GRUP DE PINOTXOS TRONATS (G.P.T.)



En el conegut conte de Pinotxo, de Carlo Collodi, la fada bona va dir amb la seva dolça veu: “Quantes més mentides diguis, més et creixerà el nas Pinotxo!”.  A Tiana tenim també els nostres propis “pinotxos”, que en aquest cas no han estat creats pel vell fuster Geppeto sinó que són el resultat d’una determinada manera de fer política, impulsada pel Sr. Muñoz a l’any 1999, i que segurament li va servir per arribar a ser alcalde (això si, entabanant al Sr. Nolis) però que a la vegada l’han convertit en El Breu.

El principal problema que s’ha trobat sobre la taula el nou govern d’Ester Pujol ha estat  la ruïnosa situació econòmica que ha deixat el Sr. Muñoz. Els que van crear el problema ara no volen ser part de la solució i es dediquen a tirar pilotes fora.  En el seu poc visitat bloc, el dia 2 de juliol van escriure al referint-se al balanç del primer any del nou govern: “Les finances municipals han estat la cortina de fum que el govern ha utilitzat per emmascarar la manca de projecte, utilitzant l’endeutament contret en el període de creixement econòmic per PSC-ERC per construir grans equipaments, contra el govern anterior que l’havia heretat”.

El redactat sona a Sr, Muñoz, que aparentment retirat (això si, després d’acomiadar-se amb un “bon vent” per tots els tianencs) es dedica a justificar el que no té nom. A veure, una cosa són les inversions que van fer els governs que vaig presidir entre 1995 i 2007 (i que ara gaudeix tothom) i una altre cosa són les despeses ordinàries, incloses les de personal. I les que han creat un forat de més de 1,5 milions d’euros. Són aquestes darreres las que han creat el problema: totes aquelles despeses que el govern del Sr. Muñoz va fer a dojo sense disposar de partida o confinat amb uns ingressos inflats que mai es materialitzaven. I això no té absolutament res a veure amb el pagament de les inversions. Només dos exemples:

1)      Al passat Ple del mes de juliol es va haver d’aprovar un reconeixement extrajudicial de crèdit per valor de 475.990,65 euros, que corresponen a factures i despeses  presentades en el departament d’ Intervenció, corresponents a béns corrents i serveis, inversions etc. rebuts durant l’any 2011 i anteriors , que no s’han pogut aplicar al pressupost. És a dir, despeses fetes pel Sr. Muñoz (i beneïdes pel seu càrrec de confiança) per les que no es disposava de diners. Que hi figurava en el llistat acompanyant?. Temes com: cicle festiu, honoraris jurídics, convenis amb el Consell Comarcal, recollida de gossos, interessos de demora, atencions institucionals, etc. Això té alguna cosa a veure amb les inversions que es van fer durant els anys 1995-2007?. No; son simplement factures que es van posar sota la catifa perquè no hi havia diners per pagar-les.

2)      L’equip econòmic del Sr. Muñoz mai va voler reconèixer els ajustaments per IPC dels serveis de recollida d’escombraries i neteja pública, malgrat que estava obligat pel contracte. Bé, ara tot això puja uns 150.000 euros més que caldrà trobar. Això té alguna cosa a veure amb les inversions que es van fer durant els anys 1995-2007?. No; son simplement factures que es van posar sota la catifa perquè no hi havia diners per pagar-les.

Els que formen la direcció de GENT són senzillament uns mentiders; ho han estat (en el debat urbanístic, per exemple) i ho segueixen essent. Però mai es pot enganyar a molt durant molt temps; així els hi va. I crec que el símil d’uns pinotxos amb el nas molt llarg és molt escaient. Per això formen un GRUP DE PINOTXOS TRONATS (G.P.T.)!

Proper Post: Dilluns 30 de juliol de 2012

Tema: Final de temporada i anunci de dos nous blocs

LA BIGA I LA PALLA DEL SR. PASCUAL

El Sr. Pascual va ser el segon i darrer Regidor de Cultura del Govern del Sr. Muñoz (El Breu) quan va substituir al Sr. Abel Queralt, principal garant de la candidatura que IC-GENT va presentar a les eleccions de 2007. La dimissió del Sr. Queralt va ser explicada en el seu moment en termes personals i professionals; després s’ha anat sabent la veritat, fins i tot per manifestacions del propi Abel. En realitat la retirada va ser el primer capítol dels desencontres del Sr. Muñoz amb una part important dels seus votants i que el van portar a perdre les eleccions de 2011.

Però avui el meu delit és parlar del Sr. Pascual, al qui no li agrada aquest bloc. Ha manifestat que jo practico el “acoso y derribo” (sic), el mateix que segons ell vaig practicar durant l’oposició de 2007 a 2011. Des de que he sabut que no li agrada el meu bloc (i tampoc jo, dedueixo) no dormo ni menjo. Estic realment preocupat i enfonsat i no trobo la manera de recuperar-me. Recorro esmaperdut tots els recons de la memòria cercant les raons de la meva maldat i no trobo explicació a res. Penso que al Sr. Pascual no li agrada la llibertat d’expressió perquè mai ningú ha desmentit ni una sola de les xifres i situacions que surten a aquest bloc.

Succeeix que la veritat molesta i la memòria és feble. I d’aquí el títol: tant enfeinat està el Sr. Pascual en la palla que no ha vist la biga pròpia. Situacions que un servidor de tots vostès ha viscut durant la meva etapa d’alcalde per part dels companys i companyes del Sr. Pascual: pasquins als arbres del poble criticant el meu cotxe (confeccionats per gent de GENT) , comentaris de familiars de gent de GENT acusant-me de delictes (penjats a Facebook), he estat titllat de “maltractador polític” (per part del Sr. Muñoz, El Breu), tota mena de desqualificacions personals a la seva revista al llarg de vuit anys, etc.  Això només són uns exemples, tots demostrables.

Es comprova clarament que els directius de GENT són uns Angelets de Déu!. Si ells mai fan res! Si busquen bon rotllo i els valors de la política. Com puc gosar a fer determinats comentaris negatius sobre ells? Com és possible que un servidor practiqui de forma tant barroera l’anomenat pel Sr. Pascual “acoso y derribo”?

Vistes les actuacions dels companys del Sr. Pascual, fa falta  morro per dir que jo sóc el responsable del mal clima que ells diuen que existeix a la vida política de Tiana. Estic convençut que el que han fet és molt més desproporcionat; es fixen amb mi i no veuen la seva biga!. I si posen al meu “haver” la seva desfeta electoral per “acoso y derribo” durant els quatre anys d’oposició  (a diferència del Sr. Muñoz que va sortir cuita corre’ns quan va deixar de ser alcalde, abandonant els seus votants amb un pam de nassos) és una cosa de la que estic plenament cofoi.

Menys hipocresia!

Proper Post: Dilluns 23 de juliol de 2012

Tema: Grup de Pinotxos Tronats (G.P.T.)

APUNTS D'UN TAFANER DEL PLE DE JULIOL

20%(X) + 30%(Y) NO ÉS 50%(X+Y)

Del Ple del mes de juliol vull destacar-ne tres punts que al meu entendre són importants.

1.   L’augment de la capacitat d’aparcament al centre del poble mitjançant un conveni amb els propietaris de Can Matas. La disponibilitat de places a l’àmbit d’aquest Pla Parcial és resultat de les negociacions que en el seu moment Ferran Almeida, com a Regidor d’Urbanisme, va dur a terme durant la fase d’aprovació del planejament. Posteriorment, el govern del sr. Muñoz (el breu) no va fer res durant quatre anys malgrat el compromís electoral de CiU (el seu soci)  fet  l’any 2007 per construir un aparcament en vàries plantes a la zona de Sant Cebrià.  Aquesta és una bona notícia pel comerç local i obra ben segur una sèrie d’actuacions a l’àmbit de la mobilitat a Tiana.

2.   La modificació de l’ordenança fiscal que regula els preus de l’Escola Bressol i l’Escola de Música i Dansa. L’augment és conseqüència de la política del Govern de la Generalitat de no complir els convenis signats amb l’Ajuntament de Tiana degut a les retallades que fa a tort i a dret però també a determinades polítiques equivocades del govern de IC-GPT i CiU, especialment en el cas de l’Escola de Música i Dansa, que ja hem comentat. El posicionament de IC-GPT i CiU de no donar suport a la modificació de l’ordenança, amb arguments poc sòlids, demostra un cop més que aquells que han estat part important del problema ara no volen ser part de la solució. Per cert, tant al Sr. Hernández com al Sr. Nolis els hi convindria fer un repàs de matemàtiques perquè sumar percentatges és un error infantil. Però tant si val, la qüestió es no donar suport als esforços del govern, que per cert amb la tarificació social que proposa aplica una política d’esquerres que a Tiana es va encetar tímidament a finals dels anys noranta amb els ajuts a les colònies d’estiu.

3.   Finalment, el reconeixement extrajudicial de crèdits per import de més de 500.000 euros. Que vol dir això?. Ni més ni menys que factures del govern del Sr. Muñoz (sortosament el breu), per més de 500.000 euros, que no tenien partida a on imputar-les i que ha calgut reconèixer-les ara. Ni el Sr. Nolis ni la Sra. Rué, responsables de la desfeta, es van immutar el més mínim i van votar a favor. Finalment disposem d’una prova fefaent dels tripijocs econòmics de l’anterior govern, que gastava sense disposar dels diners per fer-ho. I no es tracta ni de finançament de pavellons ni altres històries. És simplement una llista molt llarga de petits proveïdors la majoria, de despesa corrent, que portaven temps esperant la solució.

Proper Post: Dilluns 16 de juliol de 2012

Tema: La biga i la palla del sr. Pascual

EL VALOR DEL MESTRE

Qualsevol alumne, davant d’un triangle rectangle i plantejat el problema de descobrir les relacions entre els seus  costats, hi ha dues maneres bàsiques de procedir:

a)   Decidir descobrir-ho per un mateix, anar provant les diferents possibilitats, equivocar-se una i altre vegada, perdre temps i energies en intentar cercar el secret amagat i, el més probable de tot, no arribar a cap resultat al cap d’un cert temps, sovint després d’haver desencisat a aquells que confiaven en la resolució del problema.

b)   Confiar en un mestre, coneixedor del teorema de Pitàgores i del triangle sagrat dels egipcis. La solució  és tant senzilla com que sigui quin sigui la mida dels costats d’un triangle rectangle, el quadrat del costat més llarg és igual a la suma dels quadrats dels altres dos costats. I per demostrar-ho es pot acudir a alguna de les quasi mil demostracions que es diu que existeixen. És evident que el mestre ens ha acompanyat, ens ha ajudat a trobar la solució, no ens ha fet perdre el temps i el seu coneixement (experiència en el teorema) ens ha ajudat a quedar bé perquè, al cap i a la fi, qui ha d’aprovar l’examen és l’alumne.

Aquest és el valor del mestre i de la seva continuada funció social. I ara, en moments de retallades, és quan més us n’adonàreu de la seva utilitat, no només en el cas dels triangles rectangles.

Proper Post: Dilluns 9 de juliol de 2012

Tema: APUNTS D’UN TAFANER DEL PLE DE JULIOL

ELS PROBLEMES DE L'ESCOLA DE MÚSICA I DANSA DE TIANA

Des de fa molts anys, Tiana ha gaudit d’ensenyaments de música i dansa gràcies a la iniciativa privada. De fet, fa quasi 30 anys, les meves filles assistien a les classes que es feien al damunt del “sindicat” i recordo els festivals, amb massiva assistència, celebrats a la catequística.

Més endavant, quan un servidor de vostès va ser alcalde de Tiana, vàrem donar suport econòmic a successives iniciatives, sempre privades, en el marc del programa de cultura endegat per la regidora Maria de Gàdor. Quan es va produir una certa crisis econòmica per part de la iniciativa privada (pels voltants de 2005), l’ajuntament va llogar i condicionar un magnífica local, a tocar de la Sala Albèniz, posat a disposició dels responsables de l’ensenyament, sense cost. D’aquesta manera, un elevat número de nens i nenes de Tiana van tenir accés al ensenyament de música i dansa, a un cost econòmic models per l’Ajuntament. El model va demostrat que funcionava i ho feia a gust de tothom.

I vet aquí que quant al Sr. Muñoz (el breu) el fan  alcalde de Tiana (amb els vots de CiU), dins dels seus projectes faraònics, està la creació de l’Escola Municipal de Música i Dansa. És a dir, allò que havia funcionat ho reconverteix en una escola de titularitat municipal, el que exigeix costoses inversions en el local (com l’escala al mig del carrer) i un contracte de gestió que va externalitzar (malgrat que ell  sempre s’havia declarat partidari de la gestió directe), contracte molt car i del que algun dia en parlarem. Quan des de l’oposició vàrem preguntar el per què de tot plegat, el seu gran (i únic argument) va ser que d’aquesta manera s’aconseguiria una subvenció de 72.000 euros de la Generalitat. En tot cas, res d'això li va servir per guanyar les darreres eleccions municipals.

Però ara arribem al curs 2012-13 i la Generalitat, en el seu programa inacabable de retallades, deixa d’aportar una part (de moment) dels diners a les escoles municipals de música i dansa. És a dir, que la principal raó del canvi fet al seu dia pel Sr. Muñoz ha deixat d’existir i ara l’Ajuntament es troba davant del repte d’haver de decidir si assumeix o en quina part repercuteix als pares la fallida de la Generalitat. Això porta una crisi a l’escola que esperem que es pugui superar, crisi mai viscuda al llarg dels més de 30 anys de funcionament sota iniciativa privada.

A tot això, IC-GENT al seu bloc (molt poc visitat, per cert) a banda de felicitar-se de la tasca feta pel govern del Sr. Muñoz (de fet, són una mica narcisistes) diuen  que les despeses que es deixin d’aportar per part de la Generalitat es poden cobrir  “per l’estalvi del lloguer que es va  deixar de pagar en traslladar l’escola a l’edifici municipal de la Ciutadella, projecte, pressupost i obra  del qual  va planificar  i  aprovar també el govern presidit per GENT”. El que no diuen, clar, és que aquest trasllat el tenien pressupostat en uns 150.000 euros (això després d’haver gastat  molts diners al local de l’Avda. Albéniz, ara abandonat) i que no hi havia consignació pressupostària, de forma i manera que aquests costos han anat a parar a la pila de les factures pendents de pagar. Vaja negoci van fer en un  moment de crisi: la despesa dels trasllat ha suposat  al menys 5 anys de lloguer del local!

L’Escola de Música i Dansa és un exemple  més de la manera de fer del govern de IC-GENT i CiU: es canviava allò que funcionava simplement perquè ells no n’eren els autors. Tiana disposava d’ensenyaments de música i dansa sense cap cost important per part de l’Ajuntament. El nou model del Sr. Muñoz, megalòman, depenia de la subvenció de la Generalitat. Un cop retallada aquesta, i un moment en el que les famílies pateixen, tot entre en crisi. Però estic segur que el nou govern d’Ester Pujol trobarà la manera de resoldre aquest nou repte, que respon també a la inconsciència del govern de IC-GENT i CiU.

Proper Post: Proper Post: Dilluns 2 de juliol de 2012

Tema: EL VALOR DEL MESTRE

BALANÇ DEL PRIMER ANY DEL GOVERN D'ESTER PUJOL

El temps passa volant i vet aquí que ja fa un any de tota la història que he anat explicant en aquest bloc: campanya electoral de les municipals de 2011 a Tiana, negociació i formació del nou govern d’Ester Pujol. Ha transcorregut ja una quarta part de la legislatura i és moment de fer-ne una valoració, amb una mica de retard i  evidentment des d’un punt de vista estrictament personal.

1.       El nou govern ha hagut d’afrontar un problema inesperat  que ben segur li ha trastocat tots els seus plans inicials:  el fort dèficit econòmic, herència del govern del Sr. Muñoz (sortosament el breu) amb més de 1,5 milions d’euros de factures de proveïdors no consignades. Aquesta situació, que va fer de Tiana un dels ajuntaments més endeutats de tot Catalunya, fou provocada per  les alegries de despesa  del Sr. Muñoz a la batuta (de l’orquestra formada pel Sr. Nolis, la Sra. Rué i un càrrec de confiança) que va contractar a tort i a dret nou personal i nous serveis, amb una  previsió onírica d’ingressos que mai es van materialitzar. Ester Pujol ha elaborat un veritable Pla de Sanejament (no els successius esborranys no tramitats del govern anterior), amb l’ajut de la Diputació de Barcelona,  full de ruta que haurà de permetre sortir del forat al que ens van portar. D’altra banda, el préstec per pagament de proveïdors (autoritzat per govern de l’Estat però pagat per l’Ajuntament de Tiana, a un interès que certament no és baix)  alleugerà la situació. Per tant, gran part dels esforços de la nova alcaldessa i el seu equip s’han centrat en aquest important tema i, sens dubte, ha suposat durant els primers mesos una limitació d’energies per altres assumptes. No obstant això, s’ha aconseguit també aprovar un pressupost que ha hagut d’esperar conèixer el Pla de Sanejament, que lògicament el condiciona.

2.       El nou govern ha treballat en el Pla d’Actuació Municipal, ha aconseguit l’acord amb Montgat pel tema dels aparcaments,  ha gestionat sota circumstàncies de crisi reduint despeses, ha mantingut un calendari dens de manifestacions culturals i cíviques, ha potenciat el cicle nadalenc, ha canviat el format de la revista municipal, etc. Com no podia ser d’altra manera, alguns actes tradicionals s’han perdut (com la passada dels Tres Tombs i el concert de sardanes del Dia de la Dona Treballadora) i altres s’han mantingut (com el cercle de Música Antiga). Aquesta diferent situació demostra que no sempre les persones que hi ha darrera impulsant determinades accions són capaces de mantenir la continuïtat si el taló de l’Ajuntament es redueix.

3.       Per fer el balanç d’aquest any s’ha de parlar també de l’oposició. Hi ha una part de l’oposició que està instal·lada en un posat purament destructiu. Em refereixo a CiU i IC-GENT, que malgrat que han estat l’origen del problema ara no volen formar part de la solució. No han donat el seu vot favorable a cap dels instruments que el govern d’Ester Pujol  ha posat damunt de la taula per superar el problema econòmic: ni a les taxes, ni al pressupost, ni al Pla de Sanejament, ni a la petició de crèdit per pagar proveïdors, etc. Aquells que durant quatre anys han estat incapaços de governar bé , ara no saben fer una oposició responsable; estic convençut que la seva manera de fer les coses i la manca de dedicació i feina que hi ha al darrera, els allunyarà cada vegada més del vot dels tianencs i tianenques.  En canvi, el Sr. Gonzalo com a representant del PP, exerceix de manera constructiva el seu paper, recolzant tot allò que creu que és bo per Tiana, més enllà dels posicionaments ideològics de cadascú.

Això  acaba de començar; s’ha jugat només una petita part d’un partit que és a quatre anys, però el govern d’Ester Pujol està en condicions i té la il·lusió per aconseguir que Tiana avanci malgrat totes les dificultats que està creant la crisi i l’abandó del Govern de Catalunya de determinades polítiques que hauran d’assumir, en allò que puguin, els Ajuntaments.

Proper Post: Proper Post: Dilluns 25 de juny de 2012

Tema: ELS PROBLEMES DE L’ESCOLA DE MÚSICA I DANSA DE TIANA

HISTÒRIA D'UNA NEGOCIACIÓ

Els resultats de les eleccions municipals del dia 22 de maig de 2011, donat que cap partit va obtenir majoria absoluta, possibilitava diferents escenaris:

1. Govern majoritari a dos. En aquest cas hi havia dues opcions, i en tot cas era necessària la presència del PSC, guanyador de les eleccions. PSC + CiU o PSC + IC-GENT.
 
 
2. Govern majoritari a tres. Les possibilitats eren: PSC + ERC + CiU, PSC + ERC + IC-GENT, ERC + CiU + IC-GENT. A més, el regidor del PP, teòricament es podia afegir a un minoritari a dos: PSC+ERC o CiU+IC-GENT.

Com es veu, el PSC era necessari en 5 de les 7 possibilitats teòriques existents, algunes “a priori” a contra natura però que en principi hem de considerar. I en aquest context van començar les negociacions ara fa justament un any.

Un servidor de tots vostès va assistir a la majoria de les reunions i soc signant del pacte que finalment es va arribar; per tant, puc explicar la història de primera mà. El PSC va tenir sempre com a primera opció renovar el pacte a dos amb ERC, que havia donat resultats molt  bons durant 1995-1999 i 2003-2007. No obstant, ens vàrem reunir amb tota la resta de partits. Val la pena destacar molt resumidament els resultats amb el dos partits que teòricament permetin fer un govern a dos:

• CiU: el Sr. Nolis no havia paït la derrota i feia el posat com si res hagués canviat. Al llarg de la successives reunions, a mida que es veia a fora del govern, va anar canviant una mica el seu posicionament. En el fons, estava disposat a acceptar coses que mai haguéssim imaginat (en relació a personal de confiança de l’anterior alcalde) però es va entestar a mantenir la regidoria d’Hisenda (déu ens en guardi, vist tot el que s’ha anat descobrint després!), no admetia cap canvia de competència i va posar sobre la taula una exigència tan peregrina com conservar el mateix despatx.
 
 

• IC-GENT: desaparegut de l’escenari polític el Sr. Muñoz (el breu), va dirigir  la negociació el Sr. Hernández. El seu posat em va recordar les negociacions de 1999, 2003 i 2007: més enllà del pes decisori del partit, tot els temes del seu programa no eren negociables. I un tic típic dels dirigents d’aquesta formació: durant la reunió, que mereixia un clima distès, la Sra. Mallol (nouvinguda a la política) es va dedicar a renyir per la tasca feta pels socialistes en l’oposició en relació als ordinadors lliurats a l’escola. Valguem Déu!

En quant a les possibilitats d’un pacte a tres amb intervenció dels socialistes (PSC+ERC amb CiU o IC-GENT) entre tots vàrem arribar a la conclusió de que restava més que sumava. Vist tot el que ha passat posteriorment amb els temes econòmics, qualsevol govern que tingués en el seu sí algun dels partits responsables del desastre (CiU o IC-GENT) del govern 2007-2011, hagués nascut amb plom sota l’ala. Va ser per tant una decisió encertada.

Es va decidir doncs un govern minoritari (PSC i ERC) obert a possibles pactes posteriors. No obstant, vista la mena d’oposició que han exercit el partits del govern del sr. Muñoz, ells mateixos ho han fet impossible ara per ara.

 I així es va arribar a la investidura de Ester Pujol com alcaldessa, ara fa un any. El balanç d’aquest primer any serà l’objecte del proper post.

Proper Post: Proper Post: Dilluns 18 de juny de 2012

Tema: BALANÇ DEL PRIMER ANY DEL GOVERN D’ESTER PUJOL