dilluns, 30 de setembre del 2019

UN POTI-POTI DAVANT L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA A TIANA?


He llegit amb força atenció un document de Junts per Tiana amb el títol “Per un poble verd” amb 115 mesures per fer front a l’emergència climàtica que el Ple municipal ha declarat al nostre poble. D’entrada m’he dit: “coi, 115 mesures!. Ni la Greta Thunberg en té tantes per incendiar els divendres de protesta global contra el canvi climàtic!”.

La sorpresa m’ha portat a llegir amb atenció el document. Al fer-ho he vist que algunes de les mesures que proposen Junts per Tiana si que estan encaminades reduir a zero les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle (malgrat que en alguns casos no veig clar què pot fer Tiana). Us poso alguns exemples: desplegament del Pla d’Acció d’Energia Sostenible i Canvi Climàtic (PAESC) de Tiana, cobertes fotovoltaiques participades amb la ciutadania, avançar cap a una economia circular, revisar la xarxa de clavegueres, etc. Alguna necessito que me l’expliquin, com la instal·lació de dissipadors d’energia per gravetat. Mande?

El document confon alguns conceptes (com parlar d’ecologisme urbà quan hauria de ser ecologia urbana, com diria l’amic Salvador Rueda) i té mancances que crec importants (no inclou el tema de limitar el consum de carn animal, tan debatut recentment).

Fa també determinades propostes que degut ben segur a la meva ignorància no veig què  tenen a veure amb la reducció d’emissions d’efecte hivernacle. Francament conservar el patrimoni fotogràfic d’en Frasquito, senyalitzar l’accés a la serralada de Marina i la serralada Litoral, vetllar perquè les obres es facin en horaris habituals en una activitat comercial i avisant amb temps els veïns i veïnes, negociar l’opció d’espais per a locals comercials (necessaris si els que tenim els destinem a ús cultural) o arreglar els desperfectes del mobiliari urbà em semblen accions extraordinàriament lloables però no veig per enlloc com redueixen el CO2.

Penso que el document és un poti-poti de mesures, de diferent categoria, que segur ajudarien a millorar el poble però res a veure amb l’emergència climàtica que s’anuncia al títol. Jo, des de la meva ignorància en el tema, aconsellaria o bé esporgar aquelles mesures que no s’aguanten des del punt de vista de lluita contra el canvi climàtic o bé canviar el títol. 
I en tot cas dono quatre consells derivats de la meva experiència davant aquesta mena de propostes:

  • Una proposta no és millor perquè tingui moltes mesures: a vegades és preferible poques i eficaces
  • No totes les propostes es poden situar al mateix nivell: cal prioritzar-les

  • A la vegada cal fer un calendari, ja que no totes es podran fer a l’hora

  • Finalment sempre s’ha d’acompanyar d’un pressupost de costos i vies de finançament; si no és així, és sobretot un brindis al sol.

Ep! Tot de bon rotllo!

dilluns, 23 de setembre del 2019

EMILI ECED, REGIDOR DE TIANA (1991-2007) EN MEMÒRIA


Tenia pensat reactivar, un cop més, aquest blog un cop passada la Festa Major, quan a Tiana es reprèn la vida política. No vaig imaginar però que lamentablement ho faria parlant del Emili Eced, al que ahir vàrem acomiadar amb l’esglèsia plena de gom a gom. La seva malaltia feia esperar el pitjor però les morts sempre són prematures i arriben abans d’hora. I sap greu, molt greu.

L’Emili, com tots, era polièdric i jo aquí només parlaré de la seva vessant política deixant altres per la família.  Em va acompanyar com a regidor durant els meus dotze anys d’alcalde i també vàrem estar junts els primers anys de l’oposició entre 1991 i 1995 (juntament amb el Xavi Doñate). Em va ajudar també en els meus primer passos en el partit a Tiana: encara recordo la meva “presentació” de la seva mà a l’Aplec de l’Alegria de l’any 1991 i també quan anàvem amb els seu Seat 131 a reunions al carrer Nicaragua. Era un bon amic: viu i ocurrent. Molts recordem encara l’anècdota de la caixa de galetes a un Ple en l’època del darrer alcalde convergent de Tiana, quan estava prohibit gravar les sessions i l’alcalde, amb la mosca darrera de l’orella, va fer escorcollar a la policia la caixa que portava l’Emili per si hi havia una gravadora amagada. Només hi van trobar galetes!.

Sabia fer de tot (caçador, buscador de bolets, agricultor, explorador, cuiner a La Sentiu, etc); sempre li deia que en cas d’acabar petant tots dos a una illa deserta, segur que amb ell sobreviuríem.

Però vull destacar la seva feina pel poble. Abans de ser regidor de l’equip de govern ja havia treballat de valent a la Protecció Civil que es va crear. De regidor es va ocupar d’Urbanisme, Obres i Serveis en successius governs. Estava sempre a peu de carrer, escoltava a tothom i fos quin fos el seu posat, sempre acabava resolvent els problemes. Gràcies a la seva tasca la neteja i el manteniment dels carrers van donar un gran gir a partir de 1995. No era l’home de les gran obres (encara que també); era l’home de millorar el dia a dia de tots nosaltres.

Amb tants anys junts podria explicar moltes coses de l’Emili. Només vull fer uns apunts per la petita història del nostre poble. Encara recordo quina va ser la primera obra de l’Emili com regidor: l’arranjament del passatge de Sant Jaume. Després va tenir grans iniciatives com la passera que comunica amb la zona escolar i esportiva, la urbanització definitiva de La Virreina, obres de consolidació a l’ermita de l’Alegria, el manteniment espectacular del cementiri, la ubicació del tramvia i els jardinets a tocar de la riera, etc. Però no tot van ser obres: les campanades del rellotge de l’esglèsia les va recuperar ell i també es va entestar en tornar a fer la festa dels Tres Tombs.

Hi ha un fet que no vull oblidar perquè segur que es coneix poc. Mica en mica vàrem anar arreglant la Casa de la Vila i l’Emili va aconseguir ampliar la sala de plens. Va ser ell qui va parlar amb l’Àlvar Suñol i el va convèncer de decorar les parets amb les pintures que avui dia son l’admiració de tothom. Van coincidir dos grans personatges: l’Emili, pesat de mena quan es tractava d’aconseguir alguna cosa per Tiana i l’Àlvar, l’artista, al que no calia donar masses arguments per treballar pel poble. Si Tiana té la sala de plens que té és gràcies a l’Emili Eced. Potser les coses també poguessin haver anat d’una altra manera, però van anar com he explicat.

Han passat molts temps i moltes coses després, cadascú pel seu camí, però a aquells anys d’il·lusió i de treball desinteressat d’un grup de persones, de diferents partits, en les que l’Emili va ser una peça important,  no els oblidaré mai. Aquest escrit no busca cap mena d’agraïment (que ben segur l’Emili ni volia ni necessitava) però si de reconeixement a una gran tasca feta que queda per sempre més a la petita història de Tiana. Jo, personalment, no els oblidaré mai. Ni tampoc l’escalf i el suport que sempre vaig tenir de l’Emili. Ara la vida (en realitat, la mort) ens ha separat definitivament però queden els records, uns bon records

Descansa en pau, Emili!