A QUIN CAP CAP FER UN CAP A POMPEU I FABRA

 

Per qui no em segueix habitualment, aquest blog va estar dedicat durant  molts anys a parlar de política. Em van renyar i ara es un blog d’ornitologia, que parla dels ocells i dels “pájarus” de Tiana. Ornitologia zoològica i descriptiva.

Vet aquí que la gavina riallera )Marta Martorell) és treu de la mànega oferir un terreny al carrer Pompeu i Fabra (ara per ara, aparcament) per a la construcció d’un nou CAP, i ho anuncia a “bombo i plateret”.  Ho fa al marge de qualsevol negociació, ni amb la resta de “pájarus” del Ple ni amb els veïns. Un dels “pájarus” (del que no puc ni vull parlar) entra en crisi de banyes i diu “jo ja ho vaig dir abans!”, per suposat sense preguntar a la seva bandada ni tampoc als ciutadans. Ja son ganes de que  t’enganxin!

En aquest tema del CAP cal diferenciar dues coses: la primera, la construcció d’un CAP a Tiana i l’altre ben diferent,t on es situa. En relació a la necessitat de millorar els serveis d’assistència sanitària, em consta que el primer moviment que es va fer en aquest sentit, amb una diputada del Parlament, ben segur que no correspon a cap dels “pájarus” citats fins ara. Però clar, ara hi ha qui corre a penjar-se les medalles.

On rau l’error? L’error és començar la casa per la teulada, i que els “pájarus” decideixin un espai concret per a posar un equipament sense la mínima participació dels veïns, ni els més directament afectats ni el conjunt dels tianencs i tianenques. 

Cal fer una petita història d’aquest terreny del carrer Pompeu Fabra, que fa molts anys estava destinat a la construcció d’una caserna de la Guàrdia Civil.   Posteriorment, es va ordenar com aparcament donada la dificultat d’espai que hi ha en aquesta zona de poble; i també, va ser gràcies a Emili Eced, llavors Regidor d’Obres Públiques (pels voltants de 2007) que es va asfaltar per a dignificar l’espai i millorar la seva funcionalitat.

Per tant, cal deslligar la necessitat de construir un CAP del fet de fer-ho precisament a l’espai de Pompeu i Fabra. I tot decidit per inspiració divina, sense cap mena de participació dels veïns. I damunt, la parella de la gavina riallera fent un tweet fent burla dels veïns. Part dels veïns ja han mostrat el seu descontentament al Ple d’ahir, sobretot per la pèrdua d’un espai especialment necessari per aparcament. Entenc que caldria en primer lloc analitzar les possibles alternatives existents de terrenys municipals per poder construir un nou CAP, on no només es consideri l’espai per l’assistència sanitària sinó també per l’accés d’ambulàncies o per l’aparcament d’usuaris. Tenim un bon exemple al CAP de Montgat, on a vegades trobar aparcament és una veritable odissea.

És a dir, un cop més el Govern de la gavina riallera  deixa anar una cabòria, sense cap mena de consens, i un cop la pressió del poble (dels votants, en definitiva)  li fa veure l’error, recula i tira enrere. Uns quants exemples avalen que aquest és el seu comportament normal: recordeu el tema de l’eixamplament de les voreres a Isaac Albèniz,  del canvi d’usos de Can Riera o de convertir la Sala Albèniz en un cinema.  Per tant, penso que els veïns han d’estar prou tranquils però a la vegada ben amatents. I recordar que l’any vinent hi hauran eleccions municipals.

Ahir, al Ple, la gavina riallera ja va fer veure que tot era molt preliminar i que no hi havia res decidit, declaració que no es correspon amb el que deia a la web municipal. Clar, a les preguntes del Ple es tractava d’aturar als veïns; a la web, treure pit.

Les coses no es fan així. Pel bé de tots, cal rectificar i parlar. I en tot cas aquesta mena de focs d’artifici només portaran a retardar poder disposar del tan necessari CAP. A quin cap cap d’actuar d’aquesta manera prepotent?

UN PLE DE GENER PER A OBLIDAR I 6 PUNTS PEL CANVI

 

La primera reunió plenària dels ocells i pájarus de Tiana de l’any 2022 em va deixar, personalment,  molt mal gust de boca.  La gavina riallera (en presència d’una tercera secretària en pocs mesos) es va mostrar autoritària, tallant, fent servir tripijocs reglamentaris per evitar el debat i, sobretot, perdre mocions degut a la seva debilitat numèrica. Pel que jo sé, la retirada d’un punt de l’ordre del dia ha de ser prèvia al debat i no just abans de la votació, quan ja sabia que perdia.  Aquí els pardals, les orenetes i la perica van ser poc espavilats al mostrar el seu posicionament abans de votar. Si ho segueixen fent així, les gavines i gavians no perdran mai ja que un cop siguin conscients de la patacada, retiraran el punt.

