CARTA A LA PERICA

 

Molt estimada amiga:

En primer lloc, permetem felicitar-te per la fotografia de la signatura del teu acord pels pressupostos de 2025 amb el Sr. alcalde de Tiana. A ell se'l veu realment angoixat perquè difícilment sense el teu ajut hagués pogut aprovar els pressupostos; i a tu molt cofoia i contenta d’haver aconseguit doblegar el rodet de la majoria absoluta i haver-hi pactat coses bones per a Tiana. Tens un posat de triomfadora!

Estimada Perica, vaig seguir amb atenció al teu discurs al Ple del passat divendres. Oh quines paraules més boniques i sentides, quanta responsabilitat, quanta dignitat! Em vas emocionar defensant el perquè  has donat suport als pressupostos a canvi d'un munt de promeses (la majoria de moment no incloses en el capítol d’inversions).  Nosaltres, els socialistes, no vàrem dir res i això que t’haguéssim pogut recordar quines van ser les teves paraules quan el nostre grup municipal quan l’any passat, va donar suport als pressupostos de Junts x Tiana o va aconseguir rebaixar l’IBI a la meitat. Llavors només hi vas veure inconvenients i ara tot són virtuts, retrets que més d’un cop has recordat als debats de Ràdio Tiana (quan hi vens, clar).

Mira, em sap molt greu que et puguin prendre el pèl a la mili es deia que la veterania és un grau. I donat que els socialistes ja hem viscut l’experiència d’acordar coses amb el govern del Sr. Salvatierra en aprovar al seu pressupost per enguany (ni més  ni menys que un PROGRAMA PLURIANUAL DE LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC per un import de 500.000 euros), et podem avançar quasi amb total seguretat que tu et quedaràs, amb un pam de nassos com nosaltres. Perquè al llarg dels dotze mesos de l’any 2024, el govern  no ha fet res del que es va comprometre, ni tan sols la primera fase (molt barata) de recollir dades i definir el projecte.

Tu, estimada Perica, ets aquest cop la cirereta del pastís com l’any passat ho va ser el PSC. És a dir, la que blanqueges uns pressupostos elaborats al marge de l’oposició i sense donar acompliment al compromís de Junts x Tiana de fer un pressupost de base zero; l’alcalde diu que s’hi aproxima. És un home simpàtic. Però com tot en la vida, o és o no és; a mitges, ni embarassada.

Ara que tots els Junts (els per Tiana i els per Catalunya) esteu tots junts, seria el moment que miressis d’entrar al govern, et convertiries a l’argument principal de blanqueig donat que els pardals deixarien de ser els ocells en solitari (malgrat que en són molts i ara un ha plegat, que jo recordi el primer que ho fa des del govern). Clar que no et quedaria cap més remei d’alinear-te en contra dels veïns de Cal Frares, però això seria un detall sense importància. Llavors sí que des del govern podries transformar de veritat Tiana. I donaries continuïtat a aquella tradició tan tianenca que les dretes convergents (diria que tu n’ets l’hereva, ja que vas fer-te teva a la Sra.  Rué) pacten amb segons quins progressistes (abans PSUC, després IC, més tard GPT i ara JxT) més aviat per embolicar la troca.

Posats estem en èpoques nadalenques, conclouré amb una cita bíblica: al banquet dels rics sempre s’hi posa un pobre, També a les pel·lícules de Buñuel. Un pobre, a la taula de rics, va bé per calmar la consciència; una regidora votant els pressupostos de vuit regidors, també. El ric Epuló (8 regidors), la pobre Llàtzer (1 regidor).

Encara que potser la meva crítica servirà per esperonar al Sr. alcalde i amb un pim-pam veurem resolts tots els compromisos amb la perica, fins i tot les butaques de la sala Albéniz. El que mai ha fet amb el PSC potser ara ho fa amb JxCat. Si així fos, mostraré en públic el meu penediment per tot el que he dit en aquest comentari. Però temo molt que el vot de JxCat només servirà per a maquillar unes polítiques ja decidides pels altres Junts...com malauradament ens va passar als socialistes l’any passat!

Estimada Perica, com t’aprecio, em sap molt de greu que hagis caigut al mateix parany que nosaltres l’any passat. Nosaltres ja ho hem après; tu ho faràs al llarg d’aquest any.

Mentrestant, rep una cordial salutació i els millors desitjos per aquestes festes

 

L’ornitòleg  de Tiana

UNA TINENT D'ALCALDE MOFETA I EL PERILL D'UNA FRACTURA SOCIAL?

 

L’estudi de l’ornitologia dels “pájarus” de Tiana és apassionant, no em cansaré de repetir-ho. Observant en deteniment el Ple ordinari de desembre vaig descobrir una mutació increïble: una femella de pardal s’ha convertit en mofeta!!!! Costa creure donat que les aus i els mamífers son classes de vertebrats molt distants filogenèticament: uns ovípars, amb ploma i majoritàriament voladors mentre que els altres són vivípars, amb pèl i solen ser terrestres.

Doncs bé, vàrem assistir a una transformació de pardal a mofeta, tot per culpa d’una moció que va presentar el “pájaru solitari”. L’home va explicar que s’havia preocupat de tema dels dificultats d’accés de vehicles d’emergència a determinats carrers del poble, que havia mesurat amplades, consultat a bombers de Badalona, a professionals... i la primera tinenta d’alcalde, en pla burleta (és a dir, mofeta) vinga riure, descollonant-se de tot, amb tota meva de moviments irònics i, això sí, dient que ells ho tenen tot fet, a punt i controlat (podria ara posar exemples que de moment m’estalvio). I tot sota la mirada somrient i complaent de qui presideix la reunió que hauria d’evitar bullin d’un regidor cap a altre...

Penso continuar investigant, però crec que és una fita molt important en la ciència de l'evolució poder haver assistit a la transformació d’un pardal a mofeta. Ara que alguns tornen a parlar de creacionisme, aquesta mena de processos (que fins i tot s’han pogut gravar) és un avenç emocionant de la ciència.

No voldria ser alarmista  ni catastrofista, però aquest tafaner de la vida política del poble observa alguns fets de fractura social. Demanar bombardejar la zona de Can Gaietà,  fomentar que uns tianencs es puguin menjar a altres (en el més pur estil caníbal), enganxar xiclets al jersei d’algun assistent al ple que suposadament no és de la corda de l’activista,  pintar una propietat privada dient “cabrons” i “fills de puta”, etc. potser només són símptomes, però des del meu punt de vista no albiren res de bo. Això mai havia passat a Tiana i ara està passant. Són expressions d’una part d’un poble ben aviat poc educador.

Trobo a faltar una reacció contundent de l’alcalde, condemnant tots aquests fets (i també el bullying a un regidor). Podem entrar en una espiral d’enfrontaments que mai voldria per a Tiana perquè  una cosa és la discrepància política i l’altre amenaçar amb bombardejos. L’autor de la frase es deu pensar que és graciós, a l’alçada d’alguns guionistes de la televisió pública de Catalunya,  quan més aviat és penós.

No anem pas bé i trobo a faltar una reacció de condemna del govern.

PER POPULISME REACCIONARI, EL SEU SR. MUÑOZ

 

((UN COP SUPERATS ELS PROBLEMES D'ACCÉS AL MEU BLOG DE SEMPRE, REPRODUEIXO L'ARTICLE QUE VAIG PENJAR 

A UN BLOG PROVISIONAL))

Vet aquí que quan he segut davant l'ordinador estava disposat a escriure del Ple del passat dimarts, on uns pardals acorralats i desbocats van donar motius per a una àmplia crònica. Però he ensopegat amb un exabrupte del Sr. Emili Muñoz, amb el títol de POPULISME REACCIONARI i de cop he rejovenit vint anys, he viatjat a aquells anys en què l'Emili i jo ens les teníem diàriament per l'emissora local i per El Punt, llavors ambdós molt seguits i llegits a Tiana.

Com pot entendre fàcilment el Sr. Muñoz, perquè és un home intel·ligent, no pot insultar a quatre partits polítics i que la cosa li surti gratuïta. I he tingut la temptació de contestar, plenament conscient a què m'exposo. I donat que les temptacions hi són per caure, he caigut de quatre potes i no m'he pogut resistir a respondre'l, deixant per aquí uns dies la crònica de la reunió de novembre dels "pájarus" de Tiana.

De no fer-ho corro el perill que l'home s'acalori cada cop més i les digui més gruixudes. I donat que tinc vocació pedagògica, li aclariré al Sr. Muñoz què és exactament això del "populisme reaccionari"-

• Ser un populista reaccionari és tenir un origen d'esquerres (a l'àmbit del PSUC i d'IC) i arribar a ser alcalde de Tiana, malgrat no haver guanyat les eleccions de 2007, amb un pacte amb CiU, amb aquella CiU d'aquells anys foscos, tan de dretes i reaccionaris que per no ser no eren ni independentistes (això ho van descobrir més tard).
• Quan un és populista reaccionari i no compleix les seves promeses, sol passar que a les següents eleccions municipals els ciutadans no et votin i quan veus que vas a l'oposició, renuncies a la teva acta dient allò de "bon vent" (que és com enviar a la merda a tot el poble), que és una manera ben reaccionària d'acomiadar-se dels veïns i veïnes. Quan s’és populista reaccionari s’és breu a l’alcaldia.
• Ser populista reaccionari és també voler aparentar ser un ferm defensor dels habitatges de protecció i que quan s'estava a l'oposició (any 2004) haver votat en contra de la requalificació de Can Jordana per a la construcció d'habitatges socials i no votar a favor de l'aprovació definitiva del Projecte, que sota un govern socialista va permetre la construcció de 50 habitatges de protecció.
• Ser populista reaccionari és mentir i dir que l'oposició del PSC (el que pensin la resta de grups i solitaris traspassats no és problema meu) al projecte és perquè no es va informar prou. Mai hem dit que és falta d'informació (encara que també). L'oposició és perquè no s'ha endegat un procés de participació ciutadana dels que alguns tant bramen (el Sr. Muñoz també) i que quan arriba l'hora de practicar-la, sembla que no ho recorden. Però hi ha moltes més raons; només cal llegir la moció que es va presentar al darrer Ple.
• Ser un populista reaccionari és també donar suport incondicional a l'actuació del Sr. Salvatierra al Ple que va gosar atacar al regidor Diego Parra amb el comportament del govern de la Generalitat Valenciana davant la DANA, alcalde que va ser corregit en públic pel Sr. Secretari en relació amb les manifestacions ploramiques del seu grup, situació mai viscuda al poble. Però de tot això ja en parlaré a la pròxima crònica.
• Fer populisme reaccionari és voler fer creure que amb aquesta actuació es podrà fer front a l'emergència habitacional declarada a Tiana, més tenint en compte totes les necessitats que va exposar la regidora Sra. Capell. Quan arribi l'hora de la veritat (si arriba) ja es compatibilitzarà quanta emergència habitacional s'ha pogut corregir i quan fum n'han venut alguns. Per això els socialistes reclamem una mirada més llarga i ambiciosa de tot plegat.

Acabo ja. Després d'haver intentat explicar al sr. Muñoz que ell té molt de "populista reaccionari", segons els canons habituals de mesura, a l'haver pactat amb la dreta catalana més reaccionària i d'oposar-se a la construcció d'habitatges de protecció a Can Jordana, em sento realment jove de nou i ara només espero la seva airada resposta, que em portarà a anys en què encara tenia cabells i no eren blancs.

Emili, tot amb "carinyo" eh... però abans de titllar a altres de populistes reaccionaris potser cal revisar una mica la biografia pròpia.

EL PÁJARU TELEGRAFISTA NO ÉS UN PÁJARU INDEPENDENT

 

La darrera reunió del passat dimarts dels “pájarus” de Tiana va tenir novetats: una manifestació a la plaça (amb xiulets i insults a l’alcalde; els insults em semblen malament) i també la inauguració del procediment d’esmena a la totalitat, assajat tant pels pardals com pel “pájaru solitari” (aquest sense massa èxit, ja que els que es manen no es van dignar ni tan sols a comentar-li l’esmena o transaccionar alguna cosa, encara que fos un parell de comes).

Tot arran del sidral pel tema dels habitatges dotacionals al camí dels Frares. Aquest tafaner de la vida política a Tiana vol fer quatre observacions: és evident que ha mancat el diàleg del govern amb els veïns, contradient la lletra i l’esperit del reglament de Participació Ciutadana; en segon lloc, és evident també que el conveni té contradiccions i expressions confuses que mereixen aclariment; tercer, cap estudi objectiu demostra que el millor o únic lloc per fer habitatges dotacionals a Tiana sigui aquesta parcel·la i, finalment, tranquil·litzaria a tothom que es decretés un any de suspensió de llicències d’edificació (com es va fer a Can Matas i recentment, al nucli del poble) fins que s’aclareixen els punts anteriors.

Potser els més joves no sabeu que era un telegrafista. Us ho explico: era un senyor amb una maquineta (inventada inicialment per Morse) al que tu li donaves un text i ell es limitava a escriure el dictat perquè un receptor allunyat, rebés el missatge. Tot això, amb els correus electrònics i altres sistemes d’internet per a la comunicació, ha desaparegut. Tot el que queda antiquat, desapareix.

Doncs bé, hi ha un “pájaru” de la gàbia de Tiana que s’està transformant en telegrafista, evolució molt interessant des del punt de vista ornitològic. Ell mateix ho diu: “els veritables protagonistes del ple eren els veïns i veïnes de Can Gaietà per això, vaig decidir no fer cap intervenció més enllà de llegir la moció i de centrar el debat”. O sigui és un regidor que no té activitat pròpia: va mirant per on hi ha veïns enfadats amb el govern (molt o poc això passa sempre) i després, en lloc de fer una acció pròpia i aportar raonaments  o ajudar a trobar la solució, es limita a fer de corretja de transmissió dels veïns.

Clar que fins i tot aquesta representació és més que dubtosa: tots els veïns afectats han elegit al “pájaru” telegrafista perquè parli en nom seu? Han fet alguna mena d’encomanament? A mi em sona a quant els independentistes (o els contraris) diuen allò “perquè els catalans...”. Coi, seran alguns catalans perquè és evident que no tothom pensa igual. Per tant, fer-se representant de tothom és sempre perillós. És voler representar a molts quan, llei a la mà, no representes a ningú.

Creiem que el “pájaru” telegrafista tornarà  a actuar davant dels temes que s’albiren d’aquí que acabi l’any. Estaré amatent.

I un últim comentari, que és un aclariment: ni a Tiana ni a cap dels més de 9.000 municipis de l’estat Espanyol (ni dels quasi 1.000 de Catalunya) existeix cap Regidor independent. Que no us enganyin. El que existeixen són regidors no adscrits (RNA) que són aquells personatges que malgrat haver-se presentat a les llistes d’un partit determinat (gaudint del seu finançament i dels seus vots) després decideixen fer transfuguisme, per raons clarament personals, i tenen vida pròpia, normalment molt curta.

La llei sovint permet coses que l’ètica rebutja.

HISTÒRIA DEL “PÁJARU” QUE NO VA CONSTRUIR EL SEU BOSC URBÀ

 

Quan més investigo els costums i maneres de fer dels “pájarus” de la gàbia m’adono que és un món apassionant. Solen tenir comportaments canviants, alguns molt sorprenents. Per exemple, a la reunió que van fer el dia 30 de juliol i amb relació al tema de Can Frares, només el grup municipal del “pájaru solitari” va votar en contra. En canvi, ni el poc que queda de les “gavines” ni la “periquita” van dir que no, es van abstenir  que és una manera més aviat suau de no oposar-se a alguna cosa i a la vegada no donar la raó als pardals. És a dir, “ni carn ni peix”.

Això no obstant, i ara que hi ha anunciada una nova reunió a la gàbia per aquest pròxim dimarts, amb la molt probable presència de veïns, estic segur que tant la “gavina” com la “periquita” canviaran el que van dir fa només dos mesos. Perdran tota fredor i faran abrandades defenses en contra d’allò a què no es van oposar al juliol, fins i tot si cal votaran mocions del “pájaru incendiari”. Del  “cardenal” no tinc cap dada perquè no va anar a la reunió de juliol.

També és molt interessant l’etologia del “pájaru incendiari”. Fixeu-vos, aquest “pájaru” era primer tinent d’alcalde (el que mana més després de l’alcalde) quan es va desenvolupar un projecte per la construcció d’un bosc urbà a la mateixa zona de Can Frares on ara es volen fer habitatges. La construcció del bosc urbà (això s.i, amb pistes de skate) es va adjudicar a Estudios y Contratas Silvícolas S.L. i a  Eco Concept Serveis S.L. el dia 3 de novembre de 2021.

El “pájaru incendiari” va passar de ser primer tinent d’alcalde amb la “gavina riallera” de nou primer tinent d’alcalde amb els “pardals” arran de la moció de censura feta el dia el 13 d’abril de 2022. És a dir, fos qui fos l’alcalde, ell era sempre primer tinent d’alcalde. I va ser tinent d’alcalde fins al mes de juny de 2023 (els darrers dies, en funcions).

La pregunta que es fa aquest pobre ornitòleg és: si el termini d’execució de les obres era de 6 mesos i el “pájaru incendiari” va ser tinent d’alcalde durant el menys 13 mesos un cop adjudicada l’obra, per què no la va realitzar? Per què no va executar les obres que ell mateix havia impulsat? Es va suspendre l’adjudicació per alguna causa? Quina? Per què no es va tornar a fer el concurs? No el van deixar? Hi ha alguna prova escrita o declaracions que demostri que no el van deixar fer el seu bosc urbà? I si no li van deixar fer, per què no va dimitir? Moltes preguntes que necessiten resposta.

És molt contradictori lamentar-se ara a cop de mocions que “no es conservi el paisatge” de la zona. Caram! Si ell hagués fet la seva feina, ara hi hauria a la parcel·la un magnífic bosc urbà i ens haguéssim estalviat tota la polèmica!

Fins i tot arriba a dir que “l’Ajuntament es comprometi a fer les inversions necessàries que ja estaven projectades”, Coi, per què no ho va fer ell? Poc treballador va estar; ara també vol retre homenatge a la llegenda del motociclisme Carles Cardús, i no va moure res al llarg dels seus molts anys de responsable d’esports de l’ajuntament. Un “pájaru” ben curiós...del que en parlaré ben poc.

(Us recordo les famílies de “pájarus”)

Pardals	JuntsxT
Ocell solitari	PSC
Periquita	JxCat
Gavina	ERC
Cardenal	PP
Ocell incendiari	RNA

 

SÍ A HABITATGES PÚBLICS, NO A UN CONVENI BUNYOL

 

El pardal que més mana ha fet unes lamentables declaracions entre les quals va dir  “que no s’esperava el posicionament dels grups quan l’habitatge és la principal preocupació de la població“ tot arran de la reunió extraordinària de “pájarus” del dia 30 de juliol que es va aprovar un conveni per a una nova promoció d’habitatges públic a Can Frares, només amb el vot dels vuit pardals que tenen una majoria aclaparadora.

Als Socialistes ningú ens ha de donar lliçons sobre habitatges protegits, no en va totes les promocions fetes a Tiana excepte dos (el que representa més del 70% de l’habitatge de protecció construït a Tiana des de la recuperació de la democràcia) l'han aconseguit fer governs d’alcaldes o alcaldessa del PSC.

Llavors perquè el nostre “pàjaru solitari” va votar en contra? En primer lloc, no vàrem votar en contra d’habitatges públics. Vàrem votar en contra d’un CONVENI, que diu ja d'entrada el que es reprodueix a la fotografia,

És a dir que segons el conveni aprovat pels pardals de Junts x Tiana els habitatges són per a joves tutelats, per a gent gran i persones amb diversitat funcional. I el pardal que més mana va dient que són pels joves de Tiana; no és això el que diu el conveni aprovat. 

Quan aquest tafaner de la vida política de Tiana li va fer aquesta pregunta, va dir que era un error. Caram! No es llegeixen el que porten als plens? No passa per mans de la Secretaria? I si és un error, quan l’esmenarà? Perquè clar, aquest conveni l’ha aprovat el Ple de l’Àrea Metropolitana i si cal esmenar-ho, caldrà tornar a passar-ho. Tot sembla molt poc professional. 

No dic que finalment a les bases no aconsegueixi que siguin almenys en part pels joves del poble, però donat que no és això el que diu el conveni que van portar al Ple, per això el PSC va votar en contra. No en contra d’habitatges públics; en contra d’un conveni equivocat.

I encara tenim dues raons més per oposar-nos a aquesta manera de fer. Un projecte d’aquestes característiques, en primer lloc, s’ha de parlar i consensuar amb els veïns; ara diu que ho faran, però sempre tard i malament.

Finalment, no pensem que la parcel·la escollida sigui la millor per fer aquests habitatges. Ben segur que hi ha altres possibilitats que des del PSC pensem estudiar i proposar. Per exemple, els habitatges de protecció de Can Jordana van ser possibles gràcies a una requalificació.

En fi, esperem que quedi clara la postura del PSC: no a un conveni que el mateix pardal principal reconeix que està equivocat, no a fer aquesta mena d’actuacions sense el consens amb els veïns i no a un lloc inadequat per a raons fonamentalment paisatgístiques.

ELS SOROLLS DEL PARC MASCARÓ I EL “PÁJARU” PIRÒMAN

 Aquest estudiós de l’ornitologia tianenca segueix cada mes la reunió que els “pájarus” fan i aprofito per escriure una de les meves notes ornitològiques. Voldria començar amb una reflexió: l'única manera de resoldre problemes (govern i oposició) és pactant i treballant junts; els focs d’artifici per després poder penjar un vídeo a un blog (per familiars i amics) són més aviat poc útils. Per això, amb dues mocions sobre la taula, en rebutjar el “pájaru” incendiari la seva retirada (com proposava el pardal que mana) no se situa a la línia del que convindria.

Faré també una mica d’història. Al voltant del Parc Mascaró hi ha un problema puntual (en el sentit que és un punt del poble, no temporal com algú va confondre) de festes culturals que pel seu horari, freqüència i intensitat acústica molesta els veïns. Es disposa certament d’una ordenança de sorolls (aprovada l’any 2022) que els socialistes  entenem inaplicable donat que algú la va copiar d’un municipi gran; que és inaplicable ho demostra que al darrer dia la policia local no estava en condicions de fer mesures acústiques. Coneixedors del problema el nostre regidor (Miquel Santiago) ho va treballar i vàrem ser els primers d’entrar una moció (quatre dies abans que l’alternativa, que ve a recollir el mateix excepte en el tema de modificació de l’ordenança) en dues línies bàsiques: adaptar l’ordenança i aplicar-la amb contundència. Les intervencions dels dos representants de la Plataforma demostra que hi ha un problema i greu.

Cal recordar que el govern de JuntsxTiana té majoria absoluta. Per tant, per poder tirar endavant la nostra proposta la vàrem treballar conjuntament, mantenint els nostres objectius. És la moció que es va aprovar, també amb el vot del PP i ara poden estar ben segurs els veïns de la zona que exigirem la seva aplicació com a via per solucionar un problema que fa anys que està enquistat, amb la voluntat de trobar un nivell de convivència que faci compatible el benestar dels veïns amb l’activitat cultural.

Què hi ha de dolent en tot això? Haver pactat amb JuntsxTiana? Si volem que les propostes positives que fa el regidor Miquel Santiago tirin endavant, cal pactar necessàriament amb ells. El PSC ho  va fer després de treballar i parlar amb veïns afectats. O potser és millor fer-se la víctima, dient un representant públic que és un simple missatger? Convido a reflexionar sobre aquest punt.

La Plataforma va preferir la via d’un regidor no adscrit (RnA) per fer arribar les seves demandes al Ple. Ho respectem i sabem diferenciar perfectament els objectius dels veïns i els d’un RnA, que no representa a ningú més que a ell mateix (perquè aixì ho ha volgut). Això sí, amb l’ajut de dos homenots (en el sentit de Josep Pla) que encara tenen el carnet del partit i que fan tant mal com poden, bramant sobretot contra aquest humil ornitòleg... que a Tiana se sap tot!. No voldria ser setciències, però aquesta sí que es una qüestió kafkiana (donat l’interès que aparentment algú té per aquest autor, al que recomano llegir).

El temps posarà cadascú al seu lloc, n’estic segur. Però ara mateix, i gràcies a la feina del regidor Miquel Santiago, hi ha aprovada una moció per una aclaparadora majoria al Ple (la democràcia es això: votar i comptar) que es compromet a: modificar l’ordenança perquè sigui aplicable; un pacte de poble per garantir un oci festiu i cultural responsable i respectuós, de manera conjunta amb els veïns, les entitats i l’Ajuntament de Tiana; dotar  la policia local d’equips i personal necessaris per realitzar un seguiment eficaç del compliment de la norma de soroll; encarregar un estudi exhaustiu per mesurar els nivells de soroll en els dies d’activitats ¸col·locar senyals informatius sobre els horaris i normes d’ús del parc, i dur a terme campanyes de conscienciació dirigides als participants de les activitats sorolloses per fomentar el respecte cap als veïns.

Si tot això es compleix, és una via segura per a solucionar el problema. I els socialistes, com a autors de la proposta inicial, farem un seguiment proper que tot es compleixi. I el regidor Miquel Santiago queda a disposició dels veïns pel que calgui.

La resta és fum i foc d’encenalls. I com va dir el pardal que mana, hi ha qui busca tolls de benzina per tirar-hi un llumí. Això fa que algun “pájaru” sigui piròman. Hem descobert una subespècie nova a Tiana!