EL CALENDARI ISAAQUIÀ

 

Hi ha diferents tipus de calendari. Per exemple:

E1) El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), va ser una reforma del calendari romà. El calendari julià té dos tipus d'anys: un any normal de 365 dies i un any de traspàs de 366 dies

22) El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.  Va ser establert pel papa Gregori XIII. A més del canvi a la longitud mitjana del calendari anual passant de 365,25 dies (365 dies i 6 hores) a 365,2425 dies (365 dies, 5 hores, 49 minuts i 12 segons), una reducció de 10 minuts i 48 segons per any.

Ara a Tiana (no sabem si també a Montgat o a tot el Maresme) hi ha el calendari Isaaquià, que consisteix a que el mes de gener de 2025, el dissabte dia 5 sigui abans que el diumenge dia 4, com es pot veure als fulletons repartits per l’Ajuntament. És una important aportació a la mesura del temps, que la NASA està estudiant per implantar-la arreu del món. Els ordinadors es tornaran boijos.

Jo suposo que és una innocentada avançada ja que és impossible que el govern dels que “tot ho fan bé” puguin haver comés aquesta errada (i no serà per manca de mitjans abocats a la comunicació institucional).

SRA. LIÑÁN: DEMOSTRI EL QUE DIU I NO VULGUI EMBOLICAR LA TROCA

 

La Sra. Gemma Liñán, en la seva condició de portaveu del govern de JuntsxTiana, té per costum esbroncar als representants dels altres partits polítics que participen en la tertúlia “Ara i Aquí” de ràdio Tiana. Tots han rebut a un moment o altre i al darrer cop li va tocar el torn al representant del PSC, amb greus afirmacions  sobre pactes amb relació als habitatges de Cal Frares, que tanta polèmica han desfermat, en una grollera maniobra per a desacreditar el posicionament dels socialistes, l’únic grup municipal que al mes de juliol va votar en contra del projecte del govern.

Sembla que el govern no en té prou en gronxar-se en una empresa de recentíssima creació per vendre el seu projecte d’habitatges a la zona de Cal Frares (pagant entre tots més de tres mil euros) sinó que necessita embolicar la troca a través de les paraules de la Sra. Liñán.

La veritable història, per qui vulgui conèixer la veritat,  és aquesta:

1.      Si el Sr. Salvatierra va ser alcalde l’any 2022, ho va ser gràcies als dos vots imprescindibles del PSC, cosa que sembla que ha oblidat.

2.      La iniciativa  pel pacte va ser a proposta del Sr. Isaac Salvatierra,  a un escrit de 27 de setembre de 2021, que entre altres coses deia:  “Us plantegem signar plegats una moció de censura urgent per sortir de l’atzucac  actual”.

3.      Per arribar a plantejar la moció de censura es va  pactar un acord programàtic de 10 punts (que es reprodueix a aquesta entrada del blog), que  formen part del document  lliurat a Secretaria ,  signat pel Sr. Salvatierra i el Sr. Sales el dia 16 de març de 2022

4.       En lloc de l’acord es parlava d’habitatge de protecció  i molt menys de Cal Frares.

5.       Per tant, pel Sr. Salvatierra  l'any 2022 o no era cap prioritat els habitatges de protecció o va acceptar el que fos amb tal d’aconseguir la poltrona (coneixent, com coneixia, que el PSC n’era contrari a fer-los a Cal Frares, ja que fins i tot el que llavors era cap del G.M. del PSC era el principal valedor d’un bosc urbà, ja licitat i adjudicat)

6.      Que ara la Sra. Liñán, de manera malèvola, parla d’un acord secret per no perjudicar el candidat és absolutament increïble. Com es públic i notori, jo no era partidari que el Sr. Sales repetís com a candidat. Quin sentit tindria  amagar un secret que el podria perjudicar?

7.       Tampoc el calendari encaixa. El PSC no va escollir el seu candidat fins al mes de febrer de 2023 i no sense polèmica. Per tant, parlar l’any 2022 de mantenir secret el tema de Cal Frares per a no perjudicar a un candidat  inexistent, és totalment  absurd.

8.      El conveni amb l’AMB no es porta al Ple fins al mes de juliol de 2023, més d’un any després de governar el Sr. Salvatierra en solitari com a resultat de les eleccions de maig de 2023. Si el tema de Cal Frares era un projecte madur i mantingut en secret, per què va tardar el Sr. Salvatierra més d’un any en proposar la signatura del conveni quan ja s’havia alliberat del seu soci del bosc?

9.      El govern dels “que tot ho fan bé” s’ha entrebancat amb el tema de Cal Frares, fonamentalment per culpa de fugir de la participació pública, malgrat que s’omplen la boca de parlar-ne.  Es veu que no en tenen prou amb la tasca del COLUMPI i ara cal difamar i dir mentides dels contrincants polítics.

10.   El document demostra que quan el Sr. Salvatierra va necessitar els vots del PSC, ni l’importava l’habitatge social ni fer-los a Cal Frares.

11.   El Sr. Salvatierra es dedica a denunciar  a alts  càrrecs del PSC que els socialistes de Tiana no volen pisos a Cal Frares. A la vegada diuen que hi havia un pacte secret per fer-los. En què quedem? 

12.   Mentrestant, l’únic que demostren els papers és que el Sr. Salvatierra va ser alcalde i va anomenar primer tinent d’alcalde a qui volia fer un bosc urbà a Cal Frares, sense mostrar cap mena d’interès per l’habitatge de protecció en l’acord per la moció de censura.

13.   La Sra. Liñán està obligada a demostrar  l’existència d’un pacte amb  el Primer Secretari del PSC a Tiana per fer habitatges a Cal Frares, acusació que va deixar anar a la ràdio entre crits. Curiosament, la polèmica dura des de juliol i aquest argument no l’ha tret la Sra. Liñán fins ara

I en aquest tema arribarem on calgui. Mentrestant els lectors hauran de decidir lliurement (llegint documents i aplicant la lògica) qui diu la veritat amb relació a les acusacions de la Sra. Liñán

ELS 10 PUNTS PELS QUE EL SR. SALVATIERRA VA PACTAR SER ALCALDE L'ANY 2022

CARTA A LA PERICA

 

Molt estimada amiga:

En primer lloc, permetem felicitar-te per la fotografia de la signatura del teu acord pels pressupostos de 2025 amb el Sr. alcalde de Tiana. A ell se'l veu realment angoixat perquè difícilment sense el teu ajut hagués pogut aprovar els pressupostos; i a tu molt cofoia i contenta d’haver aconseguit doblegar el rodet de la majoria absoluta i haver-hi pactat coses bones per a Tiana. Tens un posat de triomfadora!

Estimada Perica, vaig seguir amb atenció al teu discurs al Ple del passat divendres. Oh quines paraules més boniques i sentides, quanta responsabilitat, quanta dignitat! Em vas emocionar defensant el perquè  has donat suport als pressupostos a canvi d'un munt de promeses (la majoria de moment no incloses en el capítol d’inversions).  Nosaltres, els socialistes, no vàrem dir res i això que t’haguéssim pogut recordar quines van ser les teves paraules quan el nostre grup municipal quan l’any passat, va donar suport als pressupostos de Junts x Tiana o va aconseguir rebaixar l’IBI a la meitat. Llavors només hi vas veure inconvenients i ara tot són virtuts, retrets que més d’un cop has recordat als debats de Ràdio Tiana (quan hi vens, clar).

Mira, em sap molt greu que et puguin prendre el pèl a la mili es deia que la veterania és un grau. I donat que els socialistes ja hem viscut l’experiència d’acordar coses amb el govern del Sr. Salvatierra en aprovar al seu pressupost per enguany (ni més  ni menys que un PROGRAMA PLURIANUAL DE LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC per un import de 500.000 euros), et podem avançar quasi amb total seguretat que tu et quedaràs, amb un pam de nassos com nosaltres. Perquè al llarg dels dotze mesos de l’any 2024, el govern  no ha fet res del que es va comprometre, ni tan sols la primera fase (molt barata) de recollir dades i definir el projecte.

Tu, estimada Perica, ets aquest cop la cirereta del pastís com l’any passat ho va ser el PSC. És a dir, la que blanqueges uns pressupostos elaborats al marge de l’oposició i sense donar acompliment al compromís de Junts x Tiana de fer un pressupost de base zero; l’alcalde diu que s’hi aproxima. És un home simpàtic. Però com tot en la vida, o és o no és; a mitges, ni embarassada.

Ara que tots els Junts (els per Tiana i els per Catalunya) esteu tots junts, seria el moment que miressis d’entrar al govern, et convertiries a l’argument principal de blanqueig donat que els pardals deixarien de ser els ocells en solitari (malgrat que en són molts i ara un ha plegat, que jo recordi el primer que ho fa des del govern). Clar que no et quedaria cap més remei d’alinear-te en contra dels veïns de Cal Frares, però això seria un detall sense importància. Llavors sí que des del govern podries transformar de veritat Tiana. I donaries continuïtat a aquella tradició tan tianenca que les dretes convergents (diria que tu n’ets l’hereva, ja que vas fer-te teva a la Sra.  Rué) pacten amb segons quins progressistes (abans PSUC, després IC, més tard GPT i ara JxT) més aviat per embolicar la troca.

Posats estem en èpoques nadalenques, conclouré amb una cita bíblica: al banquet dels rics sempre s’hi posa un pobre, També a les pel·lícules de Buñuel. Un pobre, a la taula de rics, va bé per calmar la consciència; una regidora votant els pressupostos de vuit regidors, també. El ric Epuló (8 regidors), la pobre Llàtzer (1 regidor).

Encara que potser la meva crítica servirà per esperonar al Sr. alcalde i amb un pim-pam veurem resolts tots els compromisos amb la perica, fins i tot les butaques de la sala Albéniz. El que mai ha fet amb el PSC potser ara ho fa amb JxCat. Si així fos, mostraré en públic el meu penediment per tot el que he dit en aquest comentari. Però temo molt que el vot de JxCat només servirà per a maquillar unes polítiques ja decidides pels altres Junts...com malauradament ens va passar als socialistes l’any passat!

Estimada Perica, com t’aprecio, em sap molt de greu que hagis caigut al mateix parany que nosaltres l’any passat. Nosaltres ja ho hem après; tu ho faràs al llarg d’aquest any.

Mentrestant, rep una cordial salutació i els millors desitjos per aquestes festes

 

L’ornitòleg  de Tiana

UNA TINENT D'ALCALDE MOFETA I EL PERILL D'UNA FRACTURA SOCIAL?

 

L’estudi de l’ornitologia dels “pájarus” de Tiana és apassionant, no em cansaré de repetir-ho. Observant en deteniment el Ple ordinari de desembre vaig descobrir una mutació increïble: una femella de pardal s’ha convertit en mofeta!!!! Costa creure donat que les aus i els mamífers son classes de vertebrats molt distants filogenèticament: uns ovípars, amb ploma i majoritàriament voladors mentre que els altres són vivípars, amb pèl i solen ser terrestres.

Doncs bé, vàrem assistir a una transformació de pardal a mofeta, tot per culpa d’una moció que va presentar el “pájaru solitari”. L’home va explicar que s’havia preocupat de tema dels dificultats d’accés de vehicles d’emergència a determinats carrers del poble, que havia mesurat amplades, consultat a bombers de Badalona, a professionals... i la primera tinenta d’alcalde, en pla burleta (és a dir, mofeta) vinga riure, descollonant-se de tot, amb tota meva de moviments irònics i, això sí, dient que ells ho tenen tot fet, a punt i controlat (podria ara posar exemples que de moment m’estalvio). I tot sota la mirada somrient i complaent de qui presideix la reunió que hauria d’evitar bullin d’un regidor cap a altre...

Penso continuar investigant, però crec que és una fita molt important en la ciència de l'evolució poder haver assistit a la transformació d’un pardal a mofeta. Ara que alguns tornen a parlar de creacionisme, aquesta mena de processos (que fins i tot s’han pogut gravar) és un avenç emocionant de la ciència.

No voldria ser alarmista  ni catastrofista, però aquest tafaner de la vida política del poble observa alguns fets de fractura social. Demanar bombardejar la zona de Can Gaietà,  fomentar que uns tianencs es puguin menjar a altres (en el més pur estil caníbal), enganxar xiclets al jersei d’algun assistent al ple que suposadament no és de la corda de l’activista,  pintar una propietat privada dient “cabrons” i “fills de puta”, etc. potser només són símptomes, però des del meu punt de vista no albiren res de bo. Això mai havia passat a Tiana i ara està passant. Són expressions d’una part d’un poble ben aviat poc educador.

Trobo a faltar una reacció contundent de l’alcalde, condemnant tots aquests fets (i també el bullying a un regidor). Podem entrar en una espiral d’enfrontaments que mai voldria per a Tiana perquè  una cosa és la discrepància política i l’altre amenaçar amb bombardejos. L’autor de la frase es deu pensar que és graciós, a l’alçada d’alguns guionistes de la televisió pública de Catalunya,  quan més aviat és penós.

No anem pas bé i trobo a faltar una reacció de condemna del govern.

PER POPULISME REACCIONARI, EL SEU SR. MUÑOZ

 

((UN COP SUPERATS ELS PROBLEMES D'ACCÉS AL MEU BLOG DE SEMPRE, REPRODUEIXO L'ARTICLE QUE VAIG PENJAR 

A UN BLOG PROVISIONAL))

Vet aquí que quan he segut davant l'ordinador estava disposat a escriure del Ple del passat dimarts, on uns pardals acorralats i desbocats van donar motius per a una àmplia crònica. Però he ensopegat amb un exabrupte del Sr. Emili Muñoz, amb el títol de POPULISME REACCIONARI i de cop he rejovenit vint anys, he viatjat a aquells anys en què l'Emili i jo ens les teníem diàriament per l'emissora local i per El Punt, llavors ambdós molt seguits i llegits a Tiana.

Com pot entendre fàcilment el Sr. Muñoz, perquè és un home intel·ligent, no pot insultar a quatre partits polítics i que la cosa li surti gratuïta. I he tingut la temptació de contestar, plenament conscient a què m'exposo. I donat que les temptacions hi són per caure, he caigut de quatre potes i no m'he pogut resistir a respondre'l, deixant per aquí uns dies la crònica de la reunió de novembre dels "pájarus" de Tiana.

De no fer-ho corro el perill que l'home s'acalori cada cop més i les digui més gruixudes. I donat que tinc vocació pedagògica, li aclariré al Sr. Muñoz què és exactament això del "populisme reaccionari"-

• Ser un populista reaccionari és tenir un origen d'esquerres (a l'àmbit del PSUC i d'IC) i arribar a ser alcalde de Tiana, malgrat no haver guanyat les eleccions de 2007, amb un pacte amb CiU, amb aquella CiU d'aquells anys foscos, tan de dretes i reaccionaris que per no ser no eren ni independentistes (això ho van descobrir més tard).
• Quan un és populista reaccionari i no compleix les seves promeses, sol passar que a les següents eleccions municipals els ciutadans no et votin i quan veus que vas a l'oposició, renuncies a la teva acta dient allò de "bon vent" (que és com enviar a la merda a tot el poble), que és una manera ben reaccionària d'acomiadar-se dels veïns i veïnes. Quan s’és populista reaccionari s’és breu a l’alcaldia.
• Ser populista reaccionari és també voler aparentar ser un ferm defensor dels habitatges de protecció i que quan s'estava a l'oposició (any 2004) haver votat en contra de la requalificació de Can Jordana per a la construcció d'habitatges socials i no votar a favor de l'aprovació definitiva del Projecte, que sota un govern socialista va permetre la construcció de 50 habitatges de protecció.
• Ser populista reaccionari és mentir i dir que l'oposició del PSC (el que pensin la resta de grups i solitaris traspassats no és problema meu) al projecte és perquè no es va informar prou. Mai hem dit que és falta d'informació (encara que també). L'oposició és perquè no s'ha endegat un procés de participació ciutadana dels que alguns tant bramen (el Sr. Muñoz també) i que quan arriba l'hora de practicar-la, sembla que no ho recorden. Però hi ha moltes més raons; només cal llegir la moció que es va presentar al darrer Ple.
• Ser un populista reaccionari és també donar suport incondicional a l'actuació del Sr. Salvatierra al Ple que va gosar atacar al regidor Diego Parra amb el comportament del govern de la Generalitat Valenciana davant la DANA, alcalde que va ser corregit en públic pel Sr. Secretari en relació amb les manifestacions ploramiques del seu grup, situació mai viscuda al poble. Però de tot això ja en parlaré a la pròxima crònica.
• Fer populisme reaccionari és voler fer creure que amb aquesta actuació es podrà fer front a l'emergència habitacional declarada a Tiana, més tenint en compte totes les necessitats que va exposar la regidora Sra. Capell. Quan arribi l'hora de la veritat (si arriba) ja es compatibilitzarà quanta emergència habitacional s'ha pogut corregir i quan fum n'han venut alguns. Per això els socialistes reclamem una mirada més llarga i ambiciosa de tot plegat.

Acabo ja. Després d'haver intentat explicar al sr. Muñoz que ell té molt de "populista reaccionari", segons els canons habituals de mesura, a l'haver pactat amb la dreta catalana més reaccionària i d'oposar-se a la construcció d'habitatges de protecció a Can Jordana, em sento realment jove de nou i ara només espero la seva airada resposta, que em portarà a anys en què encara tenia cabells i no eren blancs.

Emili, tot amb "carinyo" eh... però abans de titllar a altres de populistes reaccionaris potser cal revisar una mica la biografia pròpia.

EL PÁJARU TELEGRAFISTA NO ÉS UN PÁJARU INDEPENDENT

 

La darrera reunió del passat dimarts dels “pájarus” de Tiana va tenir novetats: una manifestació a la plaça (amb xiulets i insults a l’alcalde; els insults em semblen malament) i també la inauguració del procediment d’esmena a la totalitat, assajat tant pels pardals com pel “pájaru solitari” (aquest sense massa èxit, ja que els que es manen no es van dignar ni tan sols a comentar-li l’esmena o transaccionar alguna cosa, encara que fos un parell de comes).

Tot arran del sidral pel tema dels habitatges dotacionals al camí dels Frares. Aquest tafaner de la vida política a Tiana vol fer quatre observacions: és evident que ha mancat el diàleg del govern amb els veïns, contradient la lletra i l’esperit del reglament de Participació Ciutadana; en segon lloc, és evident també que el conveni té contradiccions i expressions confuses que mereixen aclariment; tercer, cap estudi objectiu demostra que el millor o únic lloc per fer habitatges dotacionals a Tiana sigui aquesta parcel·la i, finalment, tranquil·litzaria a tothom que es decretés un any de suspensió de llicències d’edificació (com es va fer a Can Matas i recentment, al nucli del poble) fins que s’aclareixen els punts anteriors.

Potser els més joves no sabeu que era un telegrafista. Us ho explico: era un senyor amb una maquineta (inventada inicialment per Morse) al que tu li donaves un text i ell es limitava a escriure el dictat perquè un receptor allunyat, rebés el missatge. Tot això, amb els correus electrònics i altres sistemes d’internet per a la comunicació, ha desaparegut. Tot el que queda antiquat, desapareix.

Doncs bé, hi ha un “pájaru” de la gàbia de Tiana que s’està transformant en telegrafista, evolució molt interessant des del punt de vista ornitològic. Ell mateix ho diu: “els veritables protagonistes del ple eren els veïns i veïnes de Can Gaietà per això, vaig decidir no fer cap intervenció més enllà de llegir la moció i de centrar el debat”. O sigui és un regidor que no té activitat pròpia: va mirant per on hi ha veïns enfadats amb el govern (molt o poc això passa sempre) i després, en lloc de fer una acció pròpia i aportar raonaments  o ajudar a trobar la solució, es limita a fer de corretja de transmissió dels veïns.

Clar que fins i tot aquesta representació és més que dubtosa: tots els veïns afectats han elegit al “pájaru” telegrafista perquè parli en nom seu? Han fet alguna mena d’encomanament? A mi em sona a quant els independentistes (o els contraris) diuen allò “perquè els catalans...”. Coi, seran alguns catalans perquè és evident que no tothom pensa igual. Per tant, fer-se representant de tothom és sempre perillós. És voler representar a molts quan, llei a la mà, no representes a ningú.

Creiem que el “pájaru” telegrafista tornarà  a actuar davant dels temes que s’albiren d’aquí que acabi l’any. Estaré amatent.

I un últim comentari, que és un aclariment: ni a Tiana ni a cap dels més de 9.000 municipis de l’estat Espanyol (ni dels quasi 1.000 de Catalunya) existeix cap Regidor independent. Que no us enganyin. El que existeixen són regidors no adscrits (RNA) que són aquells personatges que malgrat haver-se presentat a les llistes d’un partit determinat (gaudint del seu finançament i dels seus vots) després decideixen fer transfuguisme, per raons clarament personals, i tenen vida pròpia, normalment molt curta.

La llei sovint permet coses que l’ètica rebutja.

HISTÒRIA DEL “PÁJARU” QUE NO VA CONSTRUIR EL SEU BOSC URBÀ

 

Quan més investigo els costums i maneres de fer dels “pájarus” de la gàbia m’adono que és un món apassionant. Solen tenir comportaments canviants, alguns molt sorprenents. Per exemple, a la reunió que van fer el dia 30 de juliol i amb relació al tema de Can Frares, només el grup municipal del “pájaru solitari” va votar en contra. En canvi, ni el poc que queda de les “gavines” ni la “periquita” van dir que no, es van abstenir  que és una manera més aviat suau de no oposar-se a alguna cosa i a la vegada no donar la raó als pardals. És a dir, “ni carn ni peix”.

Això no obstant, i ara que hi ha anunciada una nova reunió a la gàbia per aquest pròxim dimarts, amb la molt probable presència de veïns, estic segur que tant la “gavina” com la “periquita” canviaran el que van dir fa només dos mesos. Perdran tota fredor i faran abrandades defenses en contra d’allò a què no es van oposar al juliol, fins i tot si cal votaran mocions del “pájaru incendiari”. Del  “cardenal” no tinc cap dada perquè no va anar a la reunió de juliol.

També és molt interessant l’etologia del “pájaru incendiari”. Fixeu-vos, aquest “pájaru” era primer tinent d’alcalde (el que mana més després de l’alcalde) quan es va desenvolupar un projecte per la construcció d’un bosc urbà a la mateixa zona de Can Frares on ara es volen fer habitatges. La construcció del bosc urbà (això s.i, amb pistes de skate) es va adjudicar a Estudios y Contratas Silvícolas S.L. i a  Eco Concept Serveis S.L. el dia 3 de novembre de 2021.

El “pájaru incendiari” va passar de ser primer tinent d’alcalde amb la “gavina riallera” de nou primer tinent d’alcalde amb els “pardals” arran de la moció de censura feta el dia el 13 d’abril de 2022. És a dir, fos qui fos l’alcalde, ell era sempre primer tinent d’alcalde. I va ser tinent d’alcalde fins al mes de juny de 2023 (els darrers dies, en funcions).

La pregunta que es fa aquest pobre ornitòleg és: si el termini d’execució de les obres era de 6 mesos i el “pájaru incendiari” va ser tinent d’alcalde durant el menys 13 mesos un cop adjudicada l’obra, per què no la va realitzar? Per què no va executar les obres que ell mateix havia impulsat? Es va suspendre l’adjudicació per alguna causa? Quina? Per què no es va tornar a fer el concurs? No el van deixar? Hi ha alguna prova escrita o declaracions que demostri que no el van deixar fer el seu bosc urbà? I si no li van deixar fer, per què no va dimitir? Moltes preguntes que necessiten resposta.

És molt contradictori lamentar-se ara a cop de mocions que “no es conservi el paisatge” de la zona. Caram! Si ell hagués fet la seva feina, ara hi hauria a la parcel·la un magnífic bosc urbà i ens haguéssim estalviat tota la polèmica!

Fins i tot arriba a dir que “l’Ajuntament es comprometi a fer les inversions necessàries que ja estaven projectades”, Coi, per què no ho va fer ell? Poc treballador va estar; ara també vol retre homenatge a la llegenda del motociclisme Carles Cardús, i no va moure res al llarg dels seus molts anys de responsable d’esports de l’ajuntament. Un “pájaru” ben curiós...del que en parlaré ben poc.

(Us recordo les famílies de “pájarus”)

Pardals	JuntsxT
Ocell solitari	PSC
Periquita	JxCat
Gavina	ERC
Cardenal	PP
Ocell incendiari	RNA

 

SÍ A HABITATGES PÚBLICS, NO A UN CONVENI BUNYOL

 

El pardal que més mana ha fet unes lamentables declaracions entre les quals va dir  “que no s’esperava el posicionament dels grups quan l’habitatge és la principal preocupació de la població“ tot arran de la reunió extraordinària de “pájarus” del dia 30 de juliol que es va aprovar un conveni per a una nova promoció d’habitatges públic a Can Frares, només amb el vot dels vuit pardals que tenen una majoria aclaparadora.

Als Socialistes ningú ens ha de donar lliçons sobre habitatges protegits, no en va totes les promocions fetes a Tiana excepte dos (el que representa més del 70% de l’habitatge de protecció construït a Tiana des de la recuperació de la democràcia) l'han aconseguit fer governs d’alcaldes o alcaldessa del PSC.

Llavors perquè el nostre “pàjaru solitari” va votar en contra? En primer lloc, no vàrem votar en contra d’habitatges públics. Vàrem votar en contra d’un CONVENI, que diu ja d'entrada el que es reprodueix a la fotografia,

És a dir que segons el conveni aprovat pels pardals de Junts x Tiana els habitatges són per a joves tutelats, per a gent gran i persones amb diversitat funcional. I el pardal que més mana va dient que són pels joves de Tiana; no és això el que diu el conveni aprovat. 

Quan aquest tafaner de la vida política de Tiana li va fer aquesta pregunta, va dir que era un error. Caram! No es llegeixen el que porten als plens? No passa per mans de la Secretaria? I si és un error, quan l’esmenarà? Perquè clar, aquest conveni l’ha aprovat el Ple de l’Àrea Metropolitana i si cal esmenar-ho, caldrà tornar a passar-ho. Tot sembla molt poc professional. 

No dic que finalment a les bases no aconsegueixi que siguin almenys en part pels joves del poble, però donat que no és això el que diu el conveni que van portar al Ple, per això el PSC va votar en contra. No en contra d’habitatges públics; en contra d’un conveni equivocat.

I encara tenim dues raons més per oposar-nos a aquesta manera de fer. Un projecte d’aquestes característiques, en primer lloc, s’ha de parlar i consensuar amb els veïns; ara diu que ho faran, però sempre tard i malament.

Finalment, no pensem que la parcel·la escollida sigui la millor per fer aquests habitatges. Ben segur que hi ha altres possibilitats que des del PSC pensem estudiar i proposar. Per exemple, els habitatges de protecció de Can Jordana van ser possibles gràcies a una requalificació.

En fi, esperem que quedi clara la postura del PSC: no a un conveni que el mateix pardal principal reconeix que està equivocat, no a fer aquesta mena d’actuacions sense el consens amb els veïns i no a un lloc inadequat per a raons fonamentalment paisatgístiques.

ELS SOROLLS DEL PARC MASCARÓ I EL “PÁJARU” PIRÒMAN

 Aquest estudiós de l’ornitologia tianenca segueix cada mes la reunió que els “pájarus” fan i aprofito per escriure una de les meves notes ornitològiques. Voldria començar amb una reflexió: l'única manera de resoldre problemes (govern i oposició) és pactant i treballant junts; els focs d’artifici per després poder penjar un vídeo a un blog (per familiars i amics) són més aviat poc útils. Per això, amb dues mocions sobre la taula, en rebutjar el “pájaru” incendiari la seva retirada (com proposava el pardal que mana) no se situa a la línia del que convindria.

Faré també una mica d’història. Al voltant del Parc Mascaró hi ha un problema puntual (en el sentit que és un punt del poble, no temporal com algú va confondre) de festes culturals que pel seu horari, freqüència i intensitat acústica molesta els veïns. Es disposa certament d’una ordenança de sorolls (aprovada l’any 2022) que els socialistes  entenem inaplicable donat que algú la va copiar d’un municipi gran; que és inaplicable ho demostra que al darrer dia la policia local no estava en condicions de fer mesures acústiques. Coneixedors del problema el nostre regidor (Miquel Santiago) ho va treballar i vàrem ser els primers d’entrar una moció (quatre dies abans que l’alternativa, que ve a recollir el mateix excepte en el tema de modificació de l’ordenança) en dues línies bàsiques: adaptar l’ordenança i aplicar-la amb contundència. Les intervencions dels dos representants de la Plataforma demostra que hi ha un problema i greu.

Cal recordar que el govern de JuntsxTiana té majoria absoluta. Per tant, per poder tirar endavant la nostra proposta la vàrem treballar conjuntament, mantenint els nostres objectius. És la moció que es va aprovar, també amb el vot del PP i ara poden estar ben segurs els veïns de la zona que exigirem la seva aplicació com a via per solucionar un problema que fa anys que està enquistat, amb la voluntat de trobar un nivell de convivència que faci compatible el benestar dels veïns amb l’activitat cultural.

Què hi ha de dolent en tot això? Haver pactat amb JuntsxTiana? Si volem que les propostes positives que fa el regidor Miquel Santiago tirin endavant, cal pactar necessàriament amb ells. El PSC ho  va fer després de treballar i parlar amb veïns afectats. O potser és millor fer-se la víctima, dient un representant públic que és un simple missatger? Convido a reflexionar sobre aquest punt.

La Plataforma va preferir la via d’un regidor no adscrit (RnA) per fer arribar les seves demandes al Ple. Ho respectem i sabem diferenciar perfectament els objectius dels veïns i els d’un RnA, que no representa a ningú més que a ell mateix (perquè aixì ho ha volgut). Això sí, amb l’ajut de dos homenots (en el sentit de Josep Pla) que encara tenen el carnet del partit i que fan tant mal com poden, bramant sobretot contra aquest humil ornitòleg... que a Tiana se sap tot!. No voldria ser setciències, però aquesta sí que es una qüestió kafkiana (donat l’interès que aparentment algú té per aquest autor, al que recomano llegir).

El temps posarà cadascú al seu lloc, n’estic segur. Però ara mateix, i gràcies a la feina del regidor Miquel Santiago, hi ha aprovada una moció per una aclaparadora majoria al Ple (la democràcia es això: votar i comptar) que es compromet a: modificar l’ordenança perquè sigui aplicable; un pacte de poble per garantir un oci festiu i cultural responsable i respectuós, de manera conjunta amb els veïns, les entitats i l’Ajuntament de Tiana; dotar  la policia local d’equips i personal necessaris per realitzar un seguiment eficaç del compliment de la norma de soroll; encarregar un estudi exhaustiu per mesurar els nivells de soroll en els dies d’activitats ¸col·locar senyals informatius sobre els horaris i normes d’ús del parc, i dur a terme campanyes de conscienciació dirigides als participants de les activitats sorolloses per fomentar el respecte cap als veïns.

Si tot això es compleix, és una via segura per a solucionar el problema. I els socialistes, com a autors de la proposta inicial, farem un seguiment proper que tot es compleixi. I el regidor Miquel Santiago queda a disposició dels veïns pel que calgui.

La resta és fum i foc d’encenalls. I com va dir el pardal que mana, hi ha qui busca tolls de benzina per tirar-hi un llumí. Això fa que algun “pájaru” sigui piròman. Hem descobert una subespècie nova a Tiana!

LES ELECCIONS D’AHIR A TIANA: MILLORA DEL PSC I RETROCÉS DE L’INDEPENDENTISME

 

Ahir a Catalunya vàrem votar per a constituir un nou Parlament i els resultats són clars: el PSC ha guanyat per primer cop en vots i escons, crea una gran distància amb el primer partir autoproclamat independentista i ERC pateix una davallada important. També per primer cop des de la recuperació de la democràcia, els nacionalistes/independentistes no sumen una majoria absoluta. Tot albira una situació complexa per elegir al nou president de la Generalitat, que sota una òptica democràtica objectiva hauria de ser Salvador Illa. Amb ell es pot obrir una nova etapa al nostre país, després d’una dècada perduda.

Penso que amb els resultats d’ahir es pot certificar el final del “procés”, encara que és evident que resten moltes incògnites obertes.

No és intenció d’aquest humil comentarista valorar els resultats en l'àmbit nacional; experts amb més coneixements i des de diferents òptiques ja faran aquesta feina. Jo em limitaré a  valorar els resultats a Tiana on, malgrat que a les eleccions d’ahir al Parlament de Catalunya ha guanyat un partit autoproclamat independentista (JuntsxCat+), l’independentisme continua retrocedint espectacularment: ha passat de representar un 62,7%  l’any  2021 a un 53,9% l’any 2024; quasi ha perdut 10 punts de suport en només tres anys. Estem molt a prop de ser un poble només mig independentista.

Els socialistes estem molt contents; hem de donar les gràcies a 1013 tianencs i tianenques que han votat al PSC, un 22,23% i 250 vots més que fa tres anys  i quasi 500 més que l’any 2017, amb una participació semblant. També suposa 4,5 punts més que fa un any amb les municipals. És evident que els resultats depenen de moltes coses, però també del candidat que hi ha davant d’una llista: i quan aquest candidat/a és bo/ona, els resultats milloren. Estem, per tant, satisfets, però convençuts que només la feina es pot portar a recuperar l’alcaldia a Tiana, que és el nostre pròxim objectiu.

Altres valoracions dels resultats d’ahir: el PP ha millorat força i se situa als seus percentatges habituals abans de la irrupció de Ciutadans a l’arena política.  I una dada preocupant: els extremistes de dreta (independentistes o no, és a dir  Aliança Catalana i VOX) suposen a Tiana quasi un 8% del vot total, amb 360 partidaris.  Aquest és un fenomen nou a Tiana i que valdrà la pena parar-hi atenció. La CUP i COMUNS més o menys com sempre, al voltant del 5% dels votants.

Aquesta és una primera valoració d’urgència que caldrà aprofundir. Serà interessant, per exemple, analitzar on han anat a parar els més de 2000 vots que fa un any van anar al sac de Junts x Tiana i que han quedat orfes. Segurament aquesta valoració permetrà veure el llautó a qui es presenta a les municipals com aliè als partits polítics “tradicionals”.  Com s’han repartit les dues ànimes de Junts x Tiana a aquestes eleccions? O no han votat, o han anat a parar a la CUP (penso que en poca proporció) o han retornat d’allà on havien sortit, de la Convergència de sempre. Evidentment, el vot és secret i aquesta afirmació  (potser agosarada) és més per flaire que per objectivitat.

Si considerem que qui treu més vots és el guanyador d’unes eleccions, felicitem  Junts x Cat+ (ens agradaria que aquesta regla s’apliqui també al conjunt de Catalunya). Si també considerem guanyadors qui han incrementat significativament els seus vots, també ho som el PSC i en menor proporció, el PP. Per tant, tres guanyadors amb grau divers en un escenari de retrocés de l’independentisme a Tiana.

 

EN LA MEMÒRIA D’EN RAFA MADUEÑO, QUE ENS HA DEIXAT

 

Una mica d’història personal. Jo em vaig fer militant socialista gràcies a dos companys: en Marià Martí (que en va enredar a fer d’apoderat socialista a les primeres eleccions democràtiques l’any 1979 i en Rafa Madueño, que em va introduir a la sectorial de medi ambient del PSC. Aquest ha mort aquesta matinada, després de lluitar amb valentia contra una maleïda malaltia, i la notícia m’ha dolgut profundament. Per això crec que val la pena un record, tan íntim com pugui.

En Marià ha escrit avui parlant d’en Rafa: “gran lluitador sindicalista, militant socialista, polític honest com el que més, compromès amb la defensa del medi ambient, humanista i gran persona. Una gran pèrdua. El trobaré molt a faltar. Sempre el recordaré”. Té tota la raó; quan el vaig conèixer era Diputat molt actiu al Parlament de Catalunya (Tiana ha tingut tres diputats per ara: en Rafa, la Caterina Mieras i Pere Esteve) i vàrem a començar a treballar plegats (amb Vicenç Sureda, també desaparegut, i una munió de companys entre el que recordo a en Joan Parpal i Rafa Mantecón).

El seu primer pas va ser la creació de la Federació de Medi Ambient, dins del PSC. En Rafa i els que el seguíem, vàrem ser uns avançats a introduir el discurs mediambientalista a la política, demanant coses com la creació d'una Conselleria de Medi Ambient o rebutjant l'energia nuclear (sobretot arran de l'accident de Vandellòs l'octubre de 1989) o donant abast ambiental als programes de successives eleccions. Després altres han omplert un buit que vàrem deixar els socialistes a causa de tots els entrebancs que van posar a la creació de la Federació, en un moment especialment tempestuós pel partit (Congrés de Sitges, 1994). Recordo especialment l'acte celebrat a Montjuïc, amb moltes ONG's presents i que hagués estat l'oportunitat per liderar el socialisme la lluita a favor del medi ambient, a un moment que tant hi havia per fer a Catalunya (com encara ara).

Va ser llavors quan en Rafa va traslladar la seva capacitat immensa de treball a la societat civil, al marge de les estructures del partit. Va crear una exitosa Fundació Eco-Mediterrània (amb l'ajut entusiasta i imprescindible de la seva companya, Maria Antònia Grifols que sempre va estar al seu costat) que es va dedicar fonamentalment a la formació de tècnics ambientals, que avui en dia treballen a moltes administracions. També va realitzar les primeres auditories ambientals (conseqüència de la presència d'en Rafa a la transcendental Conferència de Rio de Janeiro el 1992) que es van fer al nostre país, amb molts contactes internacionals i amb una ingent activitat.

Potser ara ja ningú ho recorda, però també va crear una associació ambientalista anomenada Aiguaviva, que va tenir una curta vida en un entorn que havia experimentat molts canvis i quan formalment els "verds" eren altres, no els socialistes. Tan evident perquè mai un socialista, fins ara, ha estat conseller de Medi Ambient.

Són petits apunts de la feina d'en Rafa al camp de l'activisme ecologista; no vull que es perdin. Després de tot això, em vaig dedicar a la vida municipal a la qual sempre va participar en Rafa, a les nostres assemblees, a ajudar a elaborar programes municipals, a aconsellar malgrat que no sempre li fèiem cas... Després la bogeria entorn dels fets 2014-2017 diria que ens van separar políticament, encara que mai ens ho vàrem dir, i vàrem continuar sent bons amics.  I molts amics d’aquest llarg viatge tots ens vàrem aplegar a la festa que va organitzar la Maria Antònia pels seus 70 anys.

L'últim record que tinc d'ell en vida és la seva assistència a l'acte de presentació del llibre "Federalisme Fàcil" que vàrem fer a Tiana el febrer passat, amb els companys Jaume Moreno i Siscu Bages. Va fer una gran intervenció, en veu fluixeta, on va deixar molt clar què entenia en Rafa per federalisme d'esquerres, amb un posicionament que personalment hi vaig està d'acord. Ens vàrem acomiadar fins a la següent... però malauradament no hi ha hagut propera.

Jo només conec part de la vida d'en Rafa, d'ençà que el vaig conèixer. Altres podran parlar de la seva lluita contra el franquisme. El meu relat està basat en records personals; potser no és totalment objectiu però sí sentit. Espero no molestar a ningú perquè ho he fet de cor. Per a mi ha estat un referent polític: diputat actiu i honest, activista mediambiental dels primers moments, creatiu, treballador infatigable, amb capacitat per arrossegar gent... Sovint penso quan diferent hagués estat el paper del socialisme a la transformació del nostre país en temes de sostenibilitat si tots haguéssim fet més cas a les idees d'en Rafa. Però això ja no té marxa enrere!

Rafa, on siguis, descansa en pau després d'una vida viscuda amb intensitat i honestedat!

 

"PÁJARUS" REMULLATS SENSE PASSAR PER AIGUA!

 

Aquest cap de setmana Tiana hem estat mofa i rialletes per part d’alguns mitjans de comunicació (per exemple a Rac1,  El Periódico, etc). Bé, en realitat les crítiques són dirigides a l’Ajuntament que havia organitzat una jornada sobre l'aigua (Planta't contra la sequera) que s'havia de fer diumenge, 28 d'abril, i hi havia activitats pedagògiques i de divulgació amb ponents locals i experts en la matèria. L’Ajuntament ha dit que la suspensió és a  causa de la previsió de pluja i que properament informaran de la nova dat

El Periódico diu concretament: un dels afectats per aquesta predicció és l'Ajuntament de Tiana, que ha protagonitzat una publicació en 'X' bastant irònica, ja que han hagut d'ajornar un esdeveniment anomenat "Planta't contra la sequera", pels possibles ruixats d'aquesta finalitat de setmana a la província de Barcelona.

És tot una mica estrany. La majoria d’actes es feien sota coberta i és de suposar que sense goteres. I l’horari era entre les 10,30 i les 13,30. Sabé quanta aigua va caure a Tiana el diumenge 28 d’abril pel matí?

En què es va fonamentar l’ajuntament per fer la suspensió de l’acte? En les previsions del seu meteoròleg de capçalera, que tenia que fer una xerrada sobre  l'evolució de la precipitació al municipi? Caram, potser el passat ho porta bé però la previsió de futur una mica escassa.

En tot cas, per què no ens diu el Govern de Tiana la veritable raó de la suspensió de l’acte? Perquè ploure, el que es diu ploure, no va ploure... només alguns litres a la tarda, més tard que quan hagués acabat l’acte

REUNIÓ D’ABRIL DELS “PÁJARUS” DE TIANA: MODIFICACIONS, IMPREVISIONS I INDECISIONS

 A la reunió d'abril, els "pájarus" que manen van portar dues modificacions de crèdit (ja n'hi van set en tres mesos). El Cap dels pardals va dir que una modificació de crèdit no és més despesa sinó tan sols modificar partides, passar diners d'una caixeta a l'altra. En part té raó, però les partides que ara es buiden són diners que no s'han gastat en el primer trimestre (com sous de personal que encara no està contractat) que van a una nova despesa. Però si l'any vinent es consolida la despesa i a la vegada el personal ja està contractat, tot plegat sí que serà increment de despesa.

Potser una modificació no és més despesa, però sí que és improvisació. És a dir, cal posar diners a coses que no s'havien previst o que s'havien dotat de manera absolutament insuficient. Hem de deixar que avanci l'any i a veure com acaba tot plegat, sobretot a partir del moment que estigui operativa la comissió de seguiment dels pressupostos. Tinc la impressió, amb tantes modificacions, que la pota de la gestió econòmica d'aquest govern té una base inestable. Els fets ens ho diran.

Però va haver-hi molta més imprevisió, com haver de retirar un punt de l'ordre del dia (el referent al nou concurs de l'Escola Bressol) "in articulo mortis" quan fa mesos i mesos que preparen el concurs. Aquest fet, a més d'imprevisió és indecisió: els pardals que manen van tenir por escènica a una revolta de part del professorat sinó s'atenien les seves reivindicacions salarials. I al final "s'han baixat els pantalons" (frase totalment metafòrica perquè els pardals només porten plomes) i han convocat una altra reunió extraordinària pel dia 9 d'abril, a una hora totalment intempestiva. Aquest tafaner estarà amatent per informar.

La imprevisió i indecisió es va viure també amb relació a la nova normativa de la piscina. Es van dir mentides: aquest cronista sap que les relacions amb l'Ajuntament de Montgat no passaven per un bon moment i que finalment els alcaldes es van reunir just abans del Ple. I es va fer un canvi sobre la marxa: sobre 2000 abonaments, en lloc que els montgatins tinguessin accés a un 20%, es va incrementar a un 30%. Trobo que el sistema que es vol implementar no tindrà tants bons resultats com s'espera i pot ser caos, més en situació de sequera (parlar de "refugi climàtic" em sembla una mica desproporcionat).

Montgat sense platges, piscines particulars buides i 2000 abonaments quan l'aforament màxim de la instal·lació és de 400 persones, dibuixen una equació de difícil resolució. També ho seguirem.

Resum doncs de la primera reunió d'abril dels "pájarus" de Tiana: els pardals es dediquen a modificacions, improvisacions i indecisions.

ARTICLE DEL "PÁJARU SOLITARI"

 

Vet aquí que el "pájaru" solitari ha fet un article que considero molt interessant i reprodueixo en el meu blog d’ornitologia ja que d’alguna manera és una contribució al coneixement del comportament dels pardals

Els socialistes estem contents que de nou puguem expressar la nostra opinió a la revista municipal, que no ha aparegut durant 5 mesos per problemes de l’adjudicació d’un concurs per la seva confecció. El Govern de Tiana no porta massa bé el tema de les licitacions, solen anar amb retard i a vegades amb conflictes. Gestionar és també fer les coses a punt i bé. És massa senzill culpar de tot plegat als treballadors.

Una majoria absoluta s’hauria de gestionar amb generositat i no amb atacs.

Avui ens preocupa l’ambient que s’està creant en les relacions entre el Govern de Tiana i els socialistes. Esperem que no sigui un contagi del que passa a altres nivells de la política. Però no és normal enganyar perquè es retiri una moció presentada al Ple pel nostre Grup, ni tampoc que un regidor del Govern ens titlli d’estafadors (estafadors, que, per cert, el van defensar en solitari fa poc quan li van fer una reprovació) a través de les xarxes, ni que s’apropiïn d’iniciatives que els socialistes hem treballat de valent (com la de fer servir un dron per la vigilància).

Cal recordar que l’any 2022, perquè el Sr. Salvatierra fos alcalde, va requerir els vots decisius dels socialistes. I a partir de la nova legislatura, li hem donat suport als pressupostos i també una moció nostra va permetre aprovar un IBI menys lesiu pels tianencs i tianenques. La nostra ha estat una oposició responsable, sovint incompresa, i que ens agradaria poder mantenir.

Miquel Santiago, l’únic regidor socialista, estic sempre a la disposició de tots. Cada dilluns, de 9:00-12:00h, us puc atendre al meu despatx de l’Ajuntament.

CRÒNICA GLOBAL O DESINFORMACIÓ TOTAL?

 

Mai hauria somiat CRÓNICA GLOBAL ser tan llegida a Tiana. I la passada setmana ho ha estat per un article, d'una tianenca, que carrega durament contra el gestor d'El Casal durant molts anys i, de retruc, el PSC. Desconeixem si tot respon a alguna cosa més que un interès periodístic, però certament l'article peca d'un error fatal d'entrada: només recull les opinions d'una de les parts (l'actual alcalde), no contrastades ni amb cap militant del PSC (ho hem comprovat) ni amb qui seria lògic haver-ho fet, com és el cap del Grup Municipal o el Primer Secretari Local.

Pel fet que algú s'ha encarregat d'escampar l'article per les xarxes, creiem que és la nostra obligació respondre a les acusacions i, donat que CRÓNICA GLOBAL no ha volgut acceptar la nostra opinió, ho fem des de les nostres xarxes, aportant informació, tota ella contrastada per la documentació que hem recollit.

1)      És absolutament fals que la darrera pròrroga del contracte per portar el servei del bar d'El Casal per part de l'adjudicatari hagués acabat l'any 2013. Tenim el document que ho demostra; són els denunciants els que han de provar el que diuen.

2)      En tot cas, l'octubre de 2013 ja s'havia aprovat l'expedient per un nou concurs. Diverses causes el van fer impossible la licitació en aquell moment: a) la situació de crisi econòmica de l'Ajuntament de Tiana que no disposava de diners per fer les obres necessàries a la cuina i amb una normativa estatal que limitava les inversions, b) l'existència d'un procés de participació en marxa (abril de 2014) que preguntava als tianencs quin model de Casal volien i c) la possible subvenció de fons europeus, a gestionar per l'AMB, per finançar l'arranjament de la Sala Albèniz i edificis adjunts (bar). Per cert, subvenció que es va aconseguir i a la que ha renunciat l'actual govern.

3)      Fins a arribar a un nou concurs hi havia dues possibles solucions: a) liquidar la concessió i tancar el bar fins que l' Ajuntament estigués en condicions d'executar els treballs previs a la licitació i b) mantenir en " interinitat" al concessionari anterior. No hi havia legalment possibilitat d'adjudicar el servei a un altre per adjudicació directa o contracte menor i mai aniria més enllà d'1 any

4)      Es va optar per aquesta darrera sortida, ajustada a dret. En tot cas, és revelador que tots els grups municipals eren coneixedors de la situació, i no van plantejar iniciatives diferents. Fins i tot, el mateix Sr. Salvatierra llavors a l'oposició, des de l'any 2016 i fins que va ser alcalde l'abril de 2022 (per una moció de censura amb el suport imprescindible del PSC) no va presentar cap moció ni cap pregunta amb relació a aquesta situació, durant més de 6 anys, malgrat la seva àmplia activitat de control al govern!

5)      Si la situació era tan manifestament il·legal, com es vol fer creure, per què el senyor Salvatierra ha tardat més de dos anys en reaccionar. Encara més, per què l'alcalde Salvatierra va demanar al gestor del Casal (quan es jubilava el novembre de 2022), que continués portant el bar fins passat l'estiu de 2023? Si tan il·legal era la situació, com és que no només no la va tallar de soca-rel sinó que va demanar a l'adjudicatari que prosseguís uns mesos més?

6)      Parlar d'un forat de 90.000 euros és fals. En ton cas, seria la quantitat bruta acumulada des de la pandèmia de la qual cal detreure diverses factures que l'Ajuntament deu al concessionari i que encara estan en discussió per la seva compensació. De fet, el 4 de febrer de 2024 l'Ajuntament presenta una liquidació de 65,976,60 euros, lluny dels 90.000 euros del titular de CRÓNICA GLOBAL.

7)      Aquest deute s'ha acumulat després de la pandèmia. La pregunta és què ha fet el Sr. Salvatierra pel cobrament d'aquest deute des d'abril de 2022, que és alcalde. Pot demostrar documentalment que en algun moment anterior a la licitació hagi reclamat el pagament del deute? Aquest suposat forat s'ha generat quan el PSC no tenia responsabilitat de govern.

8)      L'article acusa l'antic concessionari de punxar la llum i l'aigua. És una acusació molt greu, de la que si es tenen proves, s'ha de portar al jutjat en lloc d'escampar-ho per les xarxes.

9)      El PSC de Tiana va voler agrair al Paco i la Conxi els seus anys de dedicació al poble, sentiment ben segur compartit per molts tianencs, mitjançant un dinar que no va fer servir ni un euro de fons públics. Quin mal hi ha en això? L'article parla de proximitat política amb l'empresari, de manera maldient, quan hem demostrat en els punts anteriors que cap govern posterior al d'Ester Pujol va tenir interès a fer la licitació de manera immediata, que fins i tot el Sr. Salvatierra va demanar perllongar la situació quan el concessionari es va jubilar i quan el suposat forat econòmic, s'ha creat després dels governs socialistes.

10)   Finalment, tot el que hem dit en els anteriors punts ho podem demostrar documentalment

 Un cop llegida aquesta nota, tothom és lliure de continuar pensant si la raó la té l'article de CRÓNICA GLOBAL o bé els fets són com hem explicat nosaltres. Era la nostra obligació fer-ho i ho hem fet i no deixarem de lluitar perquè una acció de govern impecable per part de l'alcaldessa Ester Pujol i del seu equip, en un moment crític (tant econòmic com polític), es vegi mínimament enterbolida per un article esbiaixat i no contrastat, amb obscurs tripijocs darrere. Que tothom prengui nota; nosaltres, i tant que ho hem fet!

 

ELS PARDALS NO VAN TENIR BON DIA

 

Com saben els seguidors de les meves investigacions ornitològiques, a la gàbia de Tiana hi ha 8 pardals que són els que ara manen. El seu cap va estar molt desafortunat en les seves intervencions arrel l'adjudicació del bar d'El Casal. En primer lloc, parlar en públic de suposats tripijocs de l'anterior concessionari amb l'electricitat i l'aigua, sense aportar cap mena de prova, és com a mínim lleig. Com també ho és parlar d'un deute de 90.000 euros quan hi ha un acord de la Junta de Govern Local de 22 de novembre de 2023 que reconeix un saldo a favor de l'Ajuntament de 65.976,60 euros, malgrat que encara hi ha diverses factures a l'aire. En què quedem, 90.000 o 65.976,60?. La diferència és prou significativa. Crec que el cap dels pardals hagués d'haver estat més curós.

On va fallar per complet el cap els pardals és quan va barrejar públicament qüestions personals del reclamant, en afirmar que pel que sembla no havia aconseguit tampoc l'adjudicació d'un altre servei privat. Molt malament, cap dels pardals. Prou va patir vostè quan la darrera alcaldessa d'ERC va barrejar el seu paper de regidor de l'oposició amb la seva feina al Departament d'Acció Climàtica perquè ara vostè faci el mateix o molt semblant. Crec que haver-ho patit en carn pròpia hauria de ser suficient per foragitar aquestes pràctiques de l'Ajuntament de Tiana. No anem pas bé per aquest camí.

També una pardala del grup va atacar durament a tots els "pájarus" socialistes, amb crítiques d'accions passades quan no se la veu en massa bones condicions de resoldre els problemes salarials de l'escola bressol. Escampar merda és també una tàctica prou coneguda, però no sembla oportú fer-ho a un Ple en el qual el "pájaru" solitari socialista havia fet veritables esforços (fins i tot, baixades de pantalons) per tirar endavant les mocions que va presentar. Per cert, dues d'elles (la de millora del transport a La Virreina i la d'introduir condicionants per les millores socials als treballadors dels contractes de serveis de l'ajuntament) van ser aprovades per unanimitat. Un veritable èxit!

Finalment, altres dues curiositats de la darrera reunió de març dels "pájarus" de Tiana. Tot just després d'haver aprovat un intens "Reglament municipal d'ús de la llengua catalana de Tiana" que diu, entre altres coses, que les actuacions internes de l'Ajuntament de Tiana s'han de fer en català, resulta que una regidora pardala es va dirigir al públic, al seu torn de preguntes, en castellà. A mi personalment em sembla bé que parli com vulgui, però una mica contradictori sí que és. O no?

La segona curiositat: vet aquí que al Ple hi ha un expert en dret administratiu, tal com es va declarar a si mateix el flamenc. És bo saber-ho, perquè no en teníem coneixement. S'escau aquella dita: "Quod natura non dat, Salmantica non præstat".