AVUI NO VA DE “PÁJARUS” SINÓ DELS RESULTATS ELECTORALS D’AHIR

Tafaner com soc de la vida política de Tiana, no em queda altre remei que parlar dels resultats de les Eleccions Generals d'ahir. Al poble ha guanyat el PSC  i això fa molts anys que no passava. Un total de 1353 ciutadans (un 27% dels vots) i amb una participació del 71%, han donat el seu suport a l'única opció viable per aturar a la dreta i a l'ultradreta al conjunt de l'Estat. Aquest resultat pels socialistes suposa més que duplicar els vots obtinguts l'any 2019 mentre que els partits autodeclarats independentistes han perdut molts vots: ERC ha tret la meitat de fa quatre anys i JxCat ha perdut més de 200 votants en aquest temps.

Aquests resultats a Tiana coincideixen amb el que ha passat a tot Catalunya: victòria folgada del PSC i davallada forta dels partits independentistes, on han resistit millor els de Puigdemont que els de Junqueras. Assenyalar també l'èxit de la resta de l'esquerra (representada per SUMAR).

Però a Tiana els resultats tenen una segona lectura. Per exemple, el vot als socialistes quasi s'ha duplicat en només dos mesos, ja que ha passat de 698 votants a les Municipals a 1353, més de 10 punts d'increment. És a dir, que de 650 votants que no van votar la llista socialista encapçalada per algú que ja no és del partit, sí que ho han fet ara. És un tema per a reflexionar per si el socialisme no va ser capaç de presentar un candidat i un programa prou atractiu a les municipals del mes de juny.

No soc babau i sé que l'anàlisi ha d'incloure altres factors, com és la diferència de participació entre municipals i generals i el fet que l'agrupació JuntsxTiana, guanyadora folgada a les eleccions municipals, no s'ha presentat com és lògic a les generals. És a dir, els votants de l'opció encapçalada per l'Isaac han estat orfes en aquestes eleccions i han anat a parar a altres partits. A quins? Bé, penso que majoritàriament al PSC i a SUMAR, és a dir a partits d'esquerra que són els únics que han augmentat en electors en els darrers quatre anys. Això ens portaria a deduir que dins de JxT s'aixopluguen molts electors d'esquerres que ara per ara no troben prou atractius als candidats que es presenten a les municipals. El graner per fer creixer al PSC a Tiana és fàcil d'identificar.

Sigui com sigui, el que és evident que 650 votants s'han sentit socialistes a aquestes eleccions i que, en canvi, no van votar PSC fa dos mesos. Aquests 1300 votants coincideixen sobre manera en els vots que havíem tingut els socialistes a Tiana en els nostres millors moments, quan governàvem. Els números encaixen i a la vegada permeten reconèixer, un cop més, l'intel·ligència dels votants que saben destriar en funció dels candidats.

Sé que des del PSC local s'ha pres bona nota i que a la nova etapa que fa poc s'ha obert, podran treballar amb tranquil·litat i determinació en la tasca municipal que porta en solitari en Miquel Santiago, per aconseguir que tots els votants socialistes que hi ha a Tiana exerceixin com a tals també a les municipals.

EL MAGO POP I EL MESTRETITES

 

La trobada dels "pájarus" de Tiana del mes de juliol va ser feixuga: per la calor que feia a la sala del Ple. Algunes regidores amb ventall però d'homes cap; caldria potser incloure dins del Pla d'Igualtat que el no ús dels ventalls a la sala de plens sigui sexista? I també per la quantitat punts que es van tractar (una vintena més o menys). Evidentment, aquest tafaner no està en condicions de fer un resum objectiu de tot plegat, raó per la qual només faré dues pinzellades, oblidant tots els convenis o modificacions de crèdit que van omplir l'ordre del dia.

Vet aquí que el cucut (que només es representa a sí mateix) ahir es fa sentir gracioset i diverses vegades li va endossar al pardal-Alcalde que era com el "mago Pop" (que és un gran artista). La veritat és que em costa veure l'analogia i tampoc el pájaru es va explicar massa bé, però ho va repetir unes quantes vegades, pel que segur que és que jo soc més aviat curtet. També cal manifestar que el cucut va de mestretites, que segons el diccionari de la llengua catalana, significa "persona que presum de saber molt". Va donar lliçons d'expedients administratius, de modificacions de crèdit, de seguretat ciutadana, de conreu de la vinya, de subvencions esportives... Suposo que és una tàctica inicial per poder dir "aquí estic jo i el que us heu perdut". Ja veurem fins on li arriba l'esma.

De totes maneres, el punt més important que va unir a tota l'oposicióen contra va ser la contractació "manu alcaldi" d'un coordinador de govern per un sou brut de 42.000 euros anuals (més SS). Aquí sí que potser el pardal-alcalde ha fet de Mago Pop, ja que s'ha tret de la màniga un càrrec el que mai s'havia parlat, ni al programa ni a la campanya electoral. Coordinar 8 regidors d'un mateix partit (o agrupació d'electors) sembla d'entrada fàcil i a l'abast d'un alcalde, més en un poble petit. D'altra banda, si es vol garantir el futur de l'Ajuntament per organitzar-lo com cal, sembla més feina d'algú dins de l'estructura funcionarial que d'un càrrec temporal.

Aquest tafaner de l'ornitologia de Tiana no avançarà més diagnosis sobre l'etologia del pardals ara que ho dominen tot a plaer. Crec que no s'ha començat amb bon peu, sense entrar a valorar la persona escollida (que hi ha molt a dir) però em quedaré a l'aguait, en el meu punt d'observació degudament emmascarat, amb els prismàtics a prop, veient com va tot i prenent notes (una mena de Rodriguez de la Fuente, en petitó)

De moment és que segons sembla tenim Mago Pop i mestretites.

NOTES ORNITOLÒGIQUES TIANENQUES: EL CUCUT

Aquest humil ornitòleg, després de seguir atentament la trobada del mes de juliol dels “pájarus” de Tiana i d’haver estudiat una vegada i una altra,  la cinta amb el que va passar, ha arribat a una interessant conclusió: l’oreneta que va sortir del niu i que ara vola sola, és en realitat un cucut (Cuculus canorus). Haurem de seguir estudiant el seu comportament i etologia  donat que es un cas molt interessant.

El cucut és un ocell que arriba als Països Catalans a primavera, com així ha estat. No és el primer cop que el cucut apareix al Ple dels “pájarus” de Tiana; en realitat la passada legislatura també va haver-hi un cucut, però era femella i el d’ara, pel que sembla, és mascle.

És característic d'aquesta espècie el parasitisme de posta a què la femella sotmet els nius d'altres espècies d'ocells, substituint els ous que hi ha als nius pels ous propis. Vers l'abril-juny, la femella cerca uns pares adoptius que siguin de la mateixa espècie que la va criar quan era petita i pon un ou en cadascun dels nius que visita, després de retirar-ne un de seu amb l'ajut del bec. És a dir, és un ocell a la vegada paràsit i trànsfuga.

És a dir, el cucut és un paràsit. Aprofita el niu, la calor, l’escalf i l’aliment d’una altra espècie per la seva incubació; va creixent  i quan fa eclosió, el petit cucut comença a llençar daltabaix del niu tots i cadascun dels ous o dels altres pollets que l'envolten. Aquest comportament es va poder veure a la reunió de dimarts passat, quan el cucut paràsit va blasmar en contra dels que havien estat els seus companys de niu, que és una manera simbòlica de voler fer fora als altres.  Fins i tot va criticar a l’historiador Emili Muñoz, amic d’aquest ornitòleg, per haver anat a signar llibres un Sant Jordi a un espai cultural dels pardals. Em sap molt greu.

El cucut és una mica rabiós i malgrat ser ell el paràsit d’altres ocells (en aquest cas, de les orenetes) té una marcada tendència a fer-se passar per víctima. Al món dels humans seria com aquells botxins que davant del jutge, afirmen que han estat ells les víctimes. En aquest cas, l’ornitòleg va poder observar que malgrat que el transfuguisme al món de l’ornitologia té una definició molt clara (és una denominació atribuïda en política a aquells representants que, elegits en les llistes d'un partit, no abandona el càrrec després de separar-se del partit que el presentà com a candidat), el cucut es resisteix a admetre la seva condició i té un comportament característic: acusa els que l’han criat que tots el que han fet és trànsfuga, des d’expressar-se lliurement fins a signar llibres per Sant Jordi.

No em negareu que el “pájaru” que tenim a Tiana té unes característiques molt singulars. El seguirem estudiant d’una manera absolutament científica i equilibrada.