ALLÒ QUE EN NOLIS NO ENTÉN

En primer lloc he de demanar disculpes als meus seguidors per retard en penjar aquesta entrada. Escriure no només requereix temps sinó també un estat d’ànim que no sempre es té. Dit això i amb la promesa renovada de ser més puntual, anem a parlar del tema anunciat, que no és altre que ajudar a fer comprendre determinades coses al Sr. Nolis, darrer cap de llista de CiU a les eleccions municipals de 2011 a Tiana.

Tiana és un poble i sovint el safareig facilita conèixer determinades declaracions de personatges públics. I m’ha arribat la notícia que el Sr. Nolis no compren certes coses. Suposo que no entén  el misteri de la Santíssima Trinitat (jo tampoc perquè mira que és enrevessat) però a nivell mundà, el que no li entra pel cap (segons va manifestar) és que en un cicle triomfant de CiU a totes les eleccions i que a Tiana guanya per ampli marge excepte quan són eleccions municipals i el cap de llista és precisament el Sr. Nolis.

Donat que fa anys que el conec i que em cau tan be com es mereix, el vull ajudar en aquest procés de auto-coneixement. El Sr. Nolis, al juny de 2007, va ser el gran defensor del pacte amb IC-GENT, en contra del que pensaven molts militants històrics de CiU.  El seu entossudiment va crear nombroses desercions al partit i durant quatre anys, malgrat el seu pompós títol de “Regidor de Promoció Econòmica i Organització Municipal i de Serveis Municipals i d’Espai Públic” no va passar de ser un escolanet del Sr. Muñoz, El Breu. Com a responsable de l’àrea econòmica, va triomfar situant a l’Ajuntament al fil de la fallida, sense poder pagar proveïdors i amb moltes factures amagades sota la catifa, que s’ha trobat el govern actual. Va manifestar més d’un cop en privat no estar d’acord amb determinades polítiques de IC-GENT (com la contractació desaforada de personal) però va preferir esperar covardament el seu moment. Pensava que el seu moment serien les eleccions de 2011 i ja es veia alcalde; però vet aquí que els tianencs van preferir deixar-lo amb el mateix número de regidors (malgrat que CiU havia arrasat a la gran majoria de municipis). I per culpa del que el seu soci el Sr. Muñoz perdés un regidor i que sortís de l’Ajuntament amb la cua sota les cames, no van poder repetir el “pacte de perdedors”. I el Sr. Nolis va quedat instal·lat a l’oposició i així porta des de fa quasi dos anys.

El Sr. Nolis té un posat antipàtic, és un mal gestor (ho ha demostrat a la vida pública i també a la de les entitats tianenques), té escassa presència al carrer, treballa poc els assumptes de l’Ajuntament com ho demostra ple rera ple, no té mà esquerra, no sap negociar, és home de fòbies acusades i no amagades, és contradictori en els seus plantejaments, equivoca l’anàlisi política, ni sap treballar en equip ni els construeix, té dificultats evidents de comunicació, aparenta misogínia, no convenç en els seus canvis de postura (ara és més independentista més ningú!), etc...

Podria afegir més raons però aquestes penso que ja són  suficients per comprendre el perquè centenars i centenars de  tianencs no posen la papereta de CiU a unes eleccions quan qui encapçala la llista és el Sr. Nolis. I tot això ho he dit per ajudar a que el Sr. Nolis entengui el que per ell és un misteri, tal com manifestà. El més probable és que ho negui tot i no em faci ni “punyetero” cas. Millor, millor...per un socialista el millor candidat de CiU a Tiana és precisament el Sr. Nolis!

Proper Post: Dimarts 26 de febrer de 2013

Tema: RÀDIO TIANA (II)

RÀDIO TIANA (I)

Avui, dia Internacional de la Ràdio, sembla un bon moment per parlar de Ràdio Tiana. I donat que el tema dona per molt, el penso desenvolupar en varis articles. El primer el dedicarem a fer una mica d’història dels principis.

Quan un servidor de tots vostès va ser elegit alcalde de Tiana (juny de 1995) els mitjans públics de comunicació eren un erm: només existia un butlletí municipal (anomenat “Nou Pins”) reservat en exclusiva el govern i en el que l’oposició no hi tenia cabuda. L’obscurantisme va arribar al punt de fer sortir a un ciutadà de la Sala de Plens per portar una caixa de galetes amb foradets que l’alcalde de llavors (el Sr. Escudé) va interpretar que podia amagar una gravadora; la riallada va ser general quan escorcollat l’objecte subversiu, es va comprovar que només hi havia galetes!. Per aquells anys havia sortit El Punt, que amb la seva edició del Barcelonès Nord va trastocar la manera de fer política a Tiana. I també hi havia el Bé de Tiana, una iniciativa privada, que era l’únic mitjà de comunicació lliure.

Els governs de CiU mai van voler desenvolupar una emissora municipal, malgrat els projectes que van rebre per fer-ho. Un antecedent que recordo de ràdio feta a Tiana, tot just arribat al poble, van ser les emissions de Ràdio Tramvia, fetes des de la sala d’exposicions de La Punxa i en el que hi va participar activament Carles Cuní, entre d’altres que després van fundar Ràdio Ciutat de Badalona.

Bé, als pocs dies de ser alcalde va aparèixer en Isaac Salvatierra amb la proposta de fer Ràdio Tiana. La història ha de recordar la tasca imprescindible per aquest projecte del regidor Josan Ruiz, que va fer seu  i li va donar tot el suport per materialitzar-lo a nivell d’òrgans de govern. Aquells eren anys engrescadors  i aviat vàrem cremar etapes: demanar l’autorització, mig condicionar unes ruïnes municipals, adquirir els equips, buscar els col·laboradors....de manera que l’emissora es va inaugurar amb tot solemnitat el dia 11 de setembre de 1996, amb una forta moguda i amb la presència de Josep Cuní que em va entrevistar. El primer director de Ràdio Tiana (emissora municipal) va ser el mateix promotor Isaac Salvatierra i en Benet Ulecia va assumir les tasques de comissionat.

Vet aquí que en poc més d’un any es van capgirar els mitjans públics de comunicació: el butlletí municipal (ara anomenat Plaça de la Vila) va estar obert a la intervenció de tots els grups municipals, l’emissora de ràdio, la retransmissió dels plens, etc.

Quins són, al meu parer, els trets principals d’aquella primera fase de l’emissora?. El voluntarisme: cap dels molts col·laboradors cobrava res per la seva tasca i malgrat això es va reunir una número elevat i no pocs  d’ells després han reeixit en la seva professió. La implicació en el projecte: una part de les obres d’arranjament del local les van fer els mateixos col·laboradors de Ràdio Tiana. El localisme: res de connectar amb Catalunya Ràdio o la COM pels noticiaris; tots els programes eren fets a Tiana, amb notícies pròpies i amb els serveis informatius primer a càrrec d’en Isaac i la Cristina Villanueva, i a partir de 1998 a càrrec de Gemma Liñán. L’audàcia de cobrir 24 hores de programació amb producció pròpia. L’ambició de servei públic; per mi l’exemple més clar va ser el programa extraordinari per ajudar als damnificats del Huracà Mitch, on amb la col·laboració ciutadana es va recaptar una quantitat important de diners. I per damunt de tot, la llibertat d’expressió: mai es va condicionar des del govern de Tiana la feina de Ràdio Tiana, encara que algunes coses personalment poguessin agradar més o menys; i aquest compromís va quedar reflectit en una mena de reglament que si algú/una encara el guarda crec que en serà prova suficient del que dic.

Anècdotes d’aquells anys?. Moltes però m’allargaria massa. Només dir que una de les principals preocupacions dels primers moments va ser evitar que s’escapessin paraulotes per les ones; encara recordo un cartell una mica naïf penjat a l’estudi...

Seguirem!

Proper Post: Dilluns 18 de març de 2013

Tema: ALLÒ QUE EN NOLIS NO ENTÉN

APUNTS D'UN TAFANER AL PLE DE FEBRER

El ple ordinari del passat 5 de febrer va ser llarg i en aquest petit espai no és possible fer un resum de tot; per això em limitaré a comentar dos aspectes que des del meu punt de vista són els més importants.

RESOLUCIÓ LICITACIÓ SERVEIS DE NETEJA VIÀRIA I RECOLLIDA DE RESIDUS. Aquest és un tema que s’arrossegava del govern del Sr. Muñoz, El Breu ja que malgrat esgotar-se l’anterior concessió de servei, la va perllongar amb una evident pèrdua de qualitat i d’obsolescència de la maquinaria, situació a més perillosa. Doncs bé, la nova contracta ha estat adjudicada a la millor oferta tècnica i econòmica i suposarà una major qualitat a la via pública e inclou accions com la substitució dels contenidors envellits. El Sr. Nolis no tenia el dia i amb arguments estrambòtics per votar que no (com que el nou servei suposa un increment d’un 22% dels costos, que se li va desmentir), va gosar també fer de mestre tites donant lliçons a tothom sobre “diàleg públic competitiu” (DPC). Els que alguna cosa sabem d’administració pública som coneixedors de la complexitat d’aquest procés, de difícil aplicació al cas dels serveis de Tiana. Però jo em pregunto: si tant meravellós és el DPC, per què no el va aplicar ell durant la seva breu etapa com a “Regidor de Promoció Econòmica i Organització Municipal i de Serveis Municipals i d’Espai Públic”?. I fins i tot, perquè no va aplicar el diàleg competitiu a l’adjudicació que ell va fer a SAGE AYTOS del projecte de modernització administrativa?. D’aquest tema en parlarem en profunditat un altre dia...

A més, en aquest debat el Sr. Nolis va mentir descaradament, negant un i altre cop cap coneixement de la reclamació de l’empresa concessionària de la quantitat de 177.000 euros per actualització de tarifes, deute que ell amagà sota la catifa i del que ja n’he parlat. Que va mentir ho demostrarem documentalment ben aviat...

MOCIONS ENTRADES PER VIA D’URGÈNCIA. Es van entrar dues mocions per aquesta via, una referent a la corrupció política (presentada pel grup del PSC, amb l’adhesió d’ERC) i la segona de suport a la declaració de sobirania i al dret a decidir del Parlament de Catalunya (presentada coralment per CiU, IC-GENT i ERC).

La primera va ser aprovada per unanimitat, com era d’esperar, donada la preocupació pública per la xacra social que suposen els casos de corrupció que es van coneixent i que taquen a la majoria de partits. Estem davant d’un greu problema, que exigeix un canvi radical de comportaments. No és acceptable que quan més pateixen els ciutadans, existeixin fatxendes que fan del càrrec públic una via pel ràpid enriquiment.

En canvi, la segona va ser aprovada pels tres grups que la signaven, mentre que el PP hi va votar en contra i el PSC s’abstingué. El posicionament del PSC va ser decidit en una nombrosa assemblea que va votar democràticament el que calia fer, cosa que dubto fessin els restants partits. Un s’afilia voluntàriament a un partit però cal respectar el joc de les majories; en tot cas, la defensa de la consciència és millor fer-la fora dels òrgans de direcció i dels càrrecs públics. La postura del PSC és clara: a favor del dret a decidir però no com ha estat aprovat pel parlament de Catalunya i defensa una consulta legal, acordada i vinculant. L’abstenció del grup municipal socialista, a partir de la llibertat de vot decidida al darrer Consell Nacional, manifesta una equidistància entre les postures negacionistes del PP i el text aprovat (per CiU, IC i ERC) que pressuposa el final d’un procés independentista. És d’esperar que aquesta mena de mocions es posin sobre la taula dels Ajuntaments, donada la situació que estem vivint però res aportant per la solució dels problemes reals dels municipis.

  

Proper Post: Dimecres 13 de febrer de 2013

Tema: RADIO TIANA (I)

TIANA NEGRA I LA NEGRA CONSCIÈNCIA DEL SR. PASCUAL

Els dies 25 i 26 de gener es va celebrar el festival TIANA NEGRA, primer festival de novel·la negra catalana. Ha estat una iniciativa del periodista i escriptor Sebastià Bennassar , amb una forta implicació de la tianenca Maria Dolors Sàrries de  l’editorial METEORA . L’objectiu de prestigiar la literatura negra en català i debatre el gènere i ha acollit grans noms de la literatura catalana. Gemma Liñán ha recollit alguns dels successos més negres que han passat a Tiana recentment. El festival es va tancar amb la presència de Laura Borràs, directora de la institució de les lletres catalanes. Diversos comerços de Tiana ha participat també amb diferents iniciatives.

El festival s’ha posicionat com un referent per a la literatura negra, un gènere literari que cada cop té més adeptes i ha estat un èxit doncs més de 300 persones ha participat en el certamen. També ha tingut una àmplia repercussió en importants mitjans de comunicació (televisió, ràdio, diaris de cobertura nacional, etc, ) i xarxes socials.  És una iniciativa lloable, d’un fort contingut cultural, estructurada amb poc mitjans però amb un resultat força digne.

No obstant això, IC-GENT ha decebut en el ple preguntant el cost econòmic del Festival, que de moment no es pot saber donat que ha acabat recentment. Amb la seva pregunta, el Sr. Pascual (l’anterior regidor de “liquidació de la cultura” del govern del Sr. Muñoz, El Breu) denota una certa ràbia perquè en condicions econòmiques molt difícils la Sra. Blasco ha demostrat que és possible crear en lloc de destruir.

Proper Post: Dijous 7 de febrer de 2013

Tema: APUNTS D’UN TAFANER AL PLE DE FEBRER

ALLÒ QUE EL SR. NOLIS AMAGÀ SOTA LA CATIFA

Cal recordar que el Sr. Nolis va ser el màxim responsable d’economia del govern del Sr. Muñoz (El Breu) i amb el títol de “Regidor de Promoció Econòmica i Organització Municipal i de Serveis Municipals i d’Espai Públic”(títol que tot just li cabia a la targeta) se’l ha de considerar com el responsable més directe del desastre econòmic que va conduir a l’Ajuntament de Tiana al límit del precipici.

Recordem breument el seu currículum durant 2007-2011. Només arribar va contractar a un interventor que, casualment i objectivament, era del mateix partir que l’alcalde; em limito a descriure la realitat. I per cert, no gens barat per les hores de dedicació que hi feia. Després es va capficar tot el govern a canviar el demanial concertat pel pagament del poliesportiu en un crèdit pur i dur, intel·ligent acció que va fer pujar brutalment l’endeutament. No contents, van decidir en plena crisi augmentar el personal i les despeses corrents, i per quadrar el pressupost inventaven ingressos (com la taxa d’escombraries) sense cap possibilitat de materialitzar. Com a conseqüència de tot plegat, quan la nova alcaldessa va agafar les rendes de l’Ajuntament, es van detectar quasi 800.000 euros de deute en factures mai consignades fins llavors a la comptabilitat. I per poder sortir-ne de tot plegat va ser necessari acceptar un pla de sanejament i acudir a un préstec de l’Estat per pagar proveïdors que encara ha incrementat més l’endeutament.

Quan ja tot semblava tranquil, vet aquí que en un recent Ple ens vàrem assabentar públicament de l’aparició d’un altre deute de 177.000 euros (números rodons) que el Sr. Nolis havia amagat sota la catifa. A què correspon?. Doncs a l’actualització anual dels preus dels serveis de neteja i recollida d’escombraries del període 2007-2011 que era obligació assumir per contracte i que el Sr. Nolis, en la seva línia, havia també ocultat sota la catifa ja que no tenia diners per pagar. Per suposat que aquest deute no estava consignat enlloc ni tampoc em consta que l’anterior interventor en fes cap informe desfavorable d’aquest comportament d’amagatotis.

Pel bé de l’alcaldessa, del govern i de tots els tianencs desitjo ben sincerament que aquest sigui el darrer cadàver econòmic enterrat pel Sr. Nolis sota la catifa. Quina brillant carrera de gestor públic té el Sr. Nolis!. És una pena que els tianencs, a les darreres eleccions municipals, no li reconegueren la seva vàlua (o potser si!) perquè el xicot prometia i de repetir al Govern, encara les  hagués pogut fer més grosses. Però al menys hauria enterrat els seus propis cadàvers!

Proper Post: Dilluns 4 de febrer de 2013

Tema: TIANA NEGRA

TIANA A TV3

Durant la setmana del 14 al 18 de gener Tiana va ser la protagonista del programa de TV3 anomenat Divendres, desconec si com homenatge al company d’aventura de Robinson Crusoe o per les ganes que en tenen els seus responsables de que arribi al cap de setmana. Sigui com sigui, això de que un municipi agafi el protagonisme d’un programa de televisió és un recurs socorregut i fàcil que garanteix, si tot va bé, 946 programes només a Catalunya i un número espectacular en el conjunt dels Països Catalans (Alguer inclòs).  Encara recordo aquells programes de TVE de competició entre municipis en els que alguns representants participaven en  competicions estrambòtiques, els alcaldes sovint feien  el ridícul i la resta d’habitants cridaven  al plató!.

Un “programa de municipis” també el va fer Carles Cuní a TV3 (per cert, amb la Mònica Terribas d’ajudant). I ho ser bé perquè m’hi va tocar anar durant els meus anys d’alcalde.

He de reconèixer que el Divendres tianenc va ser molt diferent i darrera de tot plegat s’intuïa la mà d’una persona coneixedora del poble. Més enllà del tema dels calçotets (ja comentat amb èxit a l’anterior post) vàrem tenir l’oportunitat de donar a conèixer a tots el telespectadors els racons del nostre poble, la gastronomia i pastisseria, la Cartoixa, els vins criats a la nostra terra, el passat romà del poble, la Lola Anglada, etc. No és freqüent que un poble petit tingui tantes coses i tants personatges dignes de ser mostrats.

En fi, balanç positiu del pas de Tiana pel Divendres.

Proper Post: Dimarts 29 de gener de 2013

Tema: ALLÒ QUE EL SR. NOLIS AMAGÀ SOTA LA CATIFA

TIANA, TERRA DE CALÇOTS I DE CALÇOTETS!

 

Per si algú encara ho desconeix, Divendres és un programa de les tardes de TV3 amb una secció que consisteix en visitar, durant una setmana,  els diferents pobles de la nostra estimada Catalunya. Se suposa que cada municipi aprofita l’ocasió per mostrar el millor que té i despertar l’admiració de tots els televidents. Vet aquí que aquesta setmana li ha tocat a Tiana i al programa d’ahir vàrem quedar retratats com un poble de calçots i calçotets!.

Un poble de calçots perquè a Can Roca en cultiven  molts (n’arriben a collir 50.000 en plena temporada) i dels millors. Ens van explicar les propietats dels calçots i d’altres ceballots (porros, escalunyes, cebes, cibulet, etc). Malgrat les seves moltes virtuts medicinals, exposades per la Dra. Font, sempre he pensat que les afamades calçotades és una manera estúpida d’embrutar-se i de fer malbé l’excel·lent salsa acompanyant; que seria molt millor sucar en el romesco llagostins o escamarlans... però sobre gustos no hi ha res decidit. Després ens varen explicar com no plorar quan es talla la ceba, cosa que als “cuinetes” com jo sempre ens ha preocupat: molt didàctic tot plegat.

Un poble de calçotets perquè part de l’espectable musical va ser desenvolupat pels De Mortimers, presentats com “nova generació d’artistes de Tiana” (jo mateix em considero com nova generació de biòlegs de Tiana!) i va consistir en que quatre artistes (avui era format reduït),  es van anar despullant, mentre es tocaven la panxeta com si fos un timbal, per quedar finalment només en calçotets, moment que aprofiten per donar-se mútuament copets a les natges del culet. Malgrat que l’espectable ja l’havia vist, em va impressionar com el primer cop que vaig tenir l’oportunitat. La meva afeblida capacitat intel·lectual no em permet captar el rerefons del espectacle  en tota la seva plenitud, més enllà de la provocació. Ja em perdonareu la meva pobresa d’esperit i de manca de cultura però heu de compendre tots els meus condicionants de formació en ple franquisme.

El missatge que ahir es va donar de Tiana per TV3 és clar: Tiana és un poble de calçots i calçotets!. Tothom que va veure el programa d’arreu de les contrades de la nostra estimada Catalunya ho va captar perfectament. Avui he anat a fer un tràmit administratiu i he hagut de donar la meva adreça; la noia que m’atenia, al dir-li Tiana, s’ha posat a riure i he escoltat com li deia a la seva companya de l’altre taula: “vatua l’olla, un calçot!”. I l’altre, morta de riure fins que s’ha apropat un altre companya que deia, entre sanglots, “casum dena, a veure si ara es queda en calçotets”!.

 
Potser tot són figuracions meves...

 

http://gemmalinan.blogspot.com.es/2013/01/amb-el-cul-laire.html#more