QUI ÉS EL RESPONSABLE DE COM ES LA TIANA ACTUAL

L’anomenat “debat urbanístic” a Tiana el va posar de moda, amb tanta habilitat com demagògia, el sr. Muñoz (El Breu) a principis del Segle XXI. No va dubtar en cap moment a barrejar veritats amb mentides (o mitges veritats) i endegar tota mena de mobilitzacions pintoresques (com les estaques, la irrupció a la Plaça de la Vila en mig de truites i sardanes o la mega-pancarta al Mas Blanc) que fins llavors mai s’havien vist. Aquesta estratègia penso que li va donar rendiments a la curta però a la llarga se li va veure el llautó i estic convençut que la seva brevetat té molt a veure amb la manca de sintonia entre el que deia des de l’oposició i el que va fer des del govern. Això és història...

Ara sembla que hi ha indicis de que de nou es ressuscita el tema amb invocacions a la identitat del poble i d’allò que tenim i d’allò que volem. Benvingut sigui aquest debat i tant de bo alguna vegada es pogués fer amb serietat i serenor, amb dades i responsabilitat, tenint en compte a més que pràcticament totes les cartes de l‘urbanisme a Tiana ja estan jugades encara que cal estar molt amatents a una futura modificació del Pla General Metropolità.

En aquesta entrada al bloc vull aportar algunes dades objectives i fàcilment demostrables (pel qui vulgui conèixer la veritat) que poden ser d’utilitat en aquest debat. Totes elles són òbvies però es bo recordar-les.

Qui són els responsables de la Tiana actual, tal com és a començaments del Segle XXI?

• En primer lloc, el Pla General Metropolità (PGM) de 1976 que va determinar la vocació territorial de Tiana amb decisions com la manca de terrenys industrials (ni un pam) i la capacitat residencial. No obstant això, s’ha de reconèixer que el PGM millorava els instruments urbanístics anteriors i que a més s’ha desenvolupat a la baixa al llarg d’aquests 40 anys, amb menys edificació realitzada que la prevista. Malgrat tot, Tiana ha tingut un creixement força sostenible, amb els nous desenvolupaments enganxats al nucli antic i ben comunicats. Només cal anar a visitar a altres pobles del Maresme, amb un munt d’urbanitzacions que s’enfilen per la muntanya.
• En segon lloc, els governs de Tiana que van aprovar tots els plans parcials amb més pes a la transformació del poble (Les Costes, Els Vessants, Carmelità, Can Gaietà, Camí Mig d’Alella, etc). Tots aquests plans van ser aprovats abans de 1995.
• En tercer lloc, cosa que sovint s’oblida, les famílies de Tiana de tota la vida (en número molt reduït), propietàries dels terrenys que, evidentment van preferir obtenir uns rendiments econòmics de l’urbanisme que seguir conreant la terra. Per tant, ser un tianenc amb molts segles d’història no garanteix cap mena de voluntat de conservar la identitat del poble. També podem afegir en aquest capítols als descendents de propietaris de grans cases senyorials (per exemple, a les avingudes 11 de Setembre o Albéniz) que van optar per vendre les propietats i construir-hi els pisos que permetia el PGM dins del nucli urbà consolidat. Es pot protestar de que ara hi hagi pisos on abans hi havia jardins o camps, però si els propietaris haguessin resistit la temptació tot seguiria com al Segle XIX. O no?

Finalment, vull fer un comentari sobre una tipologia de demagògia que sovint planeja en aquest debat. Hi ha qui es queixa de la transformació del poble i a la vegada és una persona que hi ha vingut a viure fa relativament poc temps. Em pregunto, encara que potser prendré mal, sense el creixement de Tiana com aquests nous tianencs haguessin trobat cabuda al poble?. Dit d’una altre manera, sense els pisos i las cases que s’han construït a partir dels 80 i que sovint es critiquen, com s’hagués passat de 3.000 a més de 7.000 habitants?. La major part d’aquests nous habitants som uns defensors de la identitat del poble, però com ho podríem ser sense casa per viure-hi?

Cal ser congruents en les nostres posicions intel·lectuals: això de protestar del creixement i formar-ne part és com queixar-se de que algú talli un arbre i a casa teva n’hagis tallat més d’un.