Cada reunió plenària mensual dels
"pàjarus" de Tiana és una nova ocasió per estudiar complexos
comportaments que ens endinsa en el món apassionant de l'etologia ornitològica.
De fa temps se sap que "pájarus" de la mateixa espècie s'ajunten en
bandes per fer segons què (per emigrar o per menjar, per exemple) però fins ara
no s'havia descobert que exemplars d'espècies diferents anessin totes a una per
fer alguna cosa.
Aquest estudiós dels "pájarus"
sospitava alguna cosa semblant per anteriors reunions, que va quedar plenament
demostrat dimarts passat. Vet aquí que quatre exemplars d'espècies de
característiques oposades (la perica independentista, el cardenal espanyolista,
el gavià republicà i el flamenc dit independent, però que va ser titllat de
trànsfuga pel pardal president de la trobada) van tots a una. Fins i tot, i
donat que l'oposició no s'esgota amb aquesta banda dels quatre, no conviden al
cinquè “pàjaru” (que és socialista), al que li fan "bullying"
La darrera ocurrència que han tingut la banda
dels quatre (bé, tres més un) és voler reprovar a un pardal, demanant que es
retractés públicament i que s'abstingués en un futur de fer un ús indegut de
les seves xarxes i finalment que renunciés al seu càrrec. Tot això ho van
maquinar d'amagat durant dues setmanes, i quan ja ho tenien donat i beneït, van
enviar al gavià de missatger per a convèncer al cinquè regidor de l'oposició
(al "pájaru" sociata) perquè formés part de la banda.
El "pájaru" sociata va dir al
missatger que aquestes no eren maneres i va fer uns suggeriments, que fins i
tot li van semblar coherents al gavià. Però es veu que la resta de la banda li
va dir que tururut i la moció la van presentar tal qual. La van llegir fent duo
(a manera de duo Pimpinela) el cardenal espanyolista i el gavià republicà
mentre la perica i el flamenc callaven, potser una mica avergonyits. Tot plegat molt ridícul perquè si els pardals tenen majoria absoluta i no hi havia la
més petita possibilitat d'aconseguir res contra en Pau (els pardals no
votarien en contra d'un dels seus, lògicament), ja em diràs per què ensenyar
inútilment el culet (que els ocells, com a vertebrats que són, també en tenen).
I es va desfermar una petita tempesta a la
gàbia. El "pàjaru" sociata es va mostrar contrari al procediment
de la banda dels quatre (bé, tres més un) per raons de forma, però sobretot de
fons perquè el Ple no hauria de ser el lloc pels atacs personals. No obstant
això, tant el pardal en cap com la pardala sub-cap van repassar ben repassats
als de la banda i finalment el pardal afectat va fer una intervenció bonica,
parlant de valors. Gran part del públic assistent i les xarxes han deixat ben
palès el rebuig a l'intent ridícul i injust de la banda dels quatre (bé, tres
més un).
Més enllà del cas concret que hem analitzat, a
aquest ornitòleg tafaner l'interessen molts les raons de tan estrambòtica
associació. Costen d'identificar i la banda no sembla tenir altre objectiu que
votar que no a tot l'important i posar bastons a les rodes. Ho seguiré amb
molta atenció perquè de persistir en aquest comportament, sembla que d'aquí a
quatre anys el més probable és la desaparició per sempre de la perica
independentista, del cardenal espanyolista, del gavià republicà i del flamenc
dit independent. Són espècies en evident perill d'extinció, però que ara per
ara no mereixen cap figura de protecció.
I perdoneu que deixi per ara aquest tema
perquè aquest ornitòleg ha d'estudiar l'àguila cuabarrada, molt més interessant
que la banda dels quatre (bé, tres més un).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada