ANNA, MOLTES GRÀCIES!

Malgrat tot i tots, penso que ja és hora de revifar aquest blog (que fa ja catorze anys que fa de tafaner a la vida política del poble). Darrerament, ha estat molt centrat en els temes d’ornitologia, però aquesta nova embranzida mereix algun tema més important de la petita història de Tiana. I després de molt pensar (exercici que recomano) penso que a l’Ajuntament s’ha produït un fet que per mi és molt significatiu i que el vull recollir a aquestes pàgines: la jubilació de l’Anna Paris, després de 48 anys de treball continuat a la casa de tots.

Des de l’any 1977, l’Anna ha vist desfilar 6 alcaldes i 2 alcaldesses, i tot recordant i parodiant aquella frase d’un polític català davant Alfons XIII, es pot afirmar  “els governs passen, però l’Anna és permanent”. Bé, fins al dia de la seva jubilació, que sortosament ja ha arribat (encara que sigui amb la cama atrotinada). Tants anys de dedicació a l’Ajuntament (a Tiana, en definitiva) mereixen un homenatge, almenys el meu de petit i senzill a través d’aquestes paraules.

Si l’Anna parlés podríem tenir un retrat molt fidel dels polítics tianencs, amb les nostres virtuts i defectes. Però és impossible que ho faci, amb la seva discreció proverbial. Recordo que un dia amb en Pau, em van comentar que secretari/ia ve de “secret”. Doncs això, el relat i la valoració de tot el que ha viscut i conegut queda i quedarà en secret.

Ja que l’Anna no parlarà de tots nosaltres, jo sí que parlaré d’ella, amb l’habilitació que em dona de ser probablement l’alcalde que durant més temps m’ha hagut de suportar (si se sumen els 12 d’alcalde amb els 8 d’oposició). L’Anna ha estat treballadora fins extrems absurds (com aquelles inútils actes que eren transcripció de cintes que algú va inventar que s’havia de fer així), discreta sense donar mai la seva opinió, col·laboradora amb el que fos, mai ha tingut una mala paraula amb mi, amb capacitat d’adaptació d’aquell ajuntament amb “olivetti” i medis primitius fins a la gradual entrada dels ordinadors i la informàtica, tele assistent a infinitat de plens en general avorrits, tota mena de processos electorals fins les tantes en dia festiu (la democràcia ja té això), organitzadora de tota mena d’actes... De mica en mica, l’Ajuntament ha crescut en personal, però almenys als meus primers anys, l'Anna havia de fer tots els papers de l’auca, també les trucades amb males notícies.

En definitiva, si cal qualificar-ho, diria que l’Anna ha estat una professional de la seva feina, una gran professional.

Arribada l’hora de la jubilació només vull donar-li un consell: gira full, oblida-ho tot i viu la nova que veuràs que té coses bones o molt bones. I jo et dono personalment les gràcies per tot el que has fet, no per mi i la resta d’alcaldes, sinó pel poble. Pots estar ben satisfeta de la feina i estic ben segur que l’agraïment és el de molts tianencs i tianenques, encara que no t’ho diguin.

Moltes felicitats, Anna, i a viure!