divendres, 8 de novembre de 2019

LES ALCALDESSES DE TIANA SON POC DONADES A COMMEMORACIONS?


A Tiana som, pel que sembla, sensibles a les petites efemèrides del poble. I si hi ha algun oblit, l’amic Tofoli s’encarrega de recordar-ho: que si els 100 anys de la primera hissada de la senyera a l’Ajuntament, que si 117 anys que l’Albéniz va anar a Can Jordana i va fer un cafè, que si 75è Aniversari de l'Aplec de l'Alegria i del primer goig cantat a l'església, que si 118 anys que en Barbeta va canviar el cavall de la seva tartana, que si 57 anys que van treure el Crist a passejar pels carrers....
Per això em sorprèn que aquest any 2019, que ha fet 40 anys de la recuperació de la democràcia municipal, l’efemèride a Tiana hagi passat sense pena ni glòria. Ni l’alcaldessa que vàrem tenir fins al juny ni la nova que tenim a partir de juny han fet res per celebrar-ho. Potser encara estem a temps o potser caldrà esperar als 50 anys...No sé
Un, que ja és gran i avui una mica més, recorda històries del passat. Quan fa quinze anys un servidor de tots vostès feia d’alcalde, vàrem organitzar un acte prou lluït pels 25 anys, amb la sala Albéniz plena a vessar. Van estar presents tots els alcaldes i regidors que havien passat per l’Ajuntament de Tiana des de 1979, excepte un que estava molt lluny i un altre que en aquell moment era massa important com per assistir a festetes del poble. Va ser una trobada de germanor ja que tots passem (i passaran) per càrrec però el poble seguirà i també un petit reconeixement per tots els homes i les dones que han dedicat un part de la seva vida, amb més o menys encert, a treballar pel poble. L’homenatge va estar reservat per la democràcia...que d’això van aquesta mena d’actes.
Tinc la sensació que el tema de les commemoracions darrerament no ho encertem massa. Només és un suggeriment, actual i del passat: potser (només potser) estaria bé que quan es celebra la jubilació d’algun membre de la plantilla municipal, es convidés al acte a aquells regidors que han treballat molts anys amb el que rep l’homenatge...Potser, només potser, fins i tot li faria il·lusió al protagonista...

dimarts, 22 d’octubre de 2019

LA INSOSTENIBLE LLEUGERESA DEL GOVERN (I TAMBÉ) DE L’OPOSICIÓ DE TIANA


Vagi per endavant una petita declaració de principis: em considero d’esquerres i, per tant, socialista. En aquest moment no tinc cap mena de càrrec orgànic, ni a nivell local ni a cap nivell. Per tat em considero en llibertat absoluta per a dir el que penso i només em represento a mi mateix, a Ferran Vallespinós Riera. Estaré feliç i content si altres pensen com jo; i si no és així, em sentiré igual de feliç i de content. Potser fins i tot un xic més perquè voldrà dir que les meves opinions molestaran a més d’un. Ho sento, però sovint sóc una mica dolentot.
Dit això, vaig a parlar de la política a Tiana, que és la dedicació preferent d’aquest blog. Com veieu, el títol de l’entrada és una apropiació d’una coneguda novel·la de Milan Kundera, un dels meus autors preferits. Però s’escau molt bé a la situació de l’Ajuntament de Tiana sorgit de les eleccions del mes de maig passat.
Els socialistes no vàrem tenir un bon resultat, amb només dos regidors. Les raons han estat ja analitzades per altres, encara que amb la prudència que ara no penso tenir: segons el meu parer, el mal resultat va ser conseqüència al menys en part de circumstàncies alienes al bon candidat i al bon equip que tenim. Les herències a vegades són feixugues i si a més el mort/a (políticament parlant) no ajuda gens i fins i tot maniobra en contra (a Tiana s’acaba sabent tot)  pots perdre fàcilment la meitat del patrimoni acumulat des de 1979 en mans de cobradors de peatges no satisfets pel finat/da.
Déu estreny però mai ofega del tot i vet aquí que els dos vots socialistes van ser absolutament necessaris perquè Marta Martorell (ERC + JxC) fos alcaldessa a canvi de res i també són absolutament imprescindibles perquè JxT puguin arribar eventualment a fer una moció i que Isaac Salvatierra sigui alcalde de Tiana. Coi, segur que emprenya que es digui tan clar però els números son aquests. Mentre, C’s, CUP, PP i PODEM s’han de mirar l’espectacle des de la graderia per més que vulguin tenir un altre paper.
O sigui, que tant el govern actual com l’oposició tenen una insostenible lleugeresa, depenent ara per ara del vots dels socialistes. I mentrestant què faig jo?. Ben senzill: vaig prenent nota del què passa per si mai em convoquen a una assemblea per decidir a on invertim els dos vots socialistes. He comprat una petita moleskine, amb tapes vermelles per suposat, i vaig prenent nota: avui aquests han presentat aquests una moció per tocar el que no sona als sociates, avui aquells sense consultar res han proposat no se què, avui els altres fan al joc a la CUP amb no sé quina assemblea d’electes (un fracàs, oiga!), avui aquests i aquells diuen que els sociates som això i allò.... És com un petit memorial de greuges. I si mai em convoquen a una assemblea per decidir alguna cosa important, consultaré les notes i faré recompte....
Mai he entès com hi ha gossos que mosseguen la mà del qui li dona de menjar o d’aquells que els pot alimentar demà. Semblaria lògic que en cas de dependència (alimentària o de vots) es busqués un espai de tracte sinó exquisit al menys de procurar no treure de cabals al company necessari. Però bé, tothom juga com creu convenient...
Espero que la meva reflexió personal no sigui interpretada com una amenaça: res més lluny de la meva voluntat. També soc conscient que el fet de una insostenible lleugeresa de govern i oposició dels socialistes (els dolents de la pel·lícula) essent com son tots ells tan independentistes ha de ser emprenyadora, molt emprenyadora. Però és el que hi ha!
No obstant, per no haver de dependre dels socialistes la solució és ben fàcil: si pacten tots els independentistes de Tiana, sumaran 11 regidors i ens podran condemnar als socialistes a l’avern més esgarrifós. Clar que en aquesta solució només quedaria per decidir un petit serrell: qui seria alcalde, la Marta o el Isaac?

dilluns, 30 de setembre de 2019

UN POTI-POTI DAVANT L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA A TIANA?


He llegit amb força atenció un document de Junts per Tiana amb el títol “Per un poble verd” amb 115 mesures per fer front a l’emergència climàtica que el Ple municipal ha declarat al nostre poble. D’entrada m’he dit: “coi, 115 mesures!. Ni la Greta Thunberg en té tantes per incendiar els divendres de protesta global contra el canvi climàtic!”.

La sorpresa m’ha portat a llegir amb atenció el document. Al fer-ho he vist que algunes de les mesures que proposen Junts per Tiana si que estan encaminades reduir a zero les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle (malgrat que en alguns casos no veig clar què pot fer Tiana). Us poso alguns exemples: desplegament del Pla d’Acció d’Energia Sostenible i Canvi Climàtic (PAESC) de Tiana, cobertes fotovoltaiques participades amb la ciutadania, avançar cap a una economia circular, revisar la xarxa de clavegueres, etc. Alguna necessito que me l’expliquin, com la instal·lació de dissipadors d’energia per gravetat. Mande?

El document confon alguns conceptes (com parlar d’ecologisme urbà quan hauria de ser ecologia urbana, com diria l’amic Salvador Rueda) i té mancances que crec importants (no inclou el tema de limitar el consum de carn animal, tan debatut recentment).

Fa també determinades propostes que degut ben segur a la meva ignorància no veig què  tenen a veure amb la reducció d’emissions d’efecte hivernacle. Francament conservar el patrimoni fotogràfic d’en Frasquito, senyalitzar l’accés a la serralada de Marina i la serralada Litoral, vetllar perquè les obres es facin en horaris habituals en una activitat comercial i avisant amb temps els veïns i veïnes, negociar l’opció d’espais per a locals comercials (necessaris si els que tenim els destinem a ús cultural) o arreglar els desperfectes del mobiliari urbà em semblen accions extraordinàriament lloables però no veig per enlloc com redueixen el CO2.

Penso que el document és un poti-poti de mesures, de diferent categoria, que segur ajudarien a millorar el poble però res a veure amb l’emergència climàtica que s’anuncia al títol. Jo, des de la meva ignorància en el tema, aconsellaria o bé esporgar aquelles mesures que no s’aguanten des del punt de vista de lluita contra el canvi climàtic o bé canviar el títol. 
I en tot cas dono quatre consells derivats de la meva experiència davant aquesta mena de propostes:

  • Una proposta no és millor perquè tingui moltes mesures: a vegades és preferible poques i eficaces
  • No totes les propostes es poden situar al mateix nivell: cal prioritzar-les

  • A la vegada cal fer un calendari, ja que no totes es podran fer a l’hora

  • Finalment sempre s’ha d’acompanyar d’un pressupost de costos i vies de finançament; si no és així, és sobretot un brindis al sol.

Ep! Tot de bon rotllo!

dilluns, 23 de setembre de 2019

EMILI ECED, REGIDOR DE TIANA (1991-2007) EN MEMÒRIA


Tenia pensat reactivar, un cop més, aquest blog un cop passada la Festa Major, quan a Tiana es reprèn la vida política. No vaig imaginar però que lamentablement ho faria parlant del Emili Eced, al que ahir vàrem acomiadar amb l’esglèsia plena de gom a gom. La seva malaltia feia esperar el pitjor però les morts sempre són prematures i arriben abans d’hora. I sap greu, molt greu.

L’Emili, com tots, era polièdric i jo aquí només parlaré de la seva vessant política deixant altres per la família.  Em va acompanyar com a regidor durant els meus dotze anys d’alcalde i també vàrem estar junts els primers anys de l’oposició entre 1991 i 1995 (juntament amb el Xavi Doñate). Em va ajudar també en els meus primer passos en el partit a Tiana: encara recordo la meva “presentació” de la seva mà a l’Aplec de l’Alegria de l’any 1991 i també quan anàvem amb els seu Seat 131 a reunions al carrer Nicaragua. Era un bon amic: viu i ocurrent. Molts recordem encara l’anècdota de la caixa de galetes a un Ple en l’època del darrer alcalde convergent de Tiana, quan estava prohibit gravar les sessions i l’alcalde, amb la mosca darrera de l’orella, va fer escorcollar a la policia la caixa que portava l’Emili per si hi havia una gravadora amagada. Només hi van trobar galetes!.

Sabia fer de tot (caçador, buscador de bolets, agricultor, explorador, cuiner a La Sentiu, etc); sempre li deia que en cas d’acabar petant tots dos a una illa deserta, segur que amb ell sobreviuríem.

Però vull destacar la seva feina pel poble. Abans de ser regidor de l’equip de govern ja havia treballat de valent a la Protecció Civil que es va crear. De regidor es va ocupar d’Urbanisme, Obres i Serveis en successius governs. Estava sempre a peu de carrer, escoltava a tothom i fos quin fos el seu posat, sempre acabava resolvent els problemes. Gràcies a la seva tasca la neteja i el manteniment dels carrers van donar un gran gir a partir de 1995. No era l’home de les gran obres (encara que també); era l’home de millorar el dia a dia de tots nosaltres.

Amb tants anys junts podria explicar moltes coses de l’Emili. Només vull fer uns apunts per la petita història del nostre poble. Encara recordo quina va ser la primera obra de l’Emili com regidor: l’arranjament del passatge de Sant Jaume. Després va tenir grans iniciatives com la passera que comunica amb la zona escolar i esportiva, la urbanització definitiva de La Virreina, obres de consolidació a l’ermita de l’Alegria, el manteniment espectacular del cementiri, la ubicació del tramvia i els jardinets a tocar de la riera, etc. Però no tot van ser obres: les campanades del rellotge de l’esglèsia les va recuperar ell i també es va entestar en tornar a fer la festa dels Tres Tombs.

Hi ha un fet que no vull oblidar perquè segur que es coneix poc. Mica en mica vàrem anar arreglant la Casa de la Vila i l’Emili va aconseguir ampliar la sala de plens. Va ser ell qui va parlar amb l’Àlvar Suñol i el va convèncer de decorar les parets amb les pintures que avui dia son l’admiració de tothom. Van coincidir dos grans personatges: l’Emili, pesat de mena quan es tractava d’aconseguir alguna cosa per Tiana i l’Àlvar, l’artista, al que no calia donar masses arguments per treballar pel poble. Si Tiana té la sala de plens que té és gràcies a l’Emili Eced. Potser les coses també poguessin haver anat d’una altra manera, però van anar com he explicat.

Han passat molts temps i moltes coses després, cadascú pel seu camí, però a aquells anys d’il·lusió i de treball desinteressat d’un grup de persones, de diferents partits, en les que l’Emili va ser una peça important,  no els oblidaré mai. Aquest escrit no busca cap mena d’agraïment (que ben segur l’Emili ni volia ni necessitava) però si de reconeixement a una gran tasca feta que queda per sempre més a la petita història de Tiana. Jo, personalment, no els oblidaré mai. Ni tampoc l’escalf i el suport que sempre vaig tenir de l’Emili. Ara la vida (en realitat, la mort) ens ha separat definitivament però queden els records, uns bon records

Descansa en pau, Emili!

divendres, 26 de juliol de 2019

LES GUERRES TIANENQUES


Les guerres tianenques no son de la volada de les púniques, però quasi  Durant uns anys a Tiana es celebrava la “guerra del pa mullat”. Consistia en guardar el pa sec, remullar-lo el dia abans i sortir al carrer amb un cubell o galleda i anar tirant boles de pa mullat als contraris. Els carrers quedaven ben emmerdats i la fermentació (en època de calor), fotia una pudor considerable.
Servidor de vosaltres, un cop va ser alcalde de Tiana, va aconseguir suprimir aquesta festa del calendari de les celebracions del poble. Més enllà de la brutícia que provocava, el missatge de què un element tan essencial com el pa es pogués  fer servir de projectil no semblava moralment massa edificant.
Una altra anècdota d’aquells anys és que algú volia instal·lar un pintball a Tiana, això que amb escopetes amb pintura dos equips es “maten” mútuament. Molt divertit. Vàrem posar totes les traves possibles des de l’Ajuntament i finalment van desistir. Ho volien fer a tocar de l’escola: poc edificant també. Potser fins i tot podrien simular afusellaments a peu d’alguna paret... Ai senyor!
Ara hi ha un altre tipus de guerra, sota el nom de “correaigua”, que consisteix en esbatussar-se a cop de globus plens d’aigua. D’entrada és divertit i ajuda a passar la calor. Però si s’analitza de prop, l’ús de globus de plàstic que en part acaben a a claveguera i potser al mar, tampoc sembla massa edificant. Es podria substituir per una guerra a base de pistoles d’aigua; es suprimiria el plàstic però quedaria el tema de malbaratar un recurs com l’aigua.
Quan son els infants els que més gaudeixen d’aquests tipus de festa, convindria que el missatge no fos equivocat en relació als valors que s’intenten inculcar sobre el medi ambient i a la sostenibilitat. No dic que sigui un impacte significatiu; dic simplement que el missatge no és políticament correcte. Seria com si un pare que vol educar al seu fill en els valors de la igualtat entre sexes es dediqués a tirar floretes a les dones que es troba per carrer quan va de la mà del seu fill.
Digueu-me primmirat, però crec que hauríem de revisar això de les guerres, siguin de pa, pintura o d’aigua. Més enllà dels recursos perduts, estem fomentant una guerra, no?. Això no pot ser bo per una educació responsable. En tot cas, si les guerres incruentes poder ser divertides, perquè no organitzem guerres de sumes ràpides o de composició de sonets? Avorrides, oi?
I pr suposat, que cadascú faci el que vulgui. Simplement he fet unes quantes reflexions guerreres


dimecres, 17 de juliol de 2019

RENOI, QUINES COSES MÉS RARES FAN A L’AJUNTAMENT DE TIANA!!!


Alguns diuen que a Tiana som especials. Potser tindran raó. Acabo de llegir una DECLARACIÓ INSTITUCIONAL (poca broma!) dels grups municipals d’ERC i JUNTSxCATALUNYA (ull, no confondre amb JuntsxTiana), feta amb paper oficial de l’alcaldia de Tiana.
A l’esmentada declaració, els dos grups que formen el govern a l’Ajuntament de Tiana, mostren el seu rebuig pel pacte de govern entre JUNTSxCATALUNYA i PSC (amb el suport diuen de C’s i PP) al Consell Comarcal del Maresme. L’alcaldessa ha rematat la jugada amb una piulada en la que diu que “volen un pacte de forces sobiranistes”.
No direu que la cosa no és graciosa!. En primer lloc, JUNTSxCATALUNYA de Tiana protesta pel que fan els seus germans de JUNTSxCATALUNYA a tot el Maresme; sempre s’ha dit que Tiana és una república independent!. En segon lloc, reclamen un pacte de forces sobiranistes quan l’actual Govern de Tiana ho és gràcies als vots d’una força tan poca sobiranista (i tant del 155, dirà aquell que és monotemàtic si llegeix això) com el PSC. En què quedem, nois i noies?. El que és vàlid a Tiana no ho és a Mataró?. I per la Diputació de Barcelona i l’ajuntament de Sant Cugat no feu cap nota?. En Pla (aquell que mai va ser honorat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes) segurament diria que tot plegat és una bona “collonada”.
L’Albert Sales, cap del Grup Municipal Socialista ho ha deixat ben clar quan “lamenta la pèrdua de temps en treballar pel poble fent escrits que no porten a enlloc. Posicionaments que només fan que dividir”. I jo gosaria afegir que aquesta mena de posicionaments mai s’haurien de fer amb paper oficial sinó amb els dels partits que donen la seva opinió.
Tinc la impressió que se li gira feina a aquest tafaner de la vida política a Tiana...