El curs
polític comença a Tiana després de la setmana de la festa Major i 11S. Així
doncs, amb el Ple d’ahir dono per inaugurat el que serà el darrer any polític d’aquesta
legislatura que acabarà amb les eleccions municipals al darrer diumenge de maig
de 2019. Tot està molt incert ja que no només
hi haurà nous actors i factors a la batalla pel vot sinó que encara ningú ha
ensenyat clarament les cartes. Repetirà la Sra. Alcaldessa? Quins seran els
caps de llista? Quants partits hi concorreran? Sigui quina sigui l’estratègia
de cadascú, queden pocs mesos i per tant les decisions albiren properes. M’ho
penso mirar des de la barrera, encuriosit i crític a la vegada i aniré informant
per aquest bloc per si hi ha qui l’interessi; això si, amb assiduïtat
En
la meva feina de tafaner, faré un petit comentari del Ple d’ahir. Va tenir les
tres parts que són ja habituals: petits assumptes i grans mocions declaratives
per arreglar el món, les omnipresents qüestions independentistes relacionades aquest
cop amb pancartes i llaços i la queixa fora del Ple dels veïns de les zones
afectades pels robatoris. Aquest darrer tema és molt important i aviat faré un
monogràfic raó per la qual avui l’esquivo. Per cert, les mocions que no tenen recolzament
unitari ara s’aproven amb el suport de CiU (o com es digui ara). El Sr.
Salvatierra ha d’estar tocat perquè no només la majoria sobiranista no ha pogut foragitar a l’alcaldessa sinó que
a més té els pressupostos aprovats. Renoi!
Per
no cansar als retrobats lectors només faré un apunt en relació al pla Parcial
de Can Matas. La Sra, Regidora d’Urbanisme, cada cop que l’acollen, surt dient
que calia canviar el pla parcial perquè a l’anterior (aprovat quan un servidor
de tots vostès feia d’alcalde) no hi havia habitatge social. Estic segur que no
ignora que el sector de Can Matas era molt especial donat que per raons del
planejament metropolità tenia establert un aprofitament d’un 30% quan el legal
llavors era el 10%. Ens enfrontàvem a un
llarg litigi judicial amb els propietaris, ja anunciat, i vàrem decidir fer un
conveni. A canvi de renunciar a l’aprofitament públic per habitatges socials (fos
un 10 o un 30%, que ho hagués decidit un jutge vàries dècades després comptant
amb els recursos) Tiana va aconseguir la Casa de la Palmera (lamentablement
abandonada), l’espai fronter on ara hi ha un pàrquing, els degotalls (que va
permetre ampliar la carretera i construir la passera) i els terrenys on hi ha construït
un ampli pàrquing a la zona esportiva, a tocar del camp de futbol. Si es busca
a l’expedient s’hi trobarà fins i tot un estudi econòmic que demostra que tot
això supera amb escreix el valor del possible aprofitament que hagués tocat per
sentència judicial.
O
sigui que si el planejament ara per ara vigent (ja veurem cóm serà el proper) a
Can Matas no té sòl per habitatge social no és perquè alguns fóssim babaus...
