EL TEOREMA DE PASCUAL

TEOREMA DE PASCAL (França, 1639)

El teorema de Pascal (també anomenat Hexagrammum Mysticum Theorema) és un fonamental teorema de la geometria projectiva en ell s'estableix que si un hexagon arbitrari es troba inscrit en alguna secció cònica, i s'extenen els parells oposats de costats fins que es creuen, els tres punts en els que s'intersecten es trobaran ubicats sobre una líne recta, anomenada la línia de Pascal d'aquesta configuració.

Algú ha entès alguna cosa?

TEOREMA DE PASCUAL (Tiana, 2013)

¿I si el govern actual a Tiana, hagués trobat en moltes qüestions i malgrat l'irrupció de la crisi, un camí obert, de contenció, estalvi, control i bons projectes, una bona feina feta pel govern anterior per l'equitat i la transparència davant el desgavell dels anys anteriors amb despeses no justificades, no pressupostades, discrecionals i agosaradament altes ...? ¿I si el govern actual fos capaç de reconeixer públicament ni que fos en part una realitat com aquesta, que ha trobat molta feina feta i avaçada, no seria un pas important per a la suma real de les voluntats de tants i tants ciutadans que la desitgen?

Algú ha entès alguna cosa del post del Sr. Pascual, Regidor de IC-GENT i antic regidor de Cultura del govern del Sr. Muñoz, El Breu?

He aplicat coneixements de física, metafísica I matemàtica I he arribat a la conclusió de que el Teorema de Pascal és el següent: durant quatre anys, el govern de IC-GENT amb CiU ho van fer tot bé i si ha quedat algun problema pel camí, la culpa és dels dotze anys de govern del Vallespinós. I si encara persisteix, la culpa la té l’alcaldessa Pujol.

Quina poca vergonya!. Van fer una política econòmica desastrosa, com objectivament demostra l’informe de la Diputació, que va situar a l’ajuntament de Tiana a tocar de la suspensió de pagaments. I dono una primícia: quan IC-GENT+CiU van arribar al govern al junt de 2007, de les primeres coses que van fer va ser demanar una auditoria de la meva gestió econòmica durant dotze anys. Mai van informar d’això i mai van donar els resultats de l’auditoria. Potser el resultat va ser bo o no tenien per on atacar...

En canvi, la gran gestió 2007-2011 (comandada pel Sr. Nolis) del govern del que formava part l’inventor del Teorema de Pascual, va consistir en no actualitzar preus de serveis, amagar factures sota la catifa per valor de més un milió d’euros, de no reconèixer l’actualització de preus dels serveis, de més que duplicar l’endeutament, de fer pressupostos equilibrats amb ingressos que mai es realitzaven, d’incrementar desaforadament les despeses de personal, d’encarregar serveis sense disposar de pressupost, etc...

Per tant, la síntesis del Teorema de Pascual és: “Veure la palla  en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus”. I per pur sectarisme...

Proper Post: Dimarts 16 d’abril de 2013

Tema: RÀDIO TIANA (III)

L'AJUNTAMENT DE TIANA I LES PARTICIPACIONS PREFERENTS

A aquestes alçades de la pel·lícula tothom hem sentit parlar de les participacions preferents. Hem escoltat debats, ho hem llegit al diari, hem vist també imatges de persones protestant que ha perdut els seus estalvis i ens hem assabentat d’històries esfereïdores.  Estadísticament una gran part de les persones que pateixen el problema són petits estalviadors d’una certa edat i tot porta a pensar que les estratègies per la col·locació d’aquest producte financer, complexa i complicat, han passat per enredar  a sectors dèbils de la població. Les caixes i bancs, per obtenir capitals dels que tan mancats estaven (i estan) per culpa de les barrabassades fetes amb el totxo, no van dubtar a trair la confiança dels seus clients per tal d’encolomar aquest producte.

Per entendre la dimensió del problema un parell de  dades: només els bancs van col·locar més de  30.000 milions d’euros en preferents, es parla de més de 700.000 clients. Ara el govern de Madrid intenta resoldre parcialment el merder creat però donat que algunes de les caixes més actives en la comercialització d’aquest producte, han estat nacionalitzades succeeix que molt probablement els inversos només recuperaran una part dels diners i a vegades, una part petita. I s’ha obert un camí complex, amb dues disjuntives: la negociació o els jutjats. En tot cas temps, patiment, pèrdues econòmiques, etc...

En el cas del Maresme es dóna a més la circumstància que una caixa comarcal, ben considerada des de fa molts anys pel petit estalviador, ha estat especialment activa en la comercialització de preferents, sobretot després de caure a l’òrbita de Bankia,  I en conseqüència hi ha un número elevat d’afectats a tot el Maresme, el que ha fet que el Consell d’Alcaldes i el Consell Comarcal hagin aprovat una moció per donar suport als damnificats.

L’Ajuntament de Tiana ha estat molt actiu en aquesta qüestió. Al passat Ple del dia 2 d’abril es va aprovar per unanimitat una resolució de suport als afectats per les participacions preferents. Al final de la sessió, i a preguntes d’una ciutadana afectada, l’Alcaldessa va explicar totes les accions de recolçament que es desplegaran, més enllà de la declaració del Ple: coordinació d’accions, reunions d’informació, assessorament, suport legal, etc.

Penso que això demostra el compromís del govern local amb els ciutadans de Tiana que pateixen problemes econòmics sobrevinguts pels enganys d’alguns i la manca de control dels reguladors que tenien l’obligació de fer-ho. Crec que és una molt bona notícia enmig de la desgràcia ...

Proper Post: Dimecres 10 d’abril de 2013

Tema: EL TEOREMA DE PASCUAL

PLE D’ABRIL: PPIM, PPAM, PPUM I ACLARIMENT HISTÒRIC

Darrerament l’ordre del dia del plens de Tiana s’omplen de majestàtiques mocions en contra de polítiques del PP. És un recurs fàcil donat el que està fent el govern de Madrid. Al Ple del mes d’abril va ser l’hora de  les pensions i dels governs locals. La litúrgia és semblant: mentre l’amic Gonzalo intenta posar inútilment dades sobre la taula, alguns grups passen pel damunt com poden per raons òbvies i d’altres bramen furiosament en contra de Madrid. Clar que quan toca fer mocions en relació a les polítiques equivocades de la Generalitat (que Déu n’hi do també) es canvia la torna: llavors és el Sr. Nolis el que s’acull a l’objecció de consciència de la seva militància per no enutjar als que manen a CiU, que no sigui cas que a l’hora de fer llistes... Així, covardament, no va votar favorablement l’adhesió al manifestat en favor de l’educació que han votat molts alcaldes de Catalunya, fins i tot del seu propi partit. No sembla que la congruència sigui la millor virtut del Sr. Nolis...

També es va sentir a dir en el Ple que  la tarificació social s’ha aplicat per primer cop a Tiana en el cas de l’escola bressol. Per evitar que futurs historiadors, d’aquí mil o tres mil anys, treballin amb dades errònies quan llegeixin l’acta del passat dimarts, vull  recordar  que ja fa anys (em sembla que era al segle passat), un govern d’esquerres i de progrés  de Tiana va aplicar la tarificació social a les beques per les colònies d’estiu que llavors organitzava l’Ajuntament. Crec que no és l’únic cas però és el que ara em ve a la memòria... i ja es conegut que la memòria sovint és perd amb l’edat, sinó abans...

Proper Post: Dimarts 9 d’abril de 2013

Tema: EL TEOREMA DE PASCUAL

QUAN L'ALVAR VA ESTAR A PUNT DE SER REGIDOR DE CULTURA

L’Alvar Sunyol és un gran artista i una persona molt estimada a Tiana. Un cop va estar a punt de ser Regidor de Cultura. Avui recordaré aquesta anècdota. A les eleccions de l’any 1995 tres partits d’esquerres (PSC, ERC i IC) vàrem fer un pacte de progrés per capgirar el govern convergent de Tiana, que feia 15 anys que durava. A mi em va tocar ser Alcalde i malgrat que l’Alvar anava a les llistes de CiU, li vàrem fer públicament la proposta de ser Regidor de Cultura al nostre govern. Sé que li va fer gràcia i que estava disposat a acceptar però els responsables del seu partit, amb un error polític evident,  no li van deixar. Crec que va ser un exemple de generositat política, allunyat de qualsevol sectarisme, i que no va ser possible pel dogmatisme d’alguns, que creien que recuperarien aviat l’alcaldia de Tiana i que ja porten quasi 18 anys de sequera...

Per sempre més serà impossible conèixer com hagués evolucionat la cultura tianenca sota la direcció política de l’Alvar. No obstant, sempre va col·laborar amb els governs que vaig encapçalar al llarg de 12 anys: ho feia per Tiana. Vull recordar l’escultura de la Plaça de la Vila, el jardí Lola Anglada i els murals de la sala de plens, per només posar tres exemples. Sempre ha estat disposat a ajudar a qualsevol entitat que li ha demanat ajut, de forma absolutament desinteressada. Però d’aquest paper de l’Alvar en parlarem un altre dia...

Proper Post: Dimarts 2 d’abril de 2013

Tema: EL TEOREMA DE PASCUAL

LA SITUACIÓ ECONÒMICA DE L'AJUNTAMENT I A ON S'AMAGA EL SR. NOLIS

Divendres passat, l’Alcaldessa de Tiana va passar comptes en públic de la situació econòmica de l’Ajuntament, tal com es va comprometre ara fa mes d’un any. Si recordeu, a finals de 2011 l’Ajuntament de Tiana estava en situació de suspensió de pagament degut a les barbaritats econòmiques que va cometre el govern del Sr. Muñoz, sortosament  El Breu per la salut l’economia del  poble. L’Ester no va voler fer sang del passat  encara que si la situació que es va trobar era la que era tenia uns culpables ben concrets ja que quan un servidor va deixar l’alcaldia a l’any 2007, els comptes estaven ben sanejats. 

Què va passar en els quatre anys del govern del Sr. Muñoz?.   Faré un resum dels fets més significatius:

• Es va contractar personal a tort i a dret. De fet el nou govern, d’ençà 2011 ha suprimit 13 llocs de treball i els serveis es continuen donant. El govern del Sr. Muñoz va engreixar la plantilla, per damunt de les ratios del Maresme.  Això tenia un  pes d’uns 225.000 euros anuals

• Es van fer despeses sense disposar de partides per poder-les pagar. De fet l’Alcaldessa es va trobar un total de 1.670.000 euros de factures impagades entre els anys 2007 i 2011 i per poder-les liquidar s’ha hagut de demanar un nou préstec. I les sorpreses sota la catifa continuen apareixen més d’un any després ja que van deixar de pagar les actualitzacions d’algunes contractes, ara reclamades per import de 177.000 euros.

• La transformació del  demanial del pagament del pavelló poliesportiu en crèdit pur i dur va ser un altre error que va contribuir a complicar la situació econòmica.

• L’elaboració any  darrera any de pressupostos irreals, en els que es consignaven partides  que mai s’arribaven a realitzar i que només servien per quadrar els números de manera fictícia.

Tots aquests errors els va denunciar el Grup Municipal Socialista durant els anys de govern del Sr. Muñoz i de res van servir els nostres advertiments i propostes. En tot cas la gravetat de la situació en la  que el sr. Muñoz va deixar l’economia del poble no ha de ser matèria de discussió política ja que existia un informe de la Diputació de Barcelona que ho posava ben palès, informe del que no es fa informar i que ara ningú ha localitzat a l’ajuntament. Es veu que el Sr. Nolis, a més d’amagar factures sota la catifa també hi amagava informes de la situació econòmica - financera elaborats per una institució prestigiosa.

Sense entrar en detalls tècnics que podrien avorrir (i que trobarem en el document que es penjarà a la web municipal) tres indicadors són fonamentals per avaluar la situació econòmica d’un ajuntament:  l’equilibri financer, el romanent de tresoreria i l’endeutament.  Doncs be, a l’informe amagat de la situació de 2010, els dos primers  indicadors estaven en vermell i el tercer en àmbar. En només un any, s’ha aconseguit redreçar la situació i a finals de 2012, els dos primer ja estan en verd i el tercer continua en àmbar degut al crèdit que ha calgut demanar per pagar als proveïdors del Sr. Muñoz que van quedar penjats. Las xifres han canviat radicalment i s’ha aconseguit capgirar la situació.

A la sessió es va parlar de moltes més coses que ja aniré comentant en futures entrades. El públic assistent va ser força nombrós però jo vaig trobar a faltar al Sr. Nolis. Aquest senyor, a més de fer d’escolanet del Sr. Muñoz, va ser el responsable econòmic durant el quatre anys en els que es va gestar la desgràcia, amb el suport d’una intervenció de la que en algun dia n’hauré de parlar.  Però s’amaga de qualsevol debat públic, fugint de la responsabilitat directe que té en tot el que ha passat, ni tan sols per defensar la seva gestió. Ell prefereix, covardament, repartir fulls per les bústies de Tiana dient bajanades  i mentides, donant per bons números que ningú sap de on surten. En canvi, els números que demostren el desastre econòmic de la seva gestió surten de la Diputació de Barcelona, gens sospitós  ja que aquesta institució està governada pel seu partit. Una mica de seny i de vergonya, Sr. Nolis!

Proper Post: Dimecres 20 de març de 2013

Tema: QUAN L'ALVAR VA PODER SER REGIDOR DE CULTURA

CRÒNICA D'UN PLE MÉS AVIAT BUIT

L’ordre del dia del Ple dels mes de març era més aviat curt : dos punts (a banda d’aprovació de l’acta i assumptes de tràmit) i una pregunta del grup de CiU. Aquest  tafaner  es pensava que la cosa s’enllestiria aviat però déu n’hi do el que va durar el ple més aviat buit, amb moments agres per part del Sr. Hernández (de IC-GENT) que pensa que fent teatre  justifica millor el sou (bé, les dietes!).

El punt estrella va ser la ratificació de les sol·licituds del PUOSC pel període 2013-2016. El PUOSC és un Pla plurianual de la Generalitat de transferències monetàries als Ajuntaments per fer inversions i enguany també manteniments.  Aquest Pla ha estat convocat amb retard (normalment es feia a començament de mandat), s’allarga fins més enllà de l’actual legislatura (que acaba al juny de 2015), és més aviat pobre en recursos i s’han produït queixes  pel partidisme en la seva distribució. Malgrat que el punt de l’ordre del dia només pretenia una ratificació del decret d’alcaldia en relació al tipus d’actuacions sol·licitades per l’Ajuntament de Tiana, va derivar en una picabaralla  govern - part de l’oposició sobre el pla d’inversions 2011-2015.

Els posicionaments dels grups municipals es poden resumir de la següent manera: IC-GENT acusa al Govern de que no disposar d’un Pla de Mandat i de no haver endegat un procés de participació per triar les prioritats. El Sr. Nolis (de CiU) s’apunta al carro i es queixa de la manca d’informació. El Sr. Gonzalo (PP) fa ser les seves pròpies reflexions i protesta per l’escassetat dels recursos econòmics que aporta la Generalitat. El govern, per boca del Sr. Gost i l’Alcaldessa, es defensa amb brillantor i malgrat que ha de reconèixer no disposar d’un Pla de Mandat formulat com era tradicional, sí que ha establert les prioritats de les seves inversions (la via pública) sí que ha fet un pla de participació (mitjançant enquestes i reunions per “barris”) i el que proposa és conseqüència de la tasca feta.

De les paraules de l’Alcaldessa deduïm:

1. Que es pretén que l’espai públic sigui prioritàriament pels vianants i per aconseguir-ho es crearan borses d’aparcament (en concret es va citar la zona de la Petanca)
2. Que l’obertura de Issac Albèniz (la corba dels autobusos, per entendre’ns) no es cap prioritat  de l’actual govern, donat l’elevat cost i el fet que només un ciutadà ho va assenyalar com important en el procés de participació
3. Que pel que sembla a l’anterior mandat (el del Sr. Muñoz, El Breu)  es va perdre l’oportunitat de fer arribar la fibra òptica a Tiana i que hi ha negociacions obertes amb Telefónica  però amb poca esperança d’èxit.

El debat va derivar cap acusacions creuades de model urbanístic, de manca de dotació econòmica per part del govern de IC-GENT/C iU per l’obertura d’Isaac  Albéniz, de la manca d’informació que es dona a l’oposició... El to tant del Sr. Hernández com del Sr. Nolis va ser antipàtic, sovint mal educat i teatral. Posada a votació la ratificació del decret d’Alcaldia en relació al PUOSC, va ser aprovat amb l’abstenció de CiU i el vot en contra de IC-GENT. Com sempre, el Sr. Nolis va donar la nota perquè tot estant a favor de les inversions, es va abstenir per no haver estat convidat a ser partícip d’aquestes decisions. Ai senyor que feble és la memòria i es veu que ja no es recorda com actuava ell en la seva etapa d’escolanet del Sr. Muñoz!

Poc més de si va donar el Ple, més enllà del manifest pel dia Internacional de les Dones i de la intuïció que algun problema econòmic greu s’està covant a la Residència de Persones Grans...

Proper Post: Dimarts 12 de març de 2013

Tema: QUAN L'ALVAR VA PODER SER REGIDOR DE CULTURA

RÀDIO TIANA (II)

A l’entrada del passat dia 13 de febrer vaig comentar els inicis de Ràdio Tiana. Ara vull repassar breument els seus anys de consolidació, fins al final del meu mandat com alcalde (juny de 2007). Ho faig de memòria per tant és possible que cometi alguna imprecisió o oblit que, no obstant, no alteraran la imatge de la realitat.

D’ençà la seva inauguració, Ràdio Tiana va ser un viver de “nous periodistes” que posteriorment s’han obert camí a diferents mitjans de comunicació. Aquest és un important resultat de la nostra emissora local. Ja des del primer moment hi havia gran varietat programes,  que cobrien una programació ininterrompuda. Recordo encara  l’arribada del primer ordinador i el que va suposar aquesta millora tecnològica; també els problemes amb l’antena per aconseguir que la senyal arribés a tot el poble. Malgrat que sempre el funcionament de la ràdio s’ha basat en voluntaris, gradualment es va anar professionalitzant el personal fins arribar a disposar de cinc persones en plantilla, entre tècnics i periodistes.  Sensacionals els pastorets apòcrifs que els polítics van fer durant varis anys...

Una altre fita important dels responsables llavors de l’emissora fa ser la posada en marxa de la web municipal, una de les primeres que hi va haver a Catalunya, que va ser innovadora i en la que costava trobar-hi l’origen institucional. Recordo també (a una certa edat els records s’acumulen) la festa d’inauguració de la web feta a la Plaça de la Vila. Va ser un hapenning típicament tianenc...

Una part important d’aquest període la responsabilitat de la direcció de Ràdio Tiana va ser primer d’en Isaac Salvatierra (que va passar a ser Comissionat)  i després, durant molts anys, de Gemma Liñán. Crec que entre ells temporalment hi ha haver un altre director,  però  va durar molt poc i no recordo el nom. A partir de l’any 2005 es van anar fent oposicions per consolidar aquests llocs de treball i quan va tocar fer-ho amb la direcció, la Gemma no s’hi va presentar, per raons que per mi encara avui són un misteri ja que el plec de condicions no n’hi havia cap d’excloent. En aquell moment el Regidor responsable de comunicació era en Adrià Soler (ERC). Es van celebrar les oposicions i la guanyadora va renunciar pocs dies després (o no va arribar a prendre possessió, no recordo) i finalment va ser el següent en els resultats de les oposicions (en Cristian Peralta) qui va entomar la direcció fins que a l’any 2007 el Sr. Muñoz (El Breu) el va convidar a marxar.

Entre els molts serveis públics que l’emissora municipal va fer durant aquells cal incloure el haver obert la política local a tot el poble. A més de programes de política (debats setmanals, retransmissió de plens, debats a la Sala Albèniz, entrevistes a l’alcalde amb intervenció d’oients, etc.) els informatius de Ràdio Tiana feien un marcatge estricte de la tasca dels polítics. A base de rodes de premsa setmanals que convocava l’alcalde (amb assistència també de El Punt, en aquells anys referent de la premsa en paper) s’obtenia material suficient per omplir informatius al llarg de tot el dia. I quan l’alcalde feia alguna declaració, a continuació sortien les declaracions de la resta de portaveus municipals que sovint el posaven a caldo, especialment el Sr. Muñoz, sempre disposat a carregar a tort i a dret. Evidentment a un servidor no sempre el tractament de les noticies eren de la seva complaença però en cap cas vaig fer res per canviar-ho.  Mai més ha tornat a passar això i personalment em sento content d’haver contribuït a un debat polític obert i sincer a Tiana.

Què quina repercussió tenia tot aquest esforç?. Hi ha qui pot dir que en aquells anys el seguiment de Ràdio Tiana era baix. No ho crec. Es va aconseguir informar i interessar als ciutadans a la política local. Tots els polítics tenien ganes de sortir per ràdio i per converses amb tianencs es deduïa que la informació que tenien l’obtenien bàsicament de l’emissora municipal.

Tot això es va perdre amb el Sr. Muñoz el Breu i encara no s’ha recuperat. “Batalletes” nostàlgiques? N’esteu segurs? En tot cas, es va perdre transparència democràtica... Un servidor de tots vostès té anotades les vegades que entre 2007-2011 i com a cap del grup Municipal amb més regidors, em va trucar ràdio Tiana per fer alguna mena de declaracions. No arriben a 10 en quatre anys!

Proper Post: Dijous 7 de març de 2013

Tema: CRÒNICA D’UN PLE MÉS AVIAT BUIT