dissabte, 14 de febrer del 2015

A MI M'AGRADA LA RECTA!


Ahir Tiana va viure un moment històric amb el canvi de les corbes per la recta (una mica encorbada, això si). El febrer és un mes d’avenços pel poble: al 1894 hi va arribar el gas (dada d’en Toffoli)  i al 2015 la superació d’un coll d’ampolla per la mobilitat que ha durat més de cent anys. És evident que l’obra no ha estat del gust de tothom (amb una barreja de raons, algunes difícil d’entendre) però vist l’èxit de la inauguració d’ahir (titllada per algú de casposa i de l’estil de Berlanga) i de les opinions dels tianencs, gosaria dir que hi ha qui ha pixat fora de test.
A Tiana hi ha una certa tradició fomentada per a criticar projectes que després són tot un èxit. A tall d’exemple: el Parc de l’Antic Camp de Futbol (menyspreat per alguns com parc metropolità), el parc sobre la B-20 (amb repartiments de fulls opositors el dia de la inauguració) o el complex esportiu Jordi Marí (algun dia escriuré la història). Quan els ciutadans s’han fet seus aquests projectes ningú ha reconegut cap error.
Recordo que quan alguns, fa molts anys,  lluitàvem per a millorar el transport públic a Tiana, un alcalde s’hi oposava dient que “amb una línia metropolitana els lladres vindrien al poble a robar amb autobús”. És més que discutible que la identitat d’un poble es conservi millor sense gas, sense transport o amb revolts però a vegades les polèmiques necessiten més d’una bona alimentació que de la racionalitat dels arguments.
Tot això ja és història, que cada protagonista explicarà com li convingui. La connexió entre el Passeig de la Vilesa i l’Avinguda Albéniz ha estat un projecte durant molts anys adormit, que el govern del Sr, Muñoz (El Breu) va ressuscitar i embolicar i que  l’alcaldessa Pujol ha executat amb determinació i fermesa. Han quedat escrites moltes coses, algunes contradictòries amb el comportament personal o familiar dels actors, que difícilment resistiran el pas de temps. Però sortosament seran els tianencs i tianenques els que valoraran si és bo o no pel poble i actuaran en conseqüència.
Perdoneu la meva gosaria, però a mi m’agrada la recta!



dimecres, 4 de febrer del 2015

NI TOTS ELS GINTÒNICS TENEN EL MATEIX GUST NI TOTS ELS PACTES DE PERDEDORS SÓN IGUALS



Certament el darrer post dedicat al Isaac Salvatierra ha tingut un gran número de visites i també de reaccions, especialment pel que fa a les meves consideracions sobre el que vaig anomenar “pacte de perdedors” que IC-GPT i CiU van concelebrar entre 2007 i 2011. Les reaccions les he rebut per diferents canals digitals. En comentaré un parell abans d’entrar al fons de la qüestió.

  • ·   Un, després de dir-me “catxo de subnormal mononeurona”, “nivell d’una marmota” i “quina llàstima per Tiana, que va patir un alcalde inframental com tu” va concloure “Em parla de democràcia el que planteja si és moral o no un pacte o una coalició de govern entre dos partits que en total sumen més vots que la teva llista”. El nivell de debat i d’objectivitat d’aquest incommensurable intel·lectual tianenc em porta a pensar que segons quines experiències poden afectar al comportament i a la capacitat cerebral.


  • ·      Un altre, en un to amable i allunyat de la mala educació del anterior, afirma referint-se al pacte de l’any 1995 que em va portar a l’alcaldia de Tiana “ I és així com el teu govern de perdedors (també ho era!) es va guanyar la revàlida amb nota i amb victòria el 99


És a dir que amb paraules ben diferents tant l’un com l’altre (només són dos exemples) em venen a titllar de contradictori perquè critico el pacte entre IC-GPT i CiU (que va fer alcalde al Sr. Muñoz, El Breu) quan jo també vaig aconseguir l’alcaldia l’any 1995 mitjançant un pacte entre PSC. ERC i IC. És a dir que el que critico al Sr. Muñoz (arribar a alcalde sense haver guanyat les eleccions) també ho vaig fer jo.

Intentaré explicar les diferències entre  l’any 1995 i 2007, per si algú li pot interessar conèixer la veritat i la història. En tot cas, quedaré més content que un gínjol pel que diré a continuació. Un gintònic pot ser de Beefeater amb llimona o de Hendrick’s amb cogombre; els dos combinats són gintònics però el sabor es francament diferent. Igual succeeix amb els “pactes de perdedors” de 1995 i 2007: tenen diferències fonamentals.

  • ·    L’any 1995 va ser un pacte progressista i lògic pel moment que es vivia entre tres partits d’esquerra (PSC, ERC i IC). En canvi, el pacte de l’any 2007 va ser a la contra i totalment il·lògic entre un partit suposadament d’esquerres (IC-GPT) i una convergència  (CiU) clarament de dretes i en hores baixes, sota la batuta d’un acabat d’aterrar a la política local.


  • ·      Al pacte de 1995 s’hi va arribar amb assemblees obertes de militants i simpatitzants, conjuntes dels tres partits. Al de l’any 2007 en reunions personals dels caps de llista, amb compromisos anteriors a les eleccions i pel que sé en contra de l’opinió majoritària de l’assemblea de CiU.


  • ·       A l’any 1995 era imprescindible donar un gir a la política casposa de CiU, amb un candidat nou (que substituïa al Sr. Escudé) i que oferia molt poques garanties per canviar una política que portava a la manca de biblioteca, a no disposar d’emissora municipal, a molts anys sense de pisos de protecció, a dèficits en el transport, a mantenir a la Lola Anglada en l’oblit, a que només uns quants pagaven els impostos, amb poc pressupost per la cultura, sense gegants, cap mena d’actuació a l’àmbit del medi ambient, amb una aprovació frenètica de plans parcials, etc... En canvi, a l’any 2007 la situació s’havia capgirat.


  • ·    L’any 1995 el partit guanyador de les eleccions (CiU) estava instal·lat en la inestabilitat provocada per les lluites internes. La prova és que poc mesos després va dimitir el cap de llista i tres regidors van abandonar CiU per passar a ser no adscrits. En canvi, els cinc regidors dels PSC al 2007 van fer un grup cohesionat, que va treballar de valent des de l’oposició i que segurament la seva tasca va ser significativa en la brevetat temporal del pacte de perdedors IC-GPT i CiU.


  • ·         Els resultats del pacte de perdedors són també molt diferents. A l’any 1995 els perdedors van abastir unes polítiques que van entusiasmar als tianencs i ho van recompensar electoralment; en canvi, al 2007 es va veure clar que la demagògia i les males maneres no són acceptades pels votants i els perdedors van haver d’abandonar el govern, no sense abans enviar a tots els tianencs a pastar.


Podria perllongar aquesta mena de joc de les diferències però crec que no cal. En el moment pre-electoral en el que estem hi caben dues postures: una, omplir-se la boca de dir que el que es vol és un debat obert quan a l’hora de la veritat es segueix un guió previ de justificació de fets del passat que constitueixen per alguns una veritat absoluta. L’altre, en la que estic còmodament instal·lat, aportar i compartir idees per intentar entre tots fer un poble millor.


Hi ha moltes menes de gintònic (en funció de la ginebra, de la tònica, dels additius, etc) i també diferents tipus de “pactes de perdedors”.