè recentment un ha estat jutjat per assetjar sexualment a les seves pacients o perquè hi ha metges que amaguen diners del pare a l'estranger..

En el moment que vivim cal, més que mai,  lluitar per treure dels partits a tots els oportunistes que n’han abusat. Fins i tot, és lògic que les persones es sentin poc atretes pels partits en la seva formulació actual. Però d’aquí a dir que “com que no soc de cap partit, sóc més guapo que ningú” crec que hi ha un abisme. A la història de Tiana segur que trobaríem qui ha treballat pel poble amb eficàcia tot i pertànyer a un partit (m’estic referint als anys de la Guerra Civil)  i també qui, amb la seva suposada independència, ha fet més mal que be.

Després a La Vanguardia, llegim curiosos titulars: “Junts per Tiana, nuevo partido político”. Ja sé que el periodista ha fet el titular una mica a la seva manera i que és poc encertat. És que a vegades els periodistes s’equivoquen.

NOSALTRES JA LA TENIM I NO HO AMAGUEM

Hi ha qui fa temps que busca alcalde (més aviat, candidat/ata a ser-ho) i ara diu que l’han trobat. Bé, els socialistes ja la tenim des de divendres i no des del kilòmetre zero sinó després de 40 kilòmetres (un kilòmetre per cada any des de la fundació dels Socialistes de Tiana). I ho hem fet amb una assemblea d’una trentena de militants i simpatitzants, oberta als mitjans de comunicació.

Si el valor d’un candidat es mesurés pel número de persones que han assistit al seu nomenament, hauríem de reconèixer que sortim en avantatge. I no amaguem el resultat a l’espera d’efectes pirotècnics.

Els Socialistes de Tiana ens presentem a les eleccions del 24 de maig amb experiència, amb la bona feina feta pel poble, amb fidelitat als nostres valors (és a dir, no canviem de bàndol malgrat estem a les verdes), amb una fàcil identificació de qui som i amb propostes engrescadores els propers quatre anys, després d’haver solucionat la destrossa (al menys econòmica) que ens va deixar el govern de IC-GPT amb CiU.

Ester Pujol és la nostra candidata, és la millor candidata. I anem a guanyar. I no ens intimidaran ni les crítiques injustes ni els jocs de mans. Donarem transparència però també exigirem transparència a tots els altres. S’apropen dies interessants i en tot cas, tot el nostre treball serà pels ciutadans de Tiana no per engreixar l’ego de ningú.

Seguirem!

A MI M'AGRADA LA RECTA!

Ahir Tiana va viure un moment històric amb el canvi de les corbes per la recta (una mica encorbada, això si). El febrer és un mes d’avenços pel poble: al 1894 hi va arribar el gas (dada d’en Toffoli)  i al 2015 la superació d’un coll d’ampolla per la mobilitat que ha durat més de cent anys. És evident que l’obra no ha estat del gust de tothom (amb una barreja de raons, algunes difícil d’entendre) però vist l’èxit de la inauguració d’ahir (titllada per algú de casposa i de l’estil de Berlanga) i de les opinions dels tianencs, gosaria dir que hi ha qui ha pixat fora de test.

A Tiana hi ha una certa tradició fomentada per a criticar projectes que després són tot un èxit. A tall d’exemple: el Parc de l’Antic Camp de Futbol (menyspreat per alguns com parc metropolità), el parc sobre la B-20 (amb repartiments de fulls opositors el dia de la inauguració) o el complex esportiu Jordi Marí (algun dia escriuré la història). Quan els ciutadans s’han fet seus aquests projectes ningú ha reconegut cap error.

Recordo que quan alguns, fa molts anys,  lluitàvem per a millorar el transport públic a Tiana, un alcalde s’hi oposava dient que “amb una línia metropolitana els lladres vindrien al poble a robar amb autobús”. És més que discutible que la identitat d’un poble es conservi millor sense gas, sense transport o amb revolts però a vegades les polèmiques necessiten més d’una bona alimentació que de la racionalitat dels arguments.

Tot això ja és història, que cada protagonista explicarà com li convingui. La connexió entre el Passeig de la Vilesa i l’Avinguda Albéniz ha estat un projecte durant molts anys adormit, que el govern del Sr, Muñoz (El Breu) va ressuscitar i embolicar i que  l’alcaldessa Pujol ha executat amb determinació i fermesa. Han quedat escrites moltes coses, algunes contradictòries amb el comportament personal o familiar dels actors, que difícilment resistiran el pas de temps. Però sortosament seran els tianencs i tianenques els que valoraran si és bo o no pel poble i actuaran en conseqüència.

Perdoneu la meva gosaria, però a mi m’agrada la recta!

http://www.lavanguardia.com/local/maresme/20150214/54426155192/tiana-abre-calle-esperada.html

NI TOTS ELS GINTÒNICS TENEN EL MATEIX GUST NI TOTS ELS PACTES DE PERDEDORS SÓN IGUALS

Certament el darrer post dedicat al Isaac Salvatierra ha tingut un gran número de visites i també de reaccions, especialment pel que fa a les meves consideracions sobre el que vaig anomenar “pacte de perdedors” que IC-GPT i CiU van concelebrar entre 2007 i 2011. Les reaccions les he rebut per diferents canals digitals. En comentaré un parell abans d’entrar al fons de la qüestió.

• ·   Un, després de dir-me “catxo de subnormal mononeurona”, “nivell d’una marmota” i “quina llàstima per Tiana, que va patir un alcalde inframental com tu” va concloure “Em parla de democràcia el que planteja si és moral o no un pacte o una coalició de govern entre dos partits que en total sumen més vots que la teva llista”. El nivell de debat i d’objectivitat d’aquest incommensurable intel·lectual tianenc em porta a pensar que segons quines experiències poden afectar al comportament i a la capacitat cerebral.

• ·      Un altre, en un to amable i allunyat de la mala educació del anterior, afirma referint-se al pacte de l’any 1995 que em va portar a l’alcaldia de Tiana “ I és així com el teu govern de perdedors (també ho era!) es va guanyar la revàlida amb nota i amb victòria el 99”

És a dir que amb paraules ben diferents tant l’un com l’altre (només són dos exemples) em venen a titllar de contradictori perquè critico el pacte entre IC-GPT i CiU (que va fer alcalde al Sr. Muñoz, El Breu) quan jo també vaig aconseguir l’alcaldia l’any 1995 mitjançant un pacte entre PSC. ERC i IC. És a dir que el que critico al Sr. Muñoz (arribar a alcalde sense haver guanyat les eleccions) també ho vaig fer jo.

Intentaré explicar les diferències entre  l’any 1995 i 2007, per si algú li pot interessar conèixer la veritat i la història. En tot cas, quedaré més content que un gínjol pel que diré a continuació. Un gintònic pot ser de Beefeater amb llimona o de Hendrick’s amb cogombre; els dos combinats són gintònics però el sabor es francament diferent. Igual succeeix amb els “pactes de perdedors” de 1995 i 2007: tenen diferències fonamentals.

• ·    L’any 1995 va ser un pacte progressista i lògic pel moment que es vivia entre tres partits d’esquerra (PSC, ERC i IC). En canvi, el pacte de l’any 2007 va ser a la contra i totalment il·lògic entre un partit suposadament d’esquerres (IC-GPT) i una convergència  (CiU) clarament de dretes i en hores baixes, sota la batuta d’un acabat d’aterrar a la política local.

• ·      Al pacte de 1995 s’hi va arribar amb assemblees obertes de militants i simpatitzants, conjuntes dels tres partits. Al de l’any 2007 en reunions personals dels caps de llista, amb compromisos anteriors a les eleccions i pel que sé en contra de l’opinió majoritària de l’assemblea de CiU.

• ·       A l’any 1995 era imprescindible donar un gir a la política casposa de CiU, amb un candidat nou (que substituïa al Sr. Escudé) i que oferia molt poques garanties per canviar una política que portava a la manca de biblioteca, a no disposar d’emissora municipal, a molts anys sense de pisos de protecció, a dèficits en el transport, a mantenir a la Lola Anglada en l’oblit, a que només uns quants pagaven els impostos, amb poc pressupost per la cultura, sense gegants, cap mena d’actuació a l’àmbit del medi ambient, amb una aprovació frenètica de plans parcials, etc... En canvi, a l’any 2007 la situació s’havia capgirat.

• ·    L’any 1995 el partit guanyador de les eleccions (CiU) estava instal·lat en la inestabilitat provocada per les lluites internes. La prova és que poc mesos després va dimitir el cap de llista i tres regidors van abandonar CiU per passar a ser no adscrits. En canvi, els cinc regidors dels PSC al 2007 van fer un grup cohesionat, que va treballar de valent des de l’oposició i que segurament la seva tasca va ser significativa en la brevetat temporal del pacte de perdedors IC-GPT i CiU.

• ·         Els resultats del pacte de perdedors són també molt diferents. A l’any 1995 els perdedors van abastir unes polítiques que van entusiasmar als tianencs i ho van recompensar electoralment; en canvi, al 2007 es va veure clar que la demagògia i les males maneres no són acceptades pels votants i els perdedors van haver d’abandonar el govern, no sense abans enviar a tots els tianencs a pastar.

Podria perllongar aquesta mena de joc de les diferències però crec que no cal. En el moment pre-electoral en el que estem hi caben dues postures: una, omplir-se la boca de dir que el que es vol és un debat obert quan a l’hora de la veritat es segueix un guió previ de justificació de fets del passat que constitueixen per alguns una veritat absoluta. L’altre, en la que estic còmodament instal·lat, aportar i compartir idees per intentar entre tots fer un poble millor.

Hi ha moltes menes de gintònic (en funció de la ginebra, de la tònica, dels additius, etc) i també diferents tipus de “pactes de perdedors”.