ELS PROBLEMES DE L'ESCOLA DE MÚSICA I DANSA DE TIANA

Des de fa molts anys, Tiana ha gaudit d’ensenyaments de música i dansa gràcies a la iniciativa privada. De fet, fa quasi 30 anys, les meves filles assistien a les classes que es feien al damunt del “sindicat” i recordo els festivals, amb massiva assistència, celebrats a la catequística.

Més endavant, quan un servidor de vostès va ser alcalde de Tiana, vàrem donar suport econòmic a successives iniciatives, sempre privades, en el marc del programa de cultura endegat per la regidora Maria de Gàdor. Quan es va produir una certa crisis econòmica per part de la iniciativa privada (pels voltants de 2005), l’ajuntament va llogar i condicionar un magnífica local, a tocar de la Sala Albèniz, posat a disposició dels responsables de l’ensenyament, sense cost. D’aquesta manera, un elevat número de nens i nenes de Tiana van tenir accés al ensenyament de música i dansa, a un cost econòmic models per l’Ajuntament. El model va demostrat que funcionava i ho feia a gust de tothom.

I vet aquí que quant al Sr. Muñoz (el breu) el fan  alcalde de Tiana (amb els vots de CiU), dins dels seus projectes faraònics, està la creació de l’Escola Municipal de Música i Dansa. És a dir, allò que havia funcionat ho reconverteix en una escola de titularitat municipal, el que exigeix costoses inversions en el local (com l’escala al mig del carrer) i un contracte de gestió que va externalitzar (malgrat que ell  sempre s’havia declarat partidari de la gestió directe), contracte molt car i del que algun dia en parlarem. Quan des de l’oposició vàrem preguntar el per què de tot plegat, el seu gran (i únic argument) va ser que d’aquesta manera s’aconseguiria una subvenció de 72.000 euros de la Generalitat. En tot cas, res d'això li va servir per guanyar les darreres eleccions municipals.

Però ara arribem al curs 2012-13 i la Generalitat, en el seu programa inacabable de retallades, deixa d’aportar una part (de moment) dels diners a les escoles municipals de música i dansa. És a dir, que la principal raó del canvi fet al seu dia pel Sr. Muñoz ha deixat d’existir i ara l’Ajuntament es troba davant del repte d’haver de decidir si assumeix o en quina part repercuteix als pares la fallida de la Generalitat. Això porta una crisi a l’escola que esperem que es pugui superar, crisi mai viscuda al llarg dels més de 30 anys de funcionament sota iniciativa privada.

A tot això, IC-GENT al seu bloc (molt poc visitat, per cert) a banda de felicitar-se de la tasca feta pel govern del Sr. Muñoz (de fet, són una mica narcisistes) diuen  que les despeses que es deixin d’aportar per part de la Generalitat es poden cobrir  “per l’estalvi del lloguer que es va  deixar de pagar en traslladar l’escola a l’edifici municipal de la Ciutadella, projecte, pressupost i obra  del qual  va planificar  i  aprovar també el govern presidit per GENT”. El que no diuen, clar, és que aquest trasllat el tenien pressupostat en uns 150.000 euros (això després d’haver gastat  molts diners al local de l’Avda. Albéniz, ara abandonat) i que no hi havia consignació pressupostària, de forma i manera que aquests costos han anat a parar a la pila de les factures pendents de pagar. Vaja negoci van fer en un  moment de crisi: la despesa dels trasllat ha suposat  al menys 5 anys de lloguer del local!

L’Escola de Música i Dansa és un exemple  més de la manera de fer del govern de IC-GENT i CiU: es canviava allò que funcionava simplement perquè ells no n’eren els autors. Tiana disposava d’ensenyaments de música i dansa sense cap cost important per part de l’Ajuntament. El nou model del Sr. Muñoz, megalòman, depenia de la subvenció de la Generalitat. Un cop retallada aquesta, i un moment en el que les famílies pateixen, tot entre en crisi. Però estic segur que el nou govern d’Ester Pujol trobarà la manera de resoldre aquest nou repte, que respon també a la inconsciència del govern de IC-GENT i CiU.

Proper Post: Proper Post: Dilluns 2 de juliol de 2012

Tema: EL VALOR DEL MESTRE

BALANÇ DEL PRIMER ANY DEL GOVERN D'ESTER PUJOL

El temps passa volant i vet aquí que ja fa un any de tota la història que he anat explicant en aquest bloc: campanya electoral de les municipals de 2011 a Tiana, negociació i formació del nou govern d’Ester Pujol. Ha transcorregut ja una quarta part de la legislatura i és moment de fer-ne una valoració, amb una mica de retard i  evidentment des d’un punt de vista estrictament personal.

1.       El nou govern ha hagut d’afrontar un problema inesperat  que ben segur li ha trastocat tots els seus plans inicials:  el fort dèficit econòmic, herència del govern del Sr. Muñoz (sortosament el breu) amb més de 1,5 milions d’euros de factures de proveïdors no consignades. Aquesta situació, que va fer de Tiana un dels ajuntaments més endeutats de tot Catalunya, fou provocada per  les alegries de despesa  del Sr. Muñoz a la batuta (de l’orquestra formada pel Sr. Nolis, la Sra. Rué i un càrrec de confiança) que va contractar a tort i a dret nou personal i nous serveis, amb una  previsió onírica d’ingressos que mai es van materialitzar. Ester Pujol ha elaborat un veritable Pla de Sanejament (no els successius esborranys no tramitats del govern anterior), amb l’ajut de la Diputació de Barcelona,  full de ruta que haurà de permetre sortir del forat al que ens van portar. D’altra banda, el préstec per pagament de proveïdors (autoritzat per govern de l’Estat però pagat per l’Ajuntament de Tiana, a un interès que certament no és baix)  alleugerà la situació. Per tant, gran part dels esforços de la nova alcaldessa i el seu equip s’han centrat en aquest important tema i, sens dubte, ha suposat durant els primers mesos una limitació d’energies per altres assumptes. No obstant això, s’ha aconseguit també aprovar un pressupost que ha hagut d’esperar conèixer el Pla de Sanejament, que lògicament el condiciona.

2.       El nou govern ha treballat en el Pla d’Actuació Municipal, ha aconseguit l’acord amb Montgat pel tema dels aparcaments,  ha gestionat sota circumstàncies de crisi reduint despeses, ha mantingut un calendari dens de manifestacions culturals i cíviques, ha potenciat el cicle nadalenc, ha canviat el format de la revista municipal, etc. Com no podia ser d’altra manera, alguns actes tradicionals s’han perdut (com la passada dels Tres Tombs i el concert de sardanes del Dia de la Dona Treballadora) i altres s’han mantingut (com el cercle de Música Antiga). Aquesta diferent situació demostra que no sempre les persones que hi ha darrera impulsant determinades accions són capaces de mantenir la continuïtat si el taló de l’Ajuntament es redueix.

3.       Per fer el balanç d’aquest any s’ha de parlar també de l’oposició. Hi ha una part de l’oposició que està instal·lada en un posat purament destructiu. Em refereixo a CiU i IC-GENT, que malgrat que han estat l’origen del problema ara no volen formar part de la solució. No han donat el seu vot favorable a cap dels instruments que el govern d’Ester Pujol  ha posat damunt de la taula per superar el problema econòmic: ni a les taxes, ni al pressupost, ni al Pla de Sanejament, ni a la petició de crèdit per pagar proveïdors, etc. Aquells que durant quatre anys han estat incapaços de governar bé , ara no saben fer una oposició responsable; estic convençut que la seva manera de fer les coses i la manca de dedicació i feina que hi ha al darrera, els allunyarà cada vegada més del vot dels tianencs i tianenques.  En canvi, el Sr. Gonzalo com a representant del PP, exerceix de manera constructiva el seu paper, recolzant tot allò que creu que és bo per Tiana, més enllà dels posicionaments ideològics de cadascú.

Això  acaba de començar; s’ha jugat només una petita part d’un partit que és a quatre anys, però el govern d’Ester Pujol està en condicions i té la il·lusió per aconseguir que Tiana avanci malgrat totes les dificultats que està creant la crisi i l’abandó del Govern de Catalunya de determinades polítiques que hauran d’assumir, en allò que puguin, els Ajuntaments.

Proper Post: Proper Post: Dilluns 25 de juny de 2012

Tema: ELS PROBLEMES DE L’ESCOLA DE MÚSICA I DANSA DE TIANA

HISTÒRIA D'UNA NEGOCIACIÓ

Els resultats de les eleccions municipals del dia 22 de maig de 2011, donat que cap partit va obtenir majoria absoluta, possibilitava diferents escenaris:

1. Govern majoritari a dos. En aquest cas hi havia dues opcions, i en tot cas era necessària la presència del PSC, guanyador de les eleccions. PSC + CiU o PSC + IC-GENT.
 
 
2. Govern majoritari a tres. Les possibilitats eren: PSC + ERC + CiU, PSC + ERC + IC-GENT, ERC + CiU + IC-GENT. A més, el regidor del PP, teòricament es podia afegir a un minoritari a dos: PSC+ERC o CiU+IC-GENT.

Com es veu, el PSC era necessari en 5 de les 7 possibilitats teòriques existents, algunes “a priori” a contra natura però que en principi hem de considerar. I en aquest context van començar les negociacions ara fa justament un any.

Un servidor de tots vostès va assistir a la majoria de les reunions i soc signant del pacte que finalment es va arribar; per tant, puc explicar la història de primera mà. El PSC va tenir sempre com a primera opció renovar el pacte a dos amb ERC, que havia donat resultats molt  bons durant 1995-1999 i 2003-2007. No obstant, ens vàrem reunir amb tota la resta de partits. Val la pena destacar molt resumidament els resultats amb el dos partits que teòricament permetin fer un govern a dos:

• CiU: el Sr. Nolis no havia paït la derrota i feia el posat com si res hagués canviat. Al llarg de la successives reunions, a mida que es veia a fora del govern, va anar canviant una mica el seu posicionament. En el fons, estava disposat a acceptar coses que mai haguéssim imaginat (en relació a personal de confiança de l’anterior alcalde) però es va entestar a mantenir la regidoria d’Hisenda (déu ens en guardi, vist tot el que s’ha anat descobrint després!), no admetia cap canvia de competència i va posar sobre la taula una exigència tan peregrina com conservar el mateix despatx.
 
 

• IC-GENT: desaparegut de l’escenari polític el Sr. Muñoz (el breu), va dirigir  la negociació el Sr. Hernández. El seu posat em va recordar les negociacions de 1999, 2003 i 2007: més enllà del pes decisori del partit, tot els temes del seu programa no eren negociables. I un tic típic dels dirigents d’aquesta formació: durant la reunió, que mereixia un clima distès, la Sra. Mallol (nouvinguda a la política) es va dedicar a renyir per la tasca feta pels socialistes en l’oposició en relació als ordinadors lliurats a l’escola. Valguem Déu!

En quant a les possibilitats d’un pacte a tres amb intervenció dels socialistes (PSC+ERC amb CiU o IC-GENT) entre tots vàrem arribar a la conclusió de que restava més que sumava. Vist tot el que ha passat posteriorment amb els temes econòmics, qualsevol govern que tingués en el seu sí algun dels partits responsables del desastre (CiU o IC-GENT) del govern 2007-2011, hagués nascut amb plom sota l’ala. Va ser per tant una decisió encertada.

Es va decidir doncs un govern minoritari (PSC i ERC) obert a possibles pactes posteriors. No obstant, vista la mena d’oposició que han exercit el partits del govern del sr. Muñoz, ells mateixos ho han fet impossible ara per ara.

 I així es va arribar a la investidura de Ester Pujol com alcaldessa, ara fa un any. El balanç d’aquest primer any serà l’objecte del proper post.

Proper Post: Proper Post: Dilluns 18 de juny de 2012

Tema: BALANÇ DEL PRIMER ANY DEL GOVERN D’ESTER PUJOL

PLE DE JUNY: APUNTS D'UN TAFANER

Al Ple del mes de juns hi va haver-hi una mica de tot. Solemnes mocions (Pacte Fiscal, Salut Pública, Llei Hipotecària, Pagament Peatges) d’assumptes en els que el Ple de Tiana (com molt bé va dir el Sr. Gonzalo) no hi té competències i alguna perdua sorprenent de memòria, en la que vull furgar.

 Al meu modest entendre, un punt especialment important per tots els ciutadans de Tiana va ser el set, referent a CONVENI AMB L’AJUNTAMENT DE MONTGAT SOBRE COL·LABORACIÓ RECÍPOCRA APARCAMENT/PISCINA. La nova ordenació dels aparcaments per part de l’Ajuntament de Montgat ha fet impossible aparcar als tianencs que anem a agafar el tren sense exposar-se a una forta multa; també crear dificultats per anar a comprar o passejar. El govern d’Ester Pujol ha reaccionat com calia i ara tenim un instrument (això si, pagant) per poder aparcar a les zones verdes. Ara cal veure com es concreta tot ja que és un tema molt urgent, que no fa més que empitjora a mida que s’acosta l’estiu.

 Els grups d’oposició destructiva (és a dir, els del anterior govern format per IC-GENT i CiU) van fer el ridícul en el debat, intentant trobar defectes per acabar votant a favor, com no podia ser d’una altre manera. El Sr. Nolis treien el tema dels preus de la piscina Jordi Marí i les al·legacions que un servidor de vostès va fer inútilment durant quatre anys d’oposició en relació a com diferenciar als tianencs en el preu; no tenia sentit ja que ara per ara el complex esportiu de Tiana no forma part del conveni. I el Sr. Hernández buscant dificultats en greuges comparatius en relació a qui paga i qui no paga. L’alcaldessa va reconèixer que no és el conveni ideal però que de moment és un acord que suma. També té nassos que ara que el govern de Tiana aconsegueix allò que el Sr. Muñoz (el breu) va anunciar que faria i que mai ho va obtenir, els seus ho trobin malament. Al cap i a la fi, va ser una “postureta” més de les que el Sr. Hernández ens té acostumats, en el seu posat de fera sortida de la gàbia, però que és un foc d’encenalls.

 Per cert, el Sr. Graupera de CiU està molt verd i això de presentar mocions aigualides (en relació als peatges de l’autopista) en relació a altres aprovades al ple de maig per ERC demostra una manca de dedicació a la seva tasca.  

Proper Post: Proper Post: Dilluns  11 de juny de 2012

 Tema: HISTÒRIA D’UNA NEGOCIACIÓ

(Temes de feina em van impedir publicar en el seu moment aquest post)

ELS EFECTES DELS RESULTATS ELECTORALS

PSC-PM	930	27	4
CiU	770	22,35	3
GENT-E	587	17,04	3
Esquerra - AM	410	11,9	2
P.P.	357	10,36	1
S.I.	193

 Els resultats de les eleccions del dia 22 de maig de 2011 van suposar un autèntic terrabastall a la vida política de Tiana. Recordem-ho:

• PSC: va tornar a guanyar les eleccions municipals, com ha fet ininterrompudament a Tiana des de l’any 1995, tornant a ser el partit amb més vots i amb més regidors. Ni el mal moment viscut pel socialisme al conjunt del país (amb un resultat molt dolent a les municipals, amb pèrdua d’ajuntaments importants, de Consells Comarcals  i de Diputacions) ni el canvi del candidat a Tiana ens han fet perdre la confiança dels ciutadans.
• CiU: malgrat tota la confiança que el Sr. Nolis tenia de ser el proper alcalde de Tiana, CiU va quedar com segona força, mantenint els mateixos regidors i amb un petit augment de vots (tretze) en relació a l’any 2007.  Aquesta incapacitat que CiU té per guanyar les municipals a Tiana, fins i tot en els millors moments que ha viscut la federació a nivell de municipals, indica clarament que el seu candidat a Tiana no és l’encertat.
• GENT: va experimentar un fort retrocés en vots (uns 7 punts) i van perdre un regidor, fet insòlit a Tiana per un partit que ha tingut el govern i que es presenta per primer cop a la reelecció. Sovint he comentat en aquest bloc les errades del Sr. Muñoz (el breu) com alcalde que van portar a la desafecció a una part important dels seus votants. Després, emprenyat, el Sr. Muñoz va renunciar a ser regidor. Això va ser un frau pels seus votants; hauria d’haver aguantat a l’oposició durant quatre anys (com va fer un servidor de tots vostès en circumstàncies encara més doloroses ja que havia guanyat les eleccions de 2007) . En fi, en el moment de dificultats és quan es coneix a la gent...
• ERC: va treure un magnífic resultat, que el van portar a duplicar el número de regidors. És evident que l’aparició d’una altre candidatura independentista no va erosionar el seu electoral i, un cop més, es demostra la importància que té el candidat en unes eleccions locals, en positiu en el aquest cas (i en negatiu en el cas de CiU)
• PP: va recuperar el regidor que va perdre al 2007, duplicant en quatre anys el número de vots. De nou un exemple del pes que el candidat té a Tiana...
• SI: va quedar a les portes de tenir un regidor, que hagués estat a costa del tercer de GENT...

 Bé, tot això ja és història però que val la pena recordar-la  ara que fa un  any. Aquest resultats van portar a la dimissió de l’anterior alcalde, a que per primer cop Tiana tingués una alcaldessa, a un canvi radical a la coalició de govern, etc. Al conèixer aquests resultats, però,  no érem conscients de tot el que ens venia al damunt. Però aquest és un tema per un altre dia ...

 Proper Post: Dilluns 4 de maig de 2012

 Tema: HISTÒRIA D’UNA NEGOCIACIÓ

EL BLOC D'ESTER PUJOL I LA VICTÒRIA SOCIALISTA

Tot just avui fa un any, Tiana votava per les eleccions municipals. S’havia tancat una campanya intensa, en la que els nous instruments de les xarxes socials es van utilitzar per primer cop amb intensitat. És el que he anat repassant aquests darreres setmanes gràcies a la informació aportada pel llibre d’en Josep Maria Toffoli. Avui és tanca la sèrie amb el bloc de la candidata del PSC, Ester Pujol, que al cap i a la fi, va ser la guanyadora de les eleccions, tant en el número de vots com en el número de regidors/res obtinguts/des.

 

 

El “bloc d’Ester Pujol” va néixer el dia 25 de gener i ocupa 24 pàgines del llibre. Digueu-me poc  objectiu, però és amb diferència el més treballat de tots, tant en la forma com en el contingut.  I com he fet en aquesta sèrie de posts, vull destacar tres elements al meu entendre importants.

 

 

·         Crítiques assenyades i punyents a la manera de fer política del Sr. Muñoz (el breu): manca de lideratge en la promoció econòmica local (amb el cas escandalós del comportament del govern de IC-GENT i CiU amb PARXET), no totes les polítiques d’igualtat valen a Tiana, la necessitat d’un nou model de gestió cultural a Tiana, la necessitat de potenciar determinades festivitats (com San Jordi), la manca debat a la vida política, denúncies a la mala situació econòmica de l’Ajuntament per culpa de la gestió de l’anterior govern (llavors encara no se sabia que la realitat era pitjor que el més dolent dels escenaris previstos), el rebuig a noves taxes que preparaven (tema residus), la no integració de l’entorn de l’Alegria al Parc Natural de la Serralada de Marina, etc. Aquests temes constituïen un encertat recull de les principals mancances del govern del Sr. Muñoz i són segurament factors determinants de la seva desfeta.

 

 

·         Una identificació clara dels reptes. Primer: Merèixer el vot dels tianencs i tianenques. Segon: Guanyar aquest vot. I tercer: Generar la il·lusió suficient als tianencs i tianenques de que amb el seu vot tindran l’oportunitat d’influenciar, canviar i millorar el poble en el que vivim. Això es va escriure tres mesos abans de les eleccions i va ser el motor de tota la campanya electoral, amb accions novadores per intercanviar impressions amb els ciutadans, conèixer de primera mà les seves preocupacions, parlar amb el cor, apassionar-se per les idees.

 

 

·          Missatges sense ambigüitat: preparant el canvi a Tiana, amb mà esquerra, suma’t per Tiana, enxarxar-se amb altres municipis, acompanyar que no tutelar, apropar-se als ciutadans, una candidatura de casa, un ajuntament socialment responsable, etc. No són frases buides; és tota una declaració d’intencions d’una nova manera de governar a Tiana, que hauria de suposar un canvi.

 

 

 És impossible establir quin va ser el pes de les xarxes socials en el resultat de les eleccions, però en el cas de l’Ester sens dubte  que va ser positiu. Va aportar un aire nou a la comunicació per la xarxa, molt allunyat de la defensiva permanent dels de IC-GENT tot responent als posts del meu bloc. També molt diferent als missatges avorrits i gramaticalment enrevessats del Sr. Nolis, que no es va esforçar gens per fer una bona comunicació política. Tiana és un poble petit i no és possible disposar de dades objectives per a mesurar la importància dels blocs a la campanya electoral però estic convençut que a l’any 2015 els candidats, n’hauran d’aprendre d’aquest primer assaig. Espero poder ser-hi per tornar a explicar-ho!

Proper Post: Dimarts dia 29 de maig de 2012

Tema: ELS EFECTES DELS RESULTATS ELECTORALS

NO ETS DE TIANA SI A LA CAMPANYA PER LES MUNICIPALS NO APAREIX LA GEMMA

La Gemma  Liñán és un personatge (a escala tianenca, clar) polièdric del que ara vull destacar quatre  característiques: pensa que sempre té raó, tira sovint  a tort i a dret, coneix bé al poble i als seus ciutadans i  té per costum ser especialment activa en les campanyes electorals municipals.  Ho va fer en la seva època a Ràdio Tiana i també a l’any 2007 amb el bloc  “Placeta dels Peixos”.  No podia faltar a la cita de 2011 i aquest cop ho va fer amb el bloc anomenat “No crido, només parlo fort” que ben mirat, té una certa dosi d’autocrítica.  Una mesura de la seva activitat és que ocupa 60 planes al llibre d’en Toffoli i va començar a dir coses de Tiana el dia 12 de febrer.

No tinc ni espai ni temps per  resumir tot el que va dir en el seu bloc durant la campanya electoral, però vull assenyalar allò que a la meva modesta opinió és més significatiu.

• Qualifica, sense embuts, a tothom. Només a tall d’exemple: la seva generació, perduda.  L’alcalde Escudé, l’home de palla. Un servidor de tots vostès, el savi boig. El Sr. Muñoz (el breu), un encantador de serps. La tècnica de cultura, no ha entès res.  Les paredetes de CiU i ERC a l’Alegria: bolets.  Ferran Vallespinós, l’últim de la fila i amb caràcter difícil.  L’Àlvar, exprimit com una taronja. Josep Mª Vilaplana, espectant. Manuel Gonzalo, alliçonador. Jordi Gost, hàbil. Enric Nolis, gris. Emili Muñoz, segur (de què, dic jo?), un corcó  i a la vegada superb.  Ester Pujol, continguda. Els moderadors del debat, tous.  Si llegiu la Bíblia, us adonareu que posar nom a les coses és feina de Déu. La Gemma, en el seu bloc, ha pontificat de deessa i a vegades no s’ho ha pensat dos cops, per posar etiquetes a tothom.
• Té una explicació massa simplificada de tot: hi ha uns tianencs que als any 80 van fer grans coses pel poble  però que no van pensar en vetllar per la continuïtat de les coses i així es va perdre la bona feina d’una generació de joves que titlla de perduda. Ve a dir que hi ha una manera sempre encertada de fer poble (des de les entitats) i una altre quasi sempre equivocada (des de la política). Em sembla que ni una cosa ni l’altre és sempre certa, però sovint ha mancat continuïtat i compromís en alguns col·lectius.  Al cap i a la fi, els polítics ens presentem a les eleccions i estem en condicions de mesurar quantitativament quants estan amb nosaltres; com reconeix la Gemma, “El poble els posa, el poble els treu”.  En canvi, els autocomplaents amb la seva pròpia biografia no necessiten de cap revàlida, fins i tot quan es diu que els darrers 8 anys el polítics no han sabut arreglar ràdio Tiana. Què va passar  a Ràdio Tiana fa 8 anys?. Un dia ho podem explicar...
• Coincidències i confusions. Al llarg del seu bloc, la Gemma (segons el meu parer)  l’encerta amb l’ anàlisi dels pocs anys de govern del Sr. Muñoz:  incompliment del programa electoral, decepció provocada en el seus electors, el silenci imposat a la ràdio, la manca de paraula i d’imaginació, que la Tiana viva va més enllà que els pares de l’escola, etc. No obstant això, en el cas de l'urbanisme, durant tants anys cavall de batalla de la demagògia, erra en temes tan fonamentals com la rebaixa de sostre al Pla Parcial Creu de Terme o bé de qui és la iniciativa i el treball per la modificació del planejament a l’entorn de l’Alegria, tal  com finalment s’ha produït.  Tiana ha aconseguit conservar el seus valors malgrat la cridòria que alguns van fer i que quan els hi va tocar governar (poc temps, això sí) van aprovar nous desenvolupaments per més de 700  pisos.  Aquest debat s’hauria de fer algun dia amb tranquil·litat i amb perspectiva temporal; mentrestant, triomfen més els estereotips que les raons.

Malgrat aquests comentaris, sens dubte la Gemma ha fet una contribució significativa a les campanyes electorals de Tiana i per això alguns s’han emprenyat. Un servidor de vostès, que la he patit (o gaudit, segons com es miri) durant  12 anys,  el seu comportament m’ha deixat indiferent perquè crec que és part del joc democràtic.  Però el Sr. Muñoz (el breu), enfurismat per la seva desfeta electoral i treien foc pels queixals, li va dir de tot: de professional indigna, de pressionar i suplantar a la directora de la Ràdio, decantar la informació electoral cap a la seva candidata (que fort!), de partidista, que si serà anomenada comissària de la Ràdio, autora de boicots, ... Aquestes expressions, que trobem  retraten perfectament al Sr. Muñoz, que no va saber perdre , però sincerament crec que són injustes per la Gemma.

Proper Post: Dimarts 22 de maig de 2012

Tema: El bloc d’ester pujol i  la victòria socialista