COM LA CRISI AFECTA A LA QUALITAT DELS SERVEIS MUNICIPALS

La crisi que patim té efectes molt diferents. Avui vull comentar una petita anècdota que afecta a Tiana, que pateix tant la crisi general del país com la generada per culpa de la mala gestió econòmica de l’antic govern de IC-GENT i CiU, que va amagar factures que ara s’han de pagar. Quant tocava i per estalviar,  no va ser possible esporgar els arbres del carrer, la majoria plàtans. Al no tallar les branques tampoc es van retirar el fruits (en forma de pilota, tan coneguts) que ara, a primavera, deixen anar les llavors que embruten els carrers, encara que sigui de forma natural. Només la dedicació de les persones dedicades a la neteja fa que els carrers de Tiana estiguin nets i endreçats.

Proper Post: Dimecres 2 de maig de  2012

Tema: LA CAMPANYA D’ARA FA UN ANY

LES AVANTATGES ECONÒMIQUES DE LA TEORIA

En el darrer post vaig analitzar una possible teoria de la unió administrativa entre Tiana i Montgat; és a dir, que la crisi ens portés a la situació de vuitanta anys cap enrere.  Ara m’he entretingut a veure quines avantatges econòmiques tindria aquesta teoria. Els estalvis provindrien fonamentalment de:

1)      La reducció en el número de polítics i subvencions als grups

2)      La reducció de personal a tots nivells (cossos nacionals, policia, tècnics i altre) donat que no caldria duplicar els càrrecs per un únic municipi d’uns 17.000 habitants

3)      Reducció en determinats serveis i actes culturals que serien únics pel conjunt

4)      Els estalvis derivats de l’economia d’escala, molt evident en alguns serveis (neteja, recollida, etc) i també en el que cal pagar a la Diputació de Barcelona per la gestió de la recaptació

5)      Disminució de consums per tancament d’alguns locals duplicats (cas més evident: n’hi hauria prou amb una única Casa de la Vila!) o serveis (revista municipal, publicacions, etc)

Aquestes dades les he recollit en la següent taula, d’acord amb els conceptes que hi figuren en els respectius pressupostos municipals per l’any 2012:

ÀMBIT	REDUCCIÓ	ESTALVI ESTIMAT (€)
POLÍTICS	1 alcalde/essa i 12 regidors Subvenció grups polítics	150.000,-
COSSOS NACIONALS	1 secretari/secretària 1 interventor/interventora	130.000.-
POLICIA LOCAL	1 cap 5 agents	200.000.-
TÈCNICS	1 arquitecte 1 enginyer 1 aparellador 1 assistent social 1 tècnic cultura 1 tècnic medi ambient 1 tècnic educació 1 tècnic joventut 1 tècnic esports	400.000.-
PERSONAL	3 auxiliars	80.000.-
REVISTA MUNICIAL	1 menys	30.000,-
DESPESES CASA DE LA VILA	1 menys	120.000.-
CICLE FESTIU	Sinèrgia d’actes culturals, inclosa Festa Major	150.000,-
ASSEGURANCES	Pòlisses pel conjunt municipi	100.000.-
PUBLICACIONS OFICIALS	Reducció per sinèrgia	40.000.-
SERVEIS JURIDICS EXTERNS	Reducció per sinèrgia	50.000.-
SERVEIS RECAPTACIÓ	Disminució quota OGT al sumar els tributs de Montgat i Tiana	80.000,-
REDUCCIÓ COSTOS SERVEIS	Reducció estimada per a un major volum: recollida, neteja carrers i edificis, jardineria, manteniment informàtic, etc	300.000.-
TOTAL		1.850.000,-

És un càlcul prudent al que hi caldria afegir altres economies d’escala, de difícil estima, sense oblidar que tant les aportacions estatals com altres supramunicipals es veurien afavorides per el major número d’habitants. Molt probablement la unificació del tipus del IBI suposaria una gran millora d’ingressos donada la situació molt diferent en els dos municipis. Finalment, altres avantatges no econòmiques (ús compartit d’instal·lacions esportives, aparcament a la platja per part dels ciutadans de la Tiana actual, etc)

En conclusió, la unió administrativa de Tiana i Montgat suposaria un estalvi mínim d’uns dos milions d’euros anuals, a més d’altres avantatges no estrictament econòmiques. Que consti que no hi estic ni a favor ni en contra: és simplement per mirar-ho en una situació de crisi com a la que estem!

Proper Post: Divendres dia 27 d’abril de 2012

Tema: COM LA CRISI AFECTA A LA QUALITAT DELS SERVEIS MUNICIPALS

NOMÉS COM EXERCICI TEÒRIC

Algunes dades d’entrada:

ESTAT	POBLACIÓ	NÚM. MUNICIPIS
Alemania	80.000.000	8.400
Italia	57.000.000	8.101
Gran Bretanya	62.000.000	400
Espanya	46.000.000	8.112

D’aquestes dades, es pot deduir que a Espanya hi ha un número excessiu de municipis en relació a la seva població. No obstant això, no és un cas únic a la U.E. ja que a França hi ha 36.000 municipis. En canvi, alguns grans països ja han fet el procés de reducció: Alemanya han passat de 25.000 a 8.400 i Gran Bretanya de 1.500 a 400.

Hi ha un estudi de la Fundación Democracia y Gobierno Local que ve a dir que amb una fusió de municipis es podria arribar a estalviar més de 16.000 milions d’euros anualment a Espanya. Donat l’època de penúries econòmiques que viuen la gran majoria de municipis, més d’una ha girat la mirada cap aquesta possibilitat de fusionar municipis. La simplificació de l’organització local aportaria avantatges econòmiques clares malgrat que les dificultats en són moltes.

Fem la mirada més propera. Fins l’any 1933, Montgat i Tiana eren un únic municipi; un cop més, l’amic Josep Maria Toffoli ha escrit la història d’aquesta operació. Ara si anem a les dades de les respectives webs municipals podem construir el següent quadre:

MUNICIPI	POBLACIÓ	NÚM. REGIDORS
Tiana	7.973	13
Montgat	10.739	17
Tiana+Montgat	18.712	17

Ep, ull viu, que el meu és un exercici purament teòric i en cap moment em manifesto a favor!. Tiana, de nou, tindria platges (i tren i aparcament prop de l’estació) i si més no això serviria per donar la raó al Emiliano del PP. En qüestió d’estalvi, de moment la fusió de Tiana i Montgat suposaria un alcalde o alcaldessa menys i 12 regidors menys. Però això és el de menys; al proper article em comprometo fer un estudi més aprofundit.

En quan al nom del nou municipi, no crec que fos problema. De nou com exercici purament teòric podria ser: TIMÓ (ja és el nom de l’escola d’adults), TIAMO (que en italià queda romàntic de nassos!) o simplement Tiana i Montgat (com Montcada i Reixac o Bigues i Riells). El tema té possibilitats; seguirem doncs el proper dimarts.

Proper Post: Dimarts dia 24 d’abril de 2012

Tema: LES AVANTATGES ECONÒMIQUES DE LA TEORIA

EL DOCUMENT DE LA DISCÒRDIA

L’anterior govern de Tiana (format per IC-GENT i CiU) va elaborar per l’any 2011 un pressupost demencial: malgrat el dèficit que a finals de l’any 2010 ja acumulaven, van tenir els nassos de fer un pressupost en el que encara augmentava la despesa corrent!. El Grup Municipal del PSC va presentar el dia 12 de febrer una Proposta per a consensuar els pressupostos de l’any 2011 basada en un document  de 38 pàgines, raonat i raonable, per a generar un estalvi en despesa corrent de 361.826,65 euros en un total de 21 partides dels Capítols I, II i IV.

El Sr. Nolis (aleshores Primer Tinent d’Alcalde i titular de moltes coses) i la Sra. Rué (que pel que semblava tenia alguna cosa a veure amb la Hisenda municipal) van convocar a un servidor de tots vostès (el vell del bigoti, per entendre’ns) per parlar-ne, després de la meva insistència en la meva condició aleshores de portaveu del Grup Municipal del PSC.

La reunió va ser esperpèntica. El Sr. Nolis, acompanyat el silenci còmplice de la Sra. Rué, va reconèixer que, després d’un estudi de moltes hores, havia arribat a la conclusió de que la proposta era bona i que contenia idees molt aprofitables. Va afegir a més que no estava d’acord amb tot el personal que l’Alcalde de llavors (el Sr. Muñoz, de breu pas pel càrrec) havia incorporat a la plantilla municipal i que estava convençut que sobrava personal. Ara segurament ho negarà, però serà una mentida més de les seves. Finalment va concloure, que malgrat l’encert de la proposta, no pensaven acceptar ni una esmena i que els pressupostos quedaven com estaven. I així va ser al debatre-ho en el Ple i aquest pressupost ha estat un element més del desastre econòmic que el govern format per IC-GENT i CiU han deixat per Tiana.

El cinisme del Sr. Nolis va arribar al punt que per una de les propostes negades (la gestió de l’enllumenat públic mitjançant una ESE) immediatament va sol·licitar un ajut econòmic al ens supramunicipal en el que aleshores un servidor de tots vostès (el vell del bigoti, per entendre’ns) hi tenia responsabilitat. O sigui, el que nego a Tiana, demano a Barcelona.

Tota aquesta història la he recordat al llegir l’acta del Ple del passat dia 22 de març. Per ella m’assabento, després de ser negat com Nostre Senyor, que el Sr. Nolis té el morro de reivindicar ara les mesures que li van ser proposades fa un any i a les que no va fer el mínim cas. I a més demana congruència als altres!.

Quines coses passen a la política de Tiana i quina fragilitat té la memòria d’alguns!. I els grups que han provocat els problemes econòmics que ara té Tiana (IC-GENT i CiU), en lloc de ser part de la solució, es dediquen a no votar a favor de cap de les mesures proposades (Pressupost i Pla de Viabilitat Econòmica) per sortir del forat.

Proper Post: divendres dia 20 d’abril

Tema: NOMÉS COM EXERCICI TEÒRIC

LA GALERIA D'ALCALDES DE L'AJUNTAMENT DE TIANA

El proper 14 d’abril, en commemoració de l’aniversari de la proclamació  de la II República (encara que Eibar es va avançar al dia 13 a hissar la bandera tricolor) es celebra un encertat i merescut homenatge als tres alcaldes de Tiana durant la curta època democràtica que va de 1931 a 1939. L’acte principal del homenatge es farà a l’anomenada galeria d’Alcaldes de l’Ajuntament de Tiana.

La Galeria d’Alcaldes va ser una iniciativa d’un servidor de tots vostès quan era alcalde de Tiana. No obstant, la feina real de recuperació de la memòria històrica del nostre poble la va fer l’amic Josep Maria Toffoli; conec perfectament la feinada que li va suposar trobar la cronologia i la fotografies de quasi tots els alcaldes de finals del segle XIX i tot el XX. De la  contribució que ha fet en Josep Maria per donar-nos a conèixer la història de Tiana n’ haurem de parlar un altre dia, però és immensa.  Les fotografies es completen amb un pergamí situat també a les escales que pugen a la Sala de Plens. El dia de la inauguració va ser un èxit de ciutadans que es van acostar a l’Ajuntament i també guardo un record especial dels familiars d’un dels alcaldes que es van desplaçar des de França per assistir a aquesta inauguració.

Ara bé, segons aquesta galeria el darrer alcalde de Tiana ha estat el Sr. Escudé i des de 1995 Tiana ha funcionat sense alcaldes (cosa possible, és clar). Per raons evidents ni durant els meu 12 anys d’alcalde ni al final d’aquest període vaig fer posar la meva fotografia a la galeria. Innocentment vaig pensar (malgrat que aquesta mena d’honors em rellisquen) que el meu successor en el càrrec continuaria la tasca històrica. Però resulta que el Sr. Muñoz, donat l’odi visceral que em professa (i que ha manifestat públicament, per això ho dic) no va ser capaç de fer un acte institucional tan senzill; en el seu descàrrec he de dir, però, que massa temps no va tenir perquè el seu pas per l’alcaldia (per voluntat dels ciutadans de Tiana) ha sigut més aviat breu i amb quatre anys potser no n’hi ha prou. Clar que ara es dona la situació divertida que si el Sr. Muñoz vol estar a la galeria (que s’ho mereix) m’hauran de penjar abans a mi!. Ara i per sempre. Bé, suposo...

Serà interessant veure com acaba tot plegat i si la història d’alcaldes  de Tiana continua per voluntat dels nous ajuntaments o s’acaba al 1995. Potser ben mirat, ja està bé com està: al capdavall, no tinc cap ganes d’acabar com Nostre Senyor, encara que sigui a la galeria d’alcaldes!

Proper post: dimarts dia 17 d’abril

Tema: EL DOCUMENT DE LA DISCÒRDIA

ANNIVERSARI I NOVETATS

Aquest bloc just acaba de celebrar el seu primer aniversari. El número de visites és prou reeixit i això m’anima a continuar escrivint sobre temes politics del nostre poble. Agafo un compromís: hi hauran dues entrades setmanals i cada post anunciarà el dia i el tema del proper post. D’aquí uns minuts sortirà el d’avui!