També es van produir anècdotes, com la de suspendre el Ple per culpa de la bufeta revolucionada d’un pájaru. Abans, si un regidor tenia alguna urgència, demanava permís per absentar-se un moment; em sembla més correcte, més enllà del reglament, que aturar un Ple solemne, per anar al lavabo. També és curiós que la gavina riallera per escridassar al cap dels pardals ho fes a la vegada amb el portaveu del seus gavians  (el de la bufeta) i gavines dient “no sé què els hi passa avui. Soc jo que condueixo el Ple. Soc jo la que presideixo. Soc jo la que mano. Soc jo...soc jo...”. El  bramar característic  de la gavina presidenta és “soc jo, soc jo, soc jo”.

Molts temes importants van quedar sense aclarir com què ha passat amb el sou de la garsa trànsfuga (al que va renunciar públicament), per què ha dimitit un secretari que ha durant molts pocs mesos , l’abast per ara secret d’un informe que va redactar abans de deixar el càrrec, quina és la situació de la Residència en relació al rescat de la concessió, per què hi ha una amiga de la gavina riallera, sense cap contracte, manant a treballadors municipals en temes de comunicació, etc.

El govern de pájarus i ocells és poc transparent i em temo que amaga moltes coses greus que tard o d’hora es destaparan. És una situació que considero insostenible, com també reconeix un altre ex-alcalde de Tiana; Emili Muñoz ha escrit en el seu Facbook: “el desgavell ha augmentat en dos anys, i ara amb només 4 regidors d’ERC al govern i 9 a l’oposició de JuntsTiana, PSC i JxC, ha esdevingut el caos: gestió errònia, Secretari dimitit per desacord amb un govern destraler, treballadors desorientats…El govern municipal és missing, amb la connivència de tots els altres que no el fan fora”.

Com refer aquesta situació erràtica?. Avui mateix, el cap dels pardals ha fet un tuit que interpreto com una proposta al grup d’orenetes (que ara per ara, són qui tenen en la seva ma la responsabilitat de superar la situació insostenible que viu l’ajuntament de Tiana). El sis punts diuen:

1. Acabar amb el caos a la Residència Municipal.
2. Pressupostos 2022 per afrontar la recuperació.
3. Més mitjans per a la Policia Local.
4. Recuperar la confiança entre els treballadors municipals i els càrrecs polítics i impulsar una altra manera de relacionar-se amb la ciutadania.
5. Deixar de judicialitzar la política local.
6. Reprendre l’agenda verda i els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Aquests punts identifiquen els principals problemes del govern del poble i tenen música a un possible acord de governabilitat. Més enllà de qualsevol posicionament personal, i pel bé dels tianencs i tianenques, penso que és obligació de tots reflexionar-ho i parlar-ne. Enterrar el cap a terra quan hi ha problemes (que ho fan els estruços però no altres ocells) no sembla la millor opció davant de la que està caient...

EL QUE NO PASSI A TIANA: OCELLS I PAJARUS CONTRA COLOMS

 

GUIA ORNITOLÒGICA (Per facilitar la lectura)
Alcaldessa GM ERC	Gavina riallera Gavines i gavians
GM JxTiana	Pardals
GM PSC	Orenetes
GM JxCat	Periquita
Trànsfuga	Garsa

La reunió mensual dels ocells i pajarus de Tiana, feta el passat dimarts (amb un secretariat com si anés de pic-nic), va ser força curiosa. En primer lloc , tots els ocells i pajarus sembla que anaven contra els coloms del barri de Can Gosch (o Gosh, es veu que el nom té vàries versions ortogràfiques). L’ornitologia té coses realment sorprenents:  aus contra aus. Caram, semblen polítics en el seu comportament cainita!.  La cosa es va animar i després van tirar contra les gavines, contra els gats i contra tota plaga animal que afecti al poble.  Però tranquils perquè tal com va dir el gavià encarregat de nou del tema, tot es confia a un encàrrec que es farà a una empresa especialitzada (i homologada) a començament de l’any vinent. Donat que no hi ha pressupost ni se l’espera, crec que coloms i gavines poden estar força tranquils a Tiana...

I de la resta de la trobada, uns apunts. Es veu que les gavines i gavians que per ara manen, son poc previsors. Segons ells es veu que no  es poden preparar unes bases per l’adjudicació de pisos de lloguer fins que estan acabats. Caram tu! Recordo d’altres èpoques  que això és feia amb temps de manera que “pis acabat, pis lliurat”. Ara ni tan sols han parlat de preus. En fi, estaré amatent  a veure quants mesos passen fins que el primer adjudicatari ocupi un dels pisos...

Els pardals van estar poc atents i van demostrar desconèixer quines son les regles del joc quan el tema matèria de tractament és de tipus urbanístic. Cal una majoria qualificada i no és qüestió de desempat. D’entrada han cardat  (pilleu?) a uns propietaris ben coneguts; res que no es pugui esmenar a un proper Ple...

La resta del Ple es va omplir de declaracions solemnes, de moviment de partides de diners, de modificacions de plans parcials, de multes astronòmiques per una infracció urbanística, etc.... Va quedar demostrat, un cop més, que la garsa trànsfuga (malgrat ser de la família dels Còrvids) vota sempre exactament el mateix que les gavines i gavians (que son de la família dels Gàvids). D’això se’n diu “zoologia cooperativa”...

I dos comentaris finals:

1. El primer, les orenetes sembla que van fortes, amb una oposició que volen ferma i decidida (no en va van fer quatre preguntes). Jo no sé qui aconsella a les orenetes (encara que ho sospito), però malgrat estar d’acord en el fons dels seu plantejament, els perd la forma. I la gavina i els gavians (que no són ximples) els hi desmunten  la paradeta amb allò de “escolti, si vostè era part de govern quan vàrem fer això o allò”. Clar, cal saber desmarcar-se perquè del contrari, pim pam, trompada va i trompada bé, i han d’amagar el cap sota l’ala... veurem com evoluciona tot
2. Em va agradar especialment la perica solitària, que va gosar preguntar en què ha acabat el sou (i la seguretat social) de la garsa trànsfuga, que no només hi va renunciar públicament el passat novembre sinó que es va aprovar una moció que obliga a a la gavina riallera a retirar-li aquestes prebendes. Crec que la perica va cometre un error de falta d’experiència: posats a preguntar, si hagués treballat una mica més i ho hagués entrat per escrit, hagués obligat el govern a respondre. Al fer-ho oralment, el govern de gavines i gavians té un mes de coll per a respondre. I, Senyor, poden passar tantes coses a l’Ajuntament de Tiana en un mes...que les preguntes poden acabar essent paper mullat.

Veritablement  l’ornitologia tianenca és apassionant i cada cop estic més content de no parlar de política en aquest blog i només dedicar-me a ocells i pajarus. Per cert, els ocells i pajarus de Tiana més que viure en una gàbia, semblen instal·lats a una muntanya russa d’ensurts continuats... I si no, esteu amatents!

LA GÀBIA DELS OCELLS SEMBLA UNA OLLA DE GRILLS

La gàbia dels ocelles de Tiana està revolucionada. Ahir, el cap dels pardals va fer una cosa que els humans en diuen “roda de premsa” i va anunciar que ja era hora de fer sortir de la gàbia a la gavina riallera . Va donar molts motius i força consistents, que van des d’un butirreferèndum participatiu (per fer veure que tots els ocells del poble decidien que volien fer amb els pressupostos quan ja s’estava avançant feina a la sala gran d’espectacles) a la guerra del tomàquet ( molt més pobre que la tomatina de Bunyol).

Precisament el que ha desfermat tot l’embolic és una acusació contra una ciutadana per haver tirat un tomàquet quan és evident que no podia ser ella (a menys que tingués el do de la ubiqüitat i estès a la vegada a una banda i l’altra de l’escenari). Ara el jutge ha dit que no hi ha proves i més d’un “pájaru” ha quedat amb el cul a l’aire.

Clar que els pardals, per foragitar a la feina riallera, necessiten sí o sí que les orenetes migratòries hi estiguin d’acord; la garsa, amb el seu transfuguisme, evita que els pardals tinguin dues alternatives ja que la perica està sola i el seu vot no és suficient des de que la garsa ha canviat de bàndol. Vaja sidral tenen muntat els ocells i “pájarus” de Tiana; si no fos perquè només parlo d’ornitologia podria semblar  que estic explicant la història d’algun ajuntament....

Son dies agitats. Els mitjans de comunicació de proximitat van carregats de notícies. La gavina riallera ha desaparegut  de l’escenari (momentàniament suposo) en una mena de “mutis per la banda” i la resta de gavines i gavians van com perduts.

En fi, no puc explicar res més perquè no hi ha res més. Ara que els pardals han fet l’oferiment només cal esperar què diuen les orenetes i, sobretot, quins arguments donen pel que diguin. Sigui el que sigui, caldrà explicar-ho molt bé ja que malgrat les orenetes siguin uns bonics ocells migratoris, cal justificar-ho: per exemple, la Hirundo rustica (que com deia Bécquer, sempre torna) ve a casa nostra per a reproduir-se i passa els mesos de més fred al nord d’Àfrica. És a dir, és un ocell bellugadís.

Estaré amatent al que passi i us ho explicaré. Son molt interessants les històries dels ocells i “pájarus” de Tiana. Fins el punt que m’agrada més l’ornitologia que la política.

SRA. MARTORELL: UN TOMÀQUET POT COSTAR FINS A 4 ANYS DE PRESÓ?

 

A la meva entrada del blog d’avui, els “pájarus” s’han tret la careta i els protagonistes surten amb noms propis. Els fets que avui comento exigeixen poques metàfores.

Primer una mica d’història. Servidor de tots vostès vaig sortir elegit l’any 1991 per primera vegada regidor de Tiana. En arribar el mes de setembre, en la meva primera Festa Major com a càrrec públic, els “veterans” em van advertir que aquells anys era tradició llençar algun ou des del públic cap el balcó de les autoritats. De fet, crec recordar que l’any anterior havia rebut l’americana del Sr. Herrando.  Jo em vaig limitar a sortir al balcó (juntament amb l’Emili i en Xavi)  amb un paraigua, com a protecció, per si es repetia la tempesta d’ous.  No recordo que mai l’alcalde de llavors (el Sr. Escudé), ni la policia local  ni ningú presentés cap denúncia als jutjats per aquest fet, si voleu tan poc democràtic. Era l’època de la guerra del “pa mullat” i potser el pregó era l’entrenament per alguns.

 Les coses, amb només 30 anys, han canviat molt. Ahir va esclatar la notícia que el jutjat de Mataró havia arxivat una denúncia, per manca de proves,  contra la tianenca Mar Estatus, acusada d’haver llençat un tomàquet contra la Sra. Alcaldessa el dia del pregó d’enguany.  Els documents que s’han publicat demostren clarament que es va fer una denúncia per part de la Policia Local, amb posterior compareixença de la mateixa alcaldessa per a rematar l’acusació, més enllà de qualsevol tecnicisme jurídic. L’acusació d’atemptat a l’autoritat por comportar fins a quatre anys de presó.

Tothom que estava present el dia del pregó (i ara ja tot el poble) sabien que era impossible que la Mar fos l’autora de l’atemptat. Els vídeos demostren clarament que el tomàquet surt de la part dreta de l’escenari mentre que la Mar i els de la cassolada, estaven situats a la part esquerra. No crec que l’acusada (ara ja no) tingui el do de la ubiqüitat que només gaudeixen els cossos ressuscitats. Tothom ho sabia... menys l’alcaldessa i el seu govern, que van tirar endavant una denúncia sense cap mena de recorregut com s’ha demostrat.

L’alcaldessa i el seu govern han fet d’entrada el ridícul; la notícia va aparèixer ahir en molts mitjans de comunicació. Mai Tiana havia sortit tant a la premsa  i quasi sempre per a raons negatives. Però és només una qüestió de fer el ridícul?. No, hi ha molt més: una sobreactuació (el braç momificat) encaminada a criminalitzar un protesta i els seus organitzadors, tractant de buscar rèdit polític per si hi havia relació amb una part de l’oposició i també amb els aldarulls provocats dies després sobretot per gent de fora del poble. S’ha volgut per part de la Sra. Martorell passar de víctima a botxí, fent patir sense sentit a una ciutadana del poble i desencadenant un embolic judicial que hagués pogut acabar molt malament (perquè tots sabem com va això de la justícia). Ara acabat amb tot el govern amb el cul a l’aire (dit com a metàfora).

És només una qüestió de ridícul?. No. És molt més. És una manifestació d’autoritarisme sense sentit en un petit poble, és sobreactuar molt més enllà del que calia, és acusar sense proves, es fer gastar diners de tots en advocats molt cars per no acabar en res, és intentar limitar els drets civils (com son els de protesta cívica i la discrepància), és fer patir a ciutadans sense cap mena de necessitat, és judicialitzar fins a l’extrem la política tianenca (cosa que mai havia passat) i, sobretot, és demostrar dèficits democràtics incompatibles amb ser un primer càrrec públic d’un poble.

I tot això fet des d’una situació d’extrema debilitat comptable: només 4 regidors (més una trànsfuga) dels 13 que conformen el Ple Municipal, fan el que volen. La pregunta que es fa aquest tafaner de la vida política del poble ja no és si la Sra. Martorell va per mal camí (que hi va) si no la veritable qüestió és saber fins quan la resta de partits, que tenen la força per capgirar-ho, permetran la situació caòtica que viu l’Ajuntament de Tiana.

LA TROBADA DE "PAJARUS" I OCELLS DE NOVEMBRE

Dimarts passat, els ocells i “pajarus” de Tiana van celebrar la seva reunió reglamentària mensual. Aquest cop presencialment, a la gàbia magníficament decorada amb els murals d’un famós pintor. El tafaner que escriu hi va veure cara noves, tant per part dels ocells que son elegits com els que provenen de Cossos de l’Estat. Els hi dono la benvinguda a aquest humil blog ornitològic.

No faltava cap exemplar: les gavines i gavians amb la gran gavina riallera que ho presideix tot i que riu molt a l’hora de que segons qui ha de prémer el botó del micro; el parell d’orenetes, la garsa, un exemplar que encara no tinc ben identificat i que em va semblar una perica i finalment els cinc pardals, que mica a mica i amb paciència van fent la seva feina encara que sovint els hi aixequen la camisa.

Que de què van parlar?.  Una mica de tot: que d’ampliació de contractes, que si ja tenim nou jutge de Pau (del Síndic de Greuges en sabem alguna cosa?), d’impostos...en fi, assumptes més o menys de tràmit. Les votacions van ser diverses; això sí, el comportament de la garsa cada cop s’assembla més al de les gavines i gavians fins el punt que semblen una mateixa família  ja que sempre voten el mateix.  Ja ho deia un: l’ornitologia (com la política) fa estrambòtics companys de llit...

El punt estel·lar de l’ordre del dia el va provocar una moció de la nova perica en la que es demanava que la gavina riallera apartés de la garsa d’una mena de delegació que li ha fet, la primera en quaranta anys a un exemplar que no forma part de l’equip de govern. Primer van discutir si era urgent parlant-ne o no; el nou ocell secretari (Sagittarius serpentarius), quan encara no tocava, va intentar posar la por al cos dient que  a veure si el que s’anava a fer era legal o no ja que mancava no sé quin informe.  Però res, van tirar endavant i el grup de gavina, gavians i garsa van perdre per 8 a 5 el dos temes, tant la urgència com el fons de la qüestió. Ara la gavina riallera està obligada a retirar l’encàrrec que va fer a la garsa, que en mig de grans paraules va renunciar a no sabem ben bé què abans de votar.

En fi, que en lloc d’una gàbia d’ocells va semblar una gàbia de grills. Però aquest tafaner seguirà els esdeveniments a veure com acaba tot. El que si va quedar clar va ser la debilitat de la gavina i els gavians que ara manen, després que les orenetes mostrin una certa tendència a votar diferent de com han fet fins ara. Fins i tot el cap dels pardals va arribar a dir: “o dimissió o moció”. Jo crec que tot just s’albira una nova època en la història ornitològica de Tiana i que, com a mínim, la gavina riallera ha tastat l’amargor de la debilitat en la que viu instal·lada.

Al final de la sessió de novembre va intervenir el públic. Em va fer gràcia el que va dir un “pajaru” de difícil classificació, de que "no cal posar autodeterminació" a la nova banderola que volen penjar. El seu argument és que els catalans (serà ell) ja ens vàrem determinar fa quatre anys.  O sigui que amb aquell “butirreferendum” que no ha reconegut ningú, ni tan sols els observadors internacionals que la mateixa Generalitat va contractar, ja n’hi ha prou? Caram tu! Llavors per què diuen que “ho tornarem a fer”?.

