A POC MÉS DE SIS MESOS DE LES ELECCIONS MUNICIPALS

Fem un repàs de com està la situació a base d’informació que he anat traient d’aquí i d’allà.

ELS CINC DE SEMPRE

• PARTIT POPULAR (PP). Sembla ser que aquesta vegada en Manolo Gonzalo deixarà definitivament la política. En Manolo ha contribuït com pocs a que Tiana tirés endavant i estic convençut que ho ha fet al marge de les sigles partidàries. Aquests darrers anys, amb l’onada independentista, ha hagut de tragar molts gripaus però ell no s’ha apartat un mil·límetre de la seva línia. Alguns el trobarem a faltar,
• ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA (ERC). ERC té a Tiana una nova direcció i sembla que no és fàcil que Jordi Gost el deixin repetir com a cap de llista. Ara que els vents bufen a favor, la cadira de cap de llista d’ERC estarà disputada; què diferent de quant en Pina i el Siset van començar al 1991 pràcticament sols. Penso que en Jordi ha fet una bona tasca aquests 8 anys, que és una persona hàbil en el debat polític i que un cop més es malbarata una bona opció.
• GENT PEL PROGRÉS DE TIANA (IC-GPT). En Joan Pau Hernández es va quedar al davant de la nau quan el Sr. Muñoz (El Breu) ens va enviar a tots els tianencs a prendre pel sac (amb allò de “bon vent”) i se’n va anar amb la cua entre les cames. Amb Joan Pau al davant del grup IC-GPT ha perdut pistonada, s’han acabat les seves accions ”espectaculars” i pràcticament no se’l ha vist a cap acte públic. Això prova que la demagògia té un límit i que sovint l’èxit té un autor. Encara que ningú no ha mogut fitxa, el més probable és que no repeteixi com a cap de llista.
• CONVERGÈNCIA I UNIÓ (CiU). L’actual “líder” del grup ja ha anunciat que no repetirà com a cap de llista. El Sr. Nolis serà per sempre més com el bolero “Lo que pudo ser” i que mai ha sigut.  Quedarà a la petita història com aquell candidat que en plena efervescència de CiU al 2011 no va aconseguir l’alcaldia de Tiana. Un poble que de fora es podia qualificar com a convergent, portarà aviat 20 anys sense un alcalde de la seva corda. El cas Nolis mereix ser estudiat com exemple de la importància de la persona a la política local.
• PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC). Encara ningú ha mogut fitxa, però el més segur és que l’actual alcaldessa repeteixi com a cap de llista. Ester Pujol ha fet una bona tasca en un moment difícil i complicat de la vida municipal; la crisi ha estat especialment dura a Tiana com a conseqüència de la pèssima gestió econòmica del govern del Sr. Muñoz, sota l’acció directa del Sr. Nolis i la Sra. Rué (potser la nova candidata de CiU) i la mirada benvolent d’una intervenció de la corda de l’alcalde, que va situar a l’ajuntament al fil de la suspensió de pagaments. Encara és aviat per fer un balanç de l’acció de govern de l’actual alcaldessa però la lògica ens situa a l’escenari de la continuïtat.

Si s’acompleixen aquestes previsions, es podrem trobar a la situació força insòlita que dels cinc candidats de les llistes tradicionals, només una (la del PSC) repeteixi.

NOVES APARICIONS A L’ESCENARI

Des de fa uns anys, a les eleccions municipals s’hi  presenten noves llistes, amb un èxit més aviat pobre:

• CIUTADANS a l’any 2007 es van presentar i probablement van ser causa directa de pèrdua del regidor del PP. Des de llavor mai més s’ha sabut res d’ells.
• SI es va presentar a l’any 2011, van estar molt a prop d’entrar a l’Ajuntament arrabassant els tercer regidor a IC-GPT. El seu cap de llista va assistir als primers plens, es va comprometre a donar continuïtat a la llista i la realitat és que han desaparegut del tot de la vida política local.

I què podem esperar pel les eleccions de 2015?. Jo diria:

• CUP: sembla que es presentaran a les properes eleccions, molt probablement amb un cap de llista que és antic dirigent del PSC.
• Alguna plataforma (actual o futura) pot ser que es decideixi finalment a intervenir en la vida política de Tiana. Per això fa falta decisió i estar disposats a abandonar la comoditat de l’oposició sense identificació política a fer propostes engrescadores. No tothom té el temps i les ganes per aquesta tasca

Aquesta es la diagnosi de l’escenari polític tianenc a data d’avui, que pot patir fortes sotragades per causes judicials, del debat sobiranista, de l’avançament d’altres eleccions, etc. Com a tafaner de la vida política del poble, recolliré en aquest bloc tot el que vagi pasant...

QUI ÉS EL RESPONSABLE DE COM ES LA TIANA ACTUAL

L’anomenat “debat urbanístic” a Tiana el va posar de moda, amb tanta habilitat com demagògia, el sr. Muñoz (El Breu) a principis del Segle XXI. No va dubtar en cap moment a barrejar veritats amb mentides (o mitges veritats) i endegar tota mena de mobilitzacions pintoresques (com les estaques, la irrupció a la Plaça de la Vila en mig de truites i sardanes o la mega-pancarta al Mas Blanc) que fins llavors mai s’havien vist. Aquesta estratègia penso que li va donar rendiments a la curta però a la llarga se li va veure el llautó i estic convençut que la seva brevetat té molt a veure amb la manca de sintonia entre el que deia des de l’oposició i el que va fer des del govern. Això és història...

Ara sembla que hi ha indicis de que de nou es ressuscita el tema amb invocacions a la identitat del poble i d’allò que tenim i d’allò que volem. Benvingut sigui aquest debat i tant de bo alguna vegada es pogués fer amb serietat i serenor, amb dades i responsabilitat, tenint en compte a més que pràcticament totes les cartes de l‘urbanisme a Tiana ja estan jugades encara que cal estar molt amatents a una futura modificació del Pla General Metropolità.

En aquesta entrada al bloc vull aportar algunes dades objectives i fàcilment demostrables (pel qui vulgui conèixer la veritat) que poden ser d’utilitat en aquest debat. Totes elles són òbvies però es bo recordar-les.

Qui són els responsables de la Tiana actual, tal com és a començaments del Segle XXI?

• En primer lloc, el Pla General Metropolità (PGM) de 1976 que va determinar la vocació territorial de Tiana amb decisions com la manca de terrenys industrials (ni un pam) i la capacitat residencial. No obstant això, s’ha de reconèixer que el PGM millorava els instruments urbanístics anteriors i que a més s’ha desenvolupat a la baixa al llarg d’aquests 40 anys, amb menys edificació realitzada que la prevista. Malgrat tot, Tiana ha tingut un creixement força sostenible, amb els nous desenvolupaments enganxats al nucli antic i ben comunicats. Només cal anar a visitar a altres pobles del Maresme, amb un munt d’urbanitzacions que s’enfilen per la muntanya.
• En segon lloc, els governs de Tiana que van aprovar tots els plans parcials amb més pes a la transformació del poble (Les Costes, Els Vessants, Carmelità, Can Gaietà, Camí Mig d’Alella, etc). Tots aquests plans van ser aprovats abans de 1995.
• En tercer lloc, cosa que sovint s’oblida, les famílies de Tiana de tota la vida (en número molt reduït), propietàries dels terrenys que, evidentment van preferir obtenir uns rendiments econòmics de l’urbanisme que seguir conreant la terra. Per tant, ser un tianenc amb molts segles d’història no garanteix cap mena de voluntat de conservar la identitat del poble. També podem afegir en aquest capítols als descendents de propietaris de grans cases senyorials (per exemple, a les avingudes 11 de Setembre o Albéniz) que van optar per vendre les propietats i construir-hi els pisos que permetia el PGM dins del nucli urbà consolidat. Es pot protestar de que ara hi hagi pisos on abans hi havia jardins o camps, però si els propietaris haguessin resistit la temptació tot seguiria com al Segle XIX. O no?

Finalment, vull fer un comentari sobre una tipologia de demagògia que sovint planeja en aquest debat. Hi ha qui es queixa de la transformació del poble i a la vegada és una persona que hi ha vingut a viure fa relativament poc temps. Em pregunto, encara que potser prendré mal, sense el creixement de Tiana com aquests nous tianencs haguessin trobat cabuda al poble?. Dit d’una altre manera, sense els pisos i las cases que s’han construït a partir dels 80 i que sovint es critiquen, com s’hagués passat de 3.000 a més de 7.000 habitants?. La major part d’aquests nous habitants som uns defensors de la identitat del poble, però com ho podríem ser sense casa per viure-hi?

Cal ser congruents en les nostres posicions intel·lectuals: això de protestar del creixement i formar-ne part és com queixar-se de que algú talli un arbre i a casa teva n’hagis tallat més d’un.