.jpg)
Pel que
sembla i per alguns, fer una candidatura per les municipals formada únicament per persones independents,
sense el paraigua de cap grup polític, concedeix un plus de credibilitat.
Es lògic que
pensin així persones nascudes al final dels setanta, un cop recuperada la
democràcia (imperfecta, però molt millor que una dictadura sagnant). A aquestes
persones se’ls hauria de recordar que durant els llargs anys del franquisme,
molts van patir i fins i tot morir per pertànyer a un partit polític. Recordo
encara la satisfacció personal de poder formar part i fer d’interventor d’un
partit polític a les primeres eleccions democràtiques. Arreu del món no es
concep una democràcia sense partits polítics. És de dictadors eliminar els
partits i crear “movimientos”, “tercios familiares” i “procuradores en Cortes”.
Ja sé el que
alguns diran ara: que els partits s’han convertit en una cova de lladres, que
només manen els aparells, que s’han prostituït...Francament, ho veig un argument
pobre. És una mica com dir que ja no crec en els metges perquè Mengel (el sàdic
metge nazi) ho era o perquè recentment un ha estat jutjat per assetjar
sexualment a les seves pacients o perquè hi ha metges que amaguen diners del pare a l'estranger..
En el moment
que vivim cal, més que mai, lluitar per
treure dels partits a tots els oportunistes que n’han abusat. Fins i tot, és
lògic que les persones es sentin poc atretes pels partits en la seva formulació
actual. Però d’aquí a dir que “com que no soc de cap partit, sóc més guapo que
ningú” crec que hi ha un abisme. A la història de Tiana segur que trobaríem qui
ha treballat pel poble amb eficàcia tot i pertànyer a un partit (m’estic
referint als anys de la Guerra Civil) i
també qui, amb la seva suposada independència, ha fet més mal que be.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada