QUAN L'ALVAR VA ESTAR A PUNT DE SER REGIDOR DE CULTURA

L’Alvar Sunyol és un gran artista i una persona molt estimada a Tiana. Un cop va estar a punt de ser Regidor de Cultura. Avui recordaré aquesta anècdota. A les eleccions de l’any 1995 tres partits d’esquerres (PSC, ERC i IC) vàrem fer un pacte de progrés per capgirar el govern convergent de Tiana, que feia 15 anys que durava. A mi em va tocar ser Alcalde i malgrat que l’Alvar anava a les llistes de CiU, li vàrem fer públicament la proposta de ser Regidor de Cultura al nostre govern. Sé que li va fer gràcia i que estava disposat a acceptar però els responsables del seu partit, amb un error polític evident,  no li van deixar. Crec que va ser un exemple de generositat política, allunyat de qualsevol sectarisme, i que no va ser possible pel dogmatisme d’alguns, que creien que recuperarien aviat l’alcaldia de Tiana i que ja porten quasi 18 anys de sequera...

Per sempre més serà impossible conèixer com hagués evolucionat la cultura tianenca sota la direcció política de l’Alvar. No obstant, sempre va col·laborar amb els governs que vaig encapçalar al llarg de 12 anys: ho feia per Tiana. Vull recordar l’escultura de la Plaça de la Vila, el jardí Lola Anglada i els murals de la sala de plens, per només posar tres exemples. Sempre ha estat disposat a ajudar a qualsevol entitat que li ha demanat ajut, de forma absolutament desinteressada. Però d’aquest paper de l’Alvar en parlarem un altre dia...

Proper Post: Dimarts 2 d’abril de 2013

Tema: EL TEOREMA DE PASCUAL

LA SITUACIÓ ECONÒMICA DE L'AJUNTAMENT I A ON S'AMAGA EL SR. NOLIS

Divendres passat, l’Alcaldessa de Tiana va passar comptes en públic de la situació econòmica de l’Ajuntament, tal com es va comprometre ara fa mes d’un any. Si recordeu, a finals de 2011 l’Ajuntament de Tiana estava en situació de suspensió de pagament degut a les barbaritats econòmiques que va cometre el govern del Sr. Muñoz, sortosament  El Breu per la salut l’economia del  poble. L’Ester no va voler fer sang del passat  encara que si la situació que es va trobar era la que era tenia uns culpables ben concrets ja que quan un servidor va deixar l’alcaldia a l’any 2007, els comptes estaven ben sanejats. 

Què va passar en els quatre anys del govern del Sr. Muñoz?.   Faré un resum dels fets més significatius:

• Es va contractar personal a tort i a dret. De fet el nou govern, d’ençà 2011 ha suprimit 13 llocs de treball i els serveis es continuen donant. El govern del Sr. Muñoz va engreixar la plantilla, per damunt de les ratios del Maresme.  Això tenia un  pes d’uns 225.000 euros anuals

• Es van fer despeses sense disposar de partides per poder-les pagar. De fet l’Alcaldessa es va trobar un total de 1.670.000 euros de factures impagades entre els anys 2007 i 2011 i per poder-les liquidar s’ha hagut de demanar un nou préstec. I les sorpreses sota la catifa continuen apareixen més d’un any després ja que van deixar de pagar les actualitzacions d’algunes contractes, ara reclamades per import de 177.000 euros.

• La transformació del  demanial del pagament del pavelló poliesportiu en crèdit pur i dur va ser un altre error que va contribuir a complicar la situació econòmica.

• L’elaboració any  darrera any de pressupostos irreals, en els que es consignaven partides  que mai s’arribaven a realitzar i que només servien per quadrar els números de manera fictícia.

Tots aquests errors els va denunciar el Grup Municipal Socialista durant els anys de govern del Sr. Muñoz i de res van servir els nostres advertiments i propostes. En tot cas la gravetat de la situació en la  que el sr. Muñoz va deixar l’economia del poble no ha de ser matèria de discussió política ja que existia un informe de la Diputació de Barcelona que ho posava ben palès, informe del que no es fa informar i que ara ningú ha localitzat a l’ajuntament. Es veu que el Sr. Nolis, a més d’amagar factures sota la catifa també hi amagava informes de la situació econòmica - financera elaborats per una institució prestigiosa.

Sense entrar en detalls tècnics que podrien avorrir (i que trobarem en el document que es penjarà a la web municipal) tres indicadors són fonamentals per avaluar la situació econòmica d’un ajuntament:  l’equilibri financer, el romanent de tresoreria i l’endeutament.  Doncs be, a l’informe amagat de la situació de 2010, els dos primers  indicadors estaven en vermell i el tercer en àmbar. En només un any, s’ha aconseguit redreçar la situació i a finals de 2012, els dos primer ja estan en verd i el tercer continua en àmbar degut al crèdit que ha calgut demanar per pagar als proveïdors del Sr. Muñoz que van quedar penjats. Las xifres han canviat radicalment i s’ha aconseguit capgirar la situació.

A la sessió es va parlar de moltes més coses que ja aniré comentant en futures entrades. El públic assistent va ser força nombrós però jo vaig trobar a faltar al Sr. Nolis. Aquest senyor, a més de fer d’escolanet del Sr. Muñoz, va ser el responsable econòmic durant el quatre anys en els que es va gestar la desgràcia, amb el suport d’una intervenció de la que en algun dia n’hauré de parlar.  Però s’amaga de qualsevol debat públic, fugint de la responsabilitat directe que té en tot el que ha passat, ni tan sols per defensar la seva gestió. Ell prefereix, covardament, repartir fulls per les bústies de Tiana dient bajanades  i mentides, donant per bons números que ningú sap de on surten. En canvi, els números que demostren el desastre econòmic de la seva gestió surten de la Diputació de Barcelona, gens sospitós  ja que aquesta institució està governada pel seu partit. Una mica de seny i de vergonya, Sr. Nolis!

Proper Post: Dimecres 20 de març de 2013

Tema: QUAN L'ALVAR VA PODER SER REGIDOR DE CULTURA

CRÒNICA D'UN PLE MÉS AVIAT BUIT

L’ordre del dia del Ple dels mes de març era més aviat curt : dos punts (a banda d’aprovació de l’acta i assumptes de tràmit) i una pregunta del grup de CiU. Aquest  tafaner  es pensava que la cosa s’enllestiria aviat però déu n’hi do el que va durar el ple més aviat buit, amb moments agres per part del Sr. Hernández (de IC-GENT) que pensa que fent teatre  justifica millor el sou (bé, les dietes!).

El punt estrella va ser la ratificació de les sol·licituds del PUOSC pel període 2013-2016. El PUOSC és un Pla plurianual de la Generalitat de transferències monetàries als Ajuntaments per fer inversions i enguany també manteniments.  Aquest Pla ha estat convocat amb retard (normalment es feia a començament de mandat), s’allarga fins més enllà de l’actual legislatura (que acaba al juny de 2015), és més aviat pobre en recursos i s’han produït queixes  pel partidisme en la seva distribució. Malgrat que el punt de l’ordre del dia només pretenia una ratificació del decret d’alcaldia en relació al tipus d’actuacions sol·licitades per l’Ajuntament de Tiana, va derivar en una picabaralla  govern - part de l’oposició sobre el pla d’inversions 2011-2015.

Els posicionaments dels grups municipals es poden resumir de la següent manera: IC-GENT acusa al Govern de que no disposar d’un Pla de Mandat i de no haver endegat un procés de participació per triar les prioritats. El Sr. Nolis (de CiU) s’apunta al carro i es queixa de la manca d’informació. El Sr. Gonzalo (PP) fa ser les seves pròpies reflexions i protesta per l’escassetat dels recursos econòmics que aporta la Generalitat. El govern, per boca del Sr. Gost i l’Alcaldessa, es defensa amb brillantor i malgrat que ha de reconèixer no disposar d’un Pla de Mandat formulat com era tradicional, sí que ha establert les prioritats de les seves inversions (la via pública) sí que ha fet un pla de participació (mitjançant enquestes i reunions per “barris”) i el que proposa és conseqüència de la tasca feta.

De les paraules de l’Alcaldessa deduïm:

1. Que es pretén que l’espai públic sigui prioritàriament pels vianants i per aconseguir-ho es crearan borses d’aparcament (en concret es va citar la zona de la Petanca)
2. Que l’obertura de Issac Albèniz (la corba dels autobusos, per entendre’ns) no es cap prioritat  de l’actual govern, donat l’elevat cost i el fet que només un ciutadà ho va assenyalar com important en el procés de participació
3. Que pel que sembla a l’anterior mandat (el del Sr. Muñoz, El Breu)  es va perdre l’oportunitat de fer arribar la fibra òptica a Tiana i que hi ha negociacions obertes amb Telefónica  però amb poca esperança d’èxit.

El debat va derivar cap acusacions creuades de model urbanístic, de manca de dotació econòmica per part del govern de IC-GENT/C iU per l’obertura d’Isaac  Albéniz, de la manca d’informació que es dona a l’oposició... El to tant del Sr. Hernández com del Sr. Nolis va ser antipàtic, sovint mal educat i teatral. Posada a votació la ratificació del decret d’Alcaldia en relació al PUOSC, va ser aprovat amb l’abstenció de CiU i el vot en contra de IC-GENT. Com sempre, el Sr. Nolis va donar la nota perquè tot estant a favor de les inversions, es va abstenir per no haver estat convidat a ser partícip d’aquestes decisions. Ai senyor que feble és la memòria i es veu que ja no es recorda com actuava ell en la seva etapa d’escolanet del Sr. Muñoz!

Poc més de si va donar el Ple, més enllà del manifest pel dia Internacional de les Dones i de la intuïció que algun problema econòmic greu s’està covant a la Residència de Persones Grans...

Proper Post: Dimarts 12 de març de 2013

Tema: QUAN L'ALVAR VA PODER SER REGIDOR DE CULTURA

RÀDIO TIANA (II)

A l’entrada del passat dia 13 de febrer vaig comentar els inicis de Ràdio Tiana. Ara vull repassar breument els seus anys de consolidació, fins al final del meu mandat com alcalde (juny de 2007). Ho faig de memòria per tant és possible que cometi alguna imprecisió o oblit que, no obstant, no alteraran la imatge de la realitat.

D’ençà la seva inauguració, Ràdio Tiana va ser un viver de “nous periodistes” que posteriorment s’han obert camí a diferents mitjans de comunicació. Aquest és un important resultat de la nostra emissora local. Ja des del primer moment hi havia gran varietat programes,  que cobrien una programació ininterrompuda. Recordo encara  l’arribada del primer ordinador i el que va suposar aquesta millora tecnològica; també els problemes amb l’antena per aconseguir que la senyal arribés a tot el poble. Malgrat que sempre el funcionament de la ràdio s’ha basat en voluntaris, gradualment es va anar professionalitzant el personal fins arribar a disposar de cinc persones en plantilla, entre tècnics i periodistes.  Sensacionals els pastorets apòcrifs que els polítics van fer durant varis anys...

Una altre fita important dels responsables llavors de l’emissora fa ser la posada en marxa de la web municipal, una de les primeres que hi va haver a Catalunya, que va ser innovadora i en la que costava trobar-hi l’origen institucional. Recordo també (a una certa edat els records s’acumulen) la festa d’inauguració de la web feta a la Plaça de la Vila. Va ser un hapenning típicament tianenc...

Una part important d’aquest període la responsabilitat de la direcció de Ràdio Tiana va ser primer d’en Isaac Salvatierra (que va passar a ser Comissionat)  i després, durant molts anys, de Gemma Liñán. Crec que entre ells temporalment hi ha haver un altre director,  però  va durar molt poc i no recordo el nom. A partir de l’any 2005 es van anar fent oposicions per consolidar aquests llocs de treball i quan va tocar fer-ho amb la direcció, la Gemma no s’hi va presentar, per raons que per mi encara avui són un misteri ja que el plec de condicions no n’hi havia cap d’excloent. En aquell moment el Regidor responsable de comunicació era en Adrià Soler (ERC). Es van celebrar les oposicions i la guanyadora va renunciar pocs dies després (o no va arribar a prendre possessió, no recordo) i finalment va ser el següent en els resultats de les oposicions (en Cristian Peralta) qui va entomar la direcció fins que a l’any 2007 el Sr. Muñoz (El Breu) el va convidar a marxar.

Entre els molts serveis públics que l’emissora municipal va fer durant aquells cal incloure el haver obert la política local a tot el poble. A més de programes de política (debats setmanals, retransmissió de plens, debats a la Sala Albèniz, entrevistes a l’alcalde amb intervenció d’oients, etc.) els informatius de Ràdio Tiana feien un marcatge estricte de la tasca dels polítics. A base de rodes de premsa setmanals que convocava l’alcalde (amb assistència també de El Punt, en aquells anys referent de la premsa en paper) s’obtenia material suficient per omplir informatius al llarg de tot el dia. I quan l’alcalde feia alguna declaració, a continuació sortien les declaracions de la resta de portaveus municipals que sovint el posaven a caldo, especialment el Sr. Muñoz, sempre disposat a carregar a tort i a dret. Evidentment a un servidor no sempre el tractament de les noticies eren de la seva complaença però en cap cas vaig fer res per canviar-ho.  Mai més ha tornat a passar això i personalment em sento content d’haver contribuït a un debat polític obert i sincer a Tiana.

Què quina repercussió tenia tot aquest esforç?. Hi ha qui pot dir que en aquells anys el seguiment de Ràdio Tiana era baix. No ho crec. Es va aconseguir informar i interessar als ciutadans a la política local. Tots els polítics tenien ganes de sortir per ràdio i per converses amb tianencs es deduïa que la informació que tenien l’obtenien bàsicament de l’emissora municipal.

Tot això es va perdre amb el Sr. Muñoz el Breu i encara no s’ha recuperat. “Batalletes” nostàlgiques? N’esteu segurs? En tot cas, es va perdre transparència democràtica... Un servidor de tots vostès té anotades les vegades que entre 2007-2011 i com a cap del grup Municipal amb més regidors, em va trucar ràdio Tiana per fer alguna mena de declaracions. No arriben a 10 en quatre anys!

Proper Post: Dijous 7 de març de 2013

Tema: CRÒNICA D’UN PLE MÉS AVIAT BUIT

ALLÒ QUE EN NOLIS NO ENTÉN

En primer lloc he de demanar disculpes als meus seguidors per retard en penjar aquesta entrada. Escriure no només requereix temps sinó també un estat d’ànim que no sempre es té. Dit això i amb la promesa renovada de ser més puntual, anem a parlar del tema anunciat, que no és altre que ajudar a fer comprendre determinades coses al Sr. Nolis, darrer cap de llista de CiU a les eleccions municipals de 2011 a Tiana.

Tiana és un poble i sovint el safareig facilita conèixer determinades declaracions de personatges públics. I m’ha arribat la notícia que el Sr. Nolis no compren certes coses. Suposo que no entén  el misteri de la Santíssima Trinitat (jo tampoc perquè mira que és enrevessat) però a nivell mundà, el que no li entra pel cap (segons va manifestar) és que en un cicle triomfant de CiU a totes les eleccions i que a Tiana guanya per ampli marge excepte quan són eleccions municipals i el cap de llista és precisament el Sr. Nolis.

Donat que fa anys que el conec i que em cau tan be com es mereix, el vull ajudar en aquest procés de auto-coneixement. El Sr. Nolis, al juny de 2007, va ser el gran defensor del pacte amb IC-GENT, en contra del que pensaven molts militants històrics de CiU.  El seu entossudiment va crear nombroses desercions al partit i durant quatre anys, malgrat el seu pompós títol de “Regidor de Promoció Econòmica i Organització Municipal i de Serveis Municipals i d’Espai Públic” no va passar de ser un escolanet del Sr. Muñoz, El Breu. Com a responsable de l’àrea econòmica, va triomfar situant a l’Ajuntament al fil de la fallida, sense poder pagar proveïdors i amb moltes factures amagades sota la catifa, que s’ha trobat el govern actual. Va manifestar més d’un cop en privat no estar d’acord amb determinades polítiques de IC-GENT (com la contractació desaforada de personal) però va preferir esperar covardament el seu moment. Pensava que el seu moment serien les eleccions de 2011 i ja es veia alcalde; però vet aquí que els tianencs van preferir deixar-lo amb el mateix número de regidors (malgrat que CiU havia arrasat a la gran majoria de municipis). I per culpa del que el seu soci el Sr. Muñoz perdés un regidor i que sortís de l’Ajuntament amb la cua sota les cames, no van poder repetir el “pacte de perdedors”. I el Sr. Nolis va quedat instal·lat a l’oposició i així porta des de fa quasi dos anys.

El Sr. Nolis té un posat antipàtic, és un mal gestor (ho ha demostrat a la vida pública i també a la de les entitats tianenques), té escassa presència al carrer, treballa poc els assumptes de l’Ajuntament com ho demostra ple rera ple, no té mà esquerra, no sap negociar, és home de fòbies acusades i no amagades, és contradictori en els seus plantejaments, equivoca l’anàlisi política, ni sap treballar en equip ni els construeix, té dificultats evidents de comunicació, aparenta misogínia, no convenç en els seus canvis de postura (ara és més independentista més ningú!), etc...

Podria afegir més raons però aquestes penso que ja són  suficients per comprendre el perquè centenars i centenars de  tianencs no posen la papereta de CiU a unes eleccions quan qui encapçala la llista és el Sr. Nolis. I tot això ho he dit per ajudar a que el Sr. Nolis entengui el que per ell és un misteri, tal com manifestà. El més probable és que ho negui tot i no em faci ni “punyetero” cas. Millor, millor...per un socialista el millor candidat de CiU a Tiana és precisament el Sr. Nolis!

Proper Post: Dimarts 26 de febrer de 2013

Tema: RÀDIO TIANA (II)

RÀDIO TIANA (I)

Avui, dia Internacional de la Ràdio, sembla un bon moment per parlar de Ràdio Tiana. I donat que el tema dona per molt, el penso desenvolupar en varis articles. El primer el dedicarem a fer una mica d’història dels principis.

Quan un servidor de tots vostès va ser elegit alcalde de Tiana (juny de 1995) els mitjans públics de comunicació eren un erm: només existia un butlletí municipal (anomenat “Nou Pins”) reservat en exclusiva el govern i en el que l’oposició no hi tenia cabuda. L’obscurantisme va arribar al punt de fer sortir a un ciutadà de la Sala de Plens per portar una caixa de galetes amb foradets que l’alcalde de llavors (el Sr. Escudé) va interpretar que podia amagar una gravadora; la riallada va ser general quan escorcollat l’objecte subversiu, es va comprovar que només hi havia galetes!. Per aquells anys havia sortit El Punt, que amb la seva edició del Barcelonès Nord va trastocar la manera de fer política a Tiana. I també hi havia el Bé de Tiana, una iniciativa privada, que era l’únic mitjà de comunicació lliure.

Els governs de CiU mai van voler desenvolupar una emissora municipal, malgrat els projectes que van rebre per fer-ho. Un antecedent que recordo de ràdio feta a Tiana, tot just arribat al poble, van ser les emissions de Ràdio Tramvia, fetes des de la sala d’exposicions de La Punxa i en el que hi va participar activament Carles Cuní, entre d’altres que després van fundar Ràdio Ciutat de Badalona.

Bé, als pocs dies de ser alcalde va aparèixer en Isaac Salvatierra amb la proposta de fer Ràdio Tiana. La història ha de recordar la tasca imprescindible per aquest projecte del regidor Josan Ruiz, que va fer seu  i li va donar tot el suport per materialitzar-lo a nivell d’òrgans de govern. Aquells eren anys engrescadors  i aviat vàrem cremar etapes: demanar l’autorització, mig condicionar unes ruïnes municipals, adquirir els equips, buscar els col·laboradors....de manera que l’emissora es va inaugurar amb tot solemnitat el dia 11 de setembre de 1996, amb una forta moguda i amb la presència de Josep Cuní que em va entrevistar. El primer director de Ràdio Tiana (emissora municipal) va ser el mateix promotor Isaac Salvatierra i en Benet Ulecia va assumir les tasques de comissionat.

Vet aquí que en poc més d’un any es van capgirar els mitjans públics de comunicació: el butlletí municipal (ara anomenat Plaça de la Vila) va estar obert a la intervenció de tots els grups municipals, l’emissora de ràdio, la retransmissió dels plens, etc.

Quins són, al meu parer, els trets principals d’aquella primera fase de l’emissora?. El voluntarisme: cap dels molts col·laboradors cobrava res per la seva tasca i malgrat això es va reunir una número elevat i no pocs  d’ells després han reeixit en la seva professió. La implicació en el projecte: una part de les obres d’arranjament del local les van fer els mateixos col·laboradors de Ràdio Tiana. El localisme: res de connectar amb Catalunya Ràdio o la COM pels noticiaris; tots els programes eren fets a Tiana, amb notícies pròpies i amb els serveis informatius primer a càrrec d’en Isaac i la Cristina Villanueva, i a partir de 1998 a càrrec de Gemma Liñán. L’audàcia de cobrir 24 hores de programació amb producció pròpia. L’ambició de servei públic; per mi l’exemple més clar va ser el programa extraordinari per ajudar als damnificats del Huracà Mitch, on amb la col·laboració ciutadana es va recaptar una quantitat important de diners. I per damunt de tot, la llibertat d’expressió: mai es va condicionar des del govern de Tiana la feina de Ràdio Tiana, encara que algunes coses personalment poguessin agradar més o menys; i aquest compromís va quedar reflectit en una mena de reglament que si algú/una encara el guarda crec que en serà prova suficient del que dic.

Anècdotes d’aquells anys?. Moltes però m’allargaria massa. Només dir que una de les principals preocupacions dels primers moments va ser evitar que s’escapessin paraulotes per les ones; encara recordo un cartell una mica naïf penjat a l’estudi...

Seguirem!

Proper Post: Dilluns 18 de març de 2013

Tema: ALLÒ QUE EN NOLIS NO ENTÉN

APUNTS D'UN TAFANER AL PLE DE FEBRER

El ple ordinari del passat 5 de febrer va ser llarg i en aquest petit espai no és possible fer un resum de tot; per això em limitaré a comentar dos aspectes que des del meu punt de vista són els més importants.

RESOLUCIÓ LICITACIÓ SERVEIS DE NETEJA VIÀRIA I RECOLLIDA DE RESIDUS. Aquest és un tema que s’arrossegava del govern del Sr. Muñoz, El Breu ja que malgrat esgotar-se l’anterior concessió de servei, la va perllongar amb una evident pèrdua de qualitat i d’obsolescència de la maquinaria, situació a més perillosa. Doncs bé, la nova contracta ha estat adjudicada a la millor oferta tècnica i econòmica i suposarà una major qualitat a la via pública e inclou accions com la substitució dels contenidors envellits. El Sr. Nolis no tenia el dia i amb arguments estrambòtics per votar que no (com que el nou servei suposa un increment d’un 22% dels costos, que se li va desmentir), va gosar també fer de mestre tites donant lliçons a tothom sobre “diàleg públic competitiu” (DPC). Els que alguna cosa sabem d’administració pública som coneixedors de la complexitat d’aquest procés, de difícil aplicació al cas dels serveis de Tiana. Però jo em pregunto: si tant meravellós és el DPC, per què no el va aplicar ell durant la seva breu etapa com a “Regidor de Promoció Econòmica i Organització Municipal i de Serveis Municipals i d’Espai Públic”?. I fins i tot, perquè no va aplicar el diàleg competitiu a l’adjudicació que ell va fer a SAGE AYTOS del projecte de modernització administrativa?. D’aquest tema en parlarem en profunditat un altre dia...

A més, en aquest debat el Sr. Nolis va mentir descaradament, negant un i altre cop cap coneixement de la reclamació de l’empresa concessionària de la quantitat de 177.000 euros per actualització de tarifes, deute que ell amagà sota la catifa i del que ja n’he parlat. Que va mentir ho demostrarem documentalment ben aviat...

MOCIONS ENTRADES PER VIA D’URGÈNCIA. Es van entrar dues mocions per aquesta via, una referent a la corrupció política (presentada pel grup del PSC, amb l’adhesió d’ERC) i la segona de suport a la declaració de sobirania i al dret a decidir del Parlament de Catalunya (presentada coralment per CiU, IC-GENT i ERC).

La primera va ser aprovada per unanimitat, com era d’esperar, donada la preocupació pública per la xacra social que suposen els casos de corrupció que es van coneixent i que taquen a la majoria de partits. Estem davant d’un greu problema, que exigeix un canvi radical de comportaments. No és acceptable que quan més pateixen els ciutadans, existeixin fatxendes que fan del càrrec públic una via pel ràpid enriquiment.

En canvi, la segona va ser aprovada pels tres grups que la signaven, mentre que el PP hi va votar en contra i el PSC s’abstingué. El posicionament del PSC va ser decidit en una nombrosa assemblea que va votar democràticament el que calia fer, cosa que dubto fessin els restants partits. Un s’afilia voluntàriament a un partit però cal respectar el joc de les majories; en tot cas, la defensa de la consciència és millor fer-la fora dels òrgans de direcció i dels càrrecs públics. La postura del PSC és clara: a favor del dret a decidir però no com ha estat aprovat pel parlament de Catalunya i defensa una consulta legal, acordada i vinculant. L’abstenció del grup municipal socialista, a partir de la llibertat de vot decidida al darrer Consell Nacional, manifesta una equidistància entre les postures negacionistes del PP i el text aprovat (per CiU, IC i ERC) que pressuposa el final d’un procés independentista. És d’esperar que aquesta mena de mocions es posin sobre la taula dels Ajuntaments, donada la situació que estem vivint però res aportant per la solució dels problemes reals dels municipis.

  

Proper Post: Dimecres 13 de febrer de 2013

Tema: RADIO TIANA (I)