Tiana és un magnífic lloc per viure-hi i fins
i tot podríem dir que tenim un microclima propi: només cal travessar la
Serralada Litoral qualsevol dia d’hivern, tot anat cap a Sant Fost, per
adonar-se’n. El paisatge, la tranquil·litat, disposar de tota mena de serveis i
infraestructures, la proximitat a la gran ciutat, etc. són altres elements que
ajuden a composar aquesta mena de privilegi que és ser tianenc o tianenca. Clar
que ben segur hi ha altres llocs meravellosos al món i els localismes es curen
viatjant però podem estar molt contents del que tenim on vivim.
En canvi, els nostres antecessors no van
escollir bé el lloc on començar a construir el primer nucli urbanitzat del
poble. Ho van fer en una mena de “llom d’ase”, situat entre dues rieres. I la
conseqüència és evident: carrers estrets, costeruts, voreres reduïdes que
competeixen amb els arbres, etc. Probablement la plana eren els millors camps
de conreus i van aprofitar els terrenys més marginals per fer el poble. Ara
això té impossible solució: la topografia és la que és i aquesta no variarà mai.
Durant molts anys (fins a mitjans dels 90 del
segle passat) els carrers van rebre molt poca inversió. El primer govern d’esquerres
va haver d’acabar d’urbanitzar importants sectors del poble (com els carrers a
tocar de la B-20), construir les vies alternatives a la circulació pel centre
del poble (pendent de resoldre encara algun punt negre), millorar l’enllumenat,
etc. A principis del segle XXI l’estat d’alguns carrers era encara força
deficient, el que produïa de tant en tant algunes caigudes que es convertien
ràpidament en un petit allau de demandes patrimonials contra l’Ajuntament, atiades
per un parell de personatges (ell i ella) situats llavors en l’òrbita del que
llavors es deia Convergència i camuflats sota una pretesa associació de veïns.
Hi ha documentació molt divertida i aclaridora d’aquests anys...
Bé, no ens despistem. A l’any 2004 es va
decidir actuar i es va redactar un projecte en un primer sector de 6.500 m2
(pujant, a l’esquerra de l’Avinguda Albéniz). Els objectius eren clars:
eliminació de barreres, millora de serveis (sobretot aigua) i compatibilització
amb l’aparcament de cotxes. Es va decidir, després d’un intens procés de
participació, pel model de “plataforma única” que per cert no era nou a Tiana
ja que el darrer govern de CiU (1991-1995) l’havia aplicat als carrers Lola
Anglada i Centre. Les obres van ser complexes, múltiples les sorpreses en la
tipologia del sòl i situació de les escomeses i va caldre resoldre temes com facilitar un
aparcament substitutiu als veïns que no podien accedir al seu garatge durant
les obres. El següent govern de Muñoz El Breu (2007-2011) va aplicar exactament
el mateix model a un altre important sector del poble.
Per tant la plataforma única és un model provat
i que ha funcionat a Tiana i que ha permès reduir els conflictes entre els
vianants i la circulació/aparcament de vehicles. La capacitat dels nostres carrers és petita i
molt probablement no hi cap tot (voreres amples, trànsit, aparcaments,
mobiliari urbà, arbres, etc..) i cal analitzar per tant quin és l’objectiu
final, sense oblidar mai la topografia. Hi ha coses que en pla son fàcils de
fer i que en pendent són impossibles o molt difícils.
En seguirem parlant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada