Ahir vaig visitar, una mica per casualitat,
l’exposició dedicada a Lola Anglada que la Diputació de Barcelona té
instal·lada als baixos de l’edifici del Rellotge, de l’antiga Escola Industrial
del carrer Urgell. La petita exposició es basa en el llibre “Lola Anglada.
Memòries 1892-1994” recentment editat i s’estructura en cinc apartats (la
infantesa, la joventut, la maduresa, la vellesa i llibre de contes).
Aquesta visita em va portar un munt de records
melangiosos. El projecte Lola Anglada va ser l’únic que no vaig poder executar
durant la meva etapa d’alcalde (1995-2007). Es va treballar molt: nomenament
com filla adoptiva de Tiana, conveni amb la Diputació, recuperació del jardí
Lola Anglada, exposició de la seva obra, adquisició de la Casa de la Palmera,
redacció dels projectes, etc. Però el moment que va estar a punt de
materialitzar-se (amb Caterina Mieras com a Consellera de Cultura) va ser curt
i després la incomprensió de les administracions i la crisi econòmica van fer
impossible el projecte. I tants anys després tot està igual: l’obra de la Lola
Anglada segueix en un magatzem. Segueixo pensant que era un projecte necessari,
just per la Lola Anglada i la seva obra i fonamental per Tiana.
Al llarg de tots aquests anys i va haver-hi
una mica de tot: oposició política només per fer la guitza (recordo les
declaracions del Sr. Muñoz, El Breu, dient que “Lola Anglada era l’escut humà
dels socialistes de Tiana”), persones aprofitades però també qui va treballar
per fer possible el projecte (com l’Àlvar Sunyol, que va ser comissionat fins
que la pressió política el va fer desistir). Tota aquesta història està
recollida a les pàgines de El Punt quan aquest diari era un referent comarcal i
potser valdria la pena que algun dia es recollís en un llibre.
Una anècdota de l’exposició: hi ha un dibuix
de l’any 1939 que reflecteix l’ocupació feixista de Tiana amb dibuixos de
soldats italians i alemanys, militars franquistes, falangistes...i en un raconet hi surten
dos personatges amb la llegenda “falangistes tianens (sic)”. Potser avui en dia
aquests nens o els seus successors són els que donen lliçons de sobiranisme als
demès... que ben bé podria succeir!
