ELS PÁJARUS MENTIDERS

 

L'anomenat "ocell mentider" (el seu nom científic és Menura alberti, que ja té nassos; si no em creieu, busqueu a Wikipèdia) és una espècie d'ocell passeriforme de la família Menuridae endèmica de les selves humides subtropicals de l'est d'Austràlia. Fins ara només s'havia trobat en una petita regió fronterera entre Nova Gal•les del Sud i Queensland. No obstant, aquest ornitòleg, que estudia l'avifauna de Tiana, té fonamentades sospites que aquí també han aparegut "pájarus mentiders", i no només al Ple de l'Ajuntament. Intentaré explicar i justificar les meves darreres troballes ornitològiques.

Primer uns antecedents. Resulta que els pardals, amb la seva majoria aclaparadora, van aprovar inicialment pujar l'IBI un 24%. El "pájaru sociata", que no havia votat a favor, va treballar el tema, va presentar una reclamació dins el termini i en la forma escaient durant el període d'informació pública, va saber negociar i va arribar a un acord amb el Govern per, de moment, reduir a la meitat la pujada per 2024. I vet aquí que això que semblava una bona notícia ha desfermat la ira del flamenc i de l'àguila de Sant Joan, que van escampar per les xarxes coses com:

Al veure aquest comportament em vaig preguntar: estarem davant la presència de pájarus mentiders a Tiana?. I vaig fer el següent estudi:

Suposem una propietat amb un valor cadastral de 300.000 euros. El que es pagaria els anys 2024 i 2025, fent un comparatiu entre la proposta inicial del govern de Tiana (0,671%) i el que determina el pacte propiciat pel PSC (0,604%), i obert a altres grups,  és el següent:   2024 2025 Segons proposta inicial del Govern (0,671%) 2013 € 2013 € Segons pacte amb el PSC (0,604%) 1812 € 2013 € TOTAL 3825 € 4026 €  És a dir, reduint la pujada de l’IBI al 12% a l’any 2024 e igualant al 2025 la puja inicialment prevista (suposant que no es torni  a negociar ja que ha de passar de nou pel Ple) de cap manera hi ha un increment, sinó que s’estalvien 201 euros en el cas de una propietat de 300.000 € de valor cadastral. En cap cas un augment com alguns diuen.

Per tant, segons els resultats de l'estudi, estem davant de pájarus mentiders perquè si l'any 2024 es paga un increment que és la meitat del inicialment aprovat i el 2025 el que està (de moment) previst és que s'iguali, és impossible que l'increment en dos anys sigui el mateix ni molt menys un 25,44%.  És a dir, l’any 2024 es pagarà ben segur menys; l’any 25, com a molt igual amb pacte que amb sense pacte. Només cal saber fer els números i conèixer les bases de l'IBI. I tampoc cal insultar.

Per tant, que NO US ENGANYIN amb números que no són veritat ni en suposades iniciatives ciutadanes quan resulta que un pájaru regidor coneix amb exactitud quantes firmes s'havien recollit al moment que va vomitar les seves paraules. El fet és que amb el pacte entre pardals i el pájaru sociata, l'any 2024 es pagarà menys del previst i el 2025, com a molt, el mateix.

I si algun pájaru creu que estic errat, ho discutim, però sense insults si us plau. Només soc un humil ornitòleg.

LA BANDA DELS QUATRE (BÉ, DE TRES MÉS UN)

 

Cada reunió plenària mensual dels "pàjarus" de Tiana és una nova ocasió per estudiar complexos comportaments que ens endinsa en el món apassionant de l'etologia ornitològica. De fa temps se sap que "pájarus" de la mateixa espècie s'ajunten en bandes per fer segons què (per emigrar o per menjar, per exemple) però fins ara no s'havia descobert que exemplars d'espècies diferents anessin totes a una per fer alguna cosa.

Aquest estudiós dels "pájarus" sospitava alguna cosa semblant per anteriors reunions, que va quedar plenament demostrat dimarts passat. Vet aquí que quatre exemplars d'espècies de característiques oposades (la perica independentista, el cardenal espanyolista, el gavià republicà i el flamenc dit independent, però que va ser titllat de trànsfuga pel pardal president de la trobada) van tots a una. Fins i tot, i donat que l'oposició no s'esgota amb aquesta banda dels quatre, no conviden al cinquè “pàjaru” (que és socialista), al que li fan "bullying"

La darrera ocurrència que han tingut la banda dels quatre (bé, tres més un) és voler reprovar a un pardal, demanant que es retractés públicament i que s'abstingués en un futur de fer un ús indegut de les seves xarxes i finalment que renunciés al seu càrrec. Tot això ho van maquinar d'amagat durant dues setmanes, i quan ja ho tenien donat i beneït, van enviar al gavià de missatger per a convèncer al cinquè regidor de l'oposició (al "pájaru" sociata) perquè formés part de la banda.

El "pájaru" sociata va dir al missatger que aquestes no eren maneres i va fer uns suggeriments, que fins i tot li van semblar coherents al gavià. Però es veu que la resta de la banda li va dir que tururut i la moció la van presentar tal qual. La van llegir fent duo (a manera de duo Pimpinela) el cardenal espanyolista i el gavià republicà mentre la perica i el flamenc callaven, potser una mica avergonyits. Tot plegat molt ridícul perquè si els pardals tenen majoria absoluta i no hi havia la més petita possibilitat d'aconseguir res contra en Pau  (els pardals no votarien en contra d'un dels seus, lògicament), ja em diràs per què ensenyar inútilment el culet (que els ocells, com a vertebrats que són, també en tenen).

I es va desfermar una petita tempesta a la gàbia. El "pàjaru" sociata es va mostrar contrari al procediment de la banda dels quatre (bé, tres més un) per raons de forma, però sobretot de fons perquè el Ple no hauria de ser el lloc pels atacs personals. No obstant això, tant el pardal en cap com la pardala sub-cap van repassar ben repassats als de la banda i finalment el pardal afectat va fer una intervenció bonica, parlant de valors. Gran part del públic assistent i les xarxes han deixat ben palès el rebuig a l'intent ridícul i injust de la banda dels quatre (bé, tres més un).

Més enllà del cas concret que hem analitzat, a aquest ornitòleg tafaner l'interessen molts les raons de tan estrambòtica associació. Costen d'identificar i la banda no sembla tenir altre objectiu que votar que no a tot l'important i posar bastons a les rodes. Ho seguiré amb molta atenció perquè de persistir en aquest comportament, sembla que d'aquí a quatre anys el més probable és la desaparició per sempre de la perica independentista, del cardenal espanyolista, del gavià republicà i del flamenc dit independent. Són espècies en evident perill d'extinció, però que ara per ara no mereixen cap figura de protecció.

I perdoneu que deixi per ara aquest tema perquè aquest ornitòleg ha d'estudiar l'àguila cuabarrada, molt més interessant que la banda dels quatre (bé, tres més un).

APUNTS ORNITOLÒGICS: S’HA PRODUÏT LA MUTACIÓ D’UN “PÁJARU”!

 L'evolució és un procés biològic molt interessant. Descoberta i formulada per Darwin (que era ornitòleg com jo, però molt més savi), és la que fa que contínuament apareguin i desapareguin espècies del planeta. I es fonamenta en la mutació, en un canvi en els gens que produeix individus que poden estar més o menys adaptats al medi. Els individus que s'adapten, triomfen; els que no, es volatilitzen tard o d'hora. A més, hi ha mutacions positives que fan anar endavant, i d'altres de negatives que provoquen retrocés.

Els meus treballs d'ornitòleg de camp sobre "pájarus" em va portar l'altre dia a prendre notes de la reunió que solen fer els de Tiana tots els primers dimarts de mes. I estic molt content perquè vaig descobrir una mutació, la primera que visc en directe. Mireu, al darrer ple la mutació va fer que l'oreneta solitària que ha abandonat el niu s'ha convertit en un flamenc! (Phoenicopterus roseus), encara que em va enganyar i pensava que era un cucut. En mig del ple es va anar estirant el coll i les potes, va perdre el plomatge negrós de les orenetes, el seu bec es va desenvolupar d'una manera molt espectacular i a mesura que augmentava el to de les seves intervencions, cada cop estava més vermellós. O sigui que els "pájarus" de Tiana ja tenen un flamenc a la gàbia i jo estic emocionat d'haver vist la transformació en directe.

Els flamencs, com les orenetes, són ocells migratoris: tan aviat estan aquí com allà, tan aviat estan amb uns com amb altres. L'evolució és sàvia i fa que malgrat la transformació, l'individu conservi la seva etologia bàsica. A més, és un ocell molt territorial: quan aconsegueix un tros de paper que en realitat no li pertany, sol dir:"és personal i intransferible". El flamenc, a més de cridaner, té poca memòria. Malgrat haver conviscut tant amb les gavines com amb els pardals, a moments anteriors de la seva evolució, ara li ve tot de nou i no dubte en criticar tot allò que en va formar part.

La perica, el cardenal i lgavina (ara també solitària) van reaccionar de manera diversa a les intervencions del flamenc. Jo diria que hi ha una gran unitat d'acció entre el flamenc i la gavina, potser restes d'aquell futur tant esplendorós que s'imaginaven junts. Però per ara no tinc més informació i hauré d'estar molt amatent a com avança tot.

Penso que amb un flamenc entre els "pájarus" de Tiana ens esperen grans moments ornitològics. "Estás que te sales", que deia el malgrat Rodríguez de la Fuente quan, emocionat com jo, estudiava el comportament de l'àguila real.

AVUI NO VA DE “PÁJARUS” SINÓ DELS RESULTATS ELECTORALS D’AHIR

Tafaner com soc de la vida política de Tiana, no em queda altre remei que parlar dels resultats de les Eleccions Generals d'ahir. Al poble ha guanyat el PSC  i això fa molts anys que no passava. Un total de 1353 ciutadans (un 27% dels vots) i amb una participació del 71%, han donat el seu suport a l'única opció viable per aturar a la dreta i a l'ultradreta al conjunt de l'Estat. Aquest resultat pels socialistes suposa més que duplicar els vots obtinguts l'any 2019 mentre que els partits autodeclarats independentistes han perdut molts vots: ERC ha tret la meitat de fa quatre anys i JxCat ha perdut més de 200 votants en aquest temps.

Aquests resultats a Tiana coincideixen amb el que ha passat a tot Catalunya: victòria folgada del PSC i davallada forta dels partits independentistes, on han resistit millor els de Puigdemont que els de Junqueras. Assenyalar també l'èxit de la resta de l'esquerra (representada per SUMAR).

Però a Tiana els resultats tenen una segona lectura. Per exemple, el vot als socialistes quasi s'ha duplicat en només dos mesos, ja que ha passat de 698 votants a les Municipals a 1353, més de 10 punts d'increment. És a dir, que de 650 votants que no van votar la llista socialista encapçalada per algú que ja no és del partit, sí que ho han fet ara. És un tema per a reflexionar per si el socialisme no va ser capaç de presentar un candidat i un programa prou atractiu a les municipals del mes de juny.

No soc babau i sé que l'anàlisi ha d'incloure altres factors, com és la diferència de participació entre municipals i generals i el fet que l'agrupació JuntsxTiana, guanyadora folgada a les eleccions municipals, no s'ha presentat com és lògic a les generals. És a dir, els votants de l'opció encapçalada per l'Isaac han estat orfes en aquestes eleccions i han anat a parar a altres partits. A quins? Bé, penso que majoritàriament al PSC i a SUMAR, és a dir a partits d'esquerra que són els únics que han augmentat en electors en els darrers quatre anys. Això ens portaria a deduir que dins de JxT s'aixopluguen molts electors d'esquerres que ara per ara no troben prou atractius als candidats que es presenten a les municipals. El graner per fer creixer al PSC a Tiana és fàcil d'identificar.

Sigui com sigui, el que és evident que 650 votants s'han sentit socialistes a aquestes eleccions i que, en canvi, no van votar PSC fa dos mesos. Aquests 1300 votants coincideixen sobre manera en els vots que havíem tingut els socialistes a Tiana en els nostres millors moments, quan governàvem. Els números encaixen i a la vegada permeten reconèixer, un cop més, l'intel·ligència dels votants que saben destriar en funció dels candidats.

Sé que des del PSC local s'ha pres bona nota i que a la nova etapa que fa poc s'ha obert, podran treballar amb tranquil·litat i determinació en la tasca municipal que porta en solitari en Miquel Santiago, per aconseguir que tots els votants socialistes que hi ha a Tiana exerceixin com a tals també a les municipals.

EL MAGO POP I EL MESTRETITES

 

La trobada dels "pájarus" de Tiana del mes de juliol va ser feixuga: per la calor que feia a la sala del Ple. Algunes regidores amb ventall però d'homes cap; caldria potser incloure dins del Pla d'Igualtat que el no ús dels ventalls a la sala de plens sigui sexista? I també per la quantitat punts que es van tractar (una vintena més o menys). Evidentment, aquest tafaner no està en condicions de fer un resum objectiu de tot plegat, raó per la qual només faré dues pinzellades, oblidant tots els convenis o modificacions de crèdit que van omplir l'ordre del dia.

Vet aquí que el cucut (que només es representa a sí mateix) ahir es fa sentir gracioset i diverses vegades li va endossar al pardal-Alcalde que era com el "mago Pop" (que és un gran artista). La veritat és que em costa veure l'analogia i tampoc el pájaru es va explicar massa bé, però ho va repetir unes quantes vegades, pel que segur que és que jo soc més aviat curtet. També cal manifestar que el cucut va de mestretites, que segons el diccionari de la llengua catalana, significa "persona que presum de saber molt". Va donar lliçons d'expedients administratius, de modificacions de crèdit, de seguretat ciutadana, de conreu de la vinya, de subvencions esportives... Suposo que és una tàctica inicial per poder dir "aquí estic jo i el que us heu perdut". Ja veurem fins on li arriba l'esma.

De totes maneres, el punt més important que va unir a tota l'oposicióen contra va ser la contractació "manu alcaldi" d'un coordinador de govern per un sou brut de 42.000 euros anuals (més SS). Aquí sí que potser el pardal-alcalde ha fet de Mago Pop, ja que s'ha tret de la màniga un càrrec el que mai s'havia parlat, ni al programa ni a la campanya electoral. Coordinar 8 regidors d'un mateix partit (o agrupació d'electors) sembla d'entrada fàcil i a l'abast d'un alcalde, més en un poble petit. D'altra banda, si es vol garantir el futur de l'Ajuntament per organitzar-lo com cal, sembla més feina d'algú dins de l'estructura funcionarial que d'un càrrec temporal.

Aquest tafaner de l'ornitologia de Tiana no avançarà més diagnosis sobre l'etologia del pardals ara que ho dominen tot a plaer. Crec que no s'ha començat amb bon peu, sense entrar a valorar la persona escollida (que hi ha molt a dir) però em quedaré a l'aguait, en el meu punt d'observació degudament emmascarat, amb els prismàtics a prop, veient com va tot i prenent notes (una mena de Rodriguez de la Fuente, en petitó)

De moment és que segons sembla tenim Mago Pop i mestretites.

NOTES ORNITOLÒGIQUES TIANENQUES: EL CUCUT

Aquest humil ornitòleg, després de seguir atentament la trobada del mes de juliol dels “pájarus” de Tiana i d’haver estudiat una vegada i una altra,  la cinta amb el que va passar, ha arribat a una interessant conclusió: l’oreneta que va sortir del niu i que ara vola sola, és en realitat un cucut (Cuculus canorus). Haurem de seguir estudiant el seu comportament i etologia  donat que es un cas molt interessant.

El cucut és un ocell que arriba als Països Catalans a primavera, com així ha estat. No és el primer cop que el cucut apareix al Ple dels “pájarus” de Tiana; en realitat la passada legislatura també va haver-hi un cucut, però era femella i el d’ara, pel que sembla, és mascle.

És característic d'aquesta espècie el parasitisme de posta a què la femella sotmet els nius d'altres espècies d'ocells, substituint els ous que hi ha als nius pels ous propis. Vers l'abril-juny, la femella cerca uns pares adoptius que siguin de la mateixa espècie que la va criar quan era petita i pon un ou en cadascun dels nius que visita, després de retirar-ne un de seu amb l'ajut del bec. És a dir, és un ocell a la vegada paràsit i trànsfuga.

