ALLÒ QUE EN NOLIS NO ENTÉN

En primer lloc he de demanar disculpes als meus seguidors per retard en penjar aquesta entrada. Escriure no només requereix temps sinó també un estat d’ànim que no sempre es té. Dit això i amb la promesa renovada de ser més puntual, anem a parlar del tema anunciat, que no és altre que ajudar a fer comprendre determinades coses al Sr. Nolis, darrer cap de llista de CiU a les eleccions municipals de 2011 a Tiana.

Tiana és un poble i sovint el safareig facilita conèixer determinades declaracions de personatges públics. I m’ha arribat la notícia que el Sr. Nolis no compren certes coses. Suposo que no entén  el misteri de la Santíssima Trinitat (jo tampoc perquè mira que és enrevessat) però a nivell mundà, el que no li entra pel cap (segons va manifestar) és que en un cicle triomfant de CiU a totes les eleccions i que a Tiana guanya per ampli marge excepte quan són eleccions municipals i el cap de llista és precisament el Sr. Nolis.

Donat que fa anys que el conec i que em cau tan be com es mereix, el vull ajudar en aquest procés de auto-coneixement. El Sr. Nolis, al juny de 2007, va ser el gran defensor del pacte amb IC-GENT, en contra del que pensaven molts militants històrics de CiU.  El seu entossudiment va crear nombroses desercions al partit i durant quatre anys, malgrat el seu pompós títol de “Regidor de Promoció Econòmica i Organització Municipal i de Serveis Municipals i d’Espai Públic” no va passar de ser un escolanet del Sr. Muñoz, El Breu. Com a responsable de l’àrea econòmica, va triomfar situant a l’Ajuntament al fil de la fallida, sense poder pagar proveïdors i amb moltes factures amagades sota la catifa, que s’ha trobat el govern actual. Va manifestar més d’un cop en privat no estar d’acord amb determinades polítiques de IC-GENT (com la contractació desaforada de personal) però va preferir esperar covardament el seu moment. Pensava que el seu moment serien les eleccions de 2011 i ja es veia alcalde; però vet aquí que els tianencs van preferir deixar-lo amb el mateix número de regidors (malgrat que CiU havia arrasat a la gran majoria de municipis). I per culpa del que el seu soci el Sr. Muñoz perdés un regidor i que sortís de l’Ajuntament amb la cua sota les cames, no van poder repetir el “pacte de perdedors”. I el Sr. Nolis va quedat instal·lat a l’oposició i així porta des de fa quasi dos anys.

El Sr. Nolis té un posat antipàtic, és un mal gestor (ho ha demostrat a la vida pública i també a la de les entitats tianenques), té escassa presència al carrer, treballa poc els assumptes de l’Ajuntament com ho demostra ple rera ple, no té mà esquerra, no sap negociar, és home de fòbies acusades i no amagades, és contradictori en els seus plantejaments, equivoca l’anàlisi política, ni sap treballar en equip ni els construeix, té dificultats evidents de comunicació, aparenta misogínia, no convenç en els seus canvis de postura (ara és més independentista més ningú!), etc...

Podria afegir més raons però aquestes penso que ja són  suficients per comprendre el perquè centenars i centenars de  tianencs no posen la papereta de CiU a unes eleccions quan qui encapçala la llista és el Sr. Nolis. I tot això ho he dit per ajudar a que el Sr. Nolis entengui el que per ell és un misteri, tal com manifestà. El més probable és que ho negui tot i no em faci ni “punyetero” cas. Millor, millor...per un socialista el millor candidat de CiU a Tiana és precisament el Sr. Nolis!

Proper Post: Dimarts 26 de febrer de 2013

Tema: RÀDIO TIANA (II)

RÀDIO TIANA (I)

Avui, dia Internacional de la Ràdio, sembla un bon moment per parlar de Ràdio Tiana. I donat que el tema dona per molt, el penso desenvolupar en varis articles. El primer el dedicarem a fer una mica d’història dels principis.

Quan un servidor de tots vostès va ser elegit alcalde de Tiana (juny de 1995) els mitjans públics de comunicació eren un erm: només existia un butlletí municipal (anomenat “Nou Pins”) reservat en exclusiva el govern i en el que l’oposició no hi tenia cabuda. L’obscurantisme va arribar al punt de fer sortir a un ciutadà de la Sala de Plens per portar una caixa de galetes amb foradets que l’alcalde de llavors (el Sr. Escudé) va interpretar que podia amagar una gravadora; la riallada va ser general quan escorcollat l’objecte subversiu, es va comprovar que només hi havia galetes!. Per aquells anys havia sortit El Punt, que amb la seva edició del Barcelonès Nord va trastocar la manera de fer política a Tiana. I també hi havia el Bé de Tiana, una iniciativa privada, que era l’únic mitjà de comunicació lliure.

Els governs de CiU mai van voler desenvolupar una emissora municipal, malgrat els projectes que van rebre per fer-ho. Un antecedent que recordo de ràdio feta a Tiana, tot just arribat al poble, van ser les emissions de Ràdio Tramvia, fetes des de la sala d’exposicions de La Punxa i en el que hi va participar activament Carles Cuní, entre d’altres que després van fundar Ràdio Ciutat de Badalona.

Bé, als pocs dies de ser alcalde va aparèixer en Isaac Salvatierra amb la proposta de fer Ràdio Tiana. La història ha de recordar la tasca imprescindible per aquest projecte del regidor Josan Ruiz, que va fer seu  i li va donar tot el suport per materialitzar-lo a nivell d’òrgans de govern. Aquells eren anys engrescadors  i aviat vàrem cremar etapes: demanar l’autorització, mig condicionar unes ruïnes municipals, adquirir els equips, buscar els col·laboradors....de manera que l’emissora es va inaugurar amb tot solemnitat el dia 11 de setembre de 1996, amb una forta moguda i amb la presència de Josep Cuní que em va entrevistar. El primer director de Ràdio Tiana (emissora municipal) va ser el mateix promotor Isaac Salvatierra i en Benet Ulecia va assumir les tasques de comissionat.

Vet aquí que en poc més d’un any es van capgirar els mitjans públics de comunicació: el butlletí municipal (ara anomenat Plaça de la Vila) va estar obert a la intervenció de tots els grups municipals, l’emissora de ràdio, la retransmissió dels plens, etc.

Quins són, al meu parer, els trets principals d’aquella primera fase de l’emissora?. El voluntarisme: cap dels molts col·laboradors cobrava res per la seva tasca i malgrat això es va reunir una número elevat i no pocs  d’ells després han reeixit en la seva professió. La implicació en el projecte: una part de les obres d’arranjament del local les van fer els mateixos col·laboradors de Ràdio Tiana. El localisme: res de connectar amb Catalunya Ràdio o la COM pels noticiaris; tots els programes eren fets a Tiana, amb notícies pròpies i amb els serveis informatius primer a càrrec d’en Isaac i la Cristina Villanueva, i a partir de 1998 a càrrec de Gemma Liñán. L’audàcia de cobrir 24 hores de programació amb producció pròpia. L’ambició de servei públic; per mi l’exemple més clar va ser el programa extraordinari per ajudar als damnificats del Huracà Mitch, on amb la col·laboració ciutadana es va recaptar una quantitat important de diners. I per damunt de tot, la llibertat d’expressió: mai es va condicionar des del govern de Tiana la feina de Ràdio Tiana, encara que algunes coses personalment poguessin agradar més o menys; i aquest compromís va quedar reflectit en una mena de reglament que si algú/una encara el guarda crec que en serà prova suficient del que dic.

Anècdotes d’aquells anys?. Moltes però m’allargaria massa. Només dir que una de les principals preocupacions dels primers moments va ser evitar que s’escapessin paraulotes per les ones; encara recordo un cartell una mica naïf penjat a l’estudi...

Seguirem!

Proper Post: Dilluns 18 de març de 2013

Tema: ALLÒ QUE EN NOLIS NO ENTÉN

APUNTS D'UN TAFANER AL PLE DE FEBRER

El ple ordinari del passat 5 de febrer va ser llarg i en aquest petit espai no és possible fer un resum de tot; per això em limitaré a comentar dos aspectes que des del meu punt de vista són els més importants.

RESOLUCIÓ LICITACIÓ SERVEIS DE NETEJA VIÀRIA I RECOLLIDA DE RESIDUS. Aquest és un tema que s’arrossegava del govern del Sr. Muñoz, El Breu ja que malgrat esgotar-se l’anterior concessió de servei, la va perllongar amb una evident pèrdua de qualitat i d’obsolescència de la maquinaria, situació a més perillosa. Doncs bé, la nova contracta ha estat adjudicada a la millor oferta tècnica i econòmica i suposarà una major qualitat a la via pública e inclou accions com la substitució dels contenidors envellits. El Sr. Nolis no tenia el dia i amb arguments estrambòtics per votar que no (com que el nou servei suposa un increment d’un 22% dels costos, que se li va desmentir), va gosar també fer de mestre tites donant lliçons a tothom sobre “diàleg públic competitiu” (DPC). Els que alguna cosa sabem d’administració pública som coneixedors de la complexitat d’aquest procés, de difícil aplicació al cas dels serveis de Tiana. Però jo em pregunto: si tant meravellós és el DPC, per què no el va aplicar ell durant la seva breu etapa com a “Regidor de Promoció Econòmica i Organització Municipal i de Serveis Municipals i d’Espai Públic”?. I fins i tot, perquè no va aplicar el diàleg competitiu a l’adjudicació que ell va fer a SAGE AYTOS del projecte de modernització administrativa?. D’aquest tema en parlarem en profunditat un altre dia...

A més, en aquest debat el Sr. Nolis va mentir descaradament, negant un i altre cop cap coneixement de la reclamació de l’empresa concessionària de la quantitat de 177.000 euros per actualització de tarifes, deute que ell amagà sota la catifa i del que ja n’he parlat. Que va mentir ho demostrarem documentalment ben aviat...

MOCIONS ENTRADES PER VIA D’URGÈNCIA. Es van entrar dues mocions per aquesta via, una referent a la corrupció política (presentada pel grup del PSC, amb l’adhesió d’ERC) i la segona de suport a la declaració de sobirania i al dret a decidir del Parlament de Catalunya (presentada coralment per CiU, IC-GENT i ERC).

La primera va ser aprovada per unanimitat, com era d’esperar, donada la preocupació pública per la xacra social que suposen els casos de corrupció que es van coneixent i que taquen a la majoria de partits. Estem davant d’un greu problema, que exigeix un canvi radical de comportaments. No és acceptable que quan més pateixen els ciutadans, existeixin fatxendes que fan del càrrec públic una via pel ràpid enriquiment.

En canvi, la segona va ser aprovada pels tres grups que la signaven, mentre que el PP hi va votar en contra i el PSC s’abstingué. El posicionament del PSC va ser decidit en una nombrosa assemblea que va votar democràticament el que calia fer, cosa que dubto fessin els restants partits. Un s’afilia voluntàriament a un partit però cal respectar el joc de les majories; en tot cas, la defensa de la consciència és millor fer-la fora dels òrgans de direcció i dels càrrecs públics. La postura del PSC és clara: a favor del dret a decidir però no com ha estat aprovat pel parlament de Catalunya i defensa una consulta legal, acordada i vinculant. L’abstenció del grup municipal socialista, a partir de la llibertat de vot decidida al darrer Consell Nacional, manifesta una equidistància entre les postures negacionistes del PP i el text aprovat (per CiU, IC i ERC) que pressuposa el final d’un procés independentista. És d’esperar que aquesta mena de mocions es posin sobre la taula dels Ajuntaments, donada la situació que estem vivint però res aportant per la solució dels problemes reals dels municipis.

  

Proper Post: Dimecres 13 de febrer de 2013

Tema: RADIO TIANA (I)

TIANA NEGRA I LA NEGRA CONSCIÈNCIA DEL SR. PASCUAL

Els dies 25 i 26 de gener es va celebrar el festival TIANA NEGRA, primer festival de novel·la negra catalana. Ha estat una iniciativa del periodista i escriptor Sebastià Bennassar , amb una forta implicació de la tianenca Maria Dolors Sàrries de  l’editorial METEORA . L’objectiu de prestigiar la literatura negra en català i debatre el gènere i ha acollit grans noms de la literatura catalana. Gemma Liñán ha recollit alguns dels successos més negres que han passat a Tiana recentment. El festival es va tancar amb la presència de Laura Borràs, directora de la institució de les lletres catalanes. Diversos comerços de Tiana ha participat també amb diferents iniciatives.

El festival s’ha posicionat com un referent per a la literatura negra, un gènere literari que cada cop té més adeptes i ha estat un èxit doncs més de 300 persones ha participat en el certamen. També ha tingut una àmplia repercussió en importants mitjans de comunicació (televisió, ràdio, diaris de cobertura nacional, etc, ) i xarxes socials.  És una iniciativa lloable, d’un fort contingut cultural, estructurada amb poc mitjans però amb un resultat força digne.

No obstant això, IC-GENT ha decebut en el ple preguntant el cost econòmic del Festival, que de moment no es pot saber donat que ha acabat recentment. Amb la seva pregunta, el Sr. Pascual (l’anterior regidor de “liquidació de la cultura” del govern del Sr. Muñoz, El Breu) denota una certa ràbia perquè en condicions econòmiques molt difícils la Sra. Blasco ha demostrat que és possible crear en lloc de destruir.

Proper Post: Dijous 7 de febrer de 2013

Tema: APUNTS D’UN TAFANER AL PLE DE FEBRER