EL QUE ERA CAP DE LES ORENETES HA ABANDONAT EL NIU

 Les orenetes són uns “pájarus” migratoris, que tan aviat estan aquí com allà.  A la passada legislatura, les dues orenetes (sempre juntes) van començar no anant amb ningú, després es van ajuntar  amb la gavina riallera i finalment van acabar fent als pardals els “caps” de tots els “pájarus” de Tiana. Això si, fos com fos i amb qui fos, havien de fer de vice-orenetaprincipal, que en el món de l’ornitologia ve a ser equivalent al de tinent d’alcalde d’un Ajuntament.

La que fins ara era l’oreneta principal (vinguda de contrades properes) estava ben instal.lada al niu sociata. Malgrat que quan les orenetes es queixen solen dir que han viscut malament els darrers tres anys, el cap de les orenetes va estar ben alimentat on la brisa bufa de mar a muntanya  (malgrat que les brises també van al revés), se’l va fer representant a la reunió dels ocells metropolitans, no sense dificultat va ser escollit per encapçalar de nou a les orenetes a la darrera contesa electoral, se li van donar recursos fins i tot per una fotografia immensa (la més gran oreneta de totes les orenetes que es fan i es desfan) entre els ametllers de la corba, les altres orenetes li penjaven cartells i li repartien un programa que protegia, estimava i feia avançar. I van ser els vots (que segons l’oreneta comissària, la meitat eren personals del cap de les orenetes a l’Ajuntament i l’altra meitat sociates, afirmació que ni el Tezanos tindria bemolls de fer) insuficients, qui van decidir que de nou a la reunió dels “pájarus” de Tiana només hi hagués 2 orenetes, quan els pardals van arribar a 8.

Hi ha qui diu que el cap de les orenetes va dir que plegava si només treia dues orenetes i ell diu que va dir que s’ho pensaria això de plegar si repetia resultat (de nou, el pitjor en 44 anys d’orenetes). Sigui com sigui, ningú li va demanar que plegués confiant en la seva honorabilitat i es veu que volia ser un altre cop el que piés (fes piu-piu) als plens dels “pájarus” de Tiana, fins i tot es diu que volia ser “pájaru en cap” de l’escadussera oposició de Tiana. Però pel que sembla les orenetes tenen un reglament, que si va servir perquè fos de nou cap de llista ara li impedeix ser portaveu-piador del grup municipal de les orenetes. Aplíquese el reglamento, que es deia!

El fet és que el que era cap de les orenetes s’ha emprenyat, ha abandonat pel que sembla el niu sociata i s’ha instal.lat com no adscrit a cap grup de “pájarus”. Aquest ornitòleg (astorat, aborronat, esgarrifat, estamordit, estordit, esmaperdut i amb la sang gelada) és incapaç d’interpretar aquests esdeveniments a la vegada que es veu amb l’obligació de trobar un nou grup zoològic al que inscriure al que no ha signat  com a oreneta.

Seguiré.... però  cal reconèixer que comença forta aquesta nova legislatura.

ELS "PÁJARUS" DE TIANA JA NO SON EL QUE EREN

 

Aquest blog ha estat callat durant més de  13 mesos,  però ja és arribada l’hora de dir la meva, en la  condició de tafaner de la vida pública de Tiana. El silenci, autoimposat, era per evitar que si les coses no anaven prou bé a les eleccions municipals darreres, alguna persona tingués la mala intenció de fer-me responsable de qualsevol petit ensurt que patissin els del meu grup. Donat que no s’ha produït cap petit ensurt sinó un terrabastall de les dimensions d’un tsunami, quedo alliberat de qualsevol responsabilitat  i segueixo el que sempre havia fet.

Ara bé, donat que darrerament el blog tenia un caire zoològic vull comentar el resultat de les eleccions del diumenge passat en termes de “pájarus”. La gàbia ha quedat molt revoltada. D’entrada, els pardals l’han organitzat: resulta que ja no en són cinc sinó vuit!. És un  creixement històric i espectacular , com mai havia ocorregut a Tiana; a banda de felicitar-los, els hi demano seny. Ara ve el moment de la veritat i no n’hi ha prou de cantar i fer festes dins de la gàbia. Caldrà governar, a més en solitari, i això no és fàcil i l’actitud del cap dels pardals serà qui marqui el terreny. Hi ha “pájarus”  que estan molt per damunt de la mitja.

En un ecosistema, sempre que una espècie ocupa més espai vital, altres el veuen reduït. Els regidors, com els recursos, no són infinits, i tot el que un es menja l’altra es queda amb fam. El cas més dramàtic és l’antic grup de la gavina riallera, que han passat de quatre exemplars a només un i nouvingut. Mai s’havia vist al poble una manera tan espectacular i ràpida de dilapidar la confiança dels electors, ja que les gavines han passat de 1058 vots a 299. Caram, això sí és perdre força! Sens dubte la manera de fer de la gavina riallera a l’alcaldia de Tiana ha condicionat el resultat d’aquestes eleccions.

També em sap greu per la perica, que ara és una perica solitària. La política és dura, molt dura: és evident que no n’hi ha prou en treballar bé per tenir un nou resultat. A mi em cau simpàtica i per això no puc ser objectiu. A veure què fa a partir d’ara perquè tots els ocellots hauran de fer una bona oposició si volen esgarrapar alguna cosa als pardalets, dominants.

I  vet aquí que ha aparegut un nou “pajaru”, que hi havia estat fa temps a la gàbia. El seu grup és una mica màgic: ara hi soc, ara no hi soc. Passar de zero a 1 si és ressistir un tsunami!. <<<<<<<<<L’anomenaré com a cardenal: res a veure amb l’esglèsia, només que el cardenal és un ocell que menja raïm de la parra! Pesqueu?

I finalment els meus, les orenetes.  Els tsunamis, pel que es diu, afecten molt a l’avifauna. Han quedat com estaven, amb només dos “pájarus” a la gàbia eperò un dels exemplars ja no és el que hi havia i l’altra diria que porta plom sota l’ala. Veurem com evoluciona la seva etologia a partir d’ara. Això de primer amb ningú, després amb la gavina riallera i més tard amb els pardals potser ha estat una mica complex, si no s’explica bé pels ornitòlegs que són els que acaben votant. Val a dir que encara no tinc nom pel nou “pàjaru” d’aquest grup, però sí que us avanço que sap volar.

 Sóc com en MacArthur: vaig dir que ornaria i ho he fet. Els “pàjarus” de Tiana s’han revoltat de valent. Uns han guanyat molt i altres han perdut molt perquè perdre o guanyar és sempre en relació amb les expectatives que et marques, que hi ha qui les fa públiques. Aquest cronista ha fet només un escrit d’urgència i dies vinents  faré un informe més complet. Però el resum, en quant a variació de regidors en relació amb 2019, és:

·        Pardals: +3

·        Gavines: -3

·        Orenetes: 0

·        Perica: -1

·        Cardenal: +1

És evident que el cardenal és l’únic pajaru  que ha ressistit al tsunami del pardals.