És a dir, el cucut és un paràsit. Aprofita el niu, la calor, l’escalf i l’aliment d’una altra espècie per la seva incubació; va creixent  i quan fa eclosió, el petit cucut comença a llençar daltabaix del niu tots i cadascun dels ous o dels altres pollets que l'envolten. Aquest comportament es va poder veure a la reunió de dimarts passat, quan el cucut paràsit va blasmar en contra dels que havien estat els seus companys de niu, que és una manera simbòlica de voler fer fora als altres.  Fins i tot va criticar a l’historiador Emili Muñoz, amic d’aquest ornitòleg, per haver anat a signar llibres un Sant Jordi a un espai cultural dels pardals. Em sap molt greu.

El cucut és una mica rabiós i malgrat ser ell el paràsit d’altres ocells (en aquest cas, de les orenetes) té una marcada tendència a fer-se passar per víctima. Al món dels humans seria com aquells botxins que davant del jutge, afirmen que han estat ells les víctimes. En aquest cas, l’ornitòleg va poder observar que malgrat que el transfuguisme al món de l’ornitologia té una definició molt clara (és una denominació atribuïda en política a aquells representants que, elegits en les llistes d'un partit, no abandona el càrrec després de separar-se del partit que el presentà com a candidat), el cucut es resisteix a admetre la seva condició i té un comportament característic: acusa els que l’han criat que tots el que han fet és trànsfuga, des d’expressar-se lliurement fins a signar llibres per Sant Jordi.

No em negareu que el “pájaru” que tenim a Tiana té unes característiques molt singulars. El seguirem estudiant d’una manera absolutament científica i equilibrada.

EL QUE ERA CAP DE LES ORENETES HA ABANDONAT EL NIU

 Les orenetes són uns “pájarus” migratoris, que tan aviat estan aquí com allà.  A la passada legislatura, les dues orenetes (sempre juntes) van començar no anant amb ningú, després es van ajuntar  amb la gavina riallera i finalment van acabar fent als pardals els “caps” de tots els “pájarus” de Tiana. Això si, fos com fos i amb qui fos, havien de fer de vice-orenetaprincipal, que en el món de l’ornitologia ve a ser equivalent al de tinent d’alcalde d’un Ajuntament.

La que fins ara era l’oreneta principal (vinguda de contrades properes) estava ben instal.lada al niu sociata. Malgrat que quan les orenetes es queixen solen dir que han viscut malament els darrers tres anys, el cap de les orenetes va estar ben alimentat on la brisa bufa de mar a muntanya  (malgrat que les brises també van al revés), se’l va fer representant a la reunió dels ocells metropolitans, no sense dificultat va ser escollit per encapçalar de nou a les orenetes a la darrera contesa electoral, se li van donar recursos fins i tot per una fotografia immensa (la més gran oreneta de totes les orenetes que es fan i es desfan) entre els ametllers de la corba, les altres orenetes li penjaven cartells i li repartien un programa que protegia, estimava i feia avançar. I van ser els vots (que segons l’oreneta comissària, la meitat eren personals del cap de les orenetes a l’Ajuntament i l’altra meitat sociates, afirmació que ni el Tezanos tindria bemolls de fer) insuficients, qui van decidir que de nou a la reunió dels “pájarus” de Tiana només hi hagués 2 orenetes, quan els pardals van arribar a 8.

Hi ha qui diu que el cap de les orenetes va dir que plegava si només treia dues orenetes i ell diu que va dir que s’ho pensaria això de plegar si repetia resultat (de nou, el pitjor en 44 anys d’orenetes). Sigui com sigui, ningú li va demanar que plegués confiant en la seva honorabilitat i es veu que volia ser un altre cop el que piés (fes piu-piu) als plens dels “pájarus” de Tiana, fins i tot es diu que volia ser “pájaru en cap” de l’escadussera oposició de Tiana. Però pel que sembla les orenetes tenen un reglament, que si va servir perquè fos de nou cap de llista ara li impedeix ser portaveu-piador del grup municipal de les orenetes. Aplíquese el reglamento, que es deia!

El fet és que el que era cap de les orenetes s’ha emprenyat, ha abandonat pel que sembla el niu sociata i s’ha instal.lat com no adscrit a cap grup de “pájarus”. Aquest ornitòleg (astorat, aborronat, esgarrifat, estamordit, estordit, esmaperdut i amb la sang gelada) és incapaç d’interpretar aquests esdeveniments a la vegada que es veu amb l’obligació de trobar un nou grup zoològic al que inscriure al que no ha signat  com a oreneta.

Seguiré.... però  cal reconèixer que comença forta aquesta nova legislatura.

ELS "PÁJARUS" DE TIANA JA NO SON EL QUE EREN

 

Aquest blog ha estat callat durant més de  13 mesos,  però ja és arribada l’hora de dir la meva, en la  condició de tafaner de la vida pública de Tiana. El silenci, autoimposat, era per evitar que si les coses no anaven prou bé a les eleccions municipals darreres, alguna persona tingués la mala intenció de fer-me responsable de qualsevol petit ensurt que patissin els del meu grup. Donat que no s’ha produït cap petit ensurt sinó un terrabastall de les dimensions d’un tsunami, quedo alliberat de qualsevol responsabilitat  i segueixo el que sempre havia fet.

Ara bé, donat que darrerament el blog tenia un caire zoològic vull comentar el resultat de les eleccions del diumenge passat en termes de “pájarus”. La gàbia ha quedat molt revoltada. D’entrada, els pardals l’han organitzat: resulta que ja no en són cinc sinó vuit!. És un  creixement històric i espectacular , com mai havia ocorregut a Tiana; a banda de felicitar-los, els hi demano seny. Ara ve el moment de la veritat i no n’hi ha prou de cantar i fer festes dins de la gàbia. Caldrà governar, a més en solitari, i això no és fàcil i l’actitud del cap dels pardals serà qui marqui el terreny. Hi ha “pájarus”  que estan molt per damunt de la mitja.

En un ecosistema, sempre que una espècie ocupa més espai vital, altres el veuen reduït. Els regidors, com els recursos, no són infinits, i tot el que un es menja l’altra es queda amb fam. El cas més dramàtic és l’antic grup de la gavina riallera, que han passat de quatre exemplars a només un i nouvingut. Mai s’havia vist al poble una manera tan espectacular i ràpida de dilapidar la confiança dels electors, ja que les gavines han passat de 1058 vots a 299. Caram, això sí és perdre força! Sens dubte la manera de fer de la gavina riallera a l’alcaldia de Tiana ha condicionat el resultat d’aquestes eleccions.

També em sap greu per la perica, que ara és una perica solitària. La política és dura, molt dura: és evident que no n’hi ha prou en treballar bé per tenir un nou resultat. A mi em cau simpàtica i per això no puc ser objectiu. A veure què fa a partir d’ara perquè tots els ocellots hauran de fer una bona oposició si volen esgarrapar alguna cosa als pardalets, dominants.

I  vet aquí que ha aparegut un nou “pajaru”, que hi havia estat fa temps a la gàbia. El seu grup és una mica màgic: ara hi soc, ara no hi soc. Passar de zero a 1 si és ressistir un tsunami!. <<<<<<<<<L’anomenaré com a cardenal: res a veure amb l’esglèsia, només que el cardenal és un ocell que menja raïm de la parra! Pesqueu?

I finalment els meus, les orenetes.  Els tsunamis, pel que es diu, afecten molt a l’avifauna. Han quedat com estaven, amb només dos “pájarus” a la gàbia eperò un dels exemplars ja no és el que hi havia i l’altra diria que porta plom sota l’ala. Veurem com evoluciona la seva etologia a partir d’ara. Això de primer amb ningú, després amb la gavina riallera i més tard amb els pardals potser ha estat una mica complex, si no s’explica bé pels ornitòlegs que són els que acaben votant. Val a dir que encara no tinc nom pel nou “pàjaru” d’aquest grup, però sí que us avanço que sap volar.

 Sóc com en MacArthur: vaig dir que ornaria i ho he fet. Els “pàjarus” de Tiana s’han revoltat de valent. Uns han guanyat molt i altres han perdut molt perquè perdre o guanyar és sempre en relació amb les expectatives que et marques, que hi ha qui les fa públiques. Aquest cronista ha fet només un escrit d’urgència i dies vinents  faré un informe més complet. Però el resum, en quant a variació de regidors en relació amb 2019, és:

·        Pardals: +3

·        Gavines: -3

·        Orenetes: 0

·        Perica: -1

·        Cardenal: +1

És evident que el cardenal és l’únic pajaru  que ha ressistit al tsunami del pardals.