diumenge, 24 de juliol del 2016

TIANA, UN POBLE DE RICS



Segons dades de l’Agència Tributària, Tiana ocupa el ,lloc 21 dels municipis més rics d’Espanya, municipis de més de 1000 habitants i sense considerar els dels País Basc i Navarra, que tenen un tractament fiscal diferent. Aquesta llista s’ha confeccionat amb les dades de la renda bruta, és a dir de la declaració del IRPF; Tiana li correspon 38.536 euros mentre que Pozuelo de Alarcón lidera el rànquing amb 59.279 euros. Aquestes dades em porten a fer algunes consideracions.


1.  En els primers 25 llocs de la llista acompanyen a Tiana cinc municipis del Baix Maresme: Cabrils, Sant Vicenç del Montalt, Alella, Teià i Cabrera de Mar. Ara que alguns parlen de fer un “nou país” per raons sobretot econòmiques, si constituíssim el Maresme  del Sud com a país (amb DUI i RUI inclosos) seríem segurament l’Estat més ric del món, amb la seva bandera i la seva capital Només és una idea....


2.  Que el promig de renda a Tiana sigui tan alt no evita que es produeixin situacions difícils a un número significatiu dels seus habitants (atur, dificultats econòmiques, pobresa energètica, etc). Ja se sap que l’estadística és injusta i l’exemple dels pollastres tothom el coneix. Per això les polítiques locals s’han d’enfocar, en allò que sigui possible, per corregir aquestes dificultats, que si es donen en un context de riquesa encara són més doloroses. És fonamental que les polítiques de subvencions tinguin en compte la renda familiar: el preu dels servis municipals (des de l’escola bressol a la piscina, passant pel IBI o la ressussitada taxa d’escombraries) no poden ser els mateixos per cada nen o casa. Soc coneixedor que s’ha avançat molt en aquesta direcció i des de fa anys però cal completar les polítiques en aquest sentit.


3.  Tiana és un municipi de rics amb un ajuntament pobre.   Fa uns anys el trio alcalde (Emili Muñoz, el Breu), regidora d’Hisenda (Sra. Rué, llavors de CiU) i un interventor ad hoc van portar les finances del poble al límit de la fallida com va manifestar objectivament un informe de la Diputació de Barcelona. Els esforços de la nova alcaldessa (Sra. Pujol) i el seu magnífic regidor d’Hisenda (Sr, Navarro) van aconseguir redreçar la situació. Un cop superada aquesta crisi puntual produïda per una mala gestió econòmica del govern 2007-11 de CiU i GENT (ni els uns ni els altres existeixen ja), cal replantejar a fons el tema de la fiscalitat municipal a Tiana. És comparativament baixa en relació a altres municipis de l’entorn i una competició de reduir-la contínuament, si és a càrrec de no poder fer inversions ni prestar determinats serveis, és una política que difícilment es pot titllar d’esquerres. I ara seria el moment d’obrir aquest debat, suficientment lluny de la propera cita d’eleccions municipals per evitar-ne una excessiva politització. Però probablement mancarà la valentia política per fer-ho i de nou se'ns vendrà la rebaixa del tipus del IBI com una maravella.




dimecres, 6 de juliol del 2016

UNA QÜESTIÓ DE BANDERES



Les banderes sempre han estat un element diferenciador i, per tant, d’exclusió i de confrontació. Sovint són contradictòries. Per exemple, a Tiana que és una República, a l’Ajuntament hi oneja al lloc preeminent la bandera borbònica; comprovo que no totes les repúbliques són congruents.... Per aquestes i altres raons, mai he estat massa partidari de banderes i penso que hi ha millors causes per donar la vida que la d’un tros de tela.

Aquesta vegada vull fer un comentari arrel de que als balcons de molts ajuntaments (el de Tiana també) en determinats dies i per commemorar segones quines efemèrides s’hi col·loquen diverses banderes: la republicana espanyola, l’estelada, la del col·lectiu LGTBI, etc... Em sembla molt bé ja que posar aquestes banderes suposa reconèixer el valor de determinades causes i donar un reconeixement de suport.  La crítica és que tot plegat em sembla poc i el que passa és que amb aquest comportament es poden cometre segons quines injustícies. Caldria posar també la jueva en nom dels més de sis milions de persones massacrades pel nazisme? I per què no posar la de la República Àrab Saharaui Democràtica, amb els seus habitats mal vivint en campaments al mig del desert des de fa 40 anys? Sembla una bona causa, no? I la d’Armènia, poble que va patir un genocidi a mans dels turcs?  I la de Síria, ara mateix amb milions de refugiats als que no deixen entrar a Europa i molts perden la vida a les platges de Grècia? I la d’Irak, que acaba de patir un atemptat sagnant amb més de 200 morts?. I que em dieu posar una bandera de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, si és que en tenen que no ho sé? I la del Califat de Córdoba ja que també va ser injusta l’expulsió dels moriscs al Segle XVII?

Totes aquestes causes em semblen com a mínim igual de nobles de les que sí tenen bandera al balcó de l’ajuntament. Entenc que no hi ha pressupost per tantes banderes i que les emocions solen ser injustes i discriminatòries. Però com deia al començament de l’entrada, les banderes solen ser contradictòries i que potser caldria una reflexió de tot plegat. Tampoc em feu massa cas perquè estem a juliol i fa calor...