ELS CARRERS DE TIANA (2) I LA MONA DE PASQUA

 El Ple de l’Ajuntament del mes de març va aprovar el projecte d’urbanització de carre del Centre i entorn   I va ser aprovat amb dos vots de qualitat: el del representant del Partit Popular, que amb la seva abstenció va evitar la derrota del govern i la de l’Alcaldessa, que amb el seu vot a segona volta va desfer l’empat. Uns diuen i altres desmenteixen que el vot del Sr. Parra respon a un compromís del govern per mantenir els aparcaments al carrer del Centre. Bé, veurem qui té raó. D’altra banda, només es van presentar dues al·legacions al Projecte, una de JUNTS (aquests treballen; els altres grups de l’oposició que voten que no i no presenten cap al·legació sembla força contradictori) i l’altre del Sr. Jaume Parodi, a títol particular.

Si això fos futbol, diria que és una victòria per la mínima, resultat que no es mereix una projecte com aquest que necessita de consens. Clar que hi ha qui diu que el govern tira endavant sense escoltar a ningú i també hi ha qui diu que l’oposició només busca minuts de glòria. I segurament és molt difícil decidir qui té més raó i, per tant, no m’hi fico. Només vaig a intentar fer una exposició dels fets, tan objectiva com pugui.

El debat al Ple va ser força interessant. Les qüestions fonamentals que es van tractar són tres: la suposada opacitat de la tramitació administrativa amb fragmentació del projecte en dos encàrrecs de menor quantia sense res que ho justifiqui), els colors i materials (una mona de Pasqua, va dir JUNTS amb to que es va considerar despectiu) i el fet de que sigui un projecte d’urbanització i que la definició d’usos serà “a posteriori”. La Regidora Núria García va estar molt encertada en el to de la seva resposta, al menys a opinió d’aquest humil cronista. Penso que el moll de l’os del debat està precisament en el fet de què es farà amb la circulació i aparcament de vehicles un cop acabada la re-urbanització.  El Govern no ho ha concretat; tan sols diu que hi haurà espai entre arbres per poder aparcar-hi eventualment. Aquesta indefinició crea neguit lògic entre una part al menys dels comerciants i no veig per quin motiu la urbanització no pot anar acompanyada per la definició d’usos de l’espai. És evident que l’estructura física del carrer condicionarà el seu ús i si no es defineix ara, poden produir-se incompatibilitats en el futur.

Bé, ara caldrà licitar les obres i després vindrà la seva execució. Quan tot estigui acabat estarem en millors condicions per opinar, ja que fins ara només he descrit els fets del Ple del dia 7 de març. Per cert, també va sortir el tema d’un pacte secret del PP amb l’equip de govern, desmentit pel Sr, Parra. Aquest tema és una mica la cançó del enfadós i m’ha inspirat per dedicar-hi properes publicacions en aquest bloc.

UN "GRAN HERMANO" BARROER?

Evidentment, quan parlo de “Gran Hermano” estic pensant en Orwell (personatge singular, lluitador proper al POUM durant la Guerra Civil) i no en les tonteries de Tele 5. I a Tiana també hem vist complerta alguna de les seves profecies donat que s’han instal·lat cambres de  video-vigilància en diversos punts del poble (jo de moment n’he localitzat dues però suposo que n’hi ha alguna més).

D’entrada res a dir si pot ajudar a millorar la seguretat, tant ciutadana com vial a més de la vigilància de punts singulars (i evitar bretolades a la recuperació del tramvia, que tanta feina ha donat als voluntaris que ho han  treballat). De fet, jo he vist càmeres a molts municipis. El que fa singular a les càmeres de Tiana és que no disposen de cap cartell anunciador de la seva presència. Si us fixeu, a les entrades de les autopistes  i també a les barreres de pagament es poden veure uns cartells de color groc que avisen de que s’està gravant als que circulen i es cita la llei que dona empara al procediment. També he vist aquests cartells als municipis amb video-vigilància al carrer, com a Castell d’Aro per citar-ne només un. En canvi, a Tiana hi ha càmeres però no hi ha cartell. Una altre singularitat tianenca?

I donat que sóc un tafaner inquiet m’he posat a investigar el tema. És evident que no sóc cap expert en la matèria ni tan sols sóc advocat, però pel que sembla aquest tema està regulat per la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de desembre, de Protección de Datos de Carácter Personal  I per la Instrucción 1/2006, de 8 de noviembre, de la Agencia Española de Protección de Datos. Aquesta darrera diu, a l’Article 3: a) Colocar, en las zonas videovigiladas, al menos un distintivo informativo ubicado en lugar suficientemente visible, tanto en espacios abiertos como cerrados y  b) Tener a disposición de los/las interesados/as impresos en los que se detalle la información prevista en el artículo 5.1 de la Ley Orgánica 15/1999. Recomano que us llegiu el text complet d’aquesta instrucció; té molt de suc.

Pel que sembla, l’obligació es clara: cal posar un cartell anunciador, segons format que figura també a la normativa. Us posaré un exemple: suposem  que un dia convido a Ava  Gardner  a visitar el tramvia de Tiana. Coi, si és una visita particular i íntima, no estaria bé que em gravessin sense jo saber-ho i a la vegada desconèixer davant de qui he de fer els tràmits per esborrar les imatges i tenir la garantia que no les guarden passat un mes. Ves a veure en mans de qui podrien caure les meves imatges amb Ava i els problemes que tot plegat em podrien provocar. És només un exemple, potser una mica fantàstic,  però n’hi ha molts. I si em graven xerrant amb segons qui? . I si em graven fent una botifarra?. I si em graven venint de la pastisseria amb un braç de gitano i tres ampolles de cava?. Tenim tots el dret de que la nostra intimitat ens sigui respetada.

Si no posen cartells anunciadors hauré d’esbrinar on estan situades les càmeres per evitar coaccions a la meva llibertat. Jo sóc dels que pensen que la llei ens obliga a tots. Per tant m’agradaria que les càmeres instal·lades s’ajustessin a la legalitat. O algú em convenç de que estic errat o aquest tema pot ser font inspiradora de divertimento sense aturador...

ELS CARRERS DE TIANA (1)

Tiana és un magnífic lloc per viure-hi i fins i tot podríem dir que tenim un microclima propi: només cal travessar la Serralada Litoral qualsevol dia d’hivern, tot anat cap a Sant Fost, per adonar-se’n. El paisatge, la tranquil·litat, disposar de tota mena de serveis i infraestructures, la proximitat a la gran ciutat, etc. són altres elements que ajuden a composar aquesta mena de privilegi que és ser tianenc o tianenca. Clar que ben segur hi ha altres llocs meravellosos al món i els localismes es curen viatjant però podem estar molt contents del que tenim on vivim.

En canvi, els nostres antecessors no van escollir bé el lloc on començar a construir el primer nucli urbanitzat del poble. Ho van fer en una mena de “llom d’ase”, situat entre dues rieres. I la conseqüència és evident: carrers estrets, costeruts, voreres reduïdes que competeixen amb els arbres, etc. Probablement la plana eren els millors camps de conreus i van aprofitar els terrenys més marginals per fer el poble. Ara això té impossible solució: la topografia és la que és i aquesta no variarà mai.

Durant molts anys (fins a mitjans dels 90 del segle passat) els carrers van rebre molt poca inversió. El primer govern d’esquerres va haver d’acabar d’urbanitzar importants sectors del poble (com els carrers a tocar de la B-20), construir les vies alternatives a la circulació pel centre del poble (pendent de resoldre encara algun punt negre), millorar l’enllumenat, etc. A principis del segle XXI l’estat d’alguns carrers era encara força deficient, el que produïa de tant en tant algunes caigudes que es convertien ràpidament en un petit allau de demandes patrimonials contra l’Ajuntament, atiades per un parell de personatges (ell i ella) situats llavors en l’òrbita del que llavors es deia Convergència i camuflats sota una pretesa associació de veïns. Hi ha documentació molt divertida i aclaridora d’aquests anys...

Bé, no ens despistem. A l’any 2004 es va decidir actuar i es va redactar un projecte en un primer sector de 6.500 m² (pujant, a l’esquerra de l’Avinguda Albéniz). Els objectius eren clars: eliminació de barreres, millora de serveis (sobretot aigua) i compatibilització amb l’aparcament de cotxes. Es va decidir, després d’un intens procés de participació, pel model de “plataforma única” que per cert no era nou a Tiana ja que el darrer govern de CiU (1991-1995) l’havia aplicat als carrers Lola Anglada i Centre. Les obres van ser complexes, múltiples les sorpreses en la tipologia del sòl i situació de les escomeses  i va caldre resoldre temes com facilitar un aparcament substitutiu als veïns que no podien accedir al seu garatge durant les obres. El següent govern de Muñoz El Breu (2007-2011) va aplicar exactament el mateix model a un altre important sector del poble.

Per tant la plataforma única és un model provat i que ha funcionat a Tiana i que ha permès reduir els conflictes entre els vianants i la circulació/aparcament de vehicles.  La capacitat dels nostres carrers és petita i molt probablement no hi cap tot (voreres amples, trànsit, aparcaments, mobiliari urbà, arbres, etc..) i cal analitzar per tant quin és l’objectiu final, sense oblidar mai la topografia. Hi ha coses que en pla son fàcils de fer i que en pendent són impossibles o molt difícils.

En seguirem parlant...

ELS SOCIALISTES DE TIANA ENS RENOVEM

Divendres passat, en un entorn precari obligat per la manca de local propi, els socialistes de Tiana vàrem celebrar una assemblea per la renovació de l’executiva local, tal com és preceptiu després del congrés del PSC i de la Federació. I ho vàrem fer en un ambient d’alegria, tal com se’ns va dir.

El resum dels fets és senzill. Es va obrir amb una intervenció de la Primera Secretària sortint (o marxant) que no va ser pròpiament un informe de gestió. He de reconèixer que alguns ens vàrem sentir al·ludits i innecessàriament comparats en aquesta intervenció, cosa que no calia sobretot per no ser ni el lloc ni el moment. Penso que la llibertat d’opinió i expressió hauria de ser un valor de l’esquerra, i quan un no té cap mena de càrrec ni compromís, fins i tot pot dir el que pensa en un bloc i més si el tema forma part del nostre programa. En canvi estic totalment d’acord que cal participar en les assemblees, encara que més enllà de les ocupacions de cadascú, solen ser més engrescadores si són per parlar del que es pensa fer  que si són per rebre notícies del que ja s’ha fet. En tot cas, l’absència de debat, una votació unànime a favor i uns càlids aplaudiments d’agraïment per la tasca feta van tancar aquest primer punt.

La resta de punts atenyien a l’elecció del nou primer secretari, de l’executiva i dels representants de l’agrupació al Consell de Federació del Barcelonès Nord.  Per si a algun historiador li pot interessar el resultat de tot plegat, informo que els tres punts es van votar per unanimitat excepte el de l’executiva, que va rebre una abstenció un tant sorprenent.

Anem a la valoració política de tot plegat. El socialisme tianenc ha viscut el que probablement és la seva pitjor situació des de la recuperació de les llibertats polítiques, fa uns quaranta anys. Fets com els resultats a les darreres eleccions catalanes i espanyoles, la pèrdua del local, el desencís de molts militants, els missatges contradictoris que sovint hem donat, la manca de debat, l’existència de corrents (com algú ha dit per la ràdio encara que entenc que no és cert), companys que es deixen de saludar sense donar a conèixer la raó,   etc... són fets objectius dels que TOTS en tenim la culpa, encara que no tots en el mateix grau.  En canvi, a la vegada se’ns renova la responsabilitat de govern del poble, el que significa que les coses es fan prou bé. Per tant, és una situació força bipolar de la que cal sortir quan abans millor.

Estic molt esperançat en que les coses canviïn significativament amb Albert Sales com  nou Primer Secretari. Té clar el que ens fa falta i també com fer-ho; la seva intervenció va ser clara i concreta. És valent per entomar aquesta situació i a més, ha format una executiva amb persones totes elles de gran vàlua amb ganes de treballar i que suposa, ja d’entrada, la recuperació d’alguns elements perduts. I aquesta executiva és el resultat de parlar molt i amb moltes persones, reiniciant un diàleg que mai s’hauria d’haver perdut. El socialisme defensa valors fonamentals malgrat la mala interpretació que alguns personatges i partits han fet d’aquest mot al llarg de la història.

Personalment, des del meu retir actiu, estaré amatent a tot plegat i fins i tot gosaré comentar-ho per aquí. Crec que a Tiana cal un socialisme fort, unit, engrescador, respectuós, renovador i implicat amb els reptes que tenim per davant, tant a nivell local com nacional. Penso que aquest és el programa de l’Albert i la seva executiva.