Aquest humil ornitòleg, després de seguir
atentament la trobada del mes de juliol dels “pájarus” de Tiana i d’haver
estudiat una vegada i una altra, la
cinta amb el que va passar, ha arribat a una interessant conclusió: l’oreneta
que va sortir del niu i que ara vola sola, és en realitat un cucut (Cuculus
canorus). Haurem de seguir estudiant el seu comportament i etologia donat que es un cas molt interessant.
El cucut és un ocell que arriba als Països
Catalans a primavera, com així ha estat. No és el primer cop que el cucut
apareix al Ple dels “pájarus” de Tiana; en realitat la passada legislatura també
va haver-hi un cucut, però era femella i el d’ara, pel que sembla, és mascle.
És
característic d'aquesta espècie el parasitisme de posta a què la femella sotmet els nius d'altres espècies d'ocells, substituint els ous que hi ha als nius pels ous propis. Vers l'abril-juny, la femella cerca uns pares adoptius que siguin de la mateixa espècie que la va criar quan era petita i pon un ou en cadascun
dels nius que visita, després de retirar-ne un de seu amb l'ajut del bec. És a dir, és un ocell a la vegada paràsit i trànsfuga.
És a dir, el cucut és un
paràsit. Aprofita el niu, la calor, l’escalf i l’aliment d’una altra espècie
per la seva incubació; va creixent i
quan fa eclosió, el petit cucut comença a llençar
daltabaix del niu tots i cadascun dels ous o dels altres pollets que l'envolten.
Aquest comportament es va poder veure a la reunió de dimarts passat, quan el
cucut paràsit va blasmar en contra dels que havien estat els seus companys de
niu, que és una manera simbòlica de voler fer fora als altres. Fins i tot va criticar a l’historiador Emili
Muñoz, amic d’aquest ornitòleg, per haver anat a signar llibres un Sant Jordi a
un espai cultural dels pardals. Em sap molt greu.
El cucut és
una mica rabiós i malgrat ser ell el paràsit d’altres ocells (en aquest cas, de
les orenetes) té una marcada tendència a fer-se passar per víctima. Al món dels
humans seria com aquells botxins que davant del jutge, afirmen que han estat
ells les víctimes. En aquest cas, l’ornitòleg va poder observar que malgrat que
el transfuguisme al món de l’ornitologia té una definició molt clara (és una
denominació atribuïda en política a aquells representants que, elegits en les
llistes d'un partit, no abandona el càrrec després de separar-se del partit que
el presentà com a candidat), el cucut es resisteix a admetre la seva condició i
té un comportament característic: acusa els que l’han criat que tots el que han
fet és trànsfuga, des d’expressar-se lliurement fins a signar llibres per Sant
Jordi.
No em negareu
que el “pájaru” que tenim a Tiana té unes característiques molt singulars. El
seguirem estudiant d’una manera absolutament científica i equilibrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada