HISTÒRIA D'UNA NEGOCIACIÓ

Els resultats de les eleccions municipals del dia 22 de maig de 2011, donat que cap partit va obtenir majoria absoluta, possibilitava diferents escenaris:

1. Govern majoritari a dos. En aquest cas hi havia dues opcions, i en tot cas era necessària la presència del PSC, guanyador de les eleccions. PSC + CiU o PSC + IC-GENT.
 
 
2. Govern majoritari a tres. Les possibilitats eren: PSC + ERC + CiU, PSC + ERC + IC-GENT, ERC + CiU + IC-GENT. A més, el regidor del PP, teòricament es podia afegir a un minoritari a dos: PSC+ERC o CiU+IC-GENT.

Com es veu, el PSC era necessari en 5 de les 7 possibilitats teòriques existents, algunes “a priori” a contra natura però que en principi hem de considerar. I en aquest context van començar les negociacions ara fa justament un any.

Un servidor de tots vostès va assistir a la majoria de les reunions i soc signant del pacte que finalment es va arribar; per tant, puc explicar la història de primera mà. El PSC va tenir sempre com a primera opció renovar el pacte a dos amb ERC, que havia donat resultats molt  bons durant 1995-1999 i 2003-2007. No obstant, ens vàrem reunir amb tota la resta de partits. Val la pena destacar molt resumidament els resultats amb el dos partits que teòricament permetin fer un govern a dos:

• CiU: el Sr. Nolis no havia paït la derrota i feia el posat com si res hagués canviat. Al llarg de la successives reunions, a mida que es veia a fora del govern, va anar canviant una mica el seu posicionament. En el fons, estava disposat a acceptar coses que mai haguéssim imaginat (en relació a personal de confiança de l’anterior alcalde) però es va entestar a mantenir la regidoria d’Hisenda (déu ens en guardi, vist tot el que s’ha anat descobrint després!), no admetia cap canvia de competència i va posar sobre la taula una exigència tan peregrina com conservar el mateix despatx.
 
 

• IC-GENT: desaparegut de l’escenari polític el Sr. Muñoz (el breu), va dirigir  la negociació el Sr. Hernández. El seu posat em va recordar les negociacions de 1999, 2003 i 2007: més enllà del pes decisori del partit, tot els temes del seu programa no eren negociables. I un tic típic dels dirigents d’aquesta formació: durant la reunió, que mereixia un clima distès, la Sra. Mallol (nouvinguda a la política) es va dedicar a renyir per la tasca feta pels socialistes en l’oposició en relació als ordinadors lliurats a l’escola. Valguem Déu!

En quant a les possibilitats d’un pacte a tres amb intervenció dels socialistes (PSC+ERC amb CiU o IC-GENT) entre tots vàrem arribar a la conclusió de que restava més que sumava. Vist tot el que ha passat posteriorment amb els temes econòmics, qualsevol govern que tingués en el seu sí algun dels partits responsables del desastre (CiU o IC-GENT) del govern 2007-2011, hagués nascut amb plom sota l’ala. Va ser per tant una decisió encertada.

Es va decidir doncs un govern minoritari (PSC i ERC) obert a possibles pactes posteriors. No obstant, vista la mena d’oposició que han exercit el partits del govern del sr. Muñoz, ells mateixos ho han fet impossible ara per ara.

 I així es va arribar a la investidura de Ester Pujol com alcaldessa, ara fa un any. El balanç d’aquest primer any serà l’objecte del proper post.

Proper Post: Proper Post: Dilluns 18 de juny de 2012

Tema: BALANÇ DEL PRIMER ANY DEL GOVERN D’ESTER PUJOL