NI TOTS ELS GINTÒNICS TENEN EL MATEIX GUST NI TOTS ELS PACTES DE PERDEDORS SÓN IGUALS

Certament el darrer post dedicat al Isaac Salvatierra ha tingut un gran número de visites i també de reaccions, especialment pel que fa a les meves consideracions sobre el que vaig anomenar “pacte de perdedors” que IC-GPT i CiU van concelebrar entre 2007 i 2011. Les reaccions les he rebut per diferents canals digitals. En comentaré un parell abans d’entrar al fons de la qüestió.

• ·   Un, després de dir-me “catxo de subnormal mononeurona”, “nivell d’una marmota” i “quina llàstima per Tiana, que va patir un alcalde inframental com tu” va concloure “Em parla de democràcia el que planteja si és moral o no un pacte o una coalició de govern entre dos partits que en total sumen més vots que la teva llista”. El nivell de debat i d’objectivitat d’aquest incommensurable intel·lectual tianenc em porta a pensar que segons quines experiències poden afectar al comportament i a la capacitat cerebral.

• ·      Un altre, en un to amable i allunyat de la mala educació del anterior, afirma referint-se al pacte de l’any 1995 que em va portar a l’alcaldia de Tiana “ I és així com el teu govern de perdedors (també ho era!) es va guanyar la revàlida amb nota i amb victòria el 99”

És a dir que amb paraules ben diferents tant l’un com l’altre (només són dos exemples) em venen a titllar de contradictori perquè critico el pacte entre IC-GPT i CiU (que va fer alcalde al Sr. Muñoz, El Breu) quan jo també vaig aconseguir l’alcaldia l’any 1995 mitjançant un pacte entre PSC. ERC i IC. És a dir que el que critico al Sr. Muñoz (arribar a alcalde sense haver guanyat les eleccions) també ho vaig fer jo.

Intentaré explicar les diferències entre  l’any 1995 i 2007, per si algú li pot interessar conèixer la veritat i la història. En tot cas, quedaré més content que un gínjol pel que diré a continuació. Un gintònic pot ser de Beefeater amb llimona o de Hendrick’s amb cogombre; els dos combinats són gintònics però el sabor es francament diferent. Igual succeeix amb els “pactes de perdedors” de 1995 i 2007: tenen diferències fonamentals.

• ·    L’any 1995 va ser un pacte progressista i lògic pel moment que es vivia entre tres partits d’esquerra (PSC, ERC i IC). En canvi, el pacte de l’any 2007 va ser a la contra i totalment il·lògic entre un partit suposadament d’esquerres (IC-GPT) i una convergència  (CiU) clarament de dretes i en hores baixes, sota la batuta d’un acabat d’aterrar a la política local.

• ·      Al pacte de 1995 s’hi va arribar amb assemblees obertes de militants i simpatitzants, conjuntes dels tres partits. Al de l’any 2007 en reunions personals dels caps de llista, amb compromisos anteriors a les eleccions i pel que sé en contra de l’opinió majoritària de l’assemblea de CiU.

• ·       A l’any 1995 era imprescindible donar un gir a la política casposa de CiU, amb un candidat nou (que substituïa al Sr. Escudé) i que oferia molt poques garanties per canviar una política que portava a la manca de biblioteca, a no disposar d’emissora municipal, a molts anys sense de pisos de protecció, a dèficits en el transport, a mantenir a la Lola Anglada en l’oblit, a que només uns quants pagaven els impostos, amb poc pressupost per la cultura, sense gegants, cap mena d’actuació a l’àmbit del medi ambient, amb una aprovació frenètica de plans parcials, etc... En canvi, a l’any 2007 la situació s’havia capgirat.

• ·    L’any 1995 el partit guanyador de les eleccions (CiU) estava instal·lat en la inestabilitat provocada per les lluites internes. La prova és que poc mesos després va dimitir el cap de llista i tres regidors van abandonar CiU per passar a ser no adscrits. En canvi, els cinc regidors dels PSC al 2007 van fer un grup cohesionat, que va treballar de valent des de l’oposició i que segurament la seva tasca va ser significativa en la brevetat temporal del pacte de perdedors IC-GPT i CiU.

• ·         Els resultats del pacte de perdedors són també molt diferents. A l’any 1995 els perdedors van abastir unes polítiques que van entusiasmar als tianencs i ho van recompensar electoralment; en canvi, al 2007 es va veure clar que la demagògia i les males maneres no són acceptades pels votants i els perdedors van haver d’abandonar el govern, no sense abans enviar a tots els tianencs a pastar.

Podria perllongar aquesta mena de joc de les diferències però crec que no cal. En el moment pre-electoral en el que estem hi caben dues postures: una, omplir-se la boca de dir que el que es vol és un debat obert quan a l’hora de la veritat es segueix un guió previ de justificació de fets del passat que constitueixen per alguns una veritat absoluta. L’altre, en la que estic còmodament instal·lat, aportar i compartir idees per intentar entre tots fer un poble millor.

Hi ha moltes menes de gintònic (en funció de la ginebra, de la tònica, dels additius, etc) i també diferents tipus de “pactes de perdedors”.