MOUÑOZ I EL CCE TIANA

En primer lloc he de demanar disculpes als seguidors del bloc pel meu retard a fer aquesta entrada però no sempre hi ha temps per a tot. Aquesta entrada té història: els que feu servir el facebook sabeu que el programa de tant en tant et suggereix amics. I de sobte, al començar la sessió, vaig tenir un ensurt de mort: la fotografia del Sr. Muñoz a la dreta de la pantalla, com possible amic!. Superat el moment i tot reconeixent que la informàtica sovint és molt innocent, no em vaig poder estar de xafardejar el seu mur.  I vet aquí que vaig trobar una entrada que té suc.

 

La víctima, aquest cop, era el CCE Tiana. Segons ell, i citant textualment, “no és bona notícia la presentació de l’equip”. El Sr. Aniceto Riera “s’ha entregat, lligat de mans i peus, al Sr. Casado, que és un pseudo-director tècnic, que té ocurrències per fer i desfer equips”. El “Tiana és una joguina esportiva a mans del Sr. Casado”, que resulta que és badaloní (això és dolent?). A més, “té fantasies competitives i el Tiana s’ha convertir en un model similar al Real Madrid!”. El “president (l’amic Aniceto) regala el club a uns entrenadors que no els interessa el CCE Tiana, que a més son de l’àrea metropolitana”. I clar, no podia falta la referència al cost de la gespa artificial i altres millores al camp que va fer el meu govern. Què potser el CCE Tiana no es mereixia un camp de gespa artificial? D’haver estat ell l’alcalde, no ho hagués fet?

 

Aquest xicot (que com Alcalde va ser El Breu) crec que pateix al·lucinacions. No s’entén com es pot carregar d’aquesta manera contra una entitat estimada i respectada per tothom. El Sr. Muñoz, pel que el conec, quan actua d’aquesta manera, és que alguna cosa li toca el voraviu de molt a prop; seria bo esbrinar-ho... Potser algun desplaçament d’alguna persona propera?

 

Curiosament aquesta entrada del bloc del Sr. Muñoz ha desaparegut pel que sembla (la tinc copiada però);  en canvi n’hi ha un altre del dia 8 d’octubre, intentant justificar el que no és justificable i acabant amb un ridícul “visca” presumptament reparador!. Aquest noi és un cínic sense límits: primer carrega a tort i a dret contra la institució del CCE Tiana, especialment contra el seu president, i després fa de bon minyó dient que no l’hem entès. Sr. Muñoz, massa que l’hem entès!

 

Jo he arribat a la conclusió que el Sr. Muñoz (El Breu) i l’esport són incompatibles. Primer, quan la força de les urnes el van foragitar de l’alcaldia, ens va enviar a prendre pel sac amb el seu famós “bon vent!”. La vela no és lo seu, però tampoc el futbol pel que hem vist. Les seves declaracions semblen les de Mouriño; per això l’anomeno com l’anomeno al títol...

 

Vistos els seus fracassos en vela i futbol, jo li aconsellaria que es centrés en la botifarra o el domino...

 

 

Proper Post: Dijous 25  d’octubre de 2012

REFLEXIONS ARRAN D’UNA NOVA TAXA A TIANA

 

PARLEM DE LA FESTA MAJOR

He de confessar que per raons que no són del cas he seguit la Festa Major de 2012 bastant de lluny. Però escoltant a un i a l’altre, seguint xarxes socials i considerant algunes intervencions al ple de setembre, no em puc estar de extreure’n algunes conclusions.

Primer. Si no hi ha polèmica, no hi ha festa!. Aquest any la polèmica va girar entorn del pregó i com que ja vaig tractar aquest tema en un anterior post, ho deixo corre.

Segon: els diners no ho són tot!. El pressupost d’enguany ha estat molt reduït i significativament allunyat de la millor època  de la feina de la Maria de Gàdor i del Paquito Riera, anys en els que la inversió en cultura i cicle festiu no va deixar de créixer, incorporant noves activitats (i de qualitat) sobre l’esquema bàsic d’aquells que van recuperar la festa al començament dels anys noranta. Encara recordo els espectacles de “pit i cuixa” que el darrer govern de CiU organitzava a l’envelat; ja se sap que el concepte de cultura és polièdric.  Doncs bé, malgrat el pocs diners esmerçats en la Festa Major, penso que els resultats (mesurats en termes de participació) han estat força bons. I per assolir-ho, la implicació de moltes entitats ha estat bàsic.

Tercer: grans novetats i alguna pèrdua!. Només alguns exemples: com a novetats destacaria l’Enrucada i “fes sonar la sirena”, amb gran èxit de participants; en canvi, s’ha perdut la festa castellera i el concert. Tampoc cal que any rera any es repeteixi el mateix programa. La decisió correspon a la Comissió de Festa Major i, en tot cas, és evident que les limitacions pressupostàries són un condicionant fort del programa.

Quart: la presència del incivisme!. Des de fa uns anys, a la nit del dissabte, es produeixen tota mena de bretolades per part de grups de joves, majoritàriament de fora de Tiana, que tenen una manera força estrambòtica de participar a la festa. És molt difícil poder prevenir aquests actes per part del govern municipal i em pregunto a quina mena de societat anem a parar. A la  manca de capacitat per a transmetre valors per part de la família i de la societat hi rau probablement l’origen de tot plegat. És  un tema de difícil solució.  Però en tot cas, el tremendisme verbal de la Sra. Rué al Ple del dia 18 de setembre (amb frases recollides a l’acta com: “el que corre per Badalona i Tiana és que això és una festa per beure, per desmedrar-se i els nanos es pregunten si beuran, si portaran ampolles de vodka” o “no pot ser és que hi hagi 500-600 joves a Tiana amb botelles asseguts al terra”) no aporta res, més enllà del intent de desgastar al Govern, al cost que sigui.

Proper Post: Dimarts 9 d’octubre de 2012

MOUÑOZ I EL CEE TIANA

PLE DE SETEMBRE. APUNTS D’UN TAFANER. AUTISME I CINISME

Les meves cròniques del Ple no pretenen ser exhaustives;  per això ja hi ha qui fa una transcripció de tot el que s’ha dit en forma d’acta (per cert, la de setembre serà sucosa!). Em limito a comentar algun aspecte que personalment crec interessant i pel que fa al ple  del passat dia 18 la meva tafaneria es centrarà en el tema de l’Ordenança dels preus públics de l’Escola Bressol que va ser aprovada amb els vots en contra de CiU i IC-GENT.
 

AUTISME. Dins l’auca general, aquest paper li va correspondre al Sr. Nolis. Primer, com sempre, una mica “gandulet”: malgrat no haver presentat cap mena d’al·legació a un tema tan important, va xuclar roda dels seu company d’oposició, el Sr. Hernández. Bé, doncs sense haver fet ni una engruna de feina (amb tot l’agost a la seva disposició) es va dedicar a pontificar del malament que actua  l’actual equip de govern. Però el seu autisme li ve del fet de que va quedar mut i sord davant d’una evidència no menor: que el govern de les retallades de CiU (partit que el sr. Nolis representa a Tiana, per desconsol de molts simpatitzants) ha reduït,  en poc més d’un any, la subvenció per plaça escolar de 1800 a 875 euros. Ohhhh....! Ho va oblidar! . Aquí rau el problema de l’encariment de l’escolarització de l’escola bressol i no en les decisions que pren el govern de la Sra. Pujol davant dels incompliments de la Generalitat.

CINISME. El que va practicar  el Sr. Hernández, que és el nou capitost de GENT.  No va dubtar en fer afirmacions falses, com que el preu de l’escola de Tiana és un dels més cars de tots els municipis quan es disposa d’un estudi que precisament  demostra tot el contrari. Va amagar el fet que per suposats rèdits electorals (i en plena crisi) el govern del Sr. Muñoz (El Breu) no va actualitzar les tarifes durant els dos darrers cursos, ni tan sols per l’IPC. Tampoc el fet de que per primer cop s’introdueixi una tarificació social en funció de la renda en un preu públic tan important com aquest i que l’Ajuntament de Tiana assumeixi una part del que deixar de pagar la Generalitat van fer trontollar  el seu vot preestablert. Va acusar falsament de manca de transparència, de poca informació a les famílies (quan s’ha parlar amb totes elles una per una), etc. Més enllà de votar que no a la proposta del govern, que pretén el sr. Hernández?. Simplement imitar allò que el Sr. Muñoz va fer durant vuit anys a l’oposició: tàctica de catastrofisme sense cap alternativa real. El que passa que treballa menys que el seu antecessor i els plens són l’únic foc d’artifici que encara li mereix una certa atenció.

 

Proper Post: Dimarts 2 d’octubre  de 2012

PARLEM DE LA FESTA MAJOR

 

 

 

EL PROGRESSISME D’ALGUNA GENT TÉ PREU

Un càrrec de confiança política és un una persona que té la confiança del qui l’anomena i, per tant, no cal sotmetre’s cap mena de procés de selecció u oposició. S’entén per tant que hi ha una bona sintonia política en el que anomena i el que és anomenat.

 

 

El Sr. Muñoz (el Breu) va ser durant quadre anys (2007-2011) un càrrec de confiança del govern de Mataró, com a Director de l’ Institut Municipal d’Educació. Llavors Mataró tenia un govern progressista (format per PSC, ERC i IC) i el superior directe del sr. Muñoz era el Regidor d’Educació, una persona d’esquerres i bon coneixedor dels temes de la seva competència.

 

 

Ara el Sr. Muñoz ha estat anomenat de nou Director de l’ Institut Municipal d’Educació de Mataró. El que passa és que ara a Mataró hi ha un partit que governa amb molta minoria (CiU, el de les retallades a Educació) que per aconseguir tirar endavant determinats temes al Ple necessita no només el suport del PP (el de les retallades a Madrid) sinó també el vot dels xenòfobs de PxC!. O sigui, que després del seu fugisser pas per l’alcaldia de Tiana el Sr. Muñoz torna a tenir el mateix càrrec: ser un home de la confiança política del govern de Mataró, però d’un govern que es pot qualificar de moltes maneres però difícilment es pot titllar de progressista.

En aquest comentari en cap moment dubto de les capacitats professionals del Sr. Muñoz, que a l’àmbit de l’Educació són moltes. El tema és senzillament polític: un progressista difícilment pot ser un càrrec de confiança d’un govern de CiU que necessita les cireretes de PP i PxC. D’aquí el títol d’aquest post: EL PROGRESSISME D’ALGUNA GENT TÉ PREU

 

Proper Post: Dmartss 25 de setembre de 2012

Títol: PLE DE SETEMBRE. APUNTS D’UN TAFANER

 

EL SUPOSAT CAS GRANELL: ALGUNS AMB UN PARELL!

 

 

 

Tot fent el tafaner per la xarxa descobreixo que hi ha qui s’entesta a crear una polèmica arran del pregoner de la Festa Major d’aquest any. Parlant fort però sense arribar a cridar, es diu que l’alcaldessa ha vetat al Sr. Granell com a pregoner. Un servidor de tots vostès té dos records personals intensos del Sr. Granell: el primer, parlant d’economia molt aviat pel matí a un programa d’en Josep Cuní per la ràdio (fa molts anys, no recordo quin programa era però tant si val perquè si fa o no fa tots són iguals) i el segon, quan el principi de ser un servidor de vostès alcalde de Tiana, va venir a veurem per exposar-me que una de les prioritats del meu govern hauria de ser expropiar els terrenys de l’antic camp de fútbol per evitar que s’hi construïssin casses, com pretenia el propietari. És evident que li vaig fer cas  (no només a ell, clar!) i des de fa més de 10 anys aquest indret s’ha convertit en l’espai de trobada de tots els ciutadans del poble.

La polèmica la trobo absurda. En primer lloc, coneixent l’alcaldessa i sabent les relacions de tota mena que ha mantingut amb el Sr. Granell (des d’alumne seva a convidada a l’atorgament de la Creu de Sant Jordi, per només posar dos exemples) no m’encaixa com a promotora del veto. A més, davant d’una acció sempre cal buscar-hi les motivacions i en el cas teòric del veto, no ni veig cap raó perquè l’alcaldessa  manés que el Sr. Granell no fos el pregoner, a banda de que una reacció d’aquest estil no m’encaixa amb el seu caràcter.

Fa molts anys a  la premsa escrita  es parlava de les “serps d’estiu”. És a dir, a manca de notícies, els periodistes i assimilats, donaven cabuda a tota mena de fets insòlits, des del Yeti al monstre del llac Ness. Tota la polseguera provocada per aquesta suposada notícia en relació al pregó  (i que alguna Montse ja li fa dir que el govern no és progressista) és ben fàcil de sedimentar-la: que algú/alguna de la Comissió de festes expliqui com van anar els fets. I tractant-se de matèria tianenca, ara no em digueu que potser tindran por a parlar... per les represàlies!. Es podria demanar la versió dels fets a algú de la Comissió de prestigi provat i no sospitós de parcialitat. I apa, tema tancat!

 

Prou complicat està tot per encara complicar més les cosses en va, sobretot si no hi ha cap font de primera mà que permeti reconstruir tot el cas. Sovint el pregoner/a de la Festa Major ha estat objecte de polèmica (si més no, recordeu l’any d’en Pau Riba) però és molt fort parlar de vetos sense cap prova i embolica que fa fort!.

 

Permeteu-me un cinisme final: a Tiana sempre s’ha valorat més la faràndula que l’acadèmia. Ens han volgut identificar com un poble d’artistes i mai de científics. Per tant, en el futur pregoners d’aquesta darrera categoria serien benvinguts. Per exemple, un dels viròlegs amb més prestigi del món viu a Tiana des de fa molts anys i no crec que ningú hagi pensat amb ell com a pregoner ... Potser això també es vendrà com un veto de l’alcaldessa!

 

Proper Post: Dimecres 12 de setembre de 2012

Títol: EL PROGRESSISME D’ALGUNA GENT TÉ PREU

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

UN BUIT A LA CASA GRAN

 

 

Ja ha passat l’estiu i tornem-hi. A Tiana ha estat un estiu normal, sense grans canvis, mantenint bàsicament el cicle festiu que al llarg dels anys varen construir, de mica en mica, els diferents regidors de cultura de l’Ajuntament: Carreras, Mª de Gàdor i Francesc Riera. L’oferta de casals és àmplia i permet a la canalla (i als pares també) gaudir millor de l’estiu, aprofitant les magnífiques instal·lacions esportives del poble. El primer dia de setembre vàrem tenir un ensurt en forma de foc que ens va fer témer un altre 1994; si es confirma que va ser provocat, cal preguntar-nos que falla en aquesta societat perquè determinats individus posin en risc no només els valors ecològics d’un parc natural sinó també la vida i els bens dels ciutadans.

 

Ara ens enfrontem a un començament fort de l’any polític, amb la celebració de la Diada i també de la Festa Major. Penso que s’acosten moments molt durs i que la situació econòmica afectarà a la forma tradicional de fer política, també la municipal. Si a més hi afegim una crisi institucional i una crisi de país, veurem com ens en sortim de tot plegat. Penso fer el tafaner i poder comentar-ho en aquest bloc.

 

Aquest inici de cicle té una novetat importat a l’Ajuntament, com és el fet que la Montse  s’ha jubilat. La Montse ha estat un element clau de la feina de l’anomenada casa gran i personalment, en la meva condició de nouvingut, recordo els primers tràmits, fets amb ella,  tot just arribat a Tiana a començaments dels 80. Després vaig tenir la satisfacció de treballar dotze anys al seu costat i, sens dubte, que molts tianencs li tenim moltes coses a agrair. Espero que aquest senzill homenatge des d’aquest racó d’observació de l’actualitat del poble li agradi però penso que li devia. Només resta desitjar-li que gaudeixi plenament d’aquesta nova fase de la vida, que s’ho mereix.

 

Proper Post: Dimecres 12 de setembre de 2012

Títol: EL PROGRESSISME D’ALGUNA GENT TÉ PREU

FINAL DE TEMPORADA I ANUNCI DE DOS NOUS BLOCS

Acabo la temporada; convé desconnectar una mica aquest agost, a la vegada que vull treballar en dos nous blocs. Per ara només tinc l’esquema i el títol: Los amortizados (en espanyol per públic que vol tenir) i la Crisi dels idiotes. Per ara, res més. Agrair, això si, els meus fidels seguidors que fan d’aquest bloc un dels més seguits de la política tianenca. Procuraré millorar-lo dia a dia, amb novetats. I desitjar-vos a tots un bon estiu i que la tornada a la tardor no sigui tant dolenta com sembla. Una abraçada!

 Proper Post: Dilluns 3 de setembre  de 2012