ELS SOROLLS DEL PARC MASCARÓ I EL “PÁJARU” PIRÒMAN

 Aquest estudiós de l’ornitologia tianenca segueix cada mes la reunió que els “pájarus” fan i aprofito per escriure una de les meves notes ornitològiques. Voldria començar amb una reflexió: l'única manera de resoldre problemes (govern i oposició) és pactant i treballant junts; els focs d’artifici per després poder penjar un vídeo a un blog (per familiars i amics) són més aviat poc útils. Per això, amb dues mocions sobre la taula, en rebutjar el “pájaru” incendiari la seva retirada (com proposava el pardal que mana) no se situa a la línia del que convindria.

Faré també una mica d’història. Al voltant del Parc Mascaró hi ha un problema puntual (en el sentit que és un punt del poble, no temporal com algú va confondre) de festes culturals que pel seu horari, freqüència i intensitat acústica molesta els veïns. Es disposa certament d’una ordenança de sorolls (aprovada l’any 2022) que els socialistes  entenem inaplicable donat que algú la va copiar d’un municipi gran; que és inaplicable ho demostra que al darrer dia la policia local no estava en condicions de fer mesures acústiques. Coneixedors del problema el nostre regidor (Miquel Santiago) ho va treballar i vàrem ser els primers d’entrar una moció (quatre dies abans que l’alternativa, que ve a recollir el mateix excepte en el tema de modificació de l’ordenança) en dues línies bàsiques: adaptar l’ordenança i aplicar-la amb contundència. Les intervencions dels dos representants de la Plataforma demostra que hi ha un problema i greu.

Cal recordar que el govern de JuntsxTiana té majoria absoluta. Per tant, per poder tirar endavant la nostra proposta la vàrem treballar conjuntament, mantenint els nostres objectius. És la moció que es va aprovar, també amb el vot del PP i ara poden estar ben segurs els veïns de la zona que exigirem la seva aplicació com a via per solucionar un problema que fa anys que està enquistat, amb la voluntat de trobar un nivell de convivència que faci compatible el benestar dels veïns amb l’activitat cultural.

Què hi ha de dolent en tot això? Haver pactat amb JuntsxTiana? Si volem que les propostes positives que fa el regidor Miquel Santiago tirin endavant, cal pactar necessàriament amb ells. El PSC ho  va fer després de treballar i parlar amb veïns afectats. O potser és millor fer-se la víctima, dient un representant públic que és un simple missatger? Convido a reflexionar sobre aquest punt.

La Plataforma va preferir la via d’un regidor no adscrit (RnA) per fer arribar les seves demandes al Ple. Ho respectem i sabem diferenciar perfectament els objectius dels veïns i els d’un RnA, que no representa a ningú més que a ell mateix (perquè aixì ho ha volgut). Això sí, amb l’ajut de dos homenots (en el sentit de Josep Pla) que encara tenen el carnet del partit i que fan tant mal com poden, bramant sobretot contra aquest humil ornitòleg... que a Tiana se sap tot!. No voldria ser setciències, però aquesta sí que es una qüestió kafkiana (donat l’interès que aparentment algú té per aquest autor, al que recomano llegir).

El temps posarà cadascú al seu lloc, n’estic segur. Però ara mateix, i gràcies a la feina del regidor Miquel Santiago, hi ha aprovada una moció per una aclaparadora majoria al Ple (la democràcia es això: votar i comptar) que es compromet a: modificar l’ordenança perquè sigui aplicable; un pacte de poble per garantir un oci festiu i cultural responsable i respectuós, de manera conjunta amb els veïns, les entitats i l’Ajuntament de Tiana; dotar  la policia local d’equips i personal necessaris per realitzar un seguiment eficaç del compliment de la norma de soroll; encarregar un estudi exhaustiu per mesurar els nivells de soroll en els dies d’activitats ¸col·locar senyals informatius sobre els horaris i normes d’ús del parc, i dur a terme campanyes de conscienciació dirigides als participants de les activitats sorolloses per fomentar el respecte cap als veïns.

Si tot això es compleix, és una via segura per a solucionar el problema. I els socialistes, com a autors de la proposta inicial, farem un seguiment proper que tot es compleixi. I el regidor Miquel Santiago queda a disposició dels veïns pel que calgui.

La resta és fum i foc d’encenalls. I com va dir el pardal que mana, hi ha qui busca tolls de benzina per tirar-hi un llumí. Això fa que algun “pájaru” sigui piròman. Hem descobert una subespècie nova a Tiana!

LES ELECCIONS D’AHIR A TIANA: MILLORA DEL PSC I RETROCÉS DE L’INDEPENDENTISME

 

Ahir a Catalunya vàrem votar per a constituir un nou Parlament i els resultats són clars: el PSC ha guanyat per primer cop en vots i escons, crea una gran distància amb el primer partir autoproclamat independentista i ERC pateix una davallada important. També per primer cop des de la recuperació de la democràcia, els nacionalistes/independentistes no sumen una majoria absoluta. Tot albira una situació complexa per elegir al nou president de la Generalitat, que sota una òptica democràtica objectiva hauria de ser Salvador Illa. Amb ell es pot obrir una nova etapa al nostre país, després d’una dècada perduda.

Penso que amb els resultats d’ahir es pot certificar el final del “procés”, encara que és evident que resten moltes incògnites obertes.

No és intenció d’aquest humil comentarista valorar els resultats en l'àmbit nacional; experts amb més coneixements i des de diferents òptiques ja faran aquesta feina. Jo em limitaré a  valorar els resultats a Tiana on, malgrat que a les eleccions d’ahir al Parlament de Catalunya ha guanyat un partit autoproclamat independentista (JuntsxCat+), l’independentisme continua retrocedint espectacularment: ha passat de representar un 62,7%  l’any  2021 a un 53,9% l’any 2024; quasi ha perdut 10 punts de suport en només tres anys. Estem molt a prop de ser un poble només mig independentista.

Els socialistes estem molt contents; hem de donar les gràcies a 1013 tianencs i tianenques que han votat al PSC, un 22,23% i 250 vots més que fa tres anys  i quasi 500 més que l’any 2017, amb una participació semblant. També suposa 4,5 punts més que fa un any amb les municipals. És evident que els resultats depenen de moltes coses, però també del candidat que hi ha davant d’una llista: i quan aquest candidat/a és bo/ona, els resultats milloren. Estem, per tant, satisfets, però convençuts que només la feina es pot portar a recuperar l’alcaldia a Tiana, que és el nostre pròxim objectiu.

Altres valoracions dels resultats d’ahir: el PP ha millorat força i se situa als seus percentatges habituals abans de la irrupció de Ciutadans a l’arena política.  I una dada preocupant: els extremistes de dreta (independentistes o no, és a dir  Aliança Catalana i VOX) suposen a Tiana quasi un 8% del vot total, amb 360 partidaris.  Aquest és un fenomen nou a Tiana i que valdrà la pena parar-hi atenció. La CUP i COMUNS més o menys com sempre, al voltant del 5% dels votants.

Aquesta és una primera valoració d’urgència que caldrà aprofundir. Serà interessant, per exemple, analitzar on han anat a parar els més de 2000 vots que fa un any van anar al sac de Junts x Tiana i que han quedat orfes. Segurament aquesta valoració permetrà veure el llautó a qui es presenta a les municipals com aliè als partits polítics “tradicionals”.  Com s’han repartit les dues ànimes de Junts x Tiana a aquestes eleccions? O no han votat, o han anat a parar a la CUP (penso que en poca proporció) o han retornat d’allà on havien sortit, de la Convergència de sempre. Evidentment, el vot és secret i aquesta afirmació  (potser agosarada) és més per flaire que per objectivitat.

Si considerem que qui treu més vots és el guanyador d’unes eleccions, felicitem  Junts x Cat+ (ens agradaria que aquesta regla s’apliqui també al conjunt de Catalunya). Si també considerem guanyadors qui han incrementat significativament els seus vots, també ho som el PSC i en menor proporció, el PP. Per tant, tres guanyadors amb grau divers en un escenari de retrocés de l’independentisme a Tiana.

 

EN LA MEMÒRIA D’EN RAFA MADUEÑO, QUE ENS HA DEIXAT

 

Una mica d’història personal. Jo em vaig fer militant socialista gràcies a dos companys: en Marià Martí (que en va enredar a fer d’apoderat socialista a les primeres eleccions democràtiques l’any 1979 i en Rafa Madueño, que em va introduir a la sectorial de medi ambient del PSC. Aquest ha mort aquesta matinada, després de lluitar amb valentia contra una maleïda malaltia, i la notícia m’ha dolgut profundament. Per això crec que val la pena un record, tan íntim com pugui.

En Marià ha escrit avui parlant d’en Rafa: “gran lluitador sindicalista, militant socialista, polític honest com el que més, compromès amb la defensa del medi ambient, humanista i gran persona. Una gran pèrdua. El trobaré molt a faltar. Sempre el recordaré”. Té tota la raó; quan el vaig conèixer era Diputat molt actiu al Parlament de Catalunya (Tiana ha tingut tres diputats per ara: en Rafa, la Caterina Mieras i Pere Esteve) i vàrem a començar a treballar plegats (amb Vicenç Sureda, també desaparegut, i una munió de companys entre el que recordo a en Joan Parpal i Rafa Mantecón).

El seu primer pas va ser la creació de la Federació de Medi Ambient, dins del PSC. En Rafa i els que el seguíem, vàrem ser uns avançats a introduir el discurs mediambientalista a la política, demanant coses com la creació d'una Conselleria de Medi Ambient o rebutjant l'energia nuclear (sobretot arran de l'accident de Vandellòs l'octubre de 1989) o donant abast ambiental als programes de successives eleccions. Després altres han omplert un buit que vàrem deixar els socialistes a causa de tots els entrebancs que van posar a la creació de la Federació, en un moment especialment tempestuós pel partit (Congrés de Sitges, 1994). Recordo especialment l'acte celebrat a Montjuïc, amb moltes ONG's presents i que hagués estat l'oportunitat per liderar el socialisme la lluita a favor del medi ambient, a un moment que tant hi havia per fer a Catalunya (com encara ara).

Va ser llavors quan en Rafa va traslladar la seva capacitat immensa de treball a la societat civil, al marge de les estructures del partit. Va crear una exitosa Fundació Eco-Mediterrània (amb l'ajut entusiasta i imprescindible de la seva companya, Maria Antònia Grifols que sempre va estar al seu costat) que es va dedicar fonamentalment a la formació de tècnics ambientals, que avui en dia treballen a moltes administracions. També va realitzar les primeres auditories ambientals (conseqüència de la presència d'en Rafa a la transcendental Conferència de Rio de Janeiro el 1992) que es van fer al nostre país, amb molts contactes internacionals i amb una ingent activitat.

Potser ara ja ningú ho recorda, però també va crear una associació ambientalista anomenada Aiguaviva, que va tenir una curta vida en un entorn que havia experimentat molts canvis i quan formalment els "verds" eren altres, no els socialistes. Tan evident perquè mai un socialista, fins ara, ha estat conseller de Medi Ambient.

Són petits apunts de la feina d'en Rafa al camp de l'activisme ecologista; no vull que es perdin. Després de tot això, em vaig dedicar a la vida municipal a la qual sempre va participar en Rafa, a les nostres assemblees, a ajudar a elaborar programes municipals, a aconsellar malgrat que no sempre li fèiem cas... Després la bogeria entorn dels fets 2014-2017 diria que ens van separar políticament, encara que mai ens ho vàrem dir, i vàrem continuar sent bons amics.  I molts amics d’aquest llarg viatge tots ens vàrem aplegar a la festa que va organitzar la Maria Antònia pels seus 70 anys.

L'últim record que tinc d'ell en vida és la seva assistència a l'acte de presentació del llibre "Federalisme Fàcil" que vàrem fer a Tiana el febrer passat, amb els companys Jaume Moreno i Siscu Bages. Va fer una gran intervenció, en veu fluixeta, on va deixar molt clar què entenia en Rafa per federalisme d'esquerres, amb un posicionament que personalment hi vaig està d'acord. Ens vàrem acomiadar fins a la següent... però malauradament no hi ha hagut propera.

Jo només conec part de la vida d'en Rafa, d'ençà que el vaig conèixer. Altres podran parlar de la seva lluita contra el franquisme. El meu relat està basat en records personals; potser no és totalment objectiu però sí sentit. Espero no molestar a ningú perquè ho he fet de cor. Per a mi ha estat un referent polític: diputat actiu i honest, activista mediambiental dels primers moments, creatiu, treballador infatigable, amb capacitat per arrossegar gent... Sovint penso quan diferent hagués estat el paper del socialisme a la transformació del nostre país en temes de sostenibilitat si tots haguéssim fet més cas a les idees d'en Rafa. Però això ja no té marxa enrere!

Rafa, on siguis, descansa en pau després d'una vida viscuda amb intensitat i honestedat!

 

"PÁJARUS" REMULLATS SENSE PASSAR PER AIGUA!

 

Aquest cap de setmana Tiana hem estat mofa i rialletes per part d’alguns mitjans de comunicació (per exemple a Rac1,  El Periódico, etc). Bé, en realitat les crítiques són dirigides a l’Ajuntament que havia organitzat una jornada sobre l'aigua (Planta't contra la sequera) que s'havia de fer diumenge, 28 d'abril, i hi havia activitats pedagògiques i de divulgació amb ponents locals i experts en la matèria. L’Ajuntament ha dit que la suspensió és a  causa de la previsió de pluja i que properament informaran de la nova dat

El Periódico diu concretament: un dels afectats per aquesta predicció és l'Ajuntament de Tiana, que ha protagonitzat una publicació en 'X' bastant irònica, ja que han hagut d'ajornar un esdeveniment anomenat "Planta't contra la sequera", pels possibles ruixats d'aquesta finalitat de setmana a la província de Barcelona.

És tot una mica estrany. La majoria d’actes es feien sota coberta i és de suposar que sense goteres. I l’horari era entre les 10,30 i les 13,30. Sabé quanta aigua va caure a Tiana el diumenge 28 d’abril pel matí?

En què es va fonamentar l’ajuntament per fer la suspensió de l’acte? En les previsions del seu meteoròleg de capçalera, que tenia que fer una xerrada sobre  l'evolució de la precipitació al municipi? Caram, potser el passat ho porta bé però la previsió de futur una mica escassa.

En tot cas, per què no ens diu el Govern de Tiana la veritable raó de la suspensió de l’acte? Perquè ploure, el que es diu ploure, no va ploure... només alguns litres a la tarda, més tard que quan hagués acabat l’acte

REUNIÓ D’ABRIL DELS “PÁJARUS” DE TIANA: MODIFICACIONS, IMPREVISIONS I INDECISIONS

 A la reunió d'abril, els "pájarus" que manen van portar dues modificacions de crèdit (ja n'hi van set en tres mesos). El Cap dels pardals va dir que una modificació de crèdit no és més despesa sinó tan sols modificar partides, passar diners d'una caixeta a l'altra. En part té raó, però les partides que ara es buiden són diners que no s'han gastat en el primer trimestre (com sous de personal que encara no està contractat) que van a una nova despesa. Però si l'any vinent es consolida la despesa i a la vegada el personal ja està contractat, tot plegat sí que serà increment de despesa.

Potser una modificació no és més despesa, però sí que és improvisació. És a dir, cal posar diners a coses que no s'havien previst o que s'havien dotat de manera absolutament insuficient. Hem de deixar que avanci l'any i a veure com acaba tot plegat, sobretot a partir del moment que estigui operativa la comissió de seguiment dels pressupostos. Tinc la impressió, amb tantes modificacions, que la pota de la gestió econòmica d'aquest govern té una base inestable. Els fets ens ho diran.

Però va haver-hi molta més imprevisió, com haver de retirar un punt de l'ordre del dia (el referent al nou concurs de l'Escola Bressol) "in articulo mortis" quan fa mesos i mesos que preparen el concurs. Aquest fet, a més d'imprevisió és indecisió: els pardals que manen van tenir por escènica a una revolta de part del professorat sinó s'atenien les seves reivindicacions salarials. I al final "s'han baixat els pantalons" (frase totalment metafòrica perquè els pardals només porten plomes) i han convocat una altra reunió extraordinària pel dia 9 d'abril, a una hora totalment intempestiva. Aquest tafaner estarà amatent per informar.

