L’anterior govern de Tiana (format per IC-GENT i CiU) va elaborar per l’any 2011 un pressupost demencial: malgrat el dèficit que a finals de l’any 2010 ja acumulaven, van tenir els nassos de fer un pressupost en el que encara augmentava la despesa corrent!. El Grup Municipal del PSC va presentar el dia 12 de febrer una Proposta per a consensuar els pressupostos de l’any 2011 basada en un document de 38 pàgines, raonat i raonable, per a generar un estalvi en despesa corrent de 361.826,65 euros en un total de 21 partides dels Capítols I, II i IV.
El Sr. Nolis (aleshores Primer Tinent d’Alcalde i titular de moltes coses) i la Sra. Rué (que pel que semblava tenia alguna cosa a veure amb la Hisenda municipal) van convocar a un servidor de tots vostès (el vell del bigoti, per entendre’ns) per parlar-ne, després de la meva insistència en la meva condició aleshores de portaveu del Grup Municipal del PSC.
La reunió va ser esperpèntica. El Sr. Nolis, acompanyat el silenci còmplice de la Sra. Rué, va reconèixer que, després d’un estudi de moltes hores, havia arribat a la conclusió de que la proposta era bona i que contenia idees molt aprofitables. Va afegir a més que no estava d’acord amb tot el personal que l’Alcalde de llavors (el Sr. Muñoz, de breu pas pel càrrec) havia incorporat a la plantilla municipal i que estava convençut que sobrava personal. Ara segurament ho negarà, però serà una mentida més de les seves. Finalment va concloure, que malgrat l’encert de la proposta, no pensaven acceptar ni una esmena i que els pressupostos quedaven com estaven. I així va ser al debatre-ho en el Ple i aquest pressupost ha estat un element més del desastre econòmic que el govern format per IC-GENT i CiU han deixat per Tiana.
El cinisme del Sr. Nolis va arribar al punt que per una de les propostes negades (la gestió de l’enllumenat públic mitjançant una ESE) immediatament va sol·licitar un ajut econòmic al ens supramunicipal en el que aleshores un servidor de tots vostès (el vell del bigoti, per entendre’ns) hi tenia responsabilitat. O sigui, el que nego a Tiana, demano a Barcelona.
Tota aquesta història la he recordat al llegir l’acta del Ple del passat dia 22 de març. Per ella m’assabento, després de ser negat com Nostre Senyor, que el Sr. Nolis té el morro de reivindicar ara les mesures que li van ser proposades fa un any i a les que no va fer el mínim cas. I a més demana congruència als altres!.
Quines coses passen a la política de Tiana i quina fragilitat té la memòria d’alguns!. I els grups que han provocat els problemes econòmics que ara té Tiana (IC-GENT i CiU), en lloc de ser part de la solució, es dediquen a no votar a favor de cap de les mesures proposades (Pressupost i Pla de Viabilitat Econòmica) per sortir del forat.
Proper Post: divendres dia 20 d’abril
Tema: NOMÉS COM EXERCICI TEÒRIC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada