INTERVENCIÓ EL DIA DEL MEU COMIAT DEL PLE DE TIANA (8 de juny de 2011)
He de manifestar que fins a darrera hora he estat dubtant en assistir o no a aquest Ple de comiat de la legislatura. La experiència acumulada al llarg dels meus anys de regidor a l’Ajuntament de Tiana em demostren que aquest ple és un ple que sovint s’omple de bones paraules, absolutament dissonants amb el que han estat les relacions al llarg dels anys. I m’hauria equivocat perquè a tenor de les intervencions produïdes, més enllà del que em podia esperar dels meus companys i companyes i també les paraules del Enric, no hi hagut cap paraula que sonés a falsa perquè en realitat no he escoltat cap paraula de reconeixement a la dedicació i esforç personal a aquest ajuntament durant 20 anys (aquí l’Enric s’ha equivocat, han estat 4, 12 i 4). I ho agraeixo perquè llavors tampoc cal que jo sigui hipòcrita en aquesta probable darrera intervenció meva al Ple. Recordar només les paraules del savi: “qui evita l’elogi a qui se’l mereix, en realitat es com si l’estès robant”.
El meu acomiat no es d’aquests quatre anys sinó dels darrers vint. Moltes coses han canviat a Tiana i al seu ajuntament des de la primera vegada, a l’any 1991, que acompanyat de l’Emili i el Xavi, vaig prendre possessió com a regidor d’aquest ajuntament. He complert sempre el que he entès que era el meu compromís amb els electors del PSC: tant en els primer quatre anys d’oposició, com durant el meus 12 anys d’alcalde i després en aquests darrers quatre anys d’oposició, quan el que sembla que s’estila és una altre cosa. No faré ara cap balanç de la feina feta perquè ja l’ha fet l’amic Josep Maria Toffoli en el seu llibre, que agraeixo i a més segur que no hi hauria temps per fer-ho. Només unes paraules a l’àmbit estrictament personal perquè els anys també ens han canviat, sobretot físicament. Ara he revisat fotografies d’aquells anys i realment la vida no perdona.
Mentiria (i no és el meu estil) si digués que tot ha estat magnífic al llarg d’aquests anys. En raó de la meva feina política he conegut a tota mena de persones i amb la majoria d’elles hem arribat a ser amics fins i tot després de la discrepància. Però també hi ha un grup molt reduït de persones (que per contar-les n’hi ha ben bé prou amb els dit d’una mà) en el que no ha estat possible cap entesa. Estic disposat a assumir una part de la responsabilitat en aquesta incompatibilitat, fins i tot la majoritària (practicant la caritat cristiana) però en cap cas tota ella. Si las coses no han estat millor, més d’un en té la culpa. I no tinc suficient fetge per dir que ara està tot perdonat, perque en tota aquesta història hi hagut botxins i víctimes a tot arreu, aquests darrers quatre anys i també els anteriors. Perdonat potser, oblidat ben segur perquè crec que en la vida hi ha coses molt més interessants en les que invertir el temps més enllà de conrear la rancúnia. La història, la petita història de Tiana, ens situarà a cadascú al seu lloc i en part ja ho ha fet ben recentment.
Dit això només em resta afirmar que les coses positives d’aquesta experiència superen àmpliament a les negatives. Jo he fet de polític però mai he estat polític; tinc la meva vida professional, que m’entusiasma i a ella tornaré després d’aquest llarg parèntesis polític. Malgrat tot, la feina del polític (amb totes les seves limitacions i inconvenients) és una feina absolutament necessària perquè el nostre món i la nostra Tiana sigui millor; en tot cas, no conec cap altre model per organitzar una societat i fer-la avançar cap a la justícia que la democràcia fonamentada en els partits. Segurament moltes coses cal canviar per millorar el sistema i evitar la desafecció dels ciutadans, cal foragitar els corruptes i els aprofitats de la política, i les manifestacions de les persones indignades ens ho han fet palès per si calia. Només vull fer una reivindicació: la del polític honest, la del polític treballador, la del polític responsable davant dels seus electors que en un poble com a Tiana ho fem (ho fareu) de manera completament desinteressada, buscant-nos maldecaps i traient les hores de la família i del descans. Només per això, i més enllà del encert dels possicionaments de cadascú, crec que mereixem el reconeixement dels ciutadans.
Personalment he encapçalat la llista del PSC al llarg d’aquests 20 anys, 12 d’ells com alcalde de Tiana. Durant aquest període, els socialistes (juntament amb els independents de les nostres candidatures) hem estat durant quate eleccions seguides la llista més votada a Tiana, fet insòlit i mézs tenint en compte les hores baixes que pateix allò que en diem “la marca”. Alguna cosa haurem fet bé, tant al govern com a l’oposició, per rebre de forma reiterativa el suport dels electors.
Jo he donat la cara però res d’això hagués estat possible sense el treball dels regidores i regidores que han format part dels meus governs (del, PSC, però també d’ERC i inicialment d’Iniciativa). L’Emili, en Xavi, en Josean, en Miquel, la Maria de Gador, el Marià, el Pere, el Paquito, en Ferran, l’Adrià. Amb tots ells he compartit moments bons i altres de més dolents, però sempre entusiasmats per la feina. Tots ells coneixen bocins d’una història que encara no s’ha explicat del tot però que ens han creat lligams d’amistat que han anat molt més lluny que els anys en els que hem compartit govern.
També al meu agraïment als comissionats i comissionades, alguns de partits contrincants, figura per alguns incompresa però crec que cal recuperar a Tiana tan aviat com es pugui. Dels integrants dels diferents consells de participació ciutadana, del treball de les entitats del poble, d’aquells funcionaris i treballadors de l’Ajuntament de Tiana que han desenvolupat la seva tasca amb eficàcia superant sovint moltes mancances materials, alguns més propers en la feina i que han tingut l’oportunitat de coneixem millor. Dò la majoria de representants d’altres partits, amb els que hem estat oposats i mai enfrontats, alguns presents en aquesta sala i que agreixo el seu detall. D’aquells ciutadans que acudien al meu despatx, sempre obert, per manifestar-me queixes i crítiques en m’han ajudat a millorar.
Evidentment que al llarg d’aquests anys m’hauré equivocat en moltes coses i d’altres no les hauré fet prou be o amb un tarannà equivocat; d’això si que en vull demanar disculpes. Aquests errors s’han produït ben segur, i les persones que més directament ho han patit, insisnteixo en dir-vov que aquesta mai ha estat la meva intenció voluntària.
I un record especial pels companys i companyes que m’han acompanyat en aquests quatre anys darrers de dura oposició. És evident que per a mi el més senzill hagués estat plegar al juny de 2007 però espero que aquesta dedicació hagi contribuit positivament a la nostra tasca política. Al Jordi, al que no coneixia i que crec que ens hem entès; a la Carme, lamentant que no hagi tingut fins ara l’oportunitat d’estar en un govern perquè ben segur hagués estat una magnífica regidora, preocupada pel poble. Al Hèctor, un exemple de nouvingut disposat a treballar pel poble, en la política i fora de la política, sempre tenaç i agut. Al Ferran, l’històric del nostre partit (ara jubilat) que al llarg de dos períodes distanciats en el temps ha aportat sempre el seus coneixements i saber fer, I finalment a l’Ester, que encapçala la nostra renovació, que ha estat una magnífica col·laboradora i a la que espero haver aportat alguna cosa encara que el seu vol, alt i potent, no necessita res més que l’aire que la sustenta. Ester, desitjo que el dissabte siguis alcaldessa, la primera dona alcaldessa de Tiana, i que estic convençut que és el que el poble necessita. També un record a la regidora i regidors del govern que ara pleguen; i recordo allò del bolero”del que pudo haber sido y que no fue”
Ara ha arribat l’hora de retirar-se de la primera línia, i ho faig voluntàriament i no per l’aritmètica imposada dels vots. Agreixo a tots els que m’han ajudat al llarg d’aquests anys i sobretot, als votants, que un cop i un altre ens han portat a guanyar elecció rera elecció. Una abraçada a tots i podeu estar convençuts que sempre estaré disposat al que calgui per Tiana.