Francament no entenc res... Però segueixo amb els meus estudis ornitològics. Res de política, malgrat que alguns "pajarus" semblin polítics

UN PARTIT BEN PARTIT (PER LA MEITAT)

 

Crònica objectiva d’una assEmblea QUE MAI HAGUÉS VOLGUT ESCRIURE

Ahir, el socialisme tianenc  a l’aixopluc del PSC va viure un nou capítol (no el darrer)  de la seva perllongada crisi. Perquè quan una Agrupació està dirigida durant mesos per una gestora (des de la dimissió d’en Xavi Doñate com a primer secretari), cal parlar sense embuts de situació crítica o poc normal. I aquesta situació arrenca al mes de febrer de 2020, quan el Grup Municipal decideix entrar a formar part del govern de Tiana (amb un estrambòtic pacte amb ERC i JuntxCat) sense el suport de l’assemblea convocada, que es sent enganyada per rebre a darrera hora el coneixement d’un pacte que ja estava anunciat per ser presentat a l’opinió pública

Des de llavors els esdeveniments han estat una autèntica muntanya russa. És evident que la COVID ha condicionat tota la política municipal i també que la dedicació dels polítics d’arreu ha estat molt intensa per a lluitar contra un enemic inesperat, però el recent abandonament del GM del PSC del govern (deixant en solitari a ERC amb l’ajut d’una regidora trànsfuga) no té res a veure amb la pandèmia sino amb raons totalment alienes, només en part explicades.

A l’assemblea convocada anit es pretenia elegir a una nova Executiva de l’Agrupació. Es van presentar dues candidatures, una encapçalada per Albert Sales (Cap del GM del PSC i que ja havia estat Primer Secretari fins que va ser destituït i substituït per Xavier Doñate) i una segona encapçalada per servidor de tots vostès, que porto més de 30 anys militant al PSC i que he estat dotze anys alcalde de Tiana, per a simplificar el meu currículum al partit. De la meva llista formaven tant persones amb àmplia experiència (com Ester Pujol, també alcaldessa del poble) i  saba  nova (com Miquel Santiago). Si em permeteu, hagués estat un luxe per a qualsevol Agrupació una llista com aquesta, de gent fortament compromesa amb el partit des de fa tants anys i amb èxit demostrat a la política local...però al socialisme tianenc tot va com va.

Cada candidat va tenir uns minuts per explicar la seva proposta. Quan va ser el meu torn, únicament vaig retreure a l’altra candidatura la manca de paritat, cosa que sorprèn a l’any 2021 i quan hi ha qui s’omple la boca de feminisme. Em vaig centrar en els tres objectius fonamentals de la meva candidatura: 1) portar la pau al partit, 2) recuperar la militància que ens ha deixat i guanyar-ne de nova, que realment visquin al poble i 3) posar al partit amb les millors condicions per l’any 2023, amb un treball colze a colze amb el grup municipal. Vaig manifestar que seria un error arribar a votar i a la vegada convidar a l’Albert retirar la seva candidatura per assolir un consens. Que si votàvem, el guanyador ho seria per poc més de la meitat (tots ens coneixem a Tiana) i sortiria amb plom sota les ales. Per acabar, una cita d’Unamuno, en unes circumstancies molt més dures que les d’ahir a Tiana: “venceréis però no convenceréis”.

No se’m va escoltar i vàrem passar a la votació, feta sota una estricte formalitat mai viscuda a Tiana en circumstàncies semblants i que segurament ha molestat a militants amb llarga trajectòria. Tenint en compte només els vots presencials, el resultat va ser de 17 a 17, és a dir un empat insòlit. Llavors, davant de la sorpresa, es va obrir un curt període d’intercanvi d’opinions entre els dos candidats, amb presència de la gestora. Se’m va oferir un consens que passava per a renunciar a ser primer secretari i presidir (je,je) una executiva cremallera amb representants de les dues candidatures això sí amb el veto a determinats noms de la llista. Vaig entendre que això no és consens; això és un tripijoc que ja vàrem intentar amb en Xavier Doñate i va durar un mes.

Consens  és donar suport unànime a un dels  candidats i que aquest faci la llista amb la que cregui que pot treballar. Només amb un partit unit podem sortir d’aquesta.

I ara què?. Doncs que la Gestora segueix en funcions, que en un parell de mesos es convocarà una nova assemblea i mentrestant s’intentarà arribar a un acord. Una nova assemblea portarà al mateix lloc si de nou s’enfronten dues candidatures. Mentrestant, a Tiana es produiran esdeveniments polítics dels que ja es parla i que el socialisme els abordi en aquests circumstàncies de debilitat, és un roc a la faixa.