dimecres, 2 de febrer del 2022

A QUIN CAP CAP FER UN CAP A POMPEU I FABRA

 


Per qui no em segueix habitualment, aquest blog va estar dedicat durant  molts anys a parlar de política. Em van renyar i ara es un blog d’ornitologia, que parla dels ocells i dels “pájarus” de Tiana. Ornitologia zoològica i descriptiva.

Vet aquí que la gavina riallera )Marta Martorell) és treu de la mànega oferir un terreny al carrer Pompeu i Fabra (ara per ara, aparcament) per a la construcció d’un nou CAP, i ho anuncia a “bombo i plateret”.  Ho fa al marge de qualsevol negociació, ni amb la resta de “pájarus” del Ple ni amb els veïns. Un dels “pájarus” (del que no puc ni vull parlar) entra en crisi de banyes i diu “jo ja ho vaig dir abans!”, per suposat sense preguntar a la seva bandada ni tampoc als ciutadans. Ja son ganes de que  t’enganxin!

En aquest tema del CAP cal diferenciar dues coses: la primera, la construcció d’un CAP a Tiana i l’altre ben diferent,t on es situa. En relació a la necessitat de millorar els serveis d’assistència sanitària, em consta que el primer moviment que es va fer en aquest sentit, amb una diputada del Parlament, ben segur que no correspon a cap dels “pájarus” citats fins ara. Però clar, ara hi ha qui corre a penjar-se les medalles.

On rau l’error? L’error és començar la casa per la teulada, i que els “pájarus” decideixin un espai concret per a posar un equipament sense la mínima participació dels veïns, ni els més directament afectats ni el conjunt dels tianencs i tianenques. 

Cal fer una petita història d’aquest terreny del carrer Pompeu Fabra, que fa molts anys estava destinat a la construcció d’una caserna de la Guàrdia Civil.   Posteriorment, es va ordenar com aparcament donada la dificultat d’espai que hi ha en aquesta zona de poble; i també, va ser gràcies a Emili Eced, llavors Regidor d’Obres Públiques (pels voltants de 2007) que es va asfaltar per a dignificar l’espai i millorar la seva funcionalitat.

Per tant, cal deslligar la necessitat de construir un CAP del fet de fer-ho precisament a l’espai de Pompeu i Fabra. I tot decidit per inspiració divina, sense cap mena de participació dels veïns. I damunt, la parella de la gavina riallera fent un tweet fent burla dels veïns. Part dels veïns ja han mostrat el seu descontentament al Ple d’ahir, sobretot per la pèrdua d’un espai especialment necessari per aparcament. Entenc que caldria en primer lloc analitzar les possibles alternatives existents de terrenys municipals per poder construir un nou CAP, on no només es consideri l’espai per l’assistència sanitària sinó també per l’accés d’ambulàncies o per l’aparcament d’usuaris. Tenim un bon exemple al CAP de Montgat, on a vegades trobar aparcament és una veritable odissea.

És a dir, un cop més el Govern de la gavina riallera  deixa anar una cabòria, sense cap mena de consens, i un cop la pressió del poble (dels votants, en definitiva)  li fa veure l’error, recula i tira enrere. Uns quants exemples avalen que aquest és el seu comportament normal: recordeu el tema de l’eixamplament de les voreres a Isaac Albèniz,  del canvi d’usos de Can Riera o de convertir la Sala Albèniz en un cinema.  Per tant, penso que els veïns han d’estar prou tranquils però a la vegada ben amatents. I recordar que l’any vinent hi hauran eleccions municipals.

Ahir, al Ple, la gavina riallera ja va fer veure que tot era molt preliminar i que no hi havia res decidit, declaració que no es correspon amb el que deia a la web municipal. Clar, a les preguntes del Ple es tractava d’aturar als veïns; a la web, treure pit.

Les coses no es fan així. Pel bé de tots, cal rectificar i parlar. I en tot cas aquesta mena de focs d’artifici només portaran a retardar poder disposar del tan necessari CAP. A quin cap cap d’actuar d’aquesta manera prepotent?