ELS PÁJARUS DE TIANA S’HAN REVOLTAT!

 Ahir els pájarus de Tiana van fer una reunió, tan important que en lloc de fer-la a la sala de plens van necessitar tota la sala Albèniz (la que tenia que ser un cinema i que va ser el principi de l’enrenou, plena de gom a gom). Pel que em vaig assabentar, es veu que els pájarus de l’oposició (els pardals, les orenetes i la perica) es van posar d’acord i segons les lleis de l’ornitologia, han fet fora del seu niu presidencial a la gavina riallera. És un fet històric ja que és el primer cop  des de que el dictador va estirar (amb retard) la pota que foten fora algú del tro presidencial a Tiana.

Per cert van venir molts pájarus republicans de fora del poble, i de totes les edats,  a fer costat a la gavina riallera en el seu comiat. Un homenatge de signe estrambòtic ja que potser si en lloc d’assistir  a l’acte final haguessin vigilat el seu comportament durant aquests tres anys, d’altra manera anirien les coses. Però jo em limito a descriure els fets i no a fer futurisme.

Tot escoltant el discurs final de la gavina riallera, em va assaltar un pregunta: hi ha dues gavines rialleres al poble? . La d’ahir, amb un to pausat, va fer un autobombo de tot el que ha fet (apropiant-se sense pietat de la feina d’altres regidors, com per exemple la de les orenetes en els seus dos anys de convivència) i tot en obediència als seus intensos valors republicans. Coi, em vaig dir, aquesta no sembla la gavina que s’imposava als plens, no lliurava informació, acusava sense fonament a una veïna del tomàquet assassí, manipulava els processos de participació escridassava a treballadors municipals contractava amigues etc... Tancant els ulls, em deia: “aquesta gavina m’agradaria com alcaldessa”. I després els obria, i deia: “òndia, no, si és ella!”

Per cert, la gavina riallera “la brevíssima”  va llençar una pregunta que ningú li va respondre. Va preguntar “que per què els socialistes ara pactàvem amb Junts per Tiana i no ho vàrem Fer al 2019?”. Servidor de tots vostès, que he estat al cas, li diré el motiu. Miri: al 2019 els socialistes vàrem donar suport a ERC (i les nostres vots van ser decisius perquè fos alcaldessa) pensant que podríem treballar com havíem fet durant 15 anys en els governs de Vallespinós i Pujol, però malauradament no ha estat possible perquè la gavina riallera té, per a mi,  unes maneres molt diferents a les de Navarro, Ayra, Soler, Gost i Fabra i lamentablement no ha estat possible treballar junts. A més, fa cinc mesos que els socialistes havien sortit del govern i ni la gavina riallera ni cap del seu grup, ha fet el més mínim apropament per a refer la situació. Ni tan sols quan em vaig reunir amb ella, el mateix dia que els socialistes decidíem si fèiem la moció de censura, va proposar res malgrat li vaig preguntar al menys cinc cops què volia de nosaltres. Jo crec que la prepotència (un valor poc republicà)  l’ha foragitat del niu. I els socialistes, representats ara per ara per les orenetes, hem donat suport als pardals de Junts per Tiana per responsabilitat envers als tianencs i tianenques. Així de clar i de català.

Doncs bé, ara el nou alcalde és Isaac Salvatierra, el cap dels pardals. S’ho mereix per dues raons fonamentals: va ser qui va guanyar les eleccions i l’anterior alcaldessa estava impossibilitada de refer la majoria que havia tingut. Ara s’obra un període d’il·lusions i esperances i ha de ser capaç de complir tots els seus compromisos, que ha anat teixint des de l’experiència de set anys de regidor. No ha de ser la seva màxima preocupació, però que tingui clar que aquest tafaner i cronista de la vida política de Tiana el seguirà de d’aquest bloc. Mentre, moltes felicitats Isaac! Alguns hem/han treballant de valent.

A QUIN CAP CAP FER UN CAP A POMPEU I FABRA

 

Per qui no em segueix habitualment, aquest blog va estar dedicat durant  molts anys a parlar de política. Em van renyar i ara es un blog d’ornitologia, que parla dels ocells i dels “pájarus” de Tiana. Ornitologia zoològica i descriptiva.

Vet aquí que la gavina riallera )Marta Martorell) és treu de la mànega oferir un terreny al carrer Pompeu i Fabra (ara per ara, aparcament) per a la construcció d’un nou CAP, i ho anuncia a “bombo i plateret”.  Ho fa al marge de qualsevol negociació, ni amb la resta de “pájarus” del Ple ni amb els veïns. Un dels “pájarus” (del que no puc ni vull parlar) entra en crisi de banyes i diu “jo ja ho vaig dir abans!”, per suposat sense preguntar a la seva bandada ni tampoc als ciutadans. Ja son ganes de que  t’enganxin!

En aquest tema del CAP cal diferenciar dues coses: la primera, la construcció d’un CAP a Tiana i l’altre ben diferent,t on es situa. En relació a la necessitat de millorar els serveis d’assistència sanitària, em consta que el primer moviment que es va fer en aquest sentit, amb una diputada del Parlament, ben segur que no correspon a cap dels “pájarus” citats fins ara. Però clar, ara hi ha qui corre a penjar-se les medalles.

On rau l’error? L’error és començar la casa per la teulada, i que els “pájarus” decideixin un espai concret per a posar un equipament sense la mínima participació dels veïns, ni els més directament afectats ni el conjunt dels tianencs i tianenques. 

Cal fer una petita història d’aquest terreny del carrer Pompeu Fabra, que fa molts anys estava destinat a la construcció d’una caserna de la Guàrdia Civil.   Posteriorment, es va ordenar com aparcament donada la dificultat d’espai que hi ha en aquesta zona de poble; i també, va ser gràcies a Emili Eced, llavors Regidor d’Obres Públiques (pels voltants de 2007) que es va asfaltar per a dignificar l’espai i millorar la seva funcionalitat.

Per tant, cal deslligar la necessitat de construir un CAP del fet de fer-ho precisament a l’espai de Pompeu i Fabra. I tot decidit per inspiració divina, sense cap mena de participació dels veïns. I damunt, la parella de la gavina riallera fent un tweet fent burla dels veïns. Part dels veïns ja han mostrat el seu descontentament al Ple d’ahir, sobretot per la pèrdua d’un espai especialment necessari per aparcament. Entenc que caldria en primer lloc analitzar les possibles alternatives existents de terrenys municipals per poder construir un nou CAP, on no només es consideri l’espai per l’assistència sanitària sinó també per l’accés d’ambulàncies o per l’aparcament d’usuaris. Tenim un bon exemple al CAP de Montgat, on a vegades trobar aparcament és una veritable odissea.

És a dir, un cop més el Govern de la gavina riallera  deixa anar una cabòria, sense cap mena de consens, i un cop la pressió del poble (dels votants, en definitiva)  li fa veure l’error, recula i tira enrere. Uns quants exemples avalen que aquest és el seu comportament normal: recordeu el tema de l’eixamplament de les voreres a Isaac Albèniz,  del canvi d’usos de Can Riera o de convertir la Sala Albèniz en un cinema.  Per tant, penso que els veïns han d’estar prou tranquils però a la vegada ben amatents. I recordar que l’any vinent hi hauran eleccions municipals.

Ahir, al Ple, la gavina riallera ja va fer veure que tot era molt preliminar i que no hi havia res decidit, declaració que no es correspon amb el que deia a la web municipal. Clar, a les preguntes del Ple es tractava d’aturar als veïns; a la web, treure pit.

Les coses no es fan així. Pel bé de tots, cal rectificar i parlar. I en tot cas aquesta mena de focs d’artifici només portaran a retardar poder disposar del tan necessari CAP. A quin cap cap d’actuar d’aquesta manera prepotent?

UN PLE DE GENER PER A OBLIDAR I 6 PUNTS PEL CANVI

 

La primera reunió plenària dels ocells i pájarus de Tiana de l’any 2022 em va deixar, personalment,  molt mal gust de boca.  La gavina riallera (en presència d’una tercera secretària en pocs mesos) es va mostrar autoritària, tallant, fent servir tripijocs reglamentaris per evitar el debat i, sobretot, perdre mocions degut a la seva debilitat numèrica. Pel que jo sé, la retirada d’un punt de l’ordre del dia ha de ser prèvia al debat i no just abans de la votació, quan ja sabia que perdia.  Aquí els pardals, les orenetes i la perica van ser poc espavilats al mostrar el seu posicionament abans de votar. Si ho segueixen fent així, les gavines i gavians no perdran mai ja que un cop siguin conscients de la patacada, retiraran el punt.

També es van produir anècdotes, com la de suspendre el Ple per culpa de la bufeta revolucionada d’un pájaru. Abans, si un regidor tenia alguna urgència, demanava permís per absentar-se un moment; em sembla més correcte, més enllà del reglament, que aturar un Ple solemne, per anar al lavabo. També és curiós que la gavina riallera per escridassar al cap dels pardals ho fes a la vegada amb el portaveu del seus gavians  (el de la bufeta) i gavines dient “no sé què els hi passa avui. Soc jo que condueixo el Ple. Soc jo la que presideixo. Soc jo la que mano. Soc jo...soc jo...”. El  bramar característic  de la gavina presidenta és “soc jo, soc jo, soc jo”.

Molts temes importants van quedar sense aclarir com què ha passat amb el sou de la garsa trànsfuga (al que va renunciar públicament), per què ha dimitit un secretari que ha durant molts pocs mesos , l’abast per ara secret d’un informe que va redactar abans de deixar el càrrec, quina és la situació de la Residència en relació al rescat de la concessió, per què hi ha una amiga de la gavina riallera, sense cap contracte, manant a treballadors municipals en temes de comunicació, etc.

El govern de pájarus i ocells és poc transparent i em temo que amaga moltes coses greus que tard o d’hora es destaparan. És una situació que considero insostenible, com també reconeix un altre ex-alcalde de Tiana; Emili Muñoz ha escrit en el seu Facbook: “el desgavell ha augmentat en dos anys, i ara amb només 4 regidors d’ERC al govern i 9 a l’oposició de JuntsTiana, PSC i JxC, ha esdevingut el caos: gestió errònia, Secretari dimitit per desacord amb un govern destraler, treballadors desorientats…El govern municipal és missing, amb la connivència de tots els altres que no el fan fora”.

Com refer aquesta situació erràtica?. Avui mateix, el cap dels pardals ha fet un tuit que interpreto com una proposta al grup d’orenetes (que ara per ara, són qui tenen en la seva ma la responsabilitat de superar la situació insostenible que viu l’ajuntament de Tiana). El sis punts diuen:

1. Acabar amb el caos a la Residència Municipal.
2. Pressupostos 2022 per afrontar la recuperació.
3. Més mitjans per a la Policia Local.
4. Recuperar la confiança entre els treballadors municipals i els càrrecs polítics i impulsar una altra manera de relacionar-se amb la ciutadania.
5. Deixar de judicialitzar la política local.
6. Reprendre l’agenda verda i els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Aquests punts identifiquen els principals problemes del govern del poble i tenen música a un possible acord de governabilitat. Més enllà de qualsevol posicionament personal, i pel bé dels tianencs i tianenques, penso que és obligació de tots reflexionar-ho i parlar-ne. Enterrar el cap a terra quan hi ha problemes (que ho fan els estruços però no altres ocells) no sembla la millor opció davant de la que està caient...