La imprevisió i indecisió es va viure també amb relació a la nova normativa de la piscina. Es van dir mentides: aquest cronista sap que les relacions amb l'Ajuntament de Montgat no passaven per un bon moment i que finalment els alcaldes es van reunir just abans del Ple. I es va fer un canvi sobre la marxa: sobre 2000 abonaments, en lloc que els montgatins tinguessin accés a un 20%, es va incrementar a un 30%. Trobo que el sistema que es vol implementar no tindrà tants bons resultats com s'espera i pot ser caos, més en situació de sequera (parlar de "refugi climàtic" em sembla una mica desproporcionat).

Montgat sense platges, piscines particulars buides i 2000 abonaments quan l'aforament màxim de la instal·lació és de 400 persones, dibuixen una equació de difícil resolució. També ho seguirem.

Resum doncs de la primera reunió d'abril dels "pájarus" de Tiana: els pardals es dediquen a modificacions, improvisacions i indecisions.

ARTICLE DEL "PÁJARU SOLITARI"

 

Vet aquí que el "pájaru" solitari ha fet un article que considero molt interessant i reprodueixo en el meu blog d’ornitologia ja que d’alguna manera és una contribució al coneixement del comportament dels pardals

Els socialistes estem contents que de nou puguem expressar la nostra opinió a la revista municipal, que no ha aparegut durant 5 mesos per problemes de l’adjudicació d’un concurs per la seva confecció. El Govern de Tiana no porta massa bé el tema de les licitacions, solen anar amb retard i a vegades amb conflictes. Gestionar és també fer les coses a punt i bé. És massa senzill culpar de tot plegat als treballadors.

Una majoria absoluta s’hauria de gestionar amb generositat i no amb atacs.

Avui ens preocupa l’ambient que s’està creant en les relacions entre el Govern de Tiana i els socialistes. Esperem que no sigui un contagi del que passa a altres nivells de la política. Però no és normal enganyar perquè es retiri una moció presentada al Ple pel nostre Grup, ni tampoc que un regidor del Govern ens titlli d’estafadors (estafadors, que, per cert, el van defensar en solitari fa poc quan li van fer una reprovació) a través de les xarxes, ni que s’apropiïn d’iniciatives que els socialistes hem treballat de valent (com la de fer servir un dron per la vigilància).

Cal recordar que l’any 2022, perquè el Sr. Salvatierra fos alcalde, va requerir els vots decisius dels socialistes. I a partir de la nova legislatura, li hem donat suport als pressupostos i també una moció nostra va permetre aprovar un IBI menys lesiu pels tianencs i tianenques. La nostra ha estat una oposició responsable, sovint incompresa, i que ens agradaria poder mantenir.

Miquel Santiago, l’únic regidor socialista, estic sempre a la disposició de tots. Cada dilluns, de 9:00-12:00h, us puc atendre al meu despatx de l’Ajuntament.

CRÒNICA GLOBAL O DESINFORMACIÓ TOTAL?

 

Mai hauria somiat CRÓNICA GLOBAL ser tan llegida a Tiana. I la passada setmana ho ha estat per un article, d'una tianenca, que carrega durament contra el gestor d'El Casal durant molts anys i, de retruc, el PSC. Desconeixem si tot respon a alguna cosa més que un interès periodístic, però certament l'article peca d'un error fatal d'entrada: només recull les opinions d'una de les parts (l'actual alcalde), no contrastades ni amb cap militant del PSC (ho hem comprovat) ni amb qui seria lògic haver-ho fet, com és el cap del Grup Municipal o el Primer Secretari Local.

Pel fet que algú s'ha encarregat d'escampar l'article per les xarxes, creiem que és la nostra obligació respondre a les acusacions i, donat que CRÓNICA GLOBAL no ha volgut acceptar la nostra opinió, ho fem des de les nostres xarxes, aportant informació, tota ella contrastada per la documentació que hem recollit.

1)      És absolutament fals que la darrera pròrroga del contracte per portar el servei del bar d'El Casal per part de l'adjudicatari hagués acabat l'any 2013. Tenim el document que ho demostra; són els denunciants els que han de provar el que diuen.

2)      En tot cas, l'octubre de 2013 ja s'havia aprovat l'expedient per un nou concurs. Diverses causes el van fer impossible la licitació en aquell moment: a) la situació de crisi econòmica de l'Ajuntament de Tiana que no disposava de diners per fer les obres necessàries a la cuina i amb una normativa estatal que limitava les inversions, b) l'existència d'un procés de participació en marxa (abril de 2014) que preguntava als tianencs quin model de Casal volien i c) la possible subvenció de fons europeus, a gestionar per l'AMB, per finançar l'arranjament de la Sala Albèniz i edificis adjunts (bar). Per cert, subvenció que es va aconseguir i a la que ha renunciat l'actual govern.

3)      Fins a arribar a un nou concurs hi havia dues possibles solucions: a) liquidar la concessió i tancar el bar fins que l' Ajuntament estigués en condicions d'executar els treballs previs a la licitació i b) mantenir en " interinitat" al concessionari anterior. No hi havia legalment possibilitat d'adjudicar el servei a un altre per adjudicació directa o contracte menor i mai aniria més enllà d'1 any

4)      Es va optar per aquesta darrera sortida, ajustada a dret. En tot cas, és revelador que tots els grups municipals eren coneixedors de la situació, i no van plantejar iniciatives diferents. Fins i tot, el mateix Sr. Salvatierra llavors a l'oposició, des de l'any 2016 i fins que va ser alcalde l'abril de 2022 (per una moció de censura amb el suport imprescindible del PSC) no va presentar cap moció ni cap pregunta amb relació a aquesta situació, durant més de 6 anys, malgrat la seva àmplia activitat de control al govern!

5)      Si la situació era tan manifestament il·legal, com es vol fer creure, per què el senyor Salvatierra ha tardat més de dos anys en reaccionar. Encara més, per què l'alcalde Salvatierra va demanar al gestor del Casal (quan es jubilava el novembre de 2022), que continués portant el bar fins passat l'estiu de 2023? Si tan il·legal era la situació, com és que no només no la va tallar de soca-rel sinó que va demanar a l'adjudicatari que prosseguís uns mesos més?

6)      Parlar d'un forat de 90.000 euros és fals. En ton cas, seria la quantitat bruta acumulada des de la pandèmia de la qual cal detreure diverses factures que l'Ajuntament deu al concessionari i que encara estan en discussió per la seva compensació. De fet, el 4 de febrer de 2024 l'Ajuntament presenta una liquidació de 65,976,60 euros, lluny dels 90.000 euros del titular de CRÓNICA GLOBAL.

7)      Aquest deute s'ha acumulat després de la pandèmia. La pregunta és què ha fet el Sr. Salvatierra pel cobrament d'aquest deute des d'abril de 2022, que és alcalde. Pot demostrar documentalment que en algun moment anterior a la licitació hagi reclamat el pagament del deute? Aquest suposat forat s'ha generat quan el PSC no tenia responsabilitat de govern.

8)      L'article acusa l'antic concessionari de punxar la llum i l'aigua. És una acusació molt greu, de la que si es tenen proves, s'ha de portar al jutjat en lloc d'escampar-ho per les xarxes.

9)      El PSC de Tiana va voler agrair al Paco i la Conxi els seus anys de dedicació al poble, sentiment ben segur compartit per molts tianencs, mitjançant un dinar que no va fer servir ni un euro de fons públics. Quin mal hi ha en això? L'article parla de proximitat política amb l'empresari, de manera maldient, quan hem demostrat en els punts anteriors que cap govern posterior al d'Ester Pujol va tenir interès a fer la licitació de manera immediata, que fins i tot el Sr. Salvatierra va demanar perllongar la situació quan el concessionari es va jubilar i quan el suposat forat econòmic, s'ha creat després dels governs socialistes.

10)   Finalment, tot el que hem dit en els anteriors punts ho podem demostrar documentalment

 Un cop llegida aquesta nota, tothom és lliure de continuar pensant si la raó la té l'article de CRÓNICA GLOBAL o bé els fets són com hem explicat nosaltres. Era la nostra obligació fer-ho i ho hem fet i no deixarem de lluitar perquè una acció de govern impecable per part de l'alcaldessa Ester Pujol i del seu equip, en un moment crític (tant econòmic com polític), es vegi mínimament enterbolida per un article esbiaixat i no contrastat, amb obscurs tripijocs darrere. Que tothom prengui nota; nosaltres, i tant que ho hem